Catalunya compta amb quasi una norantena de zones escolars rurals (ZER), trenta-una se situen a Lleida i d'aquestes, vint-i-quatre es troben a Ponent. Catalunya compta també amb una mica més d'una seixantena d'escoles rurals, encapçalant el rànquing les comarques gironines. Per exemple, a Ponent les ZER i les escoles rurals conformen quasi un trenta per cent del total dels centres d'educació infantil i primària, per tant suposen una part molt important del teixit educatiu de la regió. El model de Zona Escolar Rural es va aprovar per decret el 1988 amb l'objectiu d'evitar l'aïllament d'alumnes i estres i optimitzar recursos d'escoles que estaven cada vegada més en risc de desaparèixer.
L'escola rural en general, moltes vegades ha estat qüestionada, menyspreada i en greu perill de desaparició, és per això que des d'alguns anys, molts pobles i comarques impulsen projectes per aturar la despoblació de molts pobles, un dels factors directes, culpables de la falta de demanda als centres educatius rurals. La preocupació per preservar les escoles rurals s'han convertit per a molts pobles en una de les seves principals preocupacions i reivindicacions, ja que els centres aporten una vitalitat i un futur imprescindible per a aquells indrets on la despoblació amenaça cada cop més. Malauradament moltes escoles han hagut de tancar les portes o bé perquè s'han quedat sense alumnes o perquè hi ha hagut un baix nombre d'inscripcions, un trist final que s'hauria de poder evitar.
En mig de la pandèmia moltes famílies s'estan plantejant o ja s'han traslladat a zones rurals per evitar d'alguna manera els efectes de la pandèmia. En les circumstàncies a les quals ens ha portat la crisi sanitària de la Covid-19 molta gent està començant a valorar les zones rurals on el virus ha tingut molta menys incidència que en les zones més poblades o en les grans ciutats i ho veuen com una bona alternativa i un bon lloc on poder educar als seus fills i filles, lluny de les aglomeracions de gent i amb una qualitat de vida immillorable.
La vida rural i tot el que comporta, tal com deia anteriorment, ha estat molt menyspreada i poc valorada en els últims anys i ara tenim una bona oportunitat per poder mostrar que l'escola rural és un model de qualitat, sostenible i de proximitat i sobretot un model que cal preservar com a base dels nostres territoris i com a herència d'un territori que clama contra la despoblació que sentencia cada vegada més a molts pobles.
