La violència no ha de tenir colors. Avui #25N, els moviments socials, feministes i de tots els àmbits implicats en eliminar les violències masclistes, ens sumem i recordem que enguany fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, i des d'aleshores, no han cessat els esforços i les iniciatives que persegueixen una mateixa fita: canviar la societat i avançar cap a la igualtat.
En aquesta data ens fem ressò d'una denúncia comú mentre llegim i escoltem un reguitzell d'enunciats i crits que proclamen: “Ni a la feina ni enlloc, amb la violència, tolerància zero”, ”Ni agressors ni còmplices, aturem la violència masclista”, “Davant la violència masclista, justícia feminista”… Aquests clams ens recorden que els temps estan canviant, però que encara queda molt camí per avançar. És per això que enguany des de la UGT cridem: 'LA VIOLÈNCIA MASCLISTA, LA PANDÈMIA A ERRADICAR AL MÓN'.
Rebutgem plenament i categòricament qualsevol forma de violència vers les dones, un tipus específic de violència que té les seves arrels en les desigualtats i discriminacions de gènere que perviuen en les societats, preservades per una arrelada mentalitat patriarcal.
Des de la UGT considerem molt alarmants les dades d’una violència amb múltiples expressions que no tan sols no s’ha reduït, sinó que s’ha intensificat. Aquest any comptem amb la fotografia de la macroenquesta de 2019 sobre violències vers les dones, que mostra unes dades extremadament preocupants. És per això, que denunciem més que mai l’increment del risc d’exposició de les dones a les violències masclistes, una situació derivada del context actual per una doble via: d’una banda, a causa de a la crisi produïda per la Covid-19, en principi sanitària, però que està desembocant en una crisi econòmica i social, que contribueix a tancar les dones a la llar, principal escenari de la violència masclista, així com a obstaculitzar el seu accés als recursos d’atenció i protecció als quals tenen dret. D’altra banda, la presència institucional de grups d’ultradreta negacionista, obstinada a negar l’existència d’aquesta forma específica de violència.
Sovint, mostra d'aquesta violència, és la discriminació i la situació de desigualtat que pateixen les dones i que es fa palesa amb diferents manifestacions, sigui física, econòmica o psicològica. El projecte que presenta el nou equip de la Comissió Executiva de la UGT-Terres de Lleida planteja quatre eixos principals; i un d'ells és la implicació de les dones i els plans d'igualtat, perquè volem acabar d'una vegada per totes amb la bretxa salarial entre homes i dones. La bretxa salarial ha de desaparèixer i és per aquest motiu que ens hem fixat com a prioritat fer un seguiment exhaustiu dels plans d'igualtat, una eina que s'ha d'implementar obligatòriament a les empreses.
Però, gènere i diversitat de sexe no pot ser mai, ni en cap cas, un limitador de drets fonamentals de les persones: la llibertat, la intimitat, la dignitat, la no-discriminació per raó de sexe, la seguretat, la salut i la integritat física i moral. Totes i tots donem bellesa i color a la vida i és amb aquesta afirmació quan diem que "la violència no té ni disculpa, ni colors". Hem d'avançar i retornar a allò que és natural en essència: la igualtat.
Aquest #25N seguim lluitant per guanyar una societat amb més equilibri; on els estigmes, els rols de gènere, la violència i la culpabilitat no hi té cabuda. La culpa no és dels talons, de les faldilles, ni dels pantalons; la culpa no és de la cosmètica, dels cabells curts o llargs, de les barbes o les ungles de colors; la culpa no té ni forma, ni color, perquè no hi ha justificacions per la injustícia. Vull citar una frase de Marta Carnicero, autora del llibre Coníferes (Setembre 2020), on diu: "El problema és que el dolor no acabi mai, llavors l'angoixa és massa forta". És precisament aquest dolor i aquesta angoixa el que no volem ni hem de permetre.
Aquest 2020 el nostre discurs rupturista és dir prou a sexualitzar el nostre dia a dia, cap mal exemple a imitar, desnormalització de tot acte violent i mai normalitzar la violència. La violència masclista sols es pot erradicar des de l'arrel, amb educació i amb recursos dels poders públics, administracions i institucions, a qui un cop més demanem el seu ferm compromís. A més a més, també és indispensable la implicació de cadascuna i cadascun de nosaltres en el dia a dia. Avancem en l'equitat de gènere, tenint en compte les particularitats i la diversitat de totes i tots, a fi de revertir l’abast d’aquesta violència extremadament preocupant. Ho podem fer des de les nostres paraules, apostant per un llenguatge inclusiu, que ens permeti prendre consciència d'aquesta igualtat i d'aquesta presència des de la diversitat de la nostra societat. Sigues tu també coeducador, copartícip i còmplice en la construcció d’aquesta nova normalitat.
Salut, molta salut!
