Hi ha polítics que no superen els resultats i continuen operant amb el marc mental caciquista que ha endormiscat la ciutat des de fa més de 40 anys, i que es pensen que la ciutat és seua i actuen des de la superioritat moral. Això és el que acostuma a passar a cal PSC, sobretot amb l’últim article del Fèlix Larrosa on parla sobre els barris.
L’alcalde més breu de la història de la ciutat es vanta que el PSC va crear els consells de barris entesos com una forma de participació ciutadana descentralitzada a les realitats veïnals més properes. La participació no és crear ens formals sinó bastir la ciutadania d’estructures estables per apoderar-la i ser proactiva en la generació de projectes i fiscalització de l’obra de govern. Però sembla que ja estaven satisfets amb les AAVV que els hi reien les gràcies i actuaven com a simples delegacions del PSC als barris. Altrament la Lleida saludable, Fèlix, segur que no es construïa preparant un POUM que pretenia destrossar un pulmó verd de la Bordeta com és el Bosquet. Cal recordar que, en campanya electoral, va presentar més d’un projecte urbanístic per tal d’afavorir els interessos de les empreses que pretenien instal·lar-se a Torre Salses, posant catifa vermella doncs a entramats empresarials que s’haurien carregat el comerç local.
Senyor Larrosa, la identitat dels barris no es construeix amb projectes urbanístics que ens han endeutat fins a la medul·la, sinó generant espais horitzontals de participació en pro del bé comú. No ens doni lliçons sobre els barris, els que hi vivim sabem perfectament que el PSC els ha dinamitat amb la seua estratègia per aniquilar les entitats veïnals que no li eren proclius. Ara Lleida, mal els pesi, comença a tornar caminar amb un protagonisme inequívoc amb els barris. En el cas de la Bordeta, l’Assemblea del Barri, les entitats culturals, i el Consell de Zona han mantingut viva la flama de la lluita veïnal altre cop, sense sectarismes i ànim constructiu. Els barris han estat la seua assignatura pendent, però no només amb la Bordeta, sinó també amb el Parc de les Aigües que pretenia privatitzar contra l’opinió de la gent.
Perquè sabem que el millor antídot contra el leridanismo és precisament generar espais com els que al meu barri hem anat construint i que evitin que tornem a ser provincians o fins i tot menyspreats. Contra els cants de sirena del PSC i el despotisme il·lustrat cal que enfortim les estructures veïnals contra els projectes de naftalina que va impulsar el Fèlix Larrosa i els seus lacais. Tenim memòria i no ens deixarem enganyar, tingueu-ho clar.
