Tinc la impressió que el món es va capgirant amb les noves tecnologies. Avui va de mòbils. Si abans el telèfon servia per parlar amb una altra persona, ara aquest fet és secundari davant la infinitat d’aplicacions que ofereixen els “smartphones”, o mòbils intel·ligents. Un enginy universal que ha esdevingut vital i imprescindible. Talment sembla que és obligatori tenir-lo. La paraula “whatsapp” està en la boca de tothom. Aquesta missatgeria instantània ha tingut una acceptació massiva, ja que permet enviar missatges de text, fotografia, vídeos i no sé quantes coses més de forma gratuïta. Crec que és la màxima potència reduïda a la mida més petita. Hi ha qui afirma que els és més útil que el cotxe, que no poden sortir de casa sense el mòbil ... No sé com no se’ls enrampa el dit!
Estava convençuda que amb els mòbils intel·ligents molts no anirien tan atabalats tot el dia, i que d’estrès ja no en sentiríem a parlar, ja que, amb uns quants passes de dits per la pantalla tàctil, la vida els seria més fàcil i més còmode; però ho dubto, encara els hi veig més d’embrollada.
Principalment en les cases on hi ha menuts, creieu-me, els pares van de bòlit tot el dia. Les anades i recollides de l’escola dels menuts els fa anar a un ritme frenètic, amb els mòbils que treuen fum; però a mitja tarda ja treuen foc, perquè arriba l’hora de les activitats extraescolars i, gràcies als mòbils, fan un entramat de circuits: del camp de futbol a la classe d’anglès, d’aquí a guitarra o a ballet... n’hi ha per posar-los una medalla!
¿Les polseres, els rellotges connectats a Internet, i tantes novetats com s’han presentat aquests dies a Mobile World Congress de Barcelona serviran per què la vida de les persones sigui més tranquil·la i feliç?
Amb tot el que porto escrit el títol comença a grinyolar. Sí, és que encara en circula algun de “tonto”. És cert, amb tants mòbils intel·ligents el de casa nostre fa cara d’estar fora de lloc. Un “tonto” perdut. Els mòbils de la primera generació, com el nostre, es veu que eren poc espavilats, però, el curiós del cas és que del teclat que hi ha només en fem servir una dècima part. El meu home sempre repeteix que els mòbils només serveixen per a una emergència, perquè al pas que anem, aquelles agradables converses cara a cara sembla que van quedant per al record.
Certament, aquestes noves tecnologies van en detriment de la comunicació, perquè ha esdevingut freda i impersonal, els historiadors ja ho diran. De moment, el que jo veig és que aquests canvis generacionals no són fàcils de pair. O és què amollar-nos joves i vells sempre ha costat?
Tantes hores com passem de nassos davant d’una pantalla, seran aconsellables?
El meu desig: salut per a tots!
