Opinió

Gaudir del silenci

No sé si heu escoltat algun dia l’interessant  programa “L’ofici de viure” a Catalunya Radio del periodista i escriptor Gaspar Hernández. El programa crec que ja fa set temporades que està en antena, un espai que compta amb molts seguidors

No sé si heu escoltat algun dia l’interessant programa “L’ofici de viure” a Catalunya Ràdio del periodista i escriptor Gaspar Hernández. El programa crec que ja fa set temporades que està en antena, un espai que compta amb molts seguidors, un programa sobre creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat. Però el que l’hi donà més popularitat a Gaspar és la seva primera novel·la “Silenci”, premi Josep Pla l’any 2009. El llibre va crear bastant polèmica. És un relat sobre una noia japonesa que dóna classes de meditació i creu en el poder de la curació espiritual. La noia és la Umiko, una malalta de càncer que no dubta ni un segon en desafiar la medicina convencional.

Sobre aquest tema la meva experiència és tan superficial que és millor canviar de registre.

Mai millor dit: el silenci té mala premsa. En un món on per sobre de tot es valora la comunicació, acceptem alhora que el silenci és complexitat que conté goig i por.

Fa anys vaig llegir un llibre que em va impactar, “Ser” d'Antonio Blay. Coses del destí, avui l’he anat a retrobar a les golfes. Situem-nos. Blay, precursor a casa nostra de la psicologia transpersonal , va deixar escrit molts regals de pensaments com aquests: “La persona que desequilibra la seva vida és perquè no silencia prou els seus nivells vitals, afectiu i mental. Pateix una creixent crispació, un creixent desgast que pot arribar fins a l’esgotament nerviós. No n’hi ha prou descansant el cos si l’emotivitat i la ment segueixen la seva inèrcia de girar, girar i girar. Hem de cultivar el silenci... No només el soroll extern, sinó sobretot l’intern. Concentrar-se en la respiració és un bon camí”. La respiració fa els problemes petits, en canvi la raó sol engrandir-los. I a concentrar-se se n’aprèn respirant. Ho afirmen els estudiosos del tema.

No puc seguir més amb Blay, el seu llibre “Ser” és inesgotable. Us el recomano. He de deixar espai per a l’escriptora Sara Maitland. Dues reflexions, voldria subratllar del seu llibre “Viaje al silencio” perquè per a les dones són molt adients. Ella ens diu que va aprendre a gaudir del silenci durant el temps que va alletar la seva filla. La segona observació també és curiosíssima. La maduresa de la vida és una bona època per a les dones per a gaudir del silenci. Escolteu qui raonament tan interessant. Els ocells tenen els ossos buits, no són sòlids com els mamífers... Durant la menopausa, els ossos de les dones es debiliten i s’omplen d’aire. Arribada la menopausa, doncs, les dones poden començar a volar. Apassionant el “Viaje al silencio” de la Sara.

Insisteixo en el programa de Catalunya Ràdio d’Hernández, segur que sobre aquests temes ens pot donar un cop de mà.

Comentaris