Diuen els experts que les crisis son èpoques d'oportunitats, i la veritat és que en els darrers mesos estic comprovant que aquesta afirmació és verídica. Però el que succeeix, és que aquestes oportunitats tan sols les poden aprofitar alguns privilegiats que utilitzen les circumstàncies adverses de la població per treure'n major benefici.
I posaré un primer exemple molt clar, el de la telefonia mòbil, una eina que per a molts professions s'ha convertit en imprescindible, per productivitat i eficiència, però de la que també s'han de pagar les factures. En moments de dificultat és fàcil que algun autònom o petit empresari no pugui fer front al pagament, i de forma automàtica l'operadora suspèn el servei. Restablir de nou la línia, des del mes de setembre ha passat de 6 a 18 euros, això significa un 300%.
Està clar que podem pensar que es tracta d'un servei que en podem prescindir, no faltaria més! però no em digueu que en un escenari com l'actual, en que cada cop és més fàcil que un professional tingui dificultats, una situació que es repeteix, l'empresa Movistar apliqui una tarifa com aquesta.
I no sé si us vareu fixar en la factura de setembre, amb la pujada de l'IVA, la mateixa operadora incloïa una pertita nota declaratòria en la que especificava que malgrat el consum, s'havia efectuat abans de l'aplicació de la nova tarifa, increment que seria sobre la totalitat del període, en definitiva, que aplicava el 21% encara que el consum fos anterior.
En aquesta línia, fixeu-vos en els caps de setmana i els ponts que és quan més cara està la benzina o el gasoil, omplim el dipòsit i aquí pau i després glòria... ara sí que exclamen...hòstia quin preu que té el carburant!.
I precisament el passat divendres directe.cat presentava un article, en el que La Caixa incrementava els seus beneficis, gràcies a les comissions abusives de tota mena. http://www.directe.cat/noticia/250084/la-caixa-salva-els-resultats-a-costa-dabusar-de-comissions-de-tota-mena. Per posar alguns exemples...
La veritat és que això és indignant, oportunitats, de què?... és el que podrien dir, aprofitar la desgràcia aliena per acarnissar-se sobre el teixit social més feble.
Tot i així, encara hi ha una cosa que puc entendre menys, i és que sota aquesta indefensió no he vist cap moviment, cap indignació generalitzada, tot i els abusos cada cop més evidents i descarats. Una de dos, o ens hem tornat tan conformistes que tan ens fot tot, o som incapaços de lluitar pels nostres drets com a consumidors, claudicant de manera incondicional.
Els més febles estem enriquint als poderosos, i ens resignem sense més, girem el cap i continuem, ofegats cada mes, esperant que algun il·luminat vingui a solucionar els problemes del món.
No sé si sóc una mica ingenu en pensar que algun dia, tots plegats ens podrem revelar contra tots aquests que han abusat de la nostra bona fe i de la indefensió davant els grans lobbies empresarials
