Aquells temps de usar i tirar s’han acabat. Hem assimilat que la crisis va per llarg i ja tenim coll avall que han tornat aquells vells temps de reciclar i estalviar. Segur que els aturats, saben -massa bé- el pa que s’hi dóna en aquesta situació actual.
A la seva terrassa, tot era roses i clavells. Tulipes i geranis. Margarides, clavells de moro, pensaments, lliris ... i un llarg etcètera. Els quatre cantons de la terrassa formaven un conjunt bigarrat de perfums i colors.
Amb les retallades i la pujada de l’Iva, la cosa s’ha posat magra. S’han acabat les flors i violes... ara el jardí de l’Edèn ha deixat pas a un hort exuberant. Però, si vull ser sincera, aquella terrassa continua fruint les delícies d’un edèn, un paradís.
En els temps que corren, certament de més verdes en maduren... !
Aquell reguitzell de flors, ha quedat substituït per tomàquets i enciams, bledes i algun pebrot. Fins i tot, a part dels testos i les jardineres que tenia, ha reciclat les galledes sense nansa. I de les andròmines ha rescatat algun padellàs que tenia refusat, on hi ha plantificat un bròquil o una col. El meu pare també ho deia: -no es pot bandejar res, ni un covi foradat, tot torna a servir.
Certament viure per a veure. No sé si és la gana o és la crisi que aguditza l’enginy. A l’ofici d’hortolà i ha afegit el d’avicultor. En una gàbia hi té tres o quatre gallines, que li fan ous pel gasto; i en una altra, una parella de conills. I hi puc afegir que, si aconsegueix criar algun lludrigó, li adjudicarem el títol de cunicultor.
Té en projecte, rehabilitar un espai sobrer del garatge, i fer-hi allí una corralina, per a engreixar un porc i assaborir llonganisses per Nadal. Per encebar l’animaló ho té molt ben estudiat... en sap tant d’estalviar !! Res de comprar pinso, per a péixer-lo com cal, només pensa donar-li les deixalles de les viandes dels seus plats.
Em descuidava dir-los que, entre les andròmines ha trobat una màquina d’aquelles que tallen els cabells. I si el conte de la lletera no li falla, diu que amb els diners que estalviarà de la perruqueria comprarà una cabra per a la llet.
- Què s’han cregut aquesta gent, augmentar l’iva d’aquesta manera tan escandalosa !!! Les estisores les fan anar a tort i a dret, talment sembla que en lloc de polítics, han assolit l’ofici d’esporgadors. I molt enfadat sempre acaba reblant el clau i tot remugant, repeteix:- almenys al fer anar les estisores, sabessin que significa la paraula equanimitat, i la posessin en pràctica per a tots. Ja que, en lloc d’estisorades a les classes opulents, les grans fortunes, només ens toca canya a tots els demés.
D’aquesta feta, el nostre protagonista, pensa convertir-se en un pagès de soca- arrel, (de terrassa) i com a bon català de les pedres treure pa.
