Per diferents raons que no vénen al cas no he pogut estar atent dels últims capítols ni d’algunes notícies, però vet aquí un cop quasi refet algú em fa arribar uns retalls de diari. Els llegeixo i em quedo esparverat, bocabadat i esmaperdut de veure la poca feina que tenen alguns dels que fan de polítics. Llegeixo a la premsa escrita de la nostra província que la Sra. Mònica Lafuente (de Mollerussa i que va tenir una vida molt fugaç com a regidora del PSC-PSOE, ja que es va presentar a les llistes sent cap de gabinet del conseller Joaquim Llena (València d’Àneu) i va haver de dimitir al cap de poc temps del consistori municipal, això sigui dit de pas perquè aquest seria un altre tema)
Doncs això la Sra. Parlamentària Lafuente va fer un pregunta sobre la sèrie de TV3 Gran Nord sobre totes aquestes coses que es retreuen els uns als altres estiguin al govern o a l’oposió, res de nou al cove, però amb un fragment final que n’hi ha per a surcar-hi pa, un petit apartat dient que la sèrie dóna mala imatge de la gent del pirineu.
A veure, anem a pams, això és ficció, tothom sap que la realitat és una altra cosa, vaja la gent del carrer que vivim al carrer, sabem que és molt millor no confondre realitat i ficció, sinó per aquesta raó, ja trobo a faltar per part de la Sra. Lafuente una pregunta o súplica o el que calgui tot demanant que La Trinca retiri de tots els CD i tot arreu on sigui posible la cançó “Mollerussa mon amour”, que tanta mala imatge dóna de Mollerussa, amb allò de les vaques que pasturen i ensenyen el cul.
I encara sort que el dramaturg Àngel Guimerà és mort, perquè del contrari ja veia que algú que fa de polític el cridaria a l’ordre o a judici, perquè deixa que el Manelic, algú que ve de les muntanyes mig ferestec (dóna una imatge fatal dels que vénen de la muntanya) acaba matant al Sebastià i marxa tan feliç altre cop cap a les muntanyes, cap a casa seva. O perquè permet que la Maria Rosa, mati el seu segon marit just després del sopar del casament i també es queda tan feliç, amb el beneplàcit que habitualment el públic aplaudeix aquest dos assassinats, fent-se complices de tot plegat.
Recordeu la sèrie aquella mitificada d’Infidels? On els homes i les dones se separaven, i ens tornaven ajuntar i ara feien llit amb un o una o amb un altra... i recordo un dia que la vaig veure fugaçment que un (l’actor Joaquim Climent) moria d’un atac de cor tot follant. Tot plegat com si la vida fos un gran putiferi. Vaja que allí, a Infidels és donava molt mala imatge dels homes i dones i quedàvem molt malament tots plegats. Però també tots teníem clar que era ficció.
Vaja que és millor no confondre realitat i ficció, i seria molt millor que tots els que fan de polítics amb tot el que ens està caient actualment estiguessin més preocupats per les coses que de veritat amoïnen i afecten els ciutadans d’aquest país nostre.
Però ja sé sap que de tota la vida... Qui no té feina… el gat pentina.
