Ja fa 3 anys que vaig complir els 75, aquest és un número bonic però a mi, no se'm posa gens de bé. No fa "tant", sembla que era ahir, que tenia 15 anys, i la gent gran d'aquell moment, la que sempre caminava buscant un lloc on asseure's, en tenien llavors 60. Ara, els meus genolls em suggereixen que jo em senti gran. No em queda més remei que acceptar el meu nou "jo", un tipus que marca un número de telèfon i mentre espera que li contestin ja ha oblidat a qui estava trucant.
Una dels avantatges d'envellir és que la panxa obliga hom a reemplaçar les habilitats atlètiques que ha perdut, amb unes altres molt interessants. Per exemple: les acrobàcies necessàries per posar-se els mitjons i lligar-se les sabates. Quan un home d'aquesta edat s'ajup per portar a terme aquesta tasca, no solament es veu impedit, sinó que se li talla la respiració, i la sang se li amuntega al cap. Posar-se un mitjó pot convertir-se en tot un repte, perquè exigeix precisió de moviments; aixeco la cama tant com puc, després mentre el meu peu està alçat i tremolant, em col·loco el mitjó sobre els dits i al cap d’un o dos segons, quan el peu ja és a terra, me’l poso.
Quan era jove, esmorzava dos ous ferrats amb cansalada i mitja barra de pa; per dinar, dos bistecs amb patates sense quasi ni molestar-me en mastegar, i per sopar, tot un litre de llet de vaca, més el que vingués darrere. La situació ha canviat radicalment:
-Què està vostè menjant menjar? Preguntà el meu metge.
- Si!
-Bé, que no sigui molt i menys si té gust. Oblidi's de la sal, el sucre, la carn vermella, la llet sencera i de gairebé de tota la resta. Des d'ara la base de la seva alimentació serà el julivert i les bledes.
-Puc menjar pollastre?
-Si, però sense pell. Tanqui els ulls i posi-li suc de llimona.
-Bé...de què estàvem parlant?
Els meus primers 70 anys han estat majoritàriament daurats, jo ja em consideraria afortunat si el que m’espera sigui tan bo com el que ha quedat enrere. Em trobo entre l'acceptació i el rebuig a la vellesa. Tan de bo tingués raó un filòsof que va dir: “La vellesa sempre va 10 anys endavant”.
D'altra banda, a part de les meves tribulacions, goteres, i cops de martell, tot va bé.
