Opinió

Als professors de l'Institut Terres de Ponent de Mollerussa

Amb motiu de l'acte del lliurament d'Orles de 2n de Batxillerat del Centre.

Després d’aquests sis anys, tenim la sort de poder afirmar que hem descobert que els millors professors són aquells que ensenyen més enllà del que estava establert, més enllà dels programes i dels llibres, més enllà, diríem, de fins i tot allò que tenien previst d’ensenyar, i nosaltres d’aprendre.

Hem estat el vostre projecte. Hem crescut al vostre costat, però no només físicament. És clar que no sempre ens hem comportat com uns angelets, però també és veritat que molts cops hem sentit com ens anàvem engrandint, com ens anàvem fent més i més profunds per dins, compartint hores amb vosaltres, fent espai dins nostre per tot allò que rebíem de vosaltres i deixant enrere les dimensions pròpies d’un nen. I en algunes classes, apart d’aprendre part del temari, hem après la vostra forma de viure l’assignatura, allò que us mou.

De vegades, un silenci, una mirada absorta, algun comentari que semblava insignificant, però que mostrava la vostra fascinació. Ens hem quedat també amb això. De les matemàtiques, la física i la química, no ens quedem amb unes simples fórmules, ens quedem amb que superar fets que se’ns resistiesen és, apart de possible, un repte atractiu i amb milers de preguntes, fascinació i curiositat de l’ordre bell i fantàstic que s’amaga en cada cantonada, que nosaltres podem comprendre, asseguts des d’una cadira, comprenent que les lleis de la física són aplicables fins i tot en les relacions de les persones.

De les llengües i l’art, pel contrari, ens quedem amb que el desordre també amaga veritats. Veritats sobre l’home, sobre la seva part més oculta, sobre la llibertat més absoluta, sobre la història. I sobre la història? Sobre la història ens quedem amb els errors, amb les ganes de comprendre el món, amb el criticisime i les preguntes del per què sobre el passat i del com i quan, sobre el futur. Tot i que no només la humanitat té història. En geologia hem après que l’horitzó és pla o es muntanyós perquè la Terra també en té una. Així com hi ha batalles entre homes, també n’hi ha entre muntanyes, aire i aigua, magma incandescent, que, del seu bel·licisme mil·lenari, milionari! En sorgeixen bells paisatges que conformen el preciós món en què vivim.

I que n’és de nosaltres? El nostre cos sembla tan misteriós com l’Univers. Comprendre que som un conjunt de peces que funciona, pols d’estrelles que pensa, que es mou, que viu! Això és el que hem aprés de la biologia.

Finalment, de la batalla intel·lectual, que ha durat tantes generacions com les que ha viscut l’home, n’han sorgit preguntes del tot, del res. Schopenhauers, Descartes, Aristòtils i molts d’altres que discuteixen a través del temps, asseguts probablement, en silenci, en evolucions de la cadira que té el seu origen milers d'anys enrere a Grècia i el seu final en aules com la nostra, en cadires que aguanten pesadament un embadalit qüestionant-se una creència o un exhaltat de peu debatint amb passió amb un altre un tema qualsevol.

Aquests pensadors, curiosos, que poden ser filòsofs, científics, artistes, no podrien existir si no tinguessin la curiositat que tenen respecte el que els envolta, des dels forats negres, estudiats pels físics i matemàtics imparables, que sense màquines, ni peus, amb només la ment, se’n van anys llum més enllà, fins els dalís i d’altres, pintats per artistes, la ment dels quals és una explosió constant d’esbufecs ofegats i somnis, que creen i creen, i sense peus, ni màquines, visiten d’altres mons, viuen d’altres vides. La brillant feina i progrés que fan, tant dels uns com els altres, són fruit d’una curiositat tan extrema que finalment, els ha portat més enllà d’uns límits que no esperàven travessar. D’uns límits que poden projectar-se sobre càlculs, llenços de pintura… O alumnes. D’aquests límits parlàvem.

És per això en gran part, perquè vosaltres els heu traspassat amb nosaltres, perquè vosaltres ens heu transmés coratge, curiositat, aquestes ganes d’anar més enllà, que algun dia serem el que serem. Per aquest regal, per aquest nou trosset de nosaltres, gràcies.