Benvolguts Reis Mags:
Potser no us recordeu de nosaltres, perquè la majoria fa més de vint anys que no us escrivíem, però atès que aquest any costa molt tirar endavat les coses, hem pensat que potser ens podria anar bé una petita ajuda...O potser hauria de ser gran!
Som els socis dels Club Social La Brúixola; bé, una petita representació, ja que, en total, som uns 80, però nosaltres us escrivim de part de tots. Hem escrit una carta cadascú i després hem unit els nostres desitjos i l·lusions perqué creiem que sumar les forces és la manera d'aconseguir els objectius que tenim en comú. Ja ho diu la dita, la unió fa la força!
Bé, doncs, us explicarem el que ens fa més falta per afrontar aquest 2013 amb una mica més de recursos:
Per començar, ens agradaria, atès el moment de greu crisi econòmica i social que estem vivint, que aquesta situació millorés al llarg d'aquest any. Que la crisi s'acabés o, almenys, que el país es recuperés una miqueta i, amb això, que les famílies que pitjor ho estan passant poguessin recuperar una mica la seva estabilitat. Demanem això pensant en els que més necessiten el caliu dels seus:els més petits, els més grans i també tots aquells a qui agradaria no necessitar tanta ajuda però no ho poden evitar.
En relació amb això, ens agradaria que la nostra associació i totes les altres que treballen amb altres col·lectius en risc poguessin rebre més ajudes, ja que, en l'últim any, moltes han estat penjant d'un fil. Pensem que aquesta situació és molt injusta, ja que les persones que les formen ho fan desinteressadament i amb molta vocació d'ajuda i per això us demanem que els porteu més finançament, però sobretot forces i ànims per tirar endavant. És una llàstima que persones en risc d'exclusió, com som els afectats per problemes de salut mental, perdem el suport que ens ofereixen, que, a més a més, molts cops és l'únic que tenim.
Deixant de banda el tema de la crisi econòmica i dels diners, temes dels quals ens hem cansat de parlar i de sentir a parlar aquest 2012, també hem pensat en els nostres familiars. Per a ells demanem:
-Més paciència (que no vol dir que no la tinguin, sinó que els fa molta falta perquè de vegades s'esgota). Ells són els nostres pilars, referents, consellers, amics, cuidadors, vetlladors...En resum, ho són tot! I per això, per tot el suport que ens donen (i els agraïm moltíssim, per descomptat) i que de vegades ens agradaria no necessitar tant, pensem que necessitem molta paciència...
-També els demanem ànims, perquè no és fàcil la situació que viuen, sobretot perquè, de vegades, l'últim en què poden invertir és en ells mateixos. Ens agradaria que això canviés, i que la seva prioritat a la vida no fos la preocupació per nosaltres sinó per ells mateixos, pel que necessiten, el que volen i el que els agrada.
Hem pensat també en el món, en la crisi de valors que estem vivint i contra la qual hem de lluitar tots dia a dia. Creiem que al món fa falta:
-Molta pau, per poder viure com a persones i no com a animals.
-També hi falta més amor, que és el que empeny les grans accions humanes.
-Més amistat, que és la que empeny els gran projectes.
-I, sobretot, molta solidaritat, sobretot ara que les coses no van bé, perqué els que poden ajudar ho facin, d'una manera incondicional i desinteressada.
També hem pensat en nosaltres, que de macances en tenim moltes, no només en l'àmbit material sinó, i sobretot, en el personal i humà. Ens agradaria:
-Saber ser més assertius, per defensar el que volem sense que ningú se senti ofès. Ens fan molta falta totes dues coses, saber defensar el que volem i no tenir discussions amb ningú.
-També ens agradaria tenir més autoestima i seguretat personal per poder viure amb més llibertat i no sentir-nos limitats pe aquesta mancança, ja que molts cops ens limita o impedeix tirar endavant projectes i idees.
-I per últim, i no menys important, ens agradaria tenir més salut, gaudir més de la notra salut, sobretot la salut mental. Poder tenir un 2013 d'estabilitat emocional i a tots els àmbits, de regularitat, en definitiva, de monotonia, ja que, com diem nosaltres, estar com sempre, per nosaltres és bo, en el sentit que vol dir que no estem ni millor ni pitjor que el que és normal.
En definitiva, estimats Reis Mags d'Orient, pensem que resumidament, el que ens fa falta, a nosaltres, als nostres familiars, a l'associació i al món en general, és una mica més de felicitat, felicitat entesa com a positivisme, ja que diuen que la felicitat no és un fet sinó una actitud, l'actitud de voler ser feliç, de prendre les coses pel seu costat positiu, de saber aprendre dels errors, dels desastres, de les experiències negatives i, sobretot, de la gent que ens envolta. L'actitud de voler créixer com a persones, siguem com siguem, i arribar al màxim de les nostres potencialitats.
Esperem que ens ajudeu força, ja que, tot i que alguns cops no ens hem portat del tot bé, han estat moments puntuals, però en general sempre intentem actuar com a bones persones. Seguiu el vostre viatge tan bé com pugueu i esperem que l'any vinent la carta sigui una mica més curta.
Ah, i feliç any 2013!
