Opinió

El bosc i la pagesia es cremen

  Aquesta setmana el Conseller d’Agricultura agraïa la col·laboració dels pagesos en les tasques de control del foc de l’Alt Empordà. Independentment de l’origen del foc que pot ser més o menys delictiu, la solidaritat de la societat civil junt amb el cos de bombers i altres organitzacions per combatre el foc s’ha fet palesa una vegada més.

Aquesta setmana el Conseller d’Agricultura agraïa la col·laboració dels pagesos en les tasques de control del foc de l’Alt Empordà. Independentment de l’origen del foc que pot ser més o menys delictiu, la solidaritat de la societat civil junt amb el cos de bombers i altres organitzacions per combatre el foc s’ha fet palesa una vegada més.

 El sector agrari som els que millor gestionem el territori, per no dir que som els únics. A Catalunya dels 3,2 milions d’hectàrees disponibles, 2 milions pertanyen a superfície forestal i prop de 860.000 hectàrees a cultius agrícoles. I qui millor que la gent que vivim en una zona podem encarregar-nos d’aquest territori?

 A part de la neteja que fem dels camins rurals i de les zones boscoses properes als camps, els mateixos conreus sovint fan de tallafocs; així ha passat amb la vinya, en el cas més recent. Els tallafocs agrícoles són més barats i eficaços, no provoquen erosió al sòl i s’integren adequadament en el paisatge. Mentre els tallafocs convencionals, que resulten molt més cars, arrasen centenars d’hectàrees i provoquen grans impactes paisatgístics.

 En cas que el foc s’hagi escampat, els pagesos també podem fer una mica més que la resta de la població perquè disposem de maquinària específica per llaurar els perímetres del bosc i dels camps de conreu amb l’objectiu de tallar la propagació del foc. Per això, des de sempre hem actuat en col·laboració amb els bombers en l’extinció d’incendis forestals.

 Mentrestant, des de Brussel·les es promocionen unes pràctiques agràries teòricament  respectuoses amb el medi ambient, però que, paradoxalment, amb els estius tan secs que vivim en el clima mediterrani, poden acabar generant autèntics polvorins ala terra. Atall d’exemple, haver de picar les podes o rostolls i espargir-ho al camp és bo per la incorporació de matèria orgànica al sòl, però mentre es produeix aquest fenomen estem augmentant el risc d’incendi.

 Des dela Federacióde Cooperatives Agràries de Catalunya insistim, des de fa molt de temps, que una correcta gestió agrària del territori millora considerablement els resultats de la gestió forestal. Però malauradament al territori cada vegada hi ha menys pagesos i els que quedem, cada vegada estem més lligats de mans per decisions provinents d’Europa que no tenen en compte ni la particularitat de la pagesia catalana ni l’especificitat dels boscos mediterranis.

 Com acabem de viure, aquestes polítiques europees a vegades acaben resultant contradictòries amb la sostenibilitat mediambiental i sovint també patim com contribueix a una progressiva disminució de la rendibilitat agrària, amb el consegüent abandonament de terres i el progressiu abandonament dels boscos. En definitiva, menys renda per a l’agricultor i més risc d’incendi per a la societat en general.

 Per això, demanem solucions sostenibles. Solucions viables tant per al medi ambient com per al futur d’una activitat agrària rendible.

Comentaris