De tots és conegut el litigi que mantenen la Plataforma Salvem el Territori, l'Ajuntament del Poal i la companyia Nufri, pel projecte de construcció d'una planta de biomassa al terme del Palau d'Anglesola. Un cas en el que al marge de les possibles irregularitats urbanístiques, en el qual no hi entraré per desconeixença, s'han esgrimit arguments basats en la salut pública com a principal inconvenient per la consolidació d'aquest projecte.
És evident que davant de l'alarmisme creat, els veïns del Poal es preocupin per les conseqüències que pot tenir aquesta instal·lació a escassos mil metres del casc urbà del municipi, és legítim.
Des de que va començar aquest, no sé si dir conflicte, he seguit amb atenció les assemblees, les reunions i rodes de premsa d'un i altre costat, i per una banda he intentat documentar-me el suficient per poder escriure amb objectivitat sobre aquest tema. Per altra banda, l'empresa Nufri va convidar a un nodrit nombre de periodistes a visitar un dels països mes avançats en energies sostenibles com és Finlàndia, perquè poguessin tenir un major criteri sobre el tema.
De tot plegat hom en pot treure conclusions, perquè ha estat molta la informació que he tingut a les mans per poder ser objectiu, encara que això vist des de fora pugui ser difícil, però espero ser el suficientment honest com perquè s'entengui.
Que l'empresa Nufri ha disposat d'una certa permissibilitat per part de les administracions i institucions no cal que ho neguem, perquè totes les grans empreses ho han fet. Què això sigui una irregularitat? Possiblement, un delicte? segur que no! Perquè al final les grans empreses no fan res més que participar en la riquesa del país. I els fets de voler avançar-se a la burocràcia del país crec que no ha de significar cap delicte, perquè amb la mà al cor, tots ho faríem, la legislació no la fem els ciutadans.
Pel que respecta al retractors del projecte, en primer lloc tenim els interessos urbanístics de tots aquells propietaris que tenen terrenys pròxims a la ubicació de la planta. No és gaire atractiu tenir una instal·lació d'aquestes dimensions a prop de casa, però això és un tema personal no general, a Mollerussa sense anar més lluny tenen un polígon industrial al bell mig d'una zona residencial, Torre Pintó, i la gent hi viu. En segon lloc, les conseqüències per la salut. Actualment existeixen suficients mesures correctores per poder reduir a la mínima expressió l'emissió de partícules de la combustió de fusta, i en tercer lloc, la tecnologia de la planta és el suficient avançada com per poder controlar aquest inconvenient, tal com vaig veure a Finlàndia. Les especulacions del què s'hi cremarà, crec que no van en lloc, ja que l'empresa té clar que ha de ser una via de negoci i d'alternativa per l'agricultura, i no crec que en aquest sentit se la jugui.
Amb aquests arguments, la planta pot ser tan perjudicial per al Palau d'Anglesola, com per al polígon de Bell-lloc com per al de Vila-Sana, perquè els vents dominants ho són per a tota la comarca.
Crec que en aquests moments existeixen altres elements que sí s'ha demostrat que són perjudicials per la salut, com poden ser els combustibles fòssils, les radiacions de la telefonia, o molts dels productes que mengem, i ningú s'ha indignat. Que a la llarga la cendra pot perjudicar, no serè jo qui ho negui, però també he de ser prudent en afirmar-ho.
Crec que en base a un tema sensible com és la salut s'ha mobilitzat a tot un poble, creant un cert alarmisme, que no és ni més ni menys que altres que tenim al nostre voltant i que han sorgit del propi desenvolupament humà. Hem de parlar amb transparència i dir als ciutadans el que realment ens mou a negar-nos al desenvolupament de noves energies i a les alternatives productives per l'agricultura.
Valorant tot aquest plantejament he de dir que la planta pot suposar un inconvenient pel territori en quan a la mobilitat. El funcionament de la instal·lació precisa al voltant de 340.000 tones anuals de fusta, per la qual cosa una quantitat important haurà d'arribar d'altres indrets amb transport pesat que haurà de circular per camins i carreteres rurals, i la majoria d'elles no preparades per aquest trànsit. Per altra banda, també hauran de circular per l'interior de pobles de la comarca que no disposen de circumval·lacions per aquest tipus de transport. Això, a curt termini és difícil de solucionar i en tot cas costós i complicat d’assumir per l'empresa i pels ajuntaments.
Amb aquesta reflexió tan sols vull fer palesa una realitat, no un posicionament, ja que tots plegats haurien d'assumir que alguna cosa els mou i aquest objectiu l'haurien de posar sobre la taula amb transparència i honestedat, pel bé de tota la ciutadania.
