Sobre l'aeroport d' Alguaire s'ha escrit, parlat i filosofat llarg i estès des de que es va finalitzar. Una infraestructura que es va construir amb l'argument del reequilibri territorial i la dinamització econòmica de la demarcació de Lleida. Perquè en definitiva, no volíem ser menys que la resta de Catalunya, i per altra banda donava la sensació que igual que l'Ave, algú es fregava les mans pensant en l'especulació.
En un principi l'alta velocitat ha trobat el seu segment de públic, i els gestors de la infraestructura intenten mantenir un nivell d'usuaris per tal que la línia no sigui deficitària.
Però respecte a l'aeroport de Lleida, que es va inaugurar al gener del 2010, no es pot dir el mateix. Després del rebombori de la inauguració i fets el primers xàrters a algunes capitals europees i a les illes, la novetat ha quedat en una gran explanada enmig dels conreus de Lleida.
Van sorgir iniciatives de Pyrenair, Ryanair, Vueling, Neilson Active Holidays, Air Nostrum, o darrerament Thomas Cook, amb la intenció de portar milers d'esquiadors a les nostres pistes, que al final van fer cap a Andorra, o de crear l'hàbit de passar el cap de setmana a les Illes.
I no és que estigui en contra de disposar d'un aeroport a Lleida, però en la mesura del que pot demanar el nostre territori, en definitiva som al voltant de 450.000 habitants dels quals el 30% viuen a la capital, i la veritat amb aquest panorama no crec que cap companyia, com s'ha demostrat, aposti per tenir logística a Alguaire. A sobre, es va insistir fins a la sacietat per poder obrir-lo a vols fora de l'espai Schengen.
Un cop constatat el fiasco del turisme VIP, alguns caps pensants van traslladar l'estratègia a les mercaderies, pensant que els pagesos podrien noliejar palots de poma o pera, al preu d'una caixa de bombons.
Al final, tenim una infraestructura, això si la primera que construeix la Generalitat, que ha costat uns 100 milions d'euros i no trobem com optimitzar-la. Polítics, comerciants, agents socials no paren de fer demagògia sobre l'equipament, però sense reconèixer la realitat, Lleida necessita una tipologia de vols més modesta, més business, com es diria en la terminologia empresarial. Aeronaus de format mig amb enllaços periòdics a Barcelona i Madrid o viatges concertats a les principals capitals europees, propostes funcionals i efectives per aquells que realment poden necessitar aquest tipus de transport. Aquesta crec que seria la dimensió adequada del nostre aeroport, la resta no és res més que fer volar coloms, perquè a Lleida som els que som.
Respecte a la logística, es tenia que haver pensat en una estratègia abans de construir l'aeroport, ara buscar alternatives, tal i com està el sector empresarial, crec que és una bajanada i ganes de justificar la inversió.
