Opinió

La por de trencar amb Espanya

  Mitjans de comunicació, fòrums i col·loquis tenen en boca aquests darrers mesos la paraula independència, fins i tot no fa gaires dies el prestigiós Financial Times parlava d'un important increment de l’independentisme a Catalunya.

Mitjans de comunicació, fòrums i col·loquis tenen en boca aquests darrers mesos la paraula independència, fins i tot no fa gaires dies el prestigiós Financial Times parlava d'un important increment de l’independentisme a Catalunya. I aquesta mateixa setmana el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha admès per primera vegada que "en el cas hipotètic d'una secessió" de Catalunya "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional".

Tot aquest escenari afavoreix el sentiment patriòtic i el desig d'independència, però permeteu-me que, tot i així, tingui els meus dubtes sobre el percentatge de persones que votarien sí a la independència. Aquest també és el dubte dels polítics,  que al final  han de ser els que prenguin la decisió definitiva, si en realitat comproven que es tracta del desig majoritari de la ciutadania. 

Però, mirant la realitat fredament, podem comprovar que d'una banda la falta d'unitat entre els grups polítics impossibilita trobar l'equilibri que permeti plantejar un full de ruta en direcció al sobiranisme, perquè ningú s'atreveix a abanderar un projecte que no tingui garanties d'èxit. Uns i altres maregen la perdiu amb arguments per justificar-se davant de la galeria,  però els fa molta por pronunciar-se de manera contundent i tot acaba en ambigüitats que no porten enlloc. I per altra banda, tenim un sector empresarial que encara manté el llast de servitud i pertinença a Espanya, amb la reticència d'un possible bloqueig comercial, una classe conservadora que veu el mercat europeu i internacional com una competència i no com una oportunitat.

A tot això s'hi ha d'afegir un ampli espectre de catalans que consideren el tema independentista com una rivalitat amb Espanya, un anticentralisme més que una possibilitat de desenvolupament social i econòmic que permeti gestionar els nostres recursos amb total llibertat.

És clar que la situació econòmica i les mesures que l'Estat ha hagut d'aplicar per fer front al dèficit han generat molts emprenyats, els quals  sense connotacions polítiques estarien disposats a acceptar una ruptura amb Espanya, però tot i així, a l'hora de la veritat, continuo tenint els meus dubtes que es pugui aconseguir el suficient caliu com per poder sortir... demà... a la plaça de Sant Jaume a proclamar la república.

La rauxa, per les contínues agressions a les llibertats per part de PP, crec que està essent un bon catalitzador per a l'independentisme, però tota aquesta energia que s'està generant s'ha de canalitzar i concentrar en un objectiu unitari i majoritari, per tal que sigui efectiva. No podem permetre que torni a passar com aquell 10 de juliol que, després de tot el sarau, va quedar en algunes portades espectaculars i moltes il·lusions diluïdes.

Crec que hem de deixar de banda la rauxa i el sentimentalisme i trobar el lideratge que sigui capaç de plantejar i explicar el projecte independentista amb tots els avantatges i inconvenients, tocant de peus a terra, per tal que els catalans puguem afrontar aquest pas amb decisió i convenciment. Ens falta diàleg, definició i concreció en els objectius, i  aquests poden ser uns dels motius primordials que provoca indecisió i por a trencar definitivament els lligams amb Espanya.  

Comentaris