Les dones arribem a un nou 8 de març lluitant pels mateixos motius, reivindicant les mateixes mancances i denunciant els mateixos abusos i desigualtats.
Sabem que fem avenços i sabem que són gràcies a totes: les que sortim al carrer avui i les que ens van precedir, sufragistes, republicanes, abolicionistes, antifeixistes... les dones polítiques que proven i sovint aconsegueixen legislar posant les persones al centre indistintament del sexe, gènere, identitat o orientació que tinguin, amb la mirada posada en l’equitat i la justícia, com les que des del Parlament Europeu han aconseguit tipificar la violència de gènere com a delicte "d'abast transfronterer”. O les dones científiques, que aconsegueixen apartar el model androgen en la medicina i en el tracte que es dona a les pacients, com també en la introducció de la mirada femenina a l’hora de manejar-se amb assumptes tan complicats com és la gestió del canvi climàtic sobre el qual la mateixa ONU reconeix, en un estudi fet l’any 2019, que s’assoleixen “els millors resultats en matèria de conservació i governança dels recursos” quan són les dones amb responsabilitats als seus països les que asseguren el compliment de les condicions d'economia, eficàcia, eficiència i qualitat.
Aquests avenços són gràcies també a les joves que practiquen un feminisme bel·ligerant, dones amb un fort esperit crític que trenca amb estereotips, etiquetes i rols de gènere i reivindica sense por la llibertat de ser, sentir i decidir sobre els propis cossos i introduint al debat temes tan espinosos com l’abolició de la prostitució o la identitat de gènere. Exemple de dones lluitadores ho són també les nostres companyes andorranes denunciant la persecució que viuen, només imaginada en una societat medieval, pel fet de decidir sobre els seus cossos perquè l’avortament a Andorra segueix sent il·legal en tots els supòsits, inclosos els casos de violació, de malformació del fetus i de risc per a la salut de la mare. Aquelles dones que volen avortar es veuen obligades a fer-ho a França o, especialment, a Catalunya, però s’ha de dir que, malgrat que al nostre territori cada any es practiquen 20.000 avortaments i que segons l'Associació Drets Sexuals i Reproductius 1 de cada 3 dones avortarà de manera voluntària almenys una vegada a la vida, algunes ho hauran de fer lluny de casa, a més, només un 45% es practiquen en centres públics perquè 4 de cada 10 ginecòlegs del sistema públic són objectors de consciència i es neguen a practicar-los. Aprofitem per denunciar també avui que l'accés a l'avortament no és equitatiu a tot el territori, com al Pirineu, Lleida, les Terres de l'Ebre o la Catalunya Central. A Lleida en concret, gairebé tots els ginecòlegs de l'Hospital Arnau de Vilanova són objectors.
Tot i aquests avenços i aquesta forta implicació de cada cop més persones, institucions i països i dels bons propòsits de desenvolupament sostenible de Nacions Unides en la seva Agenda 2030 -on entre els seus 10 principals objectius hi ha els d’assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar a totes les dones i les nenes, i el de la reducció de desigualtats- trobarem l’escull d’un vell patriarcat que permet conductes hostils com l'assetjament sexual, la violència i la discriminació contra les dones, però també un nou ordre mundial amb una Europa on reapareix un feixisme emmascarat eufemísticament com nacional populisme format per partits legals amb actituds i discursos clarament nacionalistes, masclistes, xenòfobs, homòfobs i negacionistes de la subordinació de la dona dins la societat.
Aquest 8 de març ens tornem a alçar en una nova jornada de reivindicació als carrers per a la lluita pels drets, la igualtat d'oportunitats, l'equitat i la justícia.
