Davant d’un Teatre L’Amistat ple, Castanyé ha fet una defensa aferrissada del caràcter mollerussenc. El xef ha explicat que l’esperit obert i comercial de la ciutat ha estat una peça fonamental en la construcció de la seva proposta culinària, la qual combina la innovació amb una atenció propera al client. Segons el pregoner, la gastronomia és, per sobre de tot, una eina per crear connexions humanes i escenaris on la gent viu moments significatius.

En l’àmbit professional, Castanyé ha reconegut que La Boscana viu un moment d’especial plenitud. Amb les reserves completes durant mesos, el cuiner ha posat en valor el mèrit d’haver consolidat un projecte d’aquest nivell en un entorn rural, un fet que considera un èxit compartit amb tota la comunitat local que sempre li ha fet costat. Tot i l’exigència i la incertesa del sector de la restauració, s’ha mostrat optimista i apassionat pel futur.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, la regidora de Cultura, Raquel Pueyo, i el rector Alfons Busto. Abans de l’acte central, Castanyé ha visitat la casa de la vila per signar el llibre d’honor de la ciutat. La vetllada ha finalitzat amb una actuació musical a càrrec del Conjunt de Música Moderna de l’Escola Municipal de Música.

Per la instal·lació baixava aigua i va morir ofegada mentre la companya va sortir a buscar ajuda perquè no portava telèfon. L’altre cas va passar entre Castellnou de Seana i Golmés, on un treballador agrícola de 56 anys va caure en una séquia i també va morir ofegat.

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir els dos successos, però tot apunta a fets accidentals.

El Correllengua Agermanat és una iniciativa cultural i esportiva que vol reforçar els vincles entre tots els territoris de parla catalana i reivindicar el català com a llengua comuna. Se celebrarà del 19 d'abril al 5 de maig i recorrerà més de 1.500 quilòmetres en 17 etapes. La flama sortirà de Prada i es bifurcarà en dos recorreguts simultanis. A més de Lleida, a Ponent també passarà per Agramunt, Linyola i les Borges Blanques.

Els organitzadors del Correllengua Agermanat a les comarques de Ponent han presentat aquest dimarts el programa de la iniciativa al seu pas per la ciutat de Lleida. Hi donen suport més d'una vintena d'entitats, entre les quals clubs esportius, colles geganteres.

La flama arribarà a la capital del Segrià el 21 d'abril a les 7 de la tarda, procedent d'Agramunt i Linyola. A la seva arribada, s'iniciarà un recorregut urbà que recorrerà el pont de Príncep de Viana, rambla de Ferran avinguda Blondel, carrer Major, plaça de la Paeria fins a arribar a plaça Sant Joan, on hi haurà l'acte central.

Els actes a la plaça Sant Joan començaran a les 6 de la tarda i inclouen activitats culturals, parlaments i cantada de garrotins, entre altres. A l'arribada de la flama hi haurà la lectura del manifest i l'acte culminarà amb un concert del grup lleidatà Sexenni.

Un dels organitzadors, Oriol Rebull, ha destacat la voluntat de la iniciativa de donar visibilitat a la llengua catalana "en un moment en què la defensa del català és tan important", ha dit, i ha posat d'exemple l'ordre el TSJC de la setmana passada sobre l'ús del català a l'escola. A més del caire cultural, ha afegit, la iniciativa també "aglutina festa i esport".

La ruta que passarà per Lleida continuarà el seu camí l'endemà, 22 d'abril, cap a les Borges Blanques i l'Espluga de Fracolí fins arribar a Tarragona, on es retrobarà amb la ruta que passa per la costa per continuar plegats fins a València i Elx.

Solsona ha recordat que la situació de bloqueig no es devia a una falta de liquiditat perquè la “salut financera” del municipi és bona, sinó a problemes amb intervenció. L’equip de govern, de Pacte Local, Junts i el PSC té previst aprovar el pressupost 2026 en un Ple el dia 22 d’abril. Rondarà els 19,5 MEUR, una mica menys que el de l’any passat, que va ser de 20,5 milions.

El 10 d’octubre passat la Direcció General d’Administració Local (DGAL) va iniciar un acompanyament a l’Ajuntament de Mollerussa amb suport tècnic per analitzar el funcionament del consistori i buscar solucions a la situació de bloqueig i col·lapse intern que l’alcalde havia denunciat uns dies abans. Un “efecte embut” provocat per la “inacció o omissió de funcions” per part de l’òrgan interventor, va dir l’alcalde en aquell moment.

Mig any després, Solsona ha fet un balanç positiu de l’ajuda sol·licitada i assegura que, actualment, l’Ajuntament presenta una “bona solvència econòmica” i disposa de liquiditat a les entitats bancàries.

Queda pendent el repte de reduir el termini de pagament a proveïdors, que en el darrer trimestre s’ha situat en 154 dies. L’objectiu prioritari amb el nou pressupost que s’aprovarà aquest abril és agilitzar aquests pagaments per “normalitzar la relació” amb les empreses col·laboradores.

En aquests mesos passats, l’Ajuntament també ha pogut demanar el crèdit de 2 MEUR per afrontar la transformació visual de la ciutat amb projectes d’asfaltatge, renovació de voreres, enllumenat públic i millora de jocs infantils, entre d’altres.

Solsona ha dit que l’objectiu és que aquestes actuacions, que ja estan en fase de licitació, tinguin un “impacte visual estructural potent” que es percebi clarament al municipi.

Pel que fa al pressupost 2026 que passarà per Ple extraordinari el proper 22 d’abril, l’alcalde ha explicat que se situarà al voltant dels 19,5 MEUR, una xifra lleugerament inferior a la de l’any passat, que va ser de 20,5 MEUR, la més elevada de la història. Això és així perquè no inclou operacions extraordinàries de deute que es van realitzar per finançar grans inversions.

El pressupost és fruit del consens entre els tres partits que conformen l’equip de govern, amb una visió enfocada a la “recta final del mandat”. Solsona l’ha definit com a “ambiciós i quirúrgic” per buscar l’eficàcia en el manteniment de la via pública i garantir el finançament de tot el personal laboral i dels serveis socials.

Segons ha avançat Segre i han confirmat a l'ACN fonts de l'institut armat, l'arrestat és fill del comandant a la reserva que ja estava investigat com a suposat inductor del crim. La detenció de l'agent es va produir dimecres i el jutjat de Solsona el va deixar dijous en llibertat amb càrrecs acusat d'homicidi. Al setembre els investigadors ja van detenir el comandant retirat de la Guàrdia Civil, un veí de Lleida i un veí de Cervera. El jutge els va enviar a tots tres a la presó, però l'Audiència de Lleida els va deixar en llibertat al novembre.

La víctima era un empresari de 61 anys, veí d'Oliana, a l'Alt Urgell. Va morir a causa d'un tret al pit des de més de 100 metres de distància en una zona boscosa de Gualter, una pedania de la Baronia de Rialb. El cas es manté sota secret de sumari.

El segon arrestat és un home de 20 anys detingut dimarts acusat de fer una estrebada violenta a una dona a la plaça Mercadal el 2 de març. A més, se'l relaciona amb dos robatoris amb força en trasters d'on van sostreure dues bicicletes valorades en uns 3.700 euros, uns fets pels quals ja es va detenir un home de 37 anys el 9 de març.

D'altra banda, els Mossos van detenir dijous un lladre que acumula una trentena d'antecedents per un robatori en una empresa del carrer Camp de Mart, a Lleida. L'alarma de l'empresa es va activar de matinada i els agents que s'hi van desplaçar van trobar l'individu amagat en un racó d'una de les estances. L'home duia tres telèfons mòbils que acabava de sostreure i hauria forçat els accessos del local, segons la policia.

El diputat de l'àrea, Òscar Martínez, ha explicat que "el pla és fruit de la voluntat de seguir acompanyant les necessitats dels ajuntaments i les EMD en matèria d'inversions, i donat que els últims anys hi ha hagut un increment de preus que fa que en molts casos sigui complicat finançar determinades actuacions necessàries per seguir prestant serveis als veïns i veïnes, i per al bon funcionament dels equipaments dels municipis de la demarcació".

També, i en funció del nombre d'habitants dels municipis, s'aplicaran criteris concrets, així com en els municipis de les comarques de muntanya. D'altra banda, amb aquest pla els ens locals disposaran dels recursos durant el primer quadrimestre de l'any d'aprovació, reforçant així la capacitat de gestió i execució de les inversions previstes, segons la corporació.

Modificació de crèdits

El ple també ha donat llum verda a les modificacions de crèdit de la Diputació i dels diferents organismes autònoms. Pel que fa a la Diputació de Lleida, la xifra de les modificacions de crèdit ascendeix a 28,6 milions d’euros, dels quals 13,1 milions es deuen a suplements de crèdit --partides que ja estaven creades al pressupost-- i 15,5 milions d'euros es deuen a crèdits extraordinaris --partides que es crearan de nou--. 

En el marc d’aquestes modificacions, destaquen els prop de 5 milions d'euros que es destinaran al pla de camins, que permetrà arranjar i rehabilitar les vies i camins dels ajuntaments, per tal de millorar les comunicacions i garantir el dret a una mobilitat digna entre els municipis del territori. Així mateix, 4,2 milions d'euros aniran destinats a continuar amb el desplegament de la fibra òptica per tal de millorar la connectivitat. 

També s'ha aprovat per unanimitat el pla econòmic financer per als exercicis 2026 i 2027 a causa de l'incompliment de la regla de la despesa i de l'objectiu d'estabilitat pressupostària, atesa l'alta execució del pressupost de l'exercici 2025 de la Diputació de Lleida i del seu sector públic. 

Pla Econòmic d'Educació

La sessió plenària també ha aprovat per unanimitat el pla econòmic als ajuntaments de la demarcació de Lleida per al desenvolupament d'accions i programes per garantir l'equitat en el lleure educatiu i l'educació a temps complet, per al període d'1 de juliol de 2026 a 30 de juny de 2027. El pla comptarà amb una dotació inicial de 200.000 euros. 

D'altra banda, el ple ha donat via lliure al conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l'Associació Alba per a l'ampliació de la Llar-Residència a Sant Martí de Maldà, durant el període 2025-2028, per un import total de 300.000 euros; i al conveni amb  l'Associació AMISOL per a la reforma d'un local del centre ocupacional durant el període 2025-2026, que suposa una aportació de 200.000 euros. 

Aprovada una moció sobre la situació de l'A-2

En l’apartat de mocions s'ha aprovat la presentada pel grup de Junts-Impulsem, amb els vots favorables dels grups de Junts-Impulsem, Ara-Pacte Local, PP i ERC, i l'abstenció del grup del PSC, sobre la "precària" situació de l'A-2 a Ponent i la resta de carreteres estatals a la demarcació de Lleida.

Les claus del dispositiu: Guerra als GPS i "dreceres"

Una de les grans novetats d'aquest operatiu serà la vigilància sobre els navegadors. Trànsit vol posar fi a l'efecte pervers dels algoritmes que, per esquivar una retenció, desvien milers de cotxes per l'interior de pobles i viles, col·lapsant nuclis urbans que no estan preparats per a aquest volum de pas.

"Controlarem els navegadors per evitar la circulació per pobles com a drecera per arribar al destí", ha advertit Lamiel, posant el focus en la protecció de la xarxa viària local.

L'operació es divideix en dos grans blocs per intentar esponjar el trànsit:

• Fase 1 (Aquest cap de setmana): Una primera onada d'uns 580.000 vehicles començarà a sortir aquest divendres. El focus de tensió estarà al nord i l'interior: la C-16, la C-55 i la C-17 patiran pel reclam de l'esquí i la celebració del Mercat del Ram a Vic.
• Fase 2 (Setmana Santa): El gruix més important entre el Dijous Sant i el Dilluns de Pasqua, amb el retorn previst de 240.000 vehicles només durant el diumenge 29

Aquest equip de control cinegètic porta a terme tasques de seguiment de poblacions de fauna cinegètica, d'avaluació de danys, extracció de mostres, i realització de mesures de control amb mètodes excepcionals. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha afegit que des del juny del 2025 a Ponent s'han abatut 156.000 exemplars. Això, ha afegit, ha contribuït a reduir entre un 30 i un 40% les densitats de conills a comarques com la Segarra, l'Urgell o les Garrigues.

Els equips de control cinegètic d'Agricultura actuen a les zones on el Departament manté  activats els Plans de control poblacional (PCP): a Girona, per senglar; a Lleida, per conills i al Pirineu, principalment, per cérvols.

En aquesta línia, el Govern reforçarà els equips de control cinegètic arreu de Catalunya, incorporant nous efectius als ja actius sobre el terreny. En total, es desplegaran 50 professionals, entre els que ja hi ha i el nou personal del Departament, amb l'objectiu de reduir la sobrepoblació d'espècies cinegètiques. "Dedicarem els efectius i esforços que facin falta el temps que facin falta per resoldre una problemàtica de país", ha expressat Ordeig.

En el cas de Ponent, els equips desplaçats tenen una capacitat d'intervenció d'una mitjana de 8 actuacions de control i entre 1.500 i 2.000 animals abatuts per setmana.

El silenci que anuncia el geni

El rodatge avança amb el ritme frenètic de qualsevol gran producció, fins que un canvi en l'atmosfera ho atura tot. No és un crit, ni una ordre de producció. És una presència: "Recordo que em trobava d’esquena i no vaig adonar-me de la seva presència fins que es va produir un silenci absolut, gairebé impactant", explica l'actriu: "Ningú no va sentir arribar el cotxe, però de sobte es va generar una quietud total que va deixar tothom impressionat".

És el magnetisme de Pedro Almodóvar. El director manxec entra en escena i el set es transforma en un espai de "dinàmica horitzontal" on la jerarquia es dissol en favor de la creació. L'escena que es roda és una d'aquelles peces clau: intensa, irreverent, carregada de la tendresa marca de la casa.

El pes de la mirada: sostenir l'escena

A pocs metres, figures com Bárbara Lennie, Victoria Luengo i Patrick Criado habiten els seus personatges. Tot i que no hi ha paraules entre la figuració i els protagonistes, la comunicació flueix per vies més subtils. Durant una de les preses, en Patrick es reclina i els seus ulls es troben amb els d'ella: "Vaig sentir que la meva funció com a figurant anava més enllà de la simple presència escènica: es tractava d’acompanyar i sostenir emocionalment l’escena, transmetent una sensació de suport i confort, gairebé com si li indiqués que es trobava en un espai segur".

És en aquest instant on la ficció i la realitat es fusionen. Una connexió invisible que, mesos després, es tradueix amb una fidelitat aclaparadora a la pantalla gran. El que es va viure al set —aquella "màgia colpidora"— no s'ha perdut pel camí del muntatge.

Un encenedor i sis mesos de desitjos

Però tota gran experiència deixa un residu tangible, un tòtem. En un moment del rodatge, el guió exigeix fum. Ella, que no fuma, improvisa amb la naturalitat de qui ha entès que el cinema és, sobretot, veritat. En acabar, un encenedor de la productora es queda, per descuit o per destí, a la seva butxaca.

Aquest objecte, incapaç de ser retornat, es converteix en un objecte de culte personal durant mig any: "Durant aproximadament sis mesos, el vaig anar compartint amb altres persones, convidant-les a encendre’l i a demanar un desig. Ho plantejava com un petit ritual, amb un toc d’humor i complicitat".

Avui, l'experiència perdura com un regal inesperat. Una crònica de com la paciència i l'instint poden portar una aspirant a intèrpret a ser el testimoni silenciós, l'ombra protectora, d'una de les seqüències més belles de la cinematografia recent.

Segons el relat de la investigació judicial els fets es van descobrir quan la Policia Local de Corella va identificar el pare de la menor el 20 d'agost de l'any passat i aquest va manifestar obertament que havia venut la seva filla a una persona de Lleida a més una testimoni va confirmar davant la Guàrdia Civil que el preu inicial de la transacció s'havia fixat en 10.000 euros tot i que finalment es va tancar per la meitat de l'import acordat i les viandes esmentades

La policia ha trobat enregistraments clau al perfil d'Instagram de la mare de la víctima on es pot veure la celebració de l'enllaç forçós amb el lliurament d'un anell així com vídeos de la dona exhibint grans quantitats de diners en efectiu un cop tancat el tracte de la mateixa manera el jutge considera provat que després del casament el marit de 21 anys i els seus pares van induir l'adolescent a demanar almoina per diverses poblacions lleidatanes com les Borges Blanques i Bellpuig

Els cinc processats que aniran a judici davant l'Audiència de Navarra són els pares de la menor de 35 anys el jove que es va casar amb ella i els pares d'aquest últim de 40 i 42 anys tots veïns del Pla d'Urgell la resolució judicial destaca la gravetat dels fets ja que la víctima és una menor d'edat que va ser tractada com una mercaderia i explotada posteriorment per la seva pròpia família política a les comarques de Ponent.

Unes mesures que es van consensuar a la darrera Taula Agrària amb les organitzacions professionals agràries representatives que van ser escollides en les eleccions del 2021 i que han format part d’aquest òrgan durant aquest període de cinc anys: Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Arran de les darreres eleccions agràries, celebrades el 27 de febrer de 2026, la nova Taula Agrària es constituirà amb sis representants d’Unió de Pagesos (UP) i quatre de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

Aquest espai de diàleg ha permès convertir les reivindicacions del sector en actuacions concretes, gràcies a una negociació participativa que ha facilitat arribar a consensos. El resultat és un conjunt de mesures que combinen finançament, ajuts directes i suport a la inversió per fer front tant a tensions immediates com a reptes de fons.

Una de les principals decisions de la passada Taula Agrària és l’ampliació de la línia ICF Agroliquiditat, amb 37,5 milions d’euros addicionals que eleven la dotació total fins als 210 milions d’euros. Des de la seva posada en marxa, la línia ha donat suport a prop de 2.200 professionals amb 172,5 milions d’euros, en un context marcat per l’augment dels costos i la incertesa climàtica.

Els préstecs mantenen condicions bonificades, amb un tipus d’interès de l’1,9% —que baixa fins al 0,95% per als joves— i terminis de fins a sis anys, amb dos de carència. A més, es reserven 12,5 milions d’euros per a menors de 40 anys, en línia amb una de les principals preocupacions del sector: el relleu generacional.

Aquesta prioritat també es reflecteix en altres acords adoptats en el marc de la Taula Agrària, com la línia de 10 milions d’euros per facilitar la incorporació de joves o els ajuts per fer front a episodis de DANA, amb una dotació d’uns 5 milions d’euros i especial incidència a les Terres de l’Ebre.

La modernització de les explotacions va ser un altre dels eixos. A través de la línia ICF Agroinversió i noves convocatòries, es preveuen ajuts que poden cobrir fins al 65% de la inversió en actuacions com la millora de regadius o la instal·lació de sistemes de protecció contra pedregades i gelades.

El paper de la Taula també ha estat determinant per canalitzar mesures en territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. El Fons de Transició Nuclear destina uns 5 milions d’euros anuals al sector agrari dins una dotació global d’uns 7 milions d’euros, amb actuacions en 96 municipis de les zones PENTA I i II, especialment a les Terres de l’Ebre.

Aquestes ajudes inclouen suport a inversions productives —amb intensitats del 65% i del 75% per a joves— i línies per a la contractació d’assegurances agràries. A això s’hi suma una inversió de 13 milions d’euros per millorar infraestructures de regadiu entre 2025 i 2028.

En paral·lel, durant l’últim any s’han acordat mesures per fer front a la sequera, amb 26 milions d’euros, les pedregades, amb 3 milions d’euros, o les afectacions en el sector boví, amb 4,8 milions d’euros.

Tot plegat evidencia la utilitat de la Taula Agrària com a espai de consens, capaç de traduir el diàleg en mesures concretes per reforçar la competitivitat de les explotacions i garantir la continuïtat del sector agroalimentari. Aquest òrgan de representació del sector agrari continuarà treballant en nous reptes i oportunitats que beneficiïn a la pagesia i el món rural.

Per una banda, assenyala la Unió de Pagesos, el Departament d’Agricultura ha d'autoritzar el tractament aeri d'aquests drons a Catalunya, uns equips que han d'haver passat la inspecció tècnica d'aplicació de productes fitosanitaris i, d'altra banda, el Ministeri ha '’haver autoritzat els productes fitosanitaris concrets que es poden fer servir per als tractaments aeris.

L'organització recorda que des del 2024 reclama una solució per a poder aplicar productes fitosanitaris amb drons a Espanya i, tot i la predisposició que sempre li ha transmès el Ministeri, assegura, "la realitat és que avui dia encara no ha posat cap solució en mans del sector".
 
Davant la impossibilitat de poder entrar als camps a causa de les pluges de desembre i gener, Unió de Pagesos que el Ministeri "mogui fitxa" i, en coordinació amb el Departament d'Agricultura," estableixin els mecanismes necessaris per autoritzar els tractaments fitosanitaris amb drons, de caràcter excepcional per aquesta campanya a la zona cerealística de Lleida". 
 
El sindicat lamenta que, fins ara, la resposta del Ministeri hagi estat reconèixer el problema i donar-li la raó, però que s'excusi amb el fet que l'actual normativa europea considera que els drons són tractaments aeris i no s'hagi desenvolupat un sistema per a facilitar-ne el seu ús. 

"El sindicat reclama que, primer, el Ministeri utilitzi les seves competències per realitzar autoritzacions excepcionals de productes fitosanitaris per tal que es puguin usar en drons i al Departament que faciliti l'autorització dels tractaments aeris", assegura en el comunicat.
 
A més, l'organització agrària denuncia que el paquet òmnibus de simplificació legislativa en matèria d'aliments i pinsos del 16 de desembre de 2025 estableix uns terminis excessivament llargs per autoritzar els tractaments fitosanitaris amb drons. 

Amadeu Ros ha explicat que “tocava obrir” el canal per abastaments a indústries, poblacions i granges, però en realitat cap regant havia demanat aigua per regar. Es preveu que si la setmana continua amb temperatures suaus i sol, cap a dijous o divendres algú comenci a regar cultius com l’alfals, en zones més “graveroses” per tal que quan hi hagi demanda per al cereal “es vagi més tranquil”. L’abundància de pluges de l’hivern ha fet molta saó, fins i tot en excés en alguns punts, on els pagesos han tingut dificultats per entrar a les finques i aplicar tractaments contra les plagues per risc de quedar-se atrapats amb el tractor al fang.

El desgel ja fa dies que està en marxa, però les reserves de neu encara són molt importants. Ha estat un hivern especialment nivós al Pirineu i segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hi ha peritats uns 300 hectòmetres en forma de neu a les capçaleres de la conca del Segre. Els pantans d’Oliana i Rialb també estan a prop de la seva capacitat màxima i sumen uns 430 hectòmetres. Així i tot, segons Ros no hi ha risc que la situació col·lapsi amb l’entrada de més aigua perquè la transformació de la neu també preveu una part d’evaporació que no acabarà als pantans.

“Modernització inevitable”

Aquesta situació d’abundància és molt diferent de la viscuda el 2023, quan el canal d’Urgell va haver de tancar al cap de pocs dies d’obrir la campanya per la sequera. El debat de la modernització de la infraestructura per assegurar l’estalvi d’aigua i optimitzar el reg va prendre en aquell moment més força que mai. Uns anys després la situació ha canviat i a finals de l’any passat, els regants van votar en contra del projecte perquè consideren molt elevat el preu que han de pagar per adequar les finques al reg modernitzat.

Amadeu Ros remarca que la “modernització és inevitable” i s’ha d’engegar ja, sense buscar cap enfrontament entre el sí i el no. El president dels regants es mostra convençut que la gent “té ganes de modernitzar” i per això cal treballar per impulsar projectes en diferents sectors del canal que es presentaran després de les vacances de Setmana Santa. Ros ha parlat d’un sector amb prop de 4.000 hectàrees entre Torregrossa, els Alamús i Bell-lloc d’Urgell, on s’està aconseguint molta gent. Actualment, hi ha projectes per modernitzar fins a 11.500 hectàrees del canal d’Urgell. La infraestructura en rega més de 70.000 a les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i el Segrià.

Agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos van arrestar el presumpte autor dels fets de matinada, al barri de la Mariola. En aquell moment el processat tenia 22 anys i l'home es va acollir al seu dret a no declarar davant el jutjat de guàrdia, que en va decretar l'ingrés provisional a presó, comunicada i sense fiança.

La Fiscalia sol·licita per a l'home una pena de 22 anys i mig de presó, a més de 5 anys de llibertat vigilada per un delicte d'assassinat amb traïdoria i acarnissament, així com el pagament d'una indemnització de 296.000 euros a la vídua i als dos fills de l'home. L'acusació particular eleva la petició fins als 23 anys de presó, 8 anys de llibertat vigilada i 430.000 euros d'indemnització.

L'assassinat es va produir el 10 d'abril del 2022. Segons les acusacions, poc abans de les dues de la matinada el processat va pujar al taxi que conduïa la víctima, de 43 anys, a l'avinguda de Blondel i li va demanar que el portés al barri de la Bordeta. Quan es trobaven al carrer Sifó, segons la Fiscalia, l'acusat li va clavar prop d'una trentena de ganivetades de forma inesperada.

El taxista va aconseguir sortir del vehicle molt malferit, però va acabar morint unes hores després a l'hospital. Per la seva banda, l'autor de l'agressió va fugir i va llançar el ganivet en un contenidor proper. Els agents hi van trobar restes d'ADN de la víctima i del presumpte autor. Els mossos van comprovar que el ganivet era d'ús professional i, a partir del número de sèrie, van confirmar que l'havia adquirit una empresa càrnia de Lleida on havia treballat l'acusat.

Com que a la base de dades de la policia no hi constava l'ADN del sospitós, els investigadors li van fer diversos seguiments per poder recollir mostres que pogués deixar. L'anàlisi d'una mostra de saliva d'una llauna de beguda que l'home va llançar a la brossa i una escopinada a la vorera van donar un resultat coincident amb el perfil localitzat a l'arma del crim. Un cop detingut, l'home va accedir a que li prenguessin una altra mostra d'ADN que va corroborar el perfil.

El jutjat va acordar a finals de l'any passat la pròrroga de presó del processat, en assolir-se els dos anys de termini màxim que fixa la llei. D'altra banda, la jutgessa va denegar una pericial fisiognòmica sol·licitada per la defensa per comparar el rostre del processat amb les imatges d'una persona enregistrades per una càmera d'un xalet proper al lloc dels fets. 

El jutjat també va rebutjar la petició per realitzar una nova pericial de geolocalització del telèfon mòbil de l'acusat, atès que els Mossos d'Esquadra ja van fer-ne una durant la investigació. En aquest sentit, el telèfon mòbil del processat va confirmar que l'home es trobava a la mateixa zona d'on va sortir el taxi i que, a partir d'aquell moment, l'hauria desconnectat.

Durant el judici a l'Audiència de Lleida està previst que declarin com a testimonis algunes persones vinculades a la víctima i a l'acusat, així com els propietaris de l'escorxador d'on l'home hauria sostret dos ganivets professionals, un dels quals seria l'arma del crim. També declararan almenys una dotzena d'agents de la policia catalana. El judici arrencarà el 6 de novembre amb la tria del jurat popular i la setmana següent s'ha reservat per a la vista oral i la deliberació del jurat.

L’espai exterior, un oceà de xapa i pneumàtics gegantins destinat a la maquinària, contrastava amb el recinte interior, on el reg i la tecnologia dron buscaven el seu espai. Però el camp no espera a ningú. Francesc Baldomar, de Vicenç Maquinària Agrícola, ho definia amb la clarividència de qui coneix el territori: "L’afluència ha estat l’adequada, però no la prevista". El motiu? Una paradoxa feliç però exigent: els pagesos tenien feina acumulada. Mentre la fira bullia, les màquines ja treballaven el solc real uns quilòmetres més enllà.

Entre la pols i el núvol digital

La fira ja no és només tractors. Eduard Ruiz-Olivares, d’Aerofor, observava el tràfec de visitants des de la seva talaia tecnològica. Per ell, Sant Josep és un punt de retrobament necessari amb el client de la zona, tot i que reconeixia que, enmig del formiguer de gent, a vegades costa filtrar el visitant "experimentat" del simple vianant. És el signe dels temps: el camp s'ha tornat digital, però encara necessita el contacte visual i la conversa pausada.

A l'interior, la sensació era d'un moviment més constant, gairebé resguardat. Xavier González i Martí Guijarro, des de sectors tan vitals com la instal·lació de reg o les solucions ramaderes, coincidien en la diagnosi: el balanç és positiu. No importa que la campanya de reg ja estigui en marxa; a Sant Josep es venen llavors de futur, es fan "clients nous de cara a properes campanyes". És la màgia d'un certamen que no viu només del present, sinó de la previsió.

El pes de la història

Per a Jordi Solsona, d’Agrotec, no hi ha dubte: "A nivell agrícola, Sant Josep és la fira més important per a nosaltres". És una sentència que ressona amb força en un recinte que ha vist passar més d'un segle i mig d'història. Malgrat que alguns moments fessin pensar en una calma tensa de públic, el sentiment general és el de la feina ben feta.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, també ha assenyalat que els cossos policials que actuen al municipi tenen controlats entre 6 i 7 multireincidents que precisament han passat temporades a la presó durant el darrer any i, per tant, han deixat de cometre delictes a la ciutat o s’han traslladat a Lleida.

A la Junta també s’ha informat que durant el primer semestre de 2027 entrarà en funcionament la nova comissaria de Mossos.

Les persones que vulguin assegurar-se una entrada hauran d’estar pendents aquest dilluns, ja que la comercialització es farà exclusivament a través dels canals oficials del Cook Music Fest, al web cookmusicfest.es. Si es repeteix el que ha passat en altres ciutats de l’Estat, les localitats podrien exhaurir-se en pocs minuts.

La resposta del públic espanyol ha superat totes les previsions. Tant Tenerife com Sevilla van penjar el cartell d’entrades exhaurides en un temps rècord, fet que evidencia que l’impacte de Don Omar es manté plenament vigent i connecta amb diferents generacions. Sevilla té la cita fixada per al 18 de juliol de 2026 a l’Estadi de La Cartuja, mentre que a Tenerife, amb el concert programat per al 16 de juliol, es van superar les 40.000 entrades venudes pocs minuts després de l’inici de la venda.

L’anunci de la data barcelonina arriba en un moment d’especial projecció internacional per a l’artista. La gira Back to Reggaeton per Nord-amèrica va registrar plens absoluts en nombrosos recintes durant la primera fase, cosa que va obligar a afegir noves dates per donar resposta a la demanda. El seu retorn als escenaris de Mèxic ha seguit el mateix patró, amb ampliacions successives després d’exhaurir-se les entrades de cada nova convocatòria.

El concert del 23 de juliol a la capital catalana es planteja com un espectacle de gran format que repassarà els himnes que han marcat la història del reggaeton —amb «Danza Kuduro», «Dale Don Dale» i «Dile» al capdavant— dins d’un concepte de festival pensat per oferir una experiència immersiva que combina música en directe, producció audiovisual i una posada en escena d’alt impacte. El cartell es completarà amb altres artistes convidats que s’anunciaran pròximament.

Des de l’organització recorden que l’única via per garantir l’autenticitat de les entrades és adquirir-les a través del canal oficial, dilluns 2 de març a partir de les 12 h, al web del festival, especialment davant la previsió d’una demanda molt elevada que podria repetir el que ja s’ha vist a Tenerife i Sevilla.

L’Estadi Olímpic Lluís Companys, un dels espais més emblemàtics de Barcelona i escenari habitual de grans produccions internacionals, ha estat seleccionat per les seves prestacions tècniques i la seva capacitat operativa, ideals per acollir un muntatge d’aquesta magnitud en un recinte preparat per a espectacles musicals de primer nivell.

Amb aquesta nova parada, Barcelona es consolida com un punt clau dins la ruta espanyola de Don Omar per a l’estiu de 2026, reforçant el que tot indica que serà l’esdeveniment de música urbana més destacat de l’any a l’Estat. Dilluns, a les 12:00 h, s’inicia el compte enrere. Tota la informació la podràs trobar a cookmusicfest.es

L’actualització aprovada recull l’ampliació del servei fins a Terrassa, una mesura que el Govern va prendre l’any 2024 per redefinir el servei de la línia RL4 i perllongar el servei de Manresa a Terrassa. Amb aquesta ampliació, no prevista inicialment, es pretén millorar la connectivitat de la línia i l’atractivitat del servei proposat. A més, preveu un augment de les circulacions contemplades inicialment, amb l’increment de tres circulacions respecte a l’oferta actual de l’RL3.

D’altra banda, també s’ha acordat que FGC assumeixi l’explotació de les estacions de viatgers vinculades a les línies RL3 i RL4, amb l’objectiu de millorar els serveis ferroviaris que comuniquen Lleida amb el seu entorn. En aquest sentit, s’autoritza FGC Rail a iniciar els tràmits necessaris amb ADIF, com a ens titular d’aquestes estacions, per tal de formalitzar la cessió de l’explotació.

D’aquesta manera, Ferrocarrils preveu assumir la gestió de les 14 estacions on FGC serà l’únic operador: Bell-lloc d’Urgell, Mollerussa, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Anglesola, Tàrrega, Cervera, Sant Guim de Freixenet, Sant Martí de Sesgueioles, Calaf, Seguers-Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Rajadell.

L’explotació de les estacions per part de Ferrocarrils implicarà l’execució de diferents treballs per tal de reformar-les i millorar-ne les funcionalitats, amb l’objectiu d’adaptar-les als estàndards de la línia Lleida-La Pobla de Segur. Les principals actuacions que s’hi duran a terme seran l’adequació d’instal·lacions i millora de la seguretat, la instal·lació d’equips i sistemes d’informació al viatger en temps real i equips de venda de bitllets, i els treballs de millora d’edificació o obra civil.

Borja Solans, president de PIMEC Lleida, ha aprofitat l’ocasió per reclamar un “compromís polític ferm” en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, considerats essencials per garantir estabilitat i finançament al teixit productiu. L’acte, celebrat a la seu de l’entitat, ha servit per presentar l’informe sobre les perspectives econòmiques de la demarcació per a l’any 2026.

Segons l’informe, el creixement a Ponent i l’Alt Pirineu i Aran podria situar-se al voltant del 2,1%, lleugerament per sota de la mitjana catalana, que podria arribar al 2,4%. Aquesta moderació es deu, en gran part, a la forta dependència del sector agroalimentari, que representa prop del 27% de l’economia lleidatana.

Carles Mas, director de l’àrea d’economia i empresa de PIMEC, ha subratllat els “reptes crítics” als quals s’enfronta la indústria local: l’augment dels costos energètics i dels carburants, la incertesa generada per la pesta porcina africana i una evolució desigual entre diferents subsectors. A més, ha posat l’accent en la dualitat econòmica de Lleida: mentre les grans empreses mostren resiliència i capacitat exportadora, la realitat de les microempreses és molt més precària.

En paral·lel, s’han comptabilitzat ferits greus en 429 accidents a la província, una xifra similar a la de l’any anterior, tot i que els Mossos d’Esquadra han intensificat els controls amb 53.356 inspeccions realitzades arreu de Catalunya. Els positius en alcohol han disminuït un 15%, mentre que els positius en drogues han augmentat un 3,5%.

Col·lectius vulnerables i tipus d’accidents

Entre les víctimes mortals lleidatanes, els motoristes continuen sent el col·lectiu més afectat, amb 8 morts, seguits de vianants (2) i ciclistes (1). La resta viatjaven en turismes, vehicles pesants o furgonetes. Pel que fa als accidents, la majoria han estat xocs frontals i col·lisions laterals, amb alguns encalços i atropellaments.

La proporció de sexes manté la tendència general catalana: el 75% de les víctimes mortals i ferides greus són homes i el 25%, dones. Una de les dades més preocupants és l’augment de víctimes entre els menors de 35 anys, amb 12 joves morts a la província, 7 d’ells menors de 25 anys.

Sinistralitat per comarques

El Segrià lidera la sinistralitat amb 15 víctimes, seguit de La Noguera i El Pallars Jussà, amb 3 i 2 morts respectivament. Altres comarques han registrat casos aïllats, però la concentració al Segrià crida especialment l’atenció a les autoritats locals. Els Mossos recorden la necessitat de respectar els límits de velocitat i extremar la precaució, especialment en carreteres interurbanes amb més trànsit i zones amb més motoristes.

Tot i l’increment lleuger a Lleida, a nivell català les dades mostren un augment del 1% en víctimes mortals a la xarxa viària, amb 193 morts en 185 accidents, comparat amb 191 morts el 2024. La xarxa urbana, en canvi, presenta una disminució del 11%, amb 49 morts, destacant la millora en zones amb més densitat de trànsit.

Els motoristes continuen sent el col·lectiu més vulnerable de Catalunya, amb 45 morts, seguits de vianants i ciclistes. Les vies més perilloses aquest 2025 han estat l’AP-7, l’N-II, la C-58 i l’A-2, amb trams especialment conflictusos com Hostalric-La Roca del Vallès i Cambrils-Ulldecona.

La comunitat educativa de l'Institut Terres de Ponent fa anys que reclama la millora i reforma del centre davant els problemes creixents de falta d'espai. El centre està en funcionament des del 1980 i, segons l'AFA, està pensat per a uns 250 alumnes, una xifra que s'ha pràcticament doblat amb el pas del temps. Això ha fet que els docents hagin hagut d'adaptar espais com el menjador o els tallers de tecnologia i els laboratoris per a fer classes ordinàries.

Les principals demandes de la comunitat que es van aprovar a la comissió del Parlament del desembre, inclouen la instal·lació immediata d'un ascensor per garantir l'accessibilitat, l'ampliació d'espais per adequar el centre al volum real d'estudiants i evitar el "col·lapse" de les aules i una reforma estructural que posi fi a "l'obsolescència d'alguns equipaments".

"L'aprovació de la resolució va ser un pas històric, però els nostres alumnes i docents no necessiten bones paraules, necessiten fets i infraestructures dignes. No entendríem que els mateixos grups que van votar a favor de la reforma el desembre, ara no hi destinessin els recursos necessaris als pressupostos", han afirmat des de la representació de les famílies.

A mitjan 2025, els investigadors van tenir coneixement que en un pis d'Arbeca hi vivia un home que es dedicava a cometre robatoris a les comarques de Ponent. Més tard, també van esbrinar que la seva parella, amb qui convivia, venia els objectes robats a través d'internet.

El primer dels robatoris que els hi atribueixen, però, es remunta a principis de gener del 2024, quan els propietaris d'una explotació agrícola d'Arbeca van denunciar el robatori d'una motocicleta i eines d'un magatzem.

Tres mesos més tard, agents de la comissaria de Lleida van detectar que havien forçat l'accés a una nau industrial on dies enrere els Mossos d'Esquadra havien desmantellat una plantació de marihuana, i n'havien sostret quadres elèctrics i làmpades de led.

Al mes d’agost del mateix any, un home d'Arbeca va denunciar que havien entrat a robar a casa seva i havien sostret eines, joies i 800 euros.

Al maig del 2025, un tercer membre del grup criminal va incendiar un vehicle que es trobava en un pàrquing públic de les Franqueses del Vallès. El vehicle constava com a sostret dies enrere a Arbeca i la policia sospita que l'individu el va cremar per no deixar empremtes. Aquest incendi va afectar altres vehicles que estaven aparcats al costat.

L’últim robatori que els Mossos atribueixen a aquest grup criminal va tenir lloc dies després, també a Arbeca, on van sostreure una furgoneta.

Venda dels objectes sostrets

Els investigadors van detectar que molts d'aquests objectes robats estaven a la venda a través d'internet, en un portal de compravenda d'objectes de segona mà.

Les gestions dels investigadors van permetre acreditar la participació de dues persones del grup en les vendes dels objectes. Un cop van tenir la investigació conclosa, entre l'11 i el 16 de febrer agents de la comissaria de Caldes de Montbui, que van col·laborar activament en la investigació, van detenir les quatre persones que formaven part del grup criminal.

Els detinguts van passar a disposició judicial al jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Granollers.

L'ompliment del pantà de l'Albagés va començar oficialment dimecres passat després que Protecció Civil, la CHE, els ajuntaments i el Govern culminessin totes les tramitacions i aprovessin tots els plans de protecció. Durant una visita a la infraestructura aquest dilluns, el conseller Ordeig ha insistit que la posada en marxa de l'embassament es farà d'acord amb els paràmetres de seguretat establerts i amb les proves de càrrega que pertoquen.

Així, durant els pròxims tres mesos el pantà s'anirà omplint amb aigua del pantà de Rialb fins a la meitat de la seva capacitat, uns 40 hectòmetres cúbics. Posteriorment, caldrà que passin tres mesos per tal de garantir la correcta humectació del terreny i comprovar el bon funcionament de la presa. Si tot va bé, el 2027 el pantà podrà omplir-se del tot, fins a assolir els 82 hectòmetres cúbics d'aigua de capacitat.

Els regants havien manifestat la seva preocupació pel retard de l'operació malgrat la situació actual de pluges abundants i bones reserves al sistema Oliana-Rialb. El conseller ha admès que "som conscients que plou molt, hi ha molta aigua i que, per tant, hem d'aprofitar tota la que puguem, però ho farem amb criteris de seguretat i seguint les instruccions dels tècnics". Malgrat tot, la campanya de reg està garantida, ha subratllat Ordeig.

D'altra banda, el conseller ha valorat que la posada en marxa del pantà permetrà disposar d'una aigua "de molta més qualitat" i que es pugui començar a estudiar la proposta de la Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues de captar aigua de boca de l'Albagés. Actualment, l'organisme proveeix amb aigua del pantà d'Utxesa un total de 24 municipis de les comarques de les Garrigues i el Segrià, i un altre de la Conca de Barberà.

El paviment deteriorat des de fa temps, sumat a les nevades i pluges dels darrers mesos i a uns "elements metàl·lics" d'origen desconegut que van aparèixer a la via van formar divendres al vespre un "còctel" a la carretera que va deixar una vintena de vehicles implicats, molts amb les rodes punxades, ha explicat el paer en cap de Cervera, Jan Pomés.

Arran de l'incident, s'ha tallat el carril dret en els dos sentits de la marxa en els tres quilòmetres més afectats i aquest diumenge tècnics han dut a terme treballs d'urgència per tapar els clots i parts més malmeses.

Aquest tram està inclòs als treballs de millora de l'autovia que han de començar a finals de març. Tanmateix, el govern espanyol estudia treure un contracte d'emergència per avançar la renovació integral del ferm en el tram afectat, d'uns tres quilòmetres per sentit. "Llavors, quan engeguem el contracte que teníem previst, ja tindrem aquella part feta", ha explicat el subdelegat del govern espanyol a Lleida.

Obres esperades

Alcaldes de la Segarra fa temps que reclamen la millora del ferm de l'A-2 entre Cervera i la Panadella davant del mal estat del ferm, que presenta nombroses irregularitats i clots. L'alcalde de Cervera, Jan Pomés, ha destacat l'acord assolit amb el govern espanyol al setembre per les obres de millora d'aquest tram, que han de començar a finals de març. "Esperem que arribin el més aviat millor i que no hi hagi més incidències", ha indicat Pomés, que atribueix el mal estat de la via a "la manca de manteniment prolongada durant molts anys" i a la pluja i neu dels darrers mesos.

L’operació arrenca després que Protecció Civil, la CHE, els ajuntaments i el Govern hagin finalitzat totes les tramitacions i aprovats tots els plans de protecció. Segons el conseller, la infraestructura permetrà estalviar costos als regants, però al mateix temps tenir “més reserves” per començar les proves de càrrega de la presa. Els regants havien manifestat la seva preocupació pel retard de l’operació malgrat la situació actual de pluges abundants i bones reserves al sistema Oliana-Rialb.

Ordeig ha remarcat que és important que no es vagi “més lent del compte” en l’ompliment en uns moments en que les reserves hídriques són importants i abans, sobretot, que comenci el desgel de la neu, ja que amb els gruixos que hi ha a les capçaleres es preveu que baixi molt aigua.

En aquest context, el Govern ha anunciat la suspensió de tota l’activitat educativa, universitària i esportiva prevista per a aquest dijous. La mesura també implica l’aturada de l’activitat sanitària que no sigui urgent, amb l’objectiu de minimitzar riscos i desplaçaments.

L’Executiu ha fet una crida a la ciutadania perquè eviti moviments innecessaris i opti pel teletreball sempre que sigui viable. A més, està prevista una nova reunió aquesta tarda per analitzar l’evolució de la situació i valorar si cal adoptar noves decisions.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ja ha apuntat que no es descarta la suspensió del servei ferroviari, una mesura que podria concretar-se en funció de com evolucionin les condicions meteorològiques.

La combinación de una dirección fácil de recordar y un servidor de confianza constituye el primer paso crítico para cualquier emprendedor o profesional. Entender la relación entre estos dos elementos ayuda a evitar errores comunes que suelen ralentizar la carga del sitio o comprometer la seguridad de la información compartida con los usuarios.

La identidad digital como cimiento de tu marca

Elegir el nombre que te representará en la red suele generar muchos quebraderos de cabeza, pero resulta vital que refleje fielmente lo que haces o quién eres. Lo ideal es buscar términos cortos, directos y que no contengan caracteres extraños que dificulten la escritura en dispositivos móviles. 

Una vez que tienes clara la idea, el proceso de comprar domini web se vuelve una tarea emocionante, pues simboliza el nacimiento oficial de tu aventura en internet. Tómate el tiempo necesario para explorar diferentes extensiones, debido a que, aunque el .com es el rey absoluto, existen opciones territoriales o temáticas que pueden aportar un toque de originalidad y cercanía muy valorado por el público local.

Del mismo modo, conviene verificar que el nombre elegido no infrinja derechos de marcas ya registradas para evitar líos legales en el futuro. Realizar una pequeña investigación en redes sociales ayuda a que tu imagen sea coherente en todos los canales, facilitando que tus seguidores te localicen sin confusiones. 

El refugio técnico donde vive tu contenido

Tener el nombre es fantástico, pero necesitas un lugar físico donde guardar los archivos, las imágenes y las bases de datos que dan forma a tu página. Contratar un buen servicio de allotjament web marca la diferencia entre una navegación fluida y una experiencia frustrante llena de errores de conexión. 

La calidad del servidor influye directamente en la velocidad de carga, un factor que Google analiza con lupa a la hora de posicionarte en sus listados de resultados. No te dejes llevar solo por el precio más bajo; busca planes que garanticen una alta disponibilidad y que tengan discos de última generación para que tu web vuele literalmente en cada clic.

Por consiguiente, la escalabilidad del servicio es otro punto que agradecerás cuando tu proyecto empiece a recibir miles de visitas diarias. Un alojamiento flexible crece contigo, permitiendo ampliar los recursos de memoria o almacenamiento sin que tu sitio sufra caídas molestas durante la transición. 

La cercanía geográfica de los centros de datos también juega un papel fundamental para reducir la latencia, logrando que los usuarios de tu zona perciban una respuesta instantánea. Invertir en una infraestructura robusta es la mejor garantía de que tus contenidos estarán siempre disponibles, sin importar la hora o el volumen de tráfico que manejes en momentos de gran éxito.

Seguridad y soporte humano frente a los imprevistos

Navegar por internet hoy en día tiene sus riesgos, y la verdad es que andarse con pies de plomo nunca está de más. Contar con ese plus de protección, como los certificados de seguridad que no te cuestan un euro o el respaldo de las copias automáticas, te da una calma increíble; sabes perfectamente que, si algo se rompe o alguien intenta entrar donde no debe, tienes un salvavidas para recuperar todo el trabajo en un suspiro. 

Para finalizar, recuerda que el éxito en internet se construye paso a paso, empezando por una elección consciente de tus herramientas básicas. La combinación de un nombre potente y un alojamiento estable te otorga la libertad creativa necesaria para experimentar y evolucionar sin límites técnicos. 

Arran de la nova detecció al gener i tal com demana la norma, el Departament d’Agricultura va establir un nou radi de vigilància de 10 quilòmetres al voltant de la granja afectada, fet que incrementava en 4 el nombre de pobles afectats (Bellvís, la Fuliola, Linyola i el Poal) i en 4 les explotacions incloses dins de l’àrea de control.

A la granja de Castellnou de Seana es van haver de sacrificar els 9.000 animals que hi havia, mentre que a la de Bellpuig on hi va haver el primer focus, es van matar 230.000 gallines ponedores distribuïdes en dos naus.