Les cremes prescrites de vegetació tenen lloc principalment durant l’hivern quan les condicions meteorològiques ho permeten. No es poden fer si bufa el vent, si la vegetació és massa seca, ni si encara queda molta neu, com ha passat aquest any en gran part de les comarques de muntanya.

El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), encarregat del programa de cremes de vegetació, ha fet aquesta temporada 32 actuacions. Els treballs consisteixen a eliminar vegetació seca i matolls de manera planificada i sota estrictes mesures de seguretat. Això manté la coberta vegetal i promou el creixement d’un herbatge més tendre i fresc, beneficiós tant per al bestiar domèstic com per a la fauna cinegètica.

De fet, la millora i manteniment de pastures de muntanya és una de les funcions principals d’aquest programa, especialment a les zones del Pirineu. Les cremes també s’utilitzen per a actuacions fitosanitàries, per afavorir la biodiversitat dels hàbitats o per controlar espècies exòtiques i invasores.

Menys combustible vegetal, menys intensitat dels incendis

Un dels objectius principals de les actuacions és reduir la quantitat de vegetació seca acumulada al bosc i a les zones obertes per disminuir la intensitat dels possibles incendis forestals que puguin afectar aquests espais naturals.

Les cremes prescrites de vegetació es fan a petició de ramaders, ajuntaments o d’espais naturals protegits, que veuen en aquesta eina una manera de mantenir el territori obert i afavorir-ne els usos tradicionals. A més de la funció preventiva, aquestes actuacions també contribueixen a configurar un paisatge més divers, amb mosaics entre zones forestals i espais oberts, per dificultar la propagació de grans incendis.

Una actuació excepcional a la Gola del Ter

Les cremes de vegetació també s’apliquen en situacions excepcionals. El GEPIF va intervenir a la Gola Sud i a la platja de la Fonollera, a l’Estartit, per eliminar restes vegetals i residus acumulats després del temporal del 20 de gener.

Els materials havien estat arrossegats pel riu i formaven grans acumulacions que, en alguns casos, arribaven als cinc metres d’amplada, tres metres d’alçada i entre 100 i 200 metres de llargada.

L’actuació es va fer en col·laboració amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb l’objectiu de retirar aquests residus de manera controlada i segura.

El foc com a element natural

Agricultura recorda que el foc és un element natural dels ecosistemes mediterranis i que el seu ús controlat pot tenir efectes positius sobre el territori. Utilitzat de manera planificada i sota supervisió tècnica, el foc pot contribuir a millorar els hàbitats, mantenir espais oberts i afavorir la biodiversitat.

Les cremes formen part, així, d’una estratègia de gestió forestal i prevenció que combina la recuperació de pastures, la protecció dels ecosistemes i la reducció del risc d’incendis en zones especialment sensibles de muntanya.

Les dades mostren que espais molt freqüentats com el massís de Montserrat concentren desenes d’intervencions cada any. De fet, només l’any passat, aquest espai natural va registrar 97 actuacions dels Bombers, més de la meitat de les quals per accidents.

Planificar abans de sortir

Si el recorregut supera la capacitat física o tècnica dels excursionistes existeix el risc de patir algun accident. Per això es recomana ajustar sempre l’activitat al nivell del grup i no improvisar un cop iniciada la ruta. El primer consell és la planificació prèvia. No es tracta només de triar una ruta, sinó d’entendre-la: desnivell, durada, punts d’escapament i dificultat real.

També és clau consultar la meteorologia abans de sortir. Els canvis sobtats de temps poden ser un factor en incidents, especialment en zones d’alta muntanya o amb relleu abrupte.

Montserrat: la majoria d’incidències per senderisme

Un estudi fet pels Bombers de la Generalitat sobre la sinistralitat a Montserrat mostra que el senderisme va ser l’activitat que va concentrar més rescats en aquest massís al llarg de 2025. En aquest massís, de fet, tres de cada quatre intervencions estan relacionades amb excursionistes, una realitat que evidencia tant la gran afluència de visitants com els riscos derivats d’una preparació insuficient.

Centre de pelegrinatge internacional i un dels espais naturals més visitats del país, Montserrat registra una activitat constant durant tot l’any, especialment els caps de setmana, quan es concentren la meitat de les actuacions dels Bombers. L’any passat, l’helicòpter va intervenir en 57 serveis al massís, és a dir, en sis de cada deu rescats efectuats a la zona.

Horaris i cansament: un factor sovint oblidat

Un altre element important és la gestió del temps. Tal i com mostren les dades de Montserrat de 2025, moltes incidències es produeixen a la tarda, quan el cansament i la manca de llum juguen en contra dels excursionistes. En aquest sentit, ajustar els horaris i planificar el retorn abans que es faci fosc és una mesura bàsica de seguretat.

Equipament adequat i orientació constant

No subestimar l’equip necessari és un altre punt a tenir en compte. És essencial portar calçat adequat, aigua suficient, roba adaptada al canvi de temperatures i un mòbil amb bateria.

També és important no perdre mai les referències del camí. Cal prestar atenció especialment en zones amb cruïlles o senders poc marcats.

El cas del Pedraforca

El Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del país, és un dels exemples més clars de com el terreny pot condicionar la seguretat; per la complexitat de la seva orografia i la inestabilitat de la tartera, factors que incrementen el risc de caigudes.

Per aquest motiu, les recomanacions oficials insisteixen a no improvisar itineraris i a triar sempre rutes adequades al nivell tècnic i físic. En aquest tipus de muntanya, una decisió errònia pot derivar ràpidament en una situació d’emergència. En aquest sentit, es recomana consultar mapes o guies fiables i, si cal, recórrer als punts d’informació del Parc Natural o a serveis de guiatge especialitzat.

La popular tartera requereix especial prudència en el descens i la planificació dels horaris —sobretot a l’estiu, per evitar les hores de més calor i les tempestes de tarda. A la zona del Verdet és freqüent el despreniment de roques pel pas d'excursionistes, per aquest motiu és important intentar evitar-la.

En cas d’emergència, actuar amb rapidesa

La muntanya no s’ha de completar a qualsevol preu. Saber renunciar a temps és una decisió de seguretat, no de fracàs. És un risc forçar la continuïtat de la ruta malgrat el cansament, el mal temps o la pèrdua d’horari previst.

Si es produeix un incident, el protocol és clar: trucar al 112, mantenir la calma i facilitar la ubicació exacta. La precisió en la localització és clau per reduir els temps de rescat, especialment en zones de difícil accés.

Dijous i divendres, els dies més càlids

Aquest dimecres s'han registrat les temperatures més elevades d'aquest 2026. A Vinebre, per exemple, s'ha arribat a 36,6 ºC. A més, en molts punts de l'interior de les Terres de l'Ebre i de Ponent  s'han superat els 35 graus.

Malgrat que són valors que queden lluny del rècord de maig -el 2022 es va arribar a 38,5 a Castellbisbal i Anglès-, sí que s'ha assolit a la Tallada d'Empordà. Els 32,5 ºC són el valor més alt en 37 anys de dades (empatant amb el 28 de maig de 2022). 

Tanmateix, el pitjor encara no ha arribat. En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya explica que mentre al litoral i prelitoral central el pic de calor s'assolirà aquest dijous, a les comarques de Lleida podria ser divendres amb valors de fins a 38 ºC, localment per sobre.

Al llarg d'aquests dos dies, les màximes superiors als 34 ºC afectaran tot Catalunya excepte punts de la costa i de l'Alt Pirineu. A la Catalunya Central s'arribarà als 35-36 ºC, mentre que a la conca de Tremp, Ponent i l'Ebre als 37-38.

Setmana de nits tropicals

Al migdia els termòmetres s'enfilen. A Barcelona, per exemple, aquest dimecres s'han situat entre els 30 i 31 ºC, valors poc habituals a la capital catalana. Tanmateix, el problema és que a la nit no refresca. 

A l'estació del Raval ja s'acumulen tres nits tropicals consecutives -mínimes superiors als 20 ºC- mentre que a l'estació manual de Can Bruixa, al barri de les Corts, ja són quatre. A més, tot apunta que aquest recompte s'anirà incrementant i amenaça de batre el rècord del maig de sis dies consecutius.

L’entesa tindrà també conseqüències en clau supramunicipal. Els vots que obtingui Primer Aitona computaran per al PSC tant a la Diputació de Lleida com al Consell Comarcal del Segrià, un moviment que consolida l’acostament polític entre els socialistes i sectors provinents de l’antiga Convergència.

Pujol és una de les dirigents municipals que millor simbolitza l’evolució de l’espai postconvergent a Ponent. Va arribar a l’alcaldia d’Aitona l’any 2010 després d’una moció de censura contra l’alcalde republicà Pau Blanco i, des d’aleshores, ha mantingut majories absolutes sota diferents paraigües polítics: primer amb CiU, després amb Junts per Aitona i, en l’últim mandat, amb Primer Aitona, vinculada a Ara Pacte Local.

L’alcaldessa aitonenca també forma part del grup d’exdirigents convergents que van optar per no integrar-se a Junts per Catalunya i mantenir-se dins l’òrbita del PDeCAT. En aquest mateix espai polític hi ha l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, amb qui ha compartit trajectòria en els últims anys. D’aquest corrent municipalista va néixer Impulsem, la plataforma que va concórrer aliada amb Junts a les municipals del 2023 i que ja treballa amb la mirada posada en repetir la coalició el 2027.

Ecomuseu d’Esterri d’Àneu

Comencem al poble d’Esterri d’Àneu, on l’any 1994 s’inaugurava un museu molt especial. Era, tal com els seus impulsors ho expliquen, “una nova concepció museològica i museogràfica on el visitant s’endinsa, d’una manera activa, participativa, en les formes de vida del Pallars de principis de segle”. El mateix nom, Ecomuseu de les valls d’Àneu (ecomuseu.com), ja marcava una diferència. Quan encara no es parlava de sostenibilitat com la prioritat planetària que tenim ara sobre la taula, una casa real, de principis del segle XX, Casa Gassia, obria les portes per a explicar la història de la vida quotidiana en un poble del Pirineu, en primera persona. I avui, que tantes coses anomenem eco, l’ecomuseu d’Esterri se’ns fa ben actual, a la mida de l’ecologia que ens cal. La visita guiada va acompanyada pel personatge de l’Esperanceta, que sap brodar un entreteniment carregat d’entusiasme.

Fa sis anys, el 2020, l’Ecomuseu de les valls d’Àneu va obtenir La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En va ser mereixedora d’aquest guardó la seva tasca dinamitzadora del territori, com a punt de partida i organització de diverses visites a esglésies i monuments de l’entorn, així com d’activitats culturals. Gaudir de les propostes de l’ecomuseu és com posar-nos unes ulleres amb vista a bona part del territori.

Museu de la Sal de Gerri 

Abans de deixar enrere la comarca del Pallars Sobirà, entrarem a visitar el Museu de la Sal de Gerri (museudegerri.cat). Està ubicat a l’antic alfolí, on s’emmagatzemava i s’envasava la sal que s’extreia de les salines que encara avui es poden veure molt bé des de la carretera. També en aquest museu les bromes i la contextualització divertida però històrica de l’Esperanceta de Casa Gassia d’Esterri fan la visita molt atractiva. Basat en fets reals, com la vida dels saliners i de tot el poble al qual la sal va batejar, el passat ens surt a rebre en un edifici espectacularment gran. És la construcció civil més gran de tot el Pallars.

Espai Raier

A Pobla de Segur, entrarem a l’Espai Raier, un petit museu que difon l’antic ofici dels raiers que baixaven la fusta pel riu Noguera Pallaresa. Una exposició permanent mostra, d’una banda, com era l’activitat, les eines, el funcionament i l’itinerari d’aquest transport fluvial. D’altra banda, també ens donen a conèixer la pràctica de l’ofici en altres parts del món.

A l’Alt Pirineu i Aran

A la Xarxa de Museus del Pirineu trobem altres propostes de visita a museus de l’Alt Pirineu i Aran, vers la resta de territori inclòs en altres xarxes territorials, així com les dades de contacte de cadascun dels museus en l’àmbit pirinenc.

Museu de la hidroelèctrica de Capdella

Des de la Pobla de Segur, ens desviem fins a la Torre de Capdella per entrar a veure el Museu de la hidroelèctrica de Capdella (museuhidroelectricdecapdella.cat). Ens sorprendrà tot el que ens poden arribar a explicar a partir dels salts d’aigua i la seva força creadora d’energia, de llum i d’escalfor per a les nostres llars.

Museu de l’Aigua

Sense deixar l’aigua, ens endinsarem en un altre museu que ens en parla. El Museu de l’Aigua el trobem a la ciutat de Lleida. S’hi programen visites a quatre espais diferents. El primer és el campament de la Canadenca, on podem trobar les exposicions “La força de l’aigua. El Dr. Pearson i les obres de la Canadenca a Lleida”, “Aigües del món” i “Joan Oró. El científic de la vida”. En segon lloc, el dipòsit del Pla de l’Aigua, el primer dipòsit d'aigües de la ciutat de Lleida, construït a finals del segle XVIII per garantir el subministrament d'aigua potable a la població. La tercera visita és a les fonts monumentals que en repartien l'aigua i que encara es conserven al Centre Històric de Lleida. També es pot veure el molí de Sant Anastasi, antic molí fariner que té els seus orígens al segle XIII. Finalment, s’hi pot veure l'exposició "El riu fa horta". Els pous de gel, dues cavitats subterrànies construïdes entre els anys 1611 i 1616 per tal d'emmagatzemar el gel de l'hivern i disposar-ne durant tot l'any per abastir la població, són igualment visitables i, finalment, el molí de Cervià, antic molí fariner d'origen medieval, situat a l'horta de Grenyana.

Espai dels Canals d’Urgell

I també sobre l’aigua, solcarem la història del Canal d’Urgell amb la visita al museu que l’honora. L’Espai dels Canals d’Urgell (canalsurgell.org) es troba a Mollerussa, a la planta baixa de la Casa Canal. I aprofitem la visita a Mollerussa per entrar també a veure el Museu Vestits de Paper (museuvestitspaper.cat) d’aquesta mateixa ciutat. Aquest museu va obrir les portes el desembre del 2009, coincidint amb el mateix cap de setmana que se celebrava el 44è Concurs Nacional de Vestits de Paper i 46è Concurs Ciutat de Mollerussa. A dins d’aquest curiós museu, un audiovisual mostra com es treballen els vestits de paper.

Amb històries de la vida més senzilla, del treball d’homes i dones, l’energia de l’aigua i les desfilades amb vestits de paper, hem fet un bon tomb per diverses comarques lleidatanes, de museu en museu. I això només ha estat un tast, perquè d’espais museístics, en aquest territori de Lleida, encara n’hi ha alguns més. 

En plena canícula, topar-se amb una d’aquestes festes és gairebé inevitable. En canvi, a mesura que s’esvaeixen els mesos de juliol i agost, la seva presència es dilueix i la recerca esdevé més feixuga. La dificultat s’accentua encara més si el focus es trasllada a l’entorn de la jungla urbana de Barcelona, aparentment allunyat d’aquestes dinàmiques festives.

Aquest esperit popular l’encarna actualment com ningú el showman i cantant Pau Pinós, conegut artísticament com Lo Pau de Ponts. El passat mes de març va commemorar una dècada de trajectòria musical amb un espectacle a la sala Luz de Gas, una celebració en la qual va traslladar l’essència festiva de les places de poble i on no van faltar les seves millors peces.

"10 anys de Festa Major" és el lema que resumeix la trajectòria del jove pontsicà. Va començar a fer-se conegut amb la cançó "La nòvia estiueja a Salou", un clip que va tenir milers de reproduccions a les xarxes i que va catapultar Pinós: "M'agrada més ser popular que ser famós. Hi ha un component d'estima que m'atreu", assegura el cantant, que admet que l'èxit progressiu que ha anat vivint li ha permès veure les coses "amb perspectiva" i gaudir dels moments sense ambicions exagerades.

"M'ho estic passant molt bé i no deixo que la voràgine del dia a dia em tregui la voluntat de paladejar cada moment", apunta el showman

En aquesta nova etapa, Lo Pau de Ponts no amaga la seva gratitud cap a la comunitat que l'ha vist créixer i que l'ha sostingut. "Vull expressar el meu agraïment més sincer a totes les persones que em fan costat i que, amb el seu alè, m'empenyen a no defallir i a continuar creant", confessa amb humilitat.

De fet, el seu desembarcament a la mítica sala Luz de Gas de Barcelona no és només una fita en la seva carrera, sinó un gest de reciprocitat; un acte concebut per retornar l'escalf i l'estima que el país li ha brindat des dels seus inicis. "El meu públic és d'una transversalitat absoluta", explica en declaracions a Territoris, subratllant que la seva música ha aconseguit trencar barreres generacionals.

Per refermar aquesta connexió intergeneracional, l'artista destaca que entre el públic de la sala barcelonina s’hi trobava una nodrida representació de pontsicans, una "ambaixada" arribada expressament des de la seva terra natal. Aquest concert ha estat el tret de sortida d'una ambiciosa gira que, durant aquesta primavera i l'estiu, el portarà a recórrer la geografia catalana d'extrem a extrem.

Amb cada actuació, Lo Pau de Ponts reafirma el seu paper com a cronista festiu del país, capaç de convertir el quotidià en celebració. El seu projecte musical continua creixent sense perdre l’essència ni l’arrel popular que l’ha fet singular. I mentre hi hagi places, escenaris i ganes de festa, el seu univers continuarà trobant públic disposat a cantar-lo.

Durant la vista, l'acusat ha negat l'autoria de l'incendi i ha assegurat que estava dormint quan es va iniciar el foc. En la seva declaració, ha explicat que es va despertar en veure flames al capçal del llit de la seva habitació i que va avisar el seu company, amb qui ha dit que va abandonar l'immoble ajudant-lo a treure les seves pertinences. 

"Un dia abans em va demanar que marxés de l'habitatge perquè volia viure sol. En avisar-lo que hi havia foc, em va respondre que com que jo no tenia papers avisaria a la policia i m'acusaria de ser l'autor de l'incendi", ha declarat el processat. L'home també ha afirmat que havia consumit heroïna i altres substàncies, tot i que ha negat qualsevol comportament intencionat. L'acusat ha afirmat que feia uns tres mesos que vivia a l'habitatge.

Per la seva banda, la víctima ha afirmat que gairebé no tenia relació amb l'acusat i que feia poc més d'una setmana que convivien. Segons el seu testimoni, un altre dia el processat ja havia incendiat el seu propi matalàs. Sobre el dia dels fets, ha relatat que es va despertar de matinada enmig d'una gran quantitat de fum i flames que sortien de l'habitació de l'acusat, i que va sortir com va poder al carrer. Allà, ha explicat, es va trobar amb l'acusat, el qual es va burlar d'ell i li va robar la bicicleta. L'home ha declarat que se'n va anar a peu fins a la comissaria dels Mossos per tal de denunciar els fets.

Els agents que van intervenir han explicat que van localitzar i detenir l'acusat en una plaça de la capital del Pla d'Urgell poc després dels fets, i que aquest es mostrava alterat. Pel que fa a la investigació de l'incendi, els agents han situat l'origen del foc en una de les habitacions de l'habitatge, tot i que no han pogut determinar amb certesa el focus exacte ni la font d'ignició. 

Els investigadors han declarat que la conclusió a què van arribar és que la causa més probable de l'incendi era l'aplicació d'una flama a algun objecte o material present a l'habitació. Els mossos van descartar una causa elèctrica, malgrat l'existència d'una instal·lació "defectuosa" que estava connectada il·legalment a la xarxa d'enllumenat públic. Responent a les preguntes de la defensa, els agents han admès que no poden descartar al 100% un origen accidental. 

La prioritat absoluta s’ha fixat en la via pública amb l’objectiu de “donar el tomb al mitjó” a la situació actual de la ciutat, amb mancances importants en carrers, voreres, senyalització, enllumenat públic i jardineria.

Solsona ha destacat que un aspecte clau d’aquest exercici és que l’ajuntament tanca el pla de sanejament, fet que permetrà “guanyar llibertat financera” de cara al 2027. En aquest sentit, s’ha avançat que tot i aprovar aquesta setmana els pressupostos d’enguany, ja es pot treballar en els de 2027, que s’aprovarien al novembre.

La inversió en via pública és la prioritat absoluta del govern municipal, amb la previsió d’engegar treballs d’asfaltatge de carrers, reparació de voreres, senyalització vertical horitzontal, passos adaptats i la millora de l’enllumenat públic.

Dos paquets importants estan vinculats, un al PUOSC que permetrà injectar 400.000 euros per a la renovació i posta a punt de l’àrea de jardineria. Es plantaran arbres i es renovaran els que no estan en condicions. La poda també es reforçarà. D’altra banda, el Consell Català de l’Esport ha atorgat un ajut de 180.000 euros per renovar el parquet del Pavelló Poliesportiu, canviar cistelles de bàsquet i millorar la grada del pavelló on es juga a hoquei.

En paral·lel, l’alcalde ha destacat que hi ha projectes importants en desenvolupament a la ciutat, que no figuren als pressupostos perquè estan impulsats pel Govern, com són la reforma del CUAP i la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra.

La part més elevada del pressupost és, però, la que es destina al capítol 1 de personal. Representa un 35% del total (6,9 milions), una xifra que creix per l’actualització salarial fixada per l’Estat.

Salut financera i endeutament

L’equip de govern ha destacat la “bona salut financera” del consistori. Han explicat que la ràtio d’endeutament, que s’ha vist alterada temporalment per les noves operacions de crèdit, s’estima que baixarà per sota del 39% al tancament del 2026. En aquest sentit, consideren que aquesta “capacitat de gestió”, sumada a la reducció del deute a curt termini, permet a l’Ajuntament encarar el futur sense “problemes de liquiditat” amb una tresoreria suficient per atendre obligacions i invertir.

El format PDF s’ha convertit en l’estàndard per compartir documents en entorns professionals i acadèmics. A diferència d’una imatge aïllada, un PDF manté el disseny intacte, independentment del dispositiu o del sistema operatiu des del qual s’obri. Per això, passar d’imatge a PDF no és només una qüestió tècnica, sinó també una decisió pràctica quan es vol garantir que el contingut arribi tal com va ser creat. Aquest article explica com fer aquesta conversió de manera adequada, quins aspectes cal tenir en compte per preservar la qualitat i quines opcions existeixen segons el tipus d’imatge o l’ús que es vulgui donar al document.

Què cal tenir en compte abans de convertir

El primer pas és conèixer el format de la imatge. Els més habituals són JPG, PNG, BMP, GIF i TIFF. El JPG és el més comú per a fotografies. El PNG és apropiat quan la imatge té fons transparent o conté text. El TIFF s’utilitza habitualment en entorns d’impressió professional.

La resolució també és important. Per a un PDF destinat a impressió, la imatge ha de tenir almenys 300 punts per polzada (ppp). Per a ús digital, entre 72 i 96 ppp és suficient. Una imatge amb resolució baixa pot generar un PDF amb un aspecte borrós.

La mida del fitxer és una altra consideració rellevant. Les imatges molt pesades poden alentir la conversió o generar un PDF difícil de compartir. Adobe Acrobat Online permet fer aquesta conversió directament des del navegador, sense necessitat d’instal·lar cap programa.

Com convertir una imatge a PDF pas a pas

El procés de pasar una imagen a PDF amb una eina en línia segueix una seqüència similar. Conèixer-la abans de començar ajuda a evitar errors i a estalviar temps.

El primer pas és accedir a l’eina de conversió des del navegador. No cal descarregar cap programa. El fitxer es pot pujar arrossegant-lo fins a la zona indicada o seleccionant-lo des del dispositiu.

Si es pugen diverses imatges alhora, l’eina mostrarà una vista prèvia. Es recomana revisar l’ordre abans de continuar, ja que serà el que tindrà el PDF final. Un cop iniciada la conversió, el procés sol trigar només uns segons.

El PDF generat queda disponible per descarregar o desar al núvol. Des de dispositius mòbils, el procediment és el mateix, tot i que la interfície pot variar lleugerament segons la plataforma.

Com combinar diverses imatges en un sol PDF

Hi ha situacions en què és útil reunir diverses imatges en un únic document: un portfoli, un conjunt de fotografies d’un projecte o diversos documents escanejats en són exemples habituals.

Abans d’iniciar la pujada, és convenient ordenar les imatges a la carpeta del dispositiu. Això evita haver de reorganitzar pàgines després de la conversió. La majoria d’eines en línia permeten arrossegar els fitxers per canviar-ne la posició abans de convertir-los.

Si les imatges tenen dimensions o orientacions diferents, és possible ajustar la mida de la pàgina durant el procés. Algunes eines ofereixen opcions per adaptar la mida a A4 o carta. El resultat és un únic PDF amb una presentació uniforme.

Ajustos per millorar la qualitat del PDF final

La compressió redueix el pes del fitxer, però aplicar-la en excés pot afectar la nitidesa. Si el PDF s’ha d’imprimir, és millor evitar una compressió excessiva. Per a enviaments per correu o pujades a plataformes, una compressió moderada sol ser suficient.

La mida de la pàgina també té impacte en el resultat. Triar A4 per a documents d’ús professional a Espanya és l’opció més habitual. Si el PDF s’ha d’imprimir, convé comprovar que els marges no retallin parts de la imatge.

Si el document inclou informació delicada, algunes plataformes permeten afegir una contrasenya al PDF abans de descarregar-lo. Aquesta opció sol estar disponible en plans de pagament.

Conclusió

Amb els passos descrits, es disposa de la informació necessària per convertir qualsevol imatge a PDF i obtenir un resultat net i professional. El pas següent és fer la conversió amb un fitxer real i revisar-ne el resultat abans de compartir-lo o imprimir-lo.

Si es treballa des del mòbil o es requereixen funcions avançades, com ara el reconeixement de text o la protecció amb contrasenya, el procediment pot variar segons la plataforma i el pla disponible. Es recomana revisar aquestes opcions quan l’ús ho requereixi.

Preguntes freqüents

Quins formats d’imatge es poden convertir a PDF?
JPG, PNG, BMP, GIF i TIFF són els més habituals. Molts convertidors en línia admeten aquests formats de manera directa, cosa que facilita la conversió sense passos addicionals.

Es perd qualitat en convertir una imatge a PDF?
Depèn de l’eina i dels ajustos de compressió aplicats. Amb la configuració adequada, la qualitat de la imatge original es pot mantenir en el PDF.

És possible convertir diverses imatges alhora en un sol PDF?
Sí. Molts convertidors en línia permeten pujar múltiples fitxers i combinar-los en un únic document abans de descarregar el resultat.

És segur pujar imatges a una eina en línia?
En molts casos, els fitxers pujats s’eliminen automàticament dels servidors poc després de la conversió. Si es tracta d’informació personal o sensible, es recomana revisar sempre la política de privacitat del servei abans de pujar cap fitxer.

Cal tenir un compte per convertir una imatge a PDF?
Depèn del servei. Algunes funcions bàsiques estan disponibles sense registre, però les opcions avançades solen requerir un compte actiu.

Conscienciar-nos sobre aquesta repercussió és la premissa per poder actuar per alentir la degradació planetària, de prats, boscos, mars, rius i llacs. I, malgrat que en aquesta tasca tothom hi està cridat a posar el seu gra de sorra, els productors dels aliments que consumim hi tenen un paper rellevant.

Avui ens fixem en l’experiència d’una família de La Pobla de Segur que són ramaders, agricultors, productors i venedors de carn que comercialitzen amb la marca Cal Tomàs, ara ja des de quatre botigues a peu de carrer, a La Pobla, a Tremp, a Sort i a Vielha. També des de la seva pàgina web caltomas.cat els arriben encàrrecs de tot arreu en línia, comandes que lliuren amb transport especial per tal de garantir el manteniment de la cadena de fred que protegeix el producte. A banda d’això, desenvolupen tota la tasca comercial i de distribució com a proveïdors d’establiments de restauració: un volum de feina que es tradueix en el 50% del negoci.

El Miquel i la Laura Gordó són la quarta generació d’aquesta saga de ramaders ben arrelada a la terra pallaresa. Ells comanden ara el negoci i ho fan en sintonia amb la sostenibilitat que demana la terra, una nova mirada del sistema de producció que, en realitat, no és tan nou, només que mira enrere per aprendre dels qui segurament eren més conscients que havien de cuidar tant la terra com els animals, l’entorn que ens alimenta i on vivim. 

Parlem d’agricultura i ramaderia regenerativa. La mateixa paraula ens explica que la clau d’aquesta manera de treballar és regenerant i deixant regenerar la terra. Fixant-nos en el cicle natural de plantes i animals, es procura tancar cercles com el de la fertilització dels prats amb els fems dels animals que produeixen menjant l’herba dels mateixos prats. Miquel Gordó ens en fa cinc cèntims:

“fem que els animals mengin més herba i menys gra, perquè així la seva alimentació s’assembli més a la d’un remugant. I anem fent rotacions dels animals per diferents pastures, canviant fils de tancats perquè les vaques canviïn de partida”.

D’aquesta manera, el bestiar no esgota el menjar i permet que l’herba vagi refent-se més ràpidament que si ho hagués de fer des de zero. “A la muntanya -afegeix Gordó- “cada cop fem partides més petites, anem movent els animals tres o quatre vegades durant tot l’estiu, perquè a més de menjar, caguen i pixen allà on són, imitant el que fan els ramats d’animals salvatges a la sabana o a on sigui, que no se separen i es van movent, i això ho fem perquè està demostrat que és el millor per a la terra. Això fa que cada cop quedi més fertilitzat el terreny i d’anar-hi més, cada any hi ha més herba”.

Aquesta és una mirada més holística del conjunt de l’activitat, tenint en compte on es fa. Cuiden els animals alhora que beneficien la terra. Una altra mesura que apliquen és fer el seu propi cereal, per tal de no dependre tant de les fàbriques de pinso, i amb aquest sistema han aconseguit que tota l’agricultura que es destina als vedells i a les vaques sigui regenerativa i ecològica. “No deixem mai la terra llaurada ni per llaurar, la toquem el mínim possible perquè, en general, s’està perdent molta terra fèrtil de tant llaurar. Fertilitzem tota la terra amb els fems dels nostres animals, encara que sigui portat amb remolc”, argumenta el Miquel.

El balanç d’aquesta nova manera de treballar “és positiu”, afirma Miquel Gordó.

“Evidentment, això t’ha d’agradar i t’ha d’apassionar. Les collites mai són tan bones com amb l’agricultura convencional, però, en contrapartida, s’hi gasta menys perquè no fiques fertilitzants ni additius químics”.

I, per damunt de tot -afegeix- “pots estar tranquil amb tu mateix. Si t’interessa una mica el planeta, la terra, el canvi climàtic, no tens grans collites, però tampoc no hi has invertit tant, per tant, el balanç és positiu i equilibrat”.

El Miquel explica que els han anat a veure alguns ramaders, d’ovelles o vaques, per veure com ho fan. “També ha vingut gent que ja ho practica, però que vol compartir experiències, com el Francesc Font, que és el xaman de l’agricultura regenerativa. Li hem explicat el que sabem nosaltres d’engreixar vedells i ell ens ha explicat moltíssimes coses de la terra, a banda dels cursos que hem pogut fer”, precisa des del Pallars aquest ramader convençut que en aquesta altra manera de fer hi sortim guanyant tots. 

Als qui encara són poc inclinats a deixar-se portar per la filosofia del ‘menys és més’, ell “els diria que ho provin. L’ús de pesticides a dojo ja veiem que ha causat problemes amb algunes espècies com les abelles, que estan desapareixent, i això és una catàstrofe per a la cadena tròfica, i només és un exemple senzill i clar que tots entenem, però també tenim aqüífers contaminats per aquesta causa. Ens hi va el futur”, exposa Miquel Gordó. Però també entén qui no fa el pas. “Necessitaríem que les administracions ens ajudessin més, perquè costa tirar endavant i més amb aquests sistemes, perquè tot avui dia està basat en la producció, per això és normal que a la gent li faci por”.

El Dia Internacional de la Mare Terra, tal com l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el va anomenar, és també un bon dia per a pensar en la força que, com a consumidors, també tenim. Informar-nos sobre qui hi ha al darrere de cada article que adquirim ens farà més o menys còmplices de la cura del planeta i d’aquesta terra que habitem i que també nosaltres així podem cuidar.

Les xifres no enganyen i parlen d'una metamorfosi radical. L'any 2015, sota l'operativa de Renfe, la línia amb prou feines registrava 74.000 validacions anuals; un desert de passatgers que alimentava els arguments de qui volia tancar-la. Avui, deu anys després que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) n’assumís el comandament total, la línia frega el mig milió d’usuaris (487.000 el darrer exercici). No és un bolet estadístic, és una tendència consolidada que ha multiplicat per sis la demanda.

La rebel·lió del territori

La història d'aquest tren és, per sobre de tot, la història d'una resistència. Quan Madrid va voler abaixar la persiana del servei fa quaranta anys, la gent del Segrià i el Pallars es va plantar. Aquella pressió social va forçar un traspàs a la Generalitat que es va formalitzar el 2005, tot i que el canvi real no arribaria fins al 2016. Va ser aleshores quan FGC va agafar les regnes de veritat: nous trens, nous horaris i una filosofia de gestió pròpia.

"S'ha passat d'una infraestructura envellida que anava a remolc a un servei que vertebra el territori amb orgull”.

135 milions contra la fúria de la muntanya

Mantenir un tren que serpenteja entre congosts i parets de roca no és barat ni senzill. El Govern ha hagut d'injectar 135 milions d'euros en dues dècades per garantir que la via no acabés engolida pel paisatge. Les xifres de l'obra civil són colossals:

• 63 quilòmetres de via totalment nous (el 70% del recorregut).

• Intervencions de reforç en 22 túnels.

• Estabilització de més d’un centenar de talussos.

La vulnerabilitat de la línia va quedar nua durant el temporal Gloria, que va tallar el servei vuit mesos per una esllavissada. Lluny d'abaixar els braços, aquell incident va servir per accelerar els protocols de seguretat i blindar el traçat entre Balaguer i la Pobla, on la muntanya sempre dicta la seva llei.

Un futur amb deures pendents

Malgrat l'èxit, la línia no es pot adormir sobre els llorers. El traçat sinuós continua sent el principal obstacle per guanyar velocitat comercial i augmentar les freqüències. El territori és exigent: ara que el tren ja és fiable, es demanen trajectes més curts per competir amb el vehicle privat.

El trajecte Lleida–la Pobla ha deixat de ser el símbol d’una decadència per ser la prova fefaent que, quan hi ha pressupost, proximitat en la gestió i voluntat política, fins i tot les línies considerades "perifèriques" poden trobar el seu camí cap al futur.

Després de quatre anys recorrent cada comarca, Nuevo ha cristal·litzat una doctrina gastronòmica. Per a ell, un bon esmorzar no és un tràmit, és una alifara. La litúrgia comença amb les "cortesies": pernil, amanida i galtes de porc. Però el que dona la nacionalitat a l'àpat són els tres pilars: la brasa, els callos o el capipota.

La geografia del suc i el terrer

"El capipota és més típic de la Catalunya central i de Barcelona; de callos se’n veuen més a Lleida i Tarragona", analitza amb la precisió de qui ha tastat centenars de cassoles. Segons Nuevo, cada zona té el seu segell: “L’esmorzar de forquilla té requesta a tot Catalunya, però cada territori té la seva història. Lleida és més de brasa, mentre que cap al nord tira més la cullera, els embotits i els guisats”.

A la seva terra lleidatana, a més, hi afegeix el toc distintiu: una tapa de caragols. No en va, sovint llueix a la màniga el logo de la Federació de Colles de l'Aplec, exercint d'ambaixador d'una manera d'entendre la vida on el rellotge s'atura entre plat i plat. Aquesta identitat marca també el que trobem a la taula: “A Lleida es veia poc peix fresc perquè la logística d'abans no ho permetia; el transport trigava massa. En canvi, el bacallà, la sardina i l'arengada sí que arribaven, tot i que tardessin dos dies, i per això són tan presents en la nostra tradició”.

De l'arbitratge al "fenomen fan"

La història de Jonathan Nuevo no neix entre fogons —admet que no és un gran cuiner—, sinó com a client exigent. En la seva etapa com a àrbitre de bàsquet, ja buscava el refugi de les fondes abans dels partits. "A Balaguer tocaven molt bé els callos", recorda. Avui, la seva popularitat l'ha portat a l'altre costat de la barrera. “Sóc una persona popular, em reconeixen a molts llocs de Catalunya. Abans em passava sobretot a Lleida, però ara ja succeeix arreu”, explica.

Aquesta fama l'ha convertit en un reclam per a ajuntaments i fires. “Em van convidant a indrets i esdeveniments; em truquen molt per a festes majors i concursos de cassoles”. Amb una comunitat de 60.000 seguidors —dels quals 40.000 han arribat en els darrers tres anys—, Nuevo ha passat de ser un aficionat a ser el jutge de guisats de referència, des de Vallfogona de Balaguer fins a les mítiques cassoles de Juneda.

El ritual perfecte

Per a Nuevo, l'esmorzar ideal és una simfonia en tres actes. Primer, el plat al mig de cortesia, que sol ser una amanida amb tomàquet i olives (o embotit si som al nord). Després, els plats principals: capipota, callos, bacallà, brasa o uns ous ferrats amb tall. I per tancar, la traca final: “Els postres de músic estan molt ben considerats; fruita seca amb el porró de moscatell i, per acabar, el cigaló”.

Tot i que alguns podrien pensar que és una moda passatgera, ell ho té clar: “Els restaurants d’esmorzar de forquilla mai van marxar. Estan de moda a les xarxes i ara sembla que hagi eclosionat, però sempre han estat allà. Ara molta gent s’ha apuntat al carro; fins i tot hi ha restaurants que han posat esmorzars i han tret els sopars”.

Un mapa que no s'atura

Amb quasi 300 punts marcats al seu mapa particular, que inclou també incursions a la Franja de Ponent, el seu objectiu és clar: “El projecte de futur és intentar fer créixer aquest àpat i, sobretot, gaudir. L’esmorzar de forquilla s’esmorza per oci, per compartir. Abans es feia molt en el dia a dia de la feina, però ara és un moment de celebració”.

Sigui amb el porró a la "republicana" (pel broc estret) o a la "monàrquica" (a galet pel brot ample), Jonathan Nuevo ha aconseguit que milers de persones tornin a mirar cap a les tavernes de tota la vida. Perquè, al capdavall, abans de la feina o de la gresca, el que mana és la forquilla

Els arrestats són dos homes de 48 i 58 anys, i dos menors, que formarien part d'un grup criminal provinent de l'àrea de Barcelona dedicat a cometre delictes contra el patrimoni arreu del país, segons els Mossos. Divendres passat al matí un treballador de l'empresa va trobar dins el recinte una furgoneta carregada de palets sostrets i amb quatre ocupants. L'home va intentar evitar que marxessin, però els lladres el van intentar agredir amb un pal de fusta, el van amenaçar i van fugir.

El treballador va donar l'avís al 112 i els Mossos van activar patrulles de les comissaries de Mollerussa, Tàrrega i Cervera per intentar localitzar-los. Els Mossos van observar que les dades facilitades del vehicle i de les persones implicades en el robatori coincidirien amb els protagonistes d'incidents anteriors registrats en poblacions properes a l'autovia A-2.

Segons informa la policia, l'agilitat en el desplegament del dispositiu de control va permetre detectar el vehicle sospitós quan circulava per l'autovia A-2 a l'altura de Tàrrega. El conductor de la furgoneta va fer cas omís de les indicacions de les patrulles i, tot i les maniobres temeràries que realitzava per fugir, finalment els agents el van poder aturar. 

Un cop assegurada la zona, els mossos van detenir els quatre ocupants, dos adults i dos menors, com a presumptes autors d'un robatori amb violència i intimidació. Els mossos van constatar que el vehicle estava a nom d'una persona de l'entorn dels detinguts. A aquesta persona no li constaven antecedents, però tenia 44 vehicles al seu nom. 

Tot apunta que formarien part d'un grup criminal d'alta mobilitat compost per diferents bateries que es desplacen amb aquests vehicles per tot el país per cometre delictes contra el patrimoni. La investigació iniciada arran aquestes detencions continua en curs per tal d'esbrinar la seva participació en fets anteriors ocorreguts a Ponent, segons la policia catalana.

Davant d’un Teatre L’Amistat ple, Castanyé ha fet una defensa aferrissada del caràcter mollerussenc. El xef ha explicat que l’esperit obert i comercial de la ciutat ha estat una peça fonamental en la construcció de la seva proposta culinària, la qual combina la innovació amb una atenció propera al client. Segons el pregoner, la gastronomia és, per sobre de tot, una eina per crear connexions humanes i escenaris on la gent viu moments significatius.

En l’àmbit professional, Castanyé ha reconegut que La Boscana viu un moment d’especial plenitud. Amb les reserves completes durant mesos, el cuiner ha posat en valor el mèrit d’haver consolidat un projecte d’aquest nivell en un entorn rural, un fet que considera un èxit compartit amb tota la comunitat local que sempre li ha fet costat. Tot i l’exigència i la incertesa del sector de la restauració, s’ha mostrat optimista i apassionat pel futur.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, la regidora de Cultura, Raquel Pueyo, i el rector Alfons Busto. Abans de l’acte central, Castanyé ha visitat la casa de la vila per signar el llibre d’honor de la ciutat. La vetllada ha finalitzat amb una actuació musical a càrrec del Conjunt de Música Moderna de l’Escola Municipal de Música.

Per la instal·lació baixava aigua i va morir ofegada mentre la companya va sortir a buscar ajuda perquè no portava telèfon. L’altre cas va passar entre Castellnou de Seana i Golmés, on un treballador agrícola de 56 anys va caure en una séquia i també va morir ofegat.

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir els dos successos, però tot apunta a fets accidentals.

El Correllengua Agermanat és una iniciativa cultural i esportiva que vol reforçar els vincles entre tots els territoris de parla catalana i reivindicar el català com a llengua comuna. Se celebrarà del 19 d'abril al 5 de maig i recorrerà més de 1.500 quilòmetres en 17 etapes. La flama sortirà de Prada i es bifurcarà en dos recorreguts simultanis. A més de Lleida, a Ponent també passarà per Agramunt, Linyola i les Borges Blanques.

Els organitzadors del Correllengua Agermanat a les comarques de Ponent han presentat aquest dimarts el programa de la iniciativa al seu pas per la ciutat de Lleida. Hi donen suport més d'una vintena d'entitats, entre les quals clubs esportius, colles geganteres.

La flama arribarà a la capital del Segrià el 21 d'abril a les 7 de la tarda, procedent d'Agramunt i Linyola. A la seva arribada, s'iniciarà un recorregut urbà que recorrerà el pont de Príncep de Viana, rambla de Ferran avinguda Blondel, carrer Major, plaça de la Paeria fins a arribar a plaça Sant Joan, on hi haurà l'acte central.

Els actes a la plaça Sant Joan començaran a les 6 de la tarda i inclouen activitats culturals, parlaments i cantada de garrotins, entre altres. A l'arribada de la flama hi haurà la lectura del manifest i l'acte culminarà amb un concert del grup lleidatà Sexenni.

Un dels organitzadors, Oriol Rebull, ha destacat la voluntat de la iniciativa de donar visibilitat a la llengua catalana "en un moment en què la defensa del català és tan important", ha dit, i ha posat d'exemple l'ordre el TSJC de la setmana passada sobre l'ús del català a l'escola. A més del caire cultural, ha afegit, la iniciativa també "aglutina festa i esport".

La ruta que passarà per Lleida continuarà el seu camí l'endemà, 22 d'abril, cap a les Borges Blanques i l'Espluga de Fracolí fins arribar a Tarragona, on es retrobarà amb la ruta que passa per la costa per continuar plegats fins a València i Elx.

Solsona ha recordat que la situació de bloqueig no es devia a una falta de liquiditat perquè la “salut financera” del municipi és bona, sinó a problemes amb intervenció. L’equip de govern, de Pacte Local, Junts i el PSC té previst aprovar el pressupost 2026 en un Ple el dia 22 d’abril. Rondarà els 19,5 MEUR, una mica menys que el de l’any passat, que va ser de 20,5 milions.

El 10 d’octubre passat la Direcció General d’Administració Local (DGAL) va iniciar un acompanyament a l’Ajuntament de Mollerussa amb suport tècnic per analitzar el funcionament del consistori i buscar solucions a la situació de bloqueig i col·lapse intern que l’alcalde havia denunciat uns dies abans. Un “efecte embut” provocat per la “inacció o omissió de funcions” per part de l’òrgan interventor, va dir l’alcalde en aquell moment.

Mig any després, Solsona ha fet un balanç positiu de l’ajuda sol·licitada i assegura que, actualment, l’Ajuntament presenta una “bona solvència econòmica” i disposa de liquiditat a les entitats bancàries.

Queda pendent el repte de reduir el termini de pagament a proveïdors, que en el darrer trimestre s’ha situat en 154 dies. L’objectiu prioritari amb el nou pressupost que s’aprovarà aquest abril és agilitzar aquests pagaments per “normalitzar la relació” amb les empreses col·laboradores.

En aquests mesos passats, l’Ajuntament també ha pogut demanar el crèdit de 2 MEUR per afrontar la transformació visual de la ciutat amb projectes d’asfaltatge, renovació de voreres, enllumenat públic i millora de jocs infantils, entre d’altres.

Solsona ha dit que l’objectiu és que aquestes actuacions, que ja estan en fase de licitació, tinguin un “impacte visual estructural potent” que es percebi clarament al municipi.

Pel que fa al pressupost 2026 que passarà per Ple extraordinari el proper 22 d’abril, l’alcalde ha explicat que se situarà al voltant dels 19,5 MEUR, una xifra lleugerament inferior a la de l’any passat, que va ser de 20,5 MEUR, la més elevada de la història. Això és així perquè no inclou operacions extraordinàries de deute que es van realitzar per finançar grans inversions.

El pressupost és fruit del consens entre els tres partits que conformen l’equip de govern, amb una visió enfocada a la “recta final del mandat”. Solsona l’ha definit com a “ambiciós i quirúrgic” per buscar l’eficàcia en el manteniment de la via pública i garantir el finançament de tot el personal laboral i dels serveis socials.

Segons ha avançat Segre i han confirmat a l'ACN fonts de l'institut armat, l'arrestat és fill del comandant a la reserva que ja estava investigat com a suposat inductor del crim. La detenció de l'agent es va produir dimecres i el jutjat de Solsona el va deixar dijous en llibertat amb càrrecs acusat d'homicidi. Al setembre els investigadors ja van detenir el comandant retirat de la Guàrdia Civil, un veí de Lleida i un veí de Cervera. El jutge els va enviar a tots tres a la presó, però l'Audiència de Lleida els va deixar en llibertat al novembre.

La víctima era un empresari de 61 anys, veí d'Oliana, a l'Alt Urgell. Va morir a causa d'un tret al pit des de més de 100 metres de distància en una zona boscosa de Gualter, una pedania de la Baronia de Rialb. El cas es manté sota secret de sumari.

El segon arrestat és un home de 20 anys detingut dimarts acusat de fer una estrebada violenta a una dona a la plaça Mercadal el 2 de març. A més, se'l relaciona amb dos robatoris amb força en trasters d'on van sostreure dues bicicletes valorades en uns 3.700 euros, uns fets pels quals ja es va detenir un home de 37 anys el 9 de març.

D'altra banda, els Mossos van detenir dijous un lladre que acumula una trentena d'antecedents per un robatori en una empresa del carrer Camp de Mart, a Lleida. L'alarma de l'empresa es va activar de matinada i els agents que s'hi van desplaçar van trobar l'individu amagat en un racó d'una de les estances. L'home duia tres telèfons mòbils que acabava de sostreure i hauria forçat els accessos del local, segons la policia.

El diputat de l'àrea, Òscar Martínez, ha explicat que "el pla és fruit de la voluntat de seguir acompanyant les necessitats dels ajuntaments i les EMD en matèria d'inversions, i donat que els últims anys hi ha hagut un increment de preus que fa que en molts casos sigui complicat finançar determinades actuacions necessàries per seguir prestant serveis als veïns i veïnes, i per al bon funcionament dels equipaments dels municipis de la demarcació".

També, i en funció del nombre d'habitants dels municipis, s'aplicaran criteris concrets, així com en els municipis de les comarques de muntanya. D'altra banda, amb aquest pla els ens locals disposaran dels recursos durant el primer quadrimestre de l'any d'aprovació, reforçant així la capacitat de gestió i execució de les inversions previstes, segons la corporació.

Modificació de crèdits

El ple també ha donat llum verda a les modificacions de crèdit de la Diputació i dels diferents organismes autònoms. Pel que fa a la Diputació de Lleida, la xifra de les modificacions de crèdit ascendeix a 28,6 milions d’euros, dels quals 13,1 milions es deuen a suplements de crèdit --partides que ja estaven creades al pressupost-- i 15,5 milions d'euros es deuen a crèdits extraordinaris --partides que es crearan de nou--. 

En el marc d’aquestes modificacions, destaquen els prop de 5 milions d'euros que es destinaran al pla de camins, que permetrà arranjar i rehabilitar les vies i camins dels ajuntaments, per tal de millorar les comunicacions i garantir el dret a una mobilitat digna entre els municipis del territori. Així mateix, 4,2 milions d'euros aniran destinats a continuar amb el desplegament de la fibra òptica per tal de millorar la connectivitat. 

També s'ha aprovat per unanimitat el pla econòmic financer per als exercicis 2026 i 2027 a causa de l'incompliment de la regla de la despesa i de l'objectiu d'estabilitat pressupostària, atesa l'alta execució del pressupost de l'exercici 2025 de la Diputació de Lleida i del seu sector públic. 

Pla Econòmic d'Educació

La sessió plenària també ha aprovat per unanimitat el pla econòmic als ajuntaments de la demarcació de Lleida per al desenvolupament d'accions i programes per garantir l'equitat en el lleure educatiu i l'educació a temps complet, per al període d'1 de juliol de 2026 a 30 de juny de 2027. El pla comptarà amb una dotació inicial de 200.000 euros. 

D'altra banda, el ple ha donat via lliure al conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l'Associació Alba per a l'ampliació de la Llar-Residència a Sant Martí de Maldà, durant el període 2025-2028, per un import total de 300.000 euros; i al conveni amb  l'Associació AMISOL per a la reforma d'un local del centre ocupacional durant el període 2025-2026, que suposa una aportació de 200.000 euros. 

Aprovada una moció sobre la situació de l'A-2

En l’apartat de mocions s'ha aprovat la presentada pel grup de Junts-Impulsem, amb els vots favorables dels grups de Junts-Impulsem, Ara-Pacte Local, PP i ERC, i l'abstenció del grup del PSC, sobre la "precària" situació de l'A-2 a Ponent i la resta de carreteres estatals a la demarcació de Lleida.

Les claus del dispositiu: Guerra als GPS i "dreceres"

Una de les grans novetats d'aquest operatiu serà la vigilància sobre els navegadors. Trànsit vol posar fi a l'efecte pervers dels algoritmes que, per esquivar una retenció, desvien milers de cotxes per l'interior de pobles i viles, col·lapsant nuclis urbans que no estan preparats per a aquest volum de pas.

"Controlarem els navegadors per evitar la circulació per pobles com a drecera per arribar al destí", ha advertit Lamiel, posant el focus en la protecció de la xarxa viària local.

L'operació es divideix en dos grans blocs per intentar esponjar el trànsit:

• Fase 1 (Aquest cap de setmana): Una primera onada d'uns 580.000 vehicles començarà a sortir aquest divendres. El focus de tensió estarà al nord i l'interior: la C-16, la C-55 i la C-17 patiran pel reclam de l'esquí i la celebració del Mercat del Ram a Vic.
• Fase 2 (Setmana Santa): El gruix més important entre el Dijous Sant i el Dilluns de Pasqua, amb el retorn previst de 240.000 vehicles només durant el diumenge 29

Aquest equip de control cinegètic porta a terme tasques de seguiment de poblacions de fauna cinegètica, d'avaluació de danys, extracció de mostres, i realització de mesures de control amb mètodes excepcionals. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha afegit que des del juny del 2025 a Ponent s'han abatut 156.000 exemplars. Això, ha afegit, ha contribuït a reduir entre un 30 i un 40% les densitats de conills a comarques com la Segarra, l'Urgell o les Garrigues.

Els equips de control cinegètic d'Agricultura actuen a les zones on el Departament manté  activats els Plans de control poblacional (PCP): a Girona, per senglar; a Lleida, per conills i al Pirineu, principalment, per cérvols.

En aquesta línia, el Govern reforçarà els equips de control cinegètic arreu de Catalunya, incorporant nous efectius als ja actius sobre el terreny. En total, es desplegaran 50 professionals, entre els que ja hi ha i el nou personal del Departament, amb l'objectiu de reduir la sobrepoblació d'espècies cinegètiques. "Dedicarem els efectius i esforços que facin falta el temps que facin falta per resoldre una problemàtica de país", ha expressat Ordeig.

En el cas de Ponent, els equips desplaçats tenen una capacitat d'intervenció d'una mitjana de 8 actuacions de control i entre 1.500 i 2.000 animals abatuts per setmana.

El silenci que anuncia el geni

El rodatge avança amb el ritme frenètic de qualsevol gran producció, fins que un canvi en l'atmosfera ho atura tot. No és un crit, ni una ordre de producció. És una presència: "Recordo que em trobava d’esquena i no vaig adonar-me de la seva presència fins que es va produir un silenci absolut, gairebé impactant", explica l'actriu: "Ningú no va sentir arribar el cotxe, però de sobte es va generar una quietud total que va deixar tothom impressionat".

És el magnetisme de Pedro Almodóvar. El director manxec entra en escena i el set es transforma en un espai de "dinàmica horitzontal" on la jerarquia es dissol en favor de la creació. L'escena que es roda és una d'aquelles peces clau: intensa, irreverent, carregada de la tendresa marca de la casa.

El pes de la mirada: sostenir l'escena

A pocs metres, figures com Bárbara Lennie, Victoria Luengo i Patrick Criado habiten els seus personatges. Tot i que no hi ha paraules entre la figuració i els protagonistes, la comunicació flueix per vies més subtils. Durant una de les preses, en Patrick es reclina i els seus ulls es troben amb els d'ella: "Vaig sentir que la meva funció com a figurant anava més enllà de la simple presència escènica: es tractava d’acompanyar i sostenir emocionalment l’escena, transmetent una sensació de suport i confort, gairebé com si li indiqués que es trobava en un espai segur".

És en aquest instant on la ficció i la realitat es fusionen. Una connexió invisible que, mesos després, es tradueix amb una fidelitat aclaparadora a la pantalla gran. El que es va viure al set —aquella "màgia colpidora"— no s'ha perdut pel camí del muntatge.

Un encenedor i sis mesos de desitjos

Però tota gran experiència deixa un residu tangible, un tòtem. En un moment del rodatge, el guió exigeix fum. Ella, que no fuma, improvisa amb la naturalitat de qui ha entès que el cinema és, sobretot, veritat. En acabar, un encenedor de la productora es queda, per descuit o per destí, a la seva butxaca.

Aquest objecte, incapaç de ser retornat, es converteix en un objecte de culte personal durant mig any: "Durant aproximadament sis mesos, el vaig anar compartint amb altres persones, convidant-les a encendre’l i a demanar un desig. Ho plantejava com un petit ritual, amb un toc d’humor i complicitat".

Avui, l'experiència perdura com un regal inesperat. Una crònica de com la paciència i l'instint poden portar una aspirant a intèrpret a ser el testimoni silenciós, l'ombra protectora, d'una de les seqüències més belles de la cinematografia recent.

Segons el relat de la investigació judicial els fets es van descobrir quan la Policia Local de Corella va identificar el pare de la menor el 20 d'agost de l'any passat i aquest va manifestar obertament que havia venut la seva filla a una persona de Lleida a més una testimoni va confirmar davant la Guàrdia Civil que el preu inicial de la transacció s'havia fixat en 10.000 euros tot i que finalment es va tancar per la meitat de l'import acordat i les viandes esmentades

La policia ha trobat enregistraments clau al perfil d'Instagram de la mare de la víctima on es pot veure la celebració de l'enllaç forçós amb el lliurament d'un anell així com vídeos de la dona exhibint grans quantitats de diners en efectiu un cop tancat el tracte de la mateixa manera el jutge considera provat que després del casament el marit de 21 anys i els seus pares van induir l'adolescent a demanar almoina per diverses poblacions lleidatanes com les Borges Blanques i Bellpuig

Els cinc processats que aniran a judici davant l'Audiència de Navarra són els pares de la menor de 35 anys el jove que es va casar amb ella i els pares d'aquest últim de 40 i 42 anys tots veïns del Pla d'Urgell la resolució judicial destaca la gravetat dels fets ja que la víctima és una menor d'edat que va ser tractada com una mercaderia i explotada posteriorment per la seva pròpia família política a les comarques de Ponent.

Unes mesures que es van consensuar a la darrera Taula Agrària amb les organitzacions professionals agràries representatives que van ser escollides en les eleccions del 2021 i que han format part d’aquest òrgan durant aquest període de cinc anys: Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Arran de les darreres eleccions agràries, celebrades el 27 de febrer de 2026, la nova Taula Agrària es constituirà amb sis representants d’Unió de Pagesos (UP) i quatre de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

Aquest espai de diàleg ha permès convertir les reivindicacions del sector en actuacions concretes, gràcies a una negociació participativa que ha facilitat arribar a consensos. El resultat és un conjunt de mesures que combinen finançament, ajuts directes i suport a la inversió per fer front tant a tensions immediates com a reptes de fons.

Una de les principals decisions de la passada Taula Agrària és l’ampliació de la línia ICF Agroliquiditat, amb 37,5 milions d’euros addicionals que eleven la dotació total fins als 210 milions d’euros. Des de la seva posada en marxa, la línia ha donat suport a prop de 2.200 professionals amb 172,5 milions d’euros, en un context marcat per l’augment dels costos i la incertesa climàtica.

Els préstecs mantenen condicions bonificades, amb un tipus d’interès de l’1,9% —que baixa fins al 0,95% per als joves— i terminis de fins a sis anys, amb dos de carència. A més, es reserven 12,5 milions d’euros per a menors de 40 anys, en línia amb una de les principals preocupacions del sector: el relleu generacional.

Aquesta prioritat també es reflecteix en altres acords adoptats en el marc de la Taula Agrària, com la línia de 10 milions d’euros per facilitar la incorporació de joves o els ajuts per fer front a episodis de DANA, amb una dotació d’uns 5 milions d’euros i especial incidència a les Terres de l’Ebre.

La modernització de les explotacions va ser un altre dels eixos. A través de la línia ICF Agroinversió i noves convocatòries, es preveuen ajuts que poden cobrir fins al 65% de la inversió en actuacions com la millora de regadius o la instal·lació de sistemes de protecció contra pedregades i gelades.

El paper de la Taula també ha estat determinant per canalitzar mesures en territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. El Fons de Transició Nuclear destina uns 5 milions d’euros anuals al sector agrari dins una dotació global d’uns 7 milions d’euros, amb actuacions en 96 municipis de les zones PENTA I i II, especialment a les Terres de l’Ebre.

Aquestes ajudes inclouen suport a inversions productives —amb intensitats del 65% i del 75% per a joves— i línies per a la contractació d’assegurances agràries. A això s’hi suma una inversió de 13 milions d’euros per millorar infraestructures de regadiu entre 2025 i 2028.

En paral·lel, durant l’últim any s’han acordat mesures per fer front a la sequera, amb 26 milions d’euros, les pedregades, amb 3 milions d’euros, o les afectacions en el sector boví, amb 4,8 milions d’euros.

Tot plegat evidencia la utilitat de la Taula Agrària com a espai de consens, capaç de traduir el diàleg en mesures concretes per reforçar la competitivitat de les explotacions i garantir la continuïtat del sector agroalimentari. Aquest òrgan de representació del sector agrari continuarà treballant en nous reptes i oportunitats que beneficiïn a la pagesia i el món rural.

Per una banda, assenyala la Unió de Pagesos, el Departament d’Agricultura ha d'autoritzar el tractament aeri d'aquests drons a Catalunya, uns equips que han d'haver passat la inspecció tècnica d'aplicació de productes fitosanitaris i, d'altra banda, el Ministeri ha '’haver autoritzat els productes fitosanitaris concrets que es poden fer servir per als tractaments aeris.

L'organització recorda que des del 2024 reclama una solució per a poder aplicar productes fitosanitaris amb drons a Espanya i, tot i la predisposició que sempre li ha transmès el Ministeri, assegura, "la realitat és que avui dia encara no ha posat cap solució en mans del sector".
 
Davant la impossibilitat de poder entrar als camps a causa de les pluges de desembre i gener, Unió de Pagesos que el Ministeri "mogui fitxa" i, en coordinació amb el Departament d'Agricultura," estableixin els mecanismes necessaris per autoritzar els tractaments fitosanitaris amb drons, de caràcter excepcional per aquesta campanya a la zona cerealística de Lleida". 
 
El sindicat lamenta que, fins ara, la resposta del Ministeri hagi estat reconèixer el problema i donar-li la raó, però que s'excusi amb el fet que l'actual normativa europea considera que els drons són tractaments aeris i no s'hagi desenvolupat un sistema per a facilitar-ne el seu ús. 

"El sindicat reclama que, primer, el Ministeri utilitzi les seves competències per realitzar autoritzacions excepcionals de productes fitosanitaris per tal que es puguin usar en drons i al Departament que faciliti l'autorització dels tractaments aeris", assegura en el comunicat.
 
A més, l'organització agrària denuncia que el paquet òmnibus de simplificació legislativa en matèria d'aliments i pinsos del 16 de desembre de 2025 estableix uns terminis excessivament llargs per autoritzar els tractaments fitosanitaris amb drons. 

Amadeu Ros ha explicat que “tocava obrir” el canal per abastaments a indústries, poblacions i granges, però en realitat cap regant havia demanat aigua per regar. Es preveu que si la setmana continua amb temperatures suaus i sol, cap a dijous o divendres algú comenci a regar cultius com l’alfals, en zones més “graveroses” per tal que quan hi hagi demanda per al cereal “es vagi més tranquil”. L’abundància de pluges de l’hivern ha fet molta saó, fins i tot en excés en alguns punts, on els pagesos han tingut dificultats per entrar a les finques i aplicar tractaments contra les plagues per risc de quedar-se atrapats amb el tractor al fang.

El desgel ja fa dies que està en marxa, però les reserves de neu encara són molt importants. Ha estat un hivern especialment nivós al Pirineu i segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hi ha peritats uns 300 hectòmetres en forma de neu a les capçaleres de la conca del Segre. Els pantans d’Oliana i Rialb també estan a prop de la seva capacitat màxima i sumen uns 430 hectòmetres. Així i tot, segons Ros no hi ha risc que la situació col·lapsi amb l’entrada de més aigua perquè la transformació de la neu també preveu una part d’evaporació que no acabarà als pantans.

“Modernització inevitable”

Aquesta situació d’abundància és molt diferent de la viscuda el 2023, quan el canal d’Urgell va haver de tancar al cap de pocs dies d’obrir la campanya per la sequera. El debat de la modernització de la infraestructura per assegurar l’estalvi d’aigua i optimitzar el reg va prendre en aquell moment més força que mai. Uns anys després la situació ha canviat i a finals de l’any passat, els regants van votar en contra del projecte perquè consideren molt elevat el preu que han de pagar per adequar les finques al reg modernitzat.

Amadeu Ros remarca que la “modernització és inevitable” i s’ha d’engegar ja, sense buscar cap enfrontament entre el sí i el no. El president dels regants es mostra convençut que la gent “té ganes de modernitzar” i per això cal treballar per impulsar projectes en diferents sectors del canal que es presentaran després de les vacances de Setmana Santa. Ros ha parlat d’un sector amb prop de 4.000 hectàrees entre Torregrossa, els Alamús i Bell-lloc d’Urgell, on s’està aconseguint molta gent. Actualment, hi ha projectes per modernitzar fins a 11.500 hectàrees del canal d’Urgell. La infraestructura en rega més de 70.000 a les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i el Segrià.

Agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos van arrestar el presumpte autor dels fets de matinada, al barri de la Mariola. En aquell moment el processat tenia 22 anys i l'home es va acollir al seu dret a no declarar davant el jutjat de guàrdia, que en va decretar l'ingrés provisional a presó, comunicada i sense fiança.

La Fiscalia sol·licita per a l'home una pena de 22 anys i mig de presó, a més de 5 anys de llibertat vigilada per un delicte d'assassinat amb traïdoria i acarnissament, així com el pagament d'una indemnització de 296.000 euros a la vídua i als dos fills de l'home. L'acusació particular eleva la petició fins als 23 anys de presó, 8 anys de llibertat vigilada i 430.000 euros d'indemnització.

L'assassinat es va produir el 10 d'abril del 2022. Segons les acusacions, poc abans de les dues de la matinada el processat va pujar al taxi que conduïa la víctima, de 43 anys, a l'avinguda de Blondel i li va demanar que el portés al barri de la Bordeta. Quan es trobaven al carrer Sifó, segons la Fiscalia, l'acusat li va clavar prop d'una trentena de ganivetades de forma inesperada.

El taxista va aconseguir sortir del vehicle molt malferit, però va acabar morint unes hores després a l'hospital. Per la seva banda, l'autor de l'agressió va fugir i va llançar el ganivet en un contenidor proper. Els agents hi van trobar restes d'ADN de la víctima i del presumpte autor. Els mossos van comprovar que el ganivet era d'ús professional i, a partir del número de sèrie, van confirmar que l'havia adquirit una empresa càrnia de Lleida on havia treballat l'acusat.

Com que a la base de dades de la policia no hi constava l'ADN del sospitós, els investigadors li van fer diversos seguiments per poder recollir mostres que pogués deixar. L'anàlisi d'una mostra de saliva d'una llauna de beguda que l'home va llançar a la brossa i una escopinada a la vorera van donar un resultat coincident amb el perfil localitzat a l'arma del crim. Un cop detingut, l'home va accedir a que li prenguessin una altra mostra d'ADN que va corroborar el perfil.

El jutjat va acordar a finals de l'any passat la pròrroga de presó del processat, en assolir-se els dos anys de termini màxim que fixa la llei. D'altra banda, la jutgessa va denegar una pericial fisiognòmica sol·licitada per la defensa per comparar el rostre del processat amb les imatges d'una persona enregistrades per una càmera d'un xalet proper al lloc dels fets. 

El jutjat també va rebutjar la petició per realitzar una nova pericial de geolocalització del telèfon mòbil de l'acusat, atès que els Mossos d'Esquadra ja van fer-ne una durant la investigació. En aquest sentit, el telèfon mòbil del processat va confirmar que l'home es trobava a la mateixa zona d'on va sortir el taxi i que, a partir d'aquell moment, l'hauria desconnectat.

Durant el judici a l'Audiència de Lleida està previst que declarin com a testimonis algunes persones vinculades a la víctima i a l'acusat, així com els propietaris de l'escorxador d'on l'home hauria sostret dos ganivets professionals, un dels quals seria l'arma del crim. També declararan almenys una dotzena d'agents de la policia catalana. El judici arrencarà el 6 de novembre amb la tria del jurat popular i la setmana següent s'ha reservat per a la vista oral i la deliberació del jurat.