El Govern ha aprovat al desenvolupament d’aquesta nova infraestructura científica, que tindrà una inversió de 3,65 milions d’euros entre els anys 2026 i 2028. Aquesta dotació es destinarà a redactar el projecte constructiu, edificar el nou equipament i posar en funcionament les primeres línies de recerca centrades en l’arròs. L'import total del projecte és de 10,1 milions.

El projecte permetrà avançar en la construcció i posada en funcionament d’un centre especialitzat en l’aplicació de tècniques d’edició genòmica per millorar els cultius i donar resposta a alguns dels grans reptes que afronta el sector agrari.

El futur CEGC s’integrarà dins d’Agrotecnio, centre adscrit al sistema de centres CERCA de la Generalitat, i estarà ubicat al campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària de la Universitat de Lleida. Aquesta ubicació reforçarà les connexions entre la recerca, la universitat i el teixit productiu i facilitarà que el coneixement generat als laboratoris es pugui traslladar al camp i al conjunt del sector agroalimentari.

Una eina per afrontar els nous reptes del camp

L’agricultura afronta un escenari marcat per la falta d’aigua, l’increment de les temperatures, l’aparició de noves plagues i la necessitat de produir aliments de manera més eficient i sostenible. En aquest context, les tecnologies d’edició genòmica obren noves possibilitats per accelerar el desenvolupament de varietats vegetals que s’adaptin a aquestes condicions.

Aquestes eines permeten introduir modificacions molt precises en el genoma de les plantes per obtenir cultius amb més resistència davant determinades amenaces, un millor aprofitament dels recursos naturals i unes propietats agronòmiques més adequades. L’objectiu del nou centre serà posar aquesta capacitat tecnològica al servei del sector agroalimentari i contribuir al desenvolupament d’una agricultura més resilient i preparada per afrontar els efectes del canvi climàtic.

L’arròs, el primer gran camp de proves

La primera línia de recerca del CEGC estarà centrada en l’arròs, un cultiu estratègic per a Catalunya i especialment rellevant en territoris com el Delta de l’Ebre i Pals. La seva elecció respon als reptes específics que afronta aquest cultiu, com la menor disponibilitat d’aigua, la salinització dels sòls o més variabilitat climàtica.

L’arròs servirà com a model per demostrar el potencial de l’edició genòmica. Posteriorment, el centre ampliarà l’activitat a altres cereals i cultius considerats estratègics.

Un ecosistema científic amb vocació internacional

Més enllà de la construcció d’un nou equipament, el projecte busca consolidar la posició de Lleida com un dels principals pols de recerca agroalimentària del sud d’Europa. La col·laboració entre Agrotecnio, la Universitat de Lleida i els diferents agents de l’ecosistema d’innovació territorial permetrà generar noves oportunitats per captar talent, impulsar projectes internacionals i reforçar la transferència tecnològica cap a les empreses i explotacions agrícoles.

La previsió és que durant el 2026 es redacti el projecte constructiu i es licitin les obres, amb l’inici de la construcció l’any 2027. Si es compleix el calendari previst, el Centre d’Edició Genòmica de Cereals entrarà en funcionament el 2028, incorporant Catalunya a un àmbit científic estratègic per al futur de l’alimentació.

Després d'una vida dedicada a la literatura i al país, Vallverdú va passar els darrers anys a Balaguer, la ciutat que l'havia nomenat fill adoptiu. Des de casa, al costat del riu Segre, continuava llegint, escrivint contes per al seu fill Eloi i contemplant una ciutat que ja formava part de la seva biografia.

Nascut a Lleida el 9 de juliol de 1923, va descobrir molt aviat la vocació d'escriure. Aquells primers relats infantils serien només l'inici d'una obra immensa que abraça novel·la, assaig, traducció, poesia i memòries. Sempre va entendre l'escriptura com una forma de compromís amb la llengua catalana, especialment durant els anys del franquisme. «M'he cansat de moltes coses, però mai de defensar el català», afirmava.

Va ser un dels grans impulsors de la literatura infantil i juvenil en català en una època en què gairebé no existia. Amb títols com Rovelló, En Roc Drapaire i Un cavall contra Roma, va contribuir decisivament a crear un gènere que ha fet llegir diverses generacions i del qual es va convertir en el gran referent.

Però Vallverdú també va explicar el país des de Ponent. En llibres com Lleida, problema i realitat, Proses de Ponent i Indíbil i la boira, va reivindicar la identitat de les terres de Lleida i va demostrar que Catalunya també es podia entendre des de la seva perifèria. La seva mirada va contribuir a donar veu a un territori sovint allunyat dels grans centres de decisió.

Més enllà de l'escriptor, queda el record d'un home culte, humil i discret. Va viure la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i la recuperació de la democràcia, però mai no va perdre la curiositat ni les ganes de llegir i escriure. Tampoc no es va instal·lar en el lament. Va acceptar el pas del temps amb naturalitat i va continuar treballant gairebé fins al final.

Amb la mort de Josep Vallverdú desapareix una figura clau de la cultura catalana. El seu llegat, però, continua viu en una obra que ha contribuït a formar lectors, preservar la llengua i explicar el país des d'una mirada pròpia.

Quatre dècades després, aquesta relació ja no es percep només a les institucions o en les grans xifres macroeconòmiques. També és present als hospitals, les universitats, les infraestructures o els centres de recerca. I una part important d’aquest canvi profund iniciat el 1986 s’explica a través dels fons europeus.

Les xifres de la transformació

Les dades ajuden a entendre la magnitud d’aquesta evolució. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el PIB català ha passat de 40.576 milions d’euros el 1986 a 334.765 milions el 2025. Les exportacions catalanes a la Unió Europea han crescut un 542% des del 1994, fins a superar els 61.000 milions d’euros anuals. I la població catalana ha augmentat en més de dos milions de persones des de l’adhesió europea.

La transformació també es percep en àmbits molt més propers: la millora dels equipaments públics, la modernització del món rural, l’impuls de la recerca científica i l’expansió universitària. Entre el 1986 i el 2021, Catalunya va rebre prop de 5.946 milions d’euros en fons estructurals i de cohesió europeus. Uns recursos distribuïts en centenars de projectes que han acabat modelant el territori i la vida quotidiana de diverses generacions.

Inversió en sanitat i serveis socials

Un dels exemples més visibles és l’Hospital de la Cerdanya, inaugurat l’any 2012 i considerat el primer hospital transfronterer de la Unió Europea. El projecte va rebre 18,6 milions d’euros de fons FEDER i simbolitza una idea d’Europa construïda també des de la cooperació territorial. El finançament d’aquest fons ha arribat igualment a centres d’atenció primària com els de l’Ametlla de Mar, Roquetes o Torreforta, així com a reformes en escoles, residències i equipaments socials.

Els Fons Next Generation, desplegats després de la pandèmia, han donat un nou impuls a aquesta política d’inversions. Han permès reformar centres de dia i residències, construir unitats Barnahus d’atenció integral a menors víctimes de violència sexual o avançar en la digitalització de l’administració i la justícia.

Recerca i talent

Si durant les primeres dècades els fons europeus van estar molt vinculats a les infraestructures i a la cohesió territorial, en els darrers anys el focus s’ha desplaçat cap a la innovació i l’economia del coneixement. Catalunya s’ha convertit en un dels principals pols científics del sud d’Europa i ha reforçat la seva capacitat per captar finançament competitiu.

Només entre el 2021 i el febrer del 2026 va obtenir prop de 1.900 milions d’euros del programa Horizon Europe, amb més de 2.300 projectes de recerca. Iniciatives en àmbits com les ciències de la vida, la fotònica o la supercomputació han guanyat pes internacional i han consolidat un ecosistema científic plenament connectat amb Europa. Paral·lelament, els fons Next Generation han reforçat centres com el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró ALBA, així com universitats i hospitals de referència.

De les ciutats al camp i al mar

L’impacte de la UE no es limita a les ciutats ni a la recerca. El món agrari català ha mantingut durant dècades una relació directa amb les polítiques europees.

Només l’any 2024, més de 36.000 explotacions agràries van rebre ajuts vinculats a la Política Agrària Comuna (PAC) per un valor de 301 milions d’euros. Els fons europeus també han servit per impulsar programes de relleu generacional, ajuts a joves agricultors i projectes de desenvolupament rural.

En l’àmbit pesquer, iniciatives finançades pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura han promogut una activitat més sostenible i eficient. Programes com Pesca Neta treballen conjuntament amb les confraries catalanes per retirar residus del Mediterrani i reforçar la protecció ambiental.

Cultura i cohesió social

L’empremta europea també s’estén a l’àmbit cultural. Més de 65 milions d’euros procedents dels fons MEDIA han impulsat produccions audiovisuals catalanes i la seva circulació internacional. Pel·lícules com Alcarràs, Robot Dreams o Pacifiction són alguns exemples recents d’aquesta projecció exterior.

D’altra banda, el programa Erasmus, convertit ja en símbol d’una generació europea, va permetre que prop de 10.000 estudiants catalans realitzessin estades internacionals entre el 2021 i el 2025, segons el Departament de Recerca i Universitats.

Al mateix temps, els indicadors socials mostren una evolució significativa durant aquestes quatre dècades. La taxa d’ocupació ha passat del 47,9% al 72,2% des del 1986, mentre que l’ocupació femenina ha crescut prop de quaranta punts, segons dades de l’Observatori del Mercat de Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball.

En un moment en què Europa torna a afrontar reptes econòmics, tecnològics i geopolítics de gran abast, aquest aniversari es presenta també com una oportunitat per revisar el camí recorregut. Perquè una part molt important de la transformació viscuda per Catalunya des del 1986 no es pot entendre sense aquesta vinculació sostinguda amb el projecte europeu.

Més de 240 municipis ja participen en el Pacte Nacional per la Llengua, una xarxa que integra ajuntaments, entitats i administració autonòmica. El reforç d’aquesta col·laboració amb els municipis s’ha concretat amb noves subvencions, eines de planificació i espais de coordinació, amb l’objectiu d’arribar a col·lectius que sovint queden fora dels circuits habituals. De fet, els ajuntaments són sovint els primers a detectar on creix la demanda de cursos i on cal reforçar l’acollida lingüística.

El termini de les sol·licituds estarà obert fins al 29 d’octubre

En aquest context, el curs vinent s’oferiran fins a 150.000 places gratuïtes per aprendre català als nivells inicials A1 i A2, 50.000 més que en l’actual. La mesura forma part del pla d’impuls del català de la Generalitat, vinculat al procés de regularització extraordinària de persones estrangeres.

L’ampliació de places s’articula a través del Consorci per a la Normalització Lingüística, les escoles d’adults, els programes d’acreditació i també els cursos impulsats des del món local amb suport públic. Tot plegat arriba després d’un període en què les inscripcions als nivells inicials han assolit nivells històrics.

Ajuts per a municipis de menys de 17.500 habitants

La Generalitat ha obert una nova convocatòria d’ajuts perquè ajuntaments i entitats organitzin cursos gratuïts de català per a adults, centrats en els nivells inicials A1 i A2, i amb una durada d’entre 45 i 90 hores.

La convocatòria d’ajuts s’adreça principalment a municipis de menys de 17.500 habitants i a entitats que treballen sobre el terreny. El termini de les sol·licituds estarà obert fins al 29 d’octubre i es pot demanar en aquest enllaç.

Cursos totalment gratuïts

Els cursos han de ser completament gratuïts i la subvenció cobreix el professorat i el material didàctic. La primera convocatòria, el 2025, va permetre finançar 350 cursos impulsats per 205 organitzacions, amb una presència destacada del món municipal.

Enguany, el ventall de beneficiaris s’amplia i inclou també consells comarcals, entitats municipals descentralitzades, entitats religioses amb personalitat jurídica pròpia i col·legis professionals, amb l’objectiu de multiplicar els punts d’accés a la formació.

Però el pla del Govern no es limita a ampliar places. Una de les prioritats del Departament de Política Lingüística és reforçar la capacitat dels ajuntaments per incorporar la perspectiva lingüística a la seva activitat quotidiana i desenvolupar polítiques pròpies d’impuls del català.

Noves eines per al món local

Amb aquest objectiu, el Departament ha posat a disposició dels municipis la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document 40 propostes per a l’acció. Són dues eines pensades perquè els governs locals integrin la promoció de la llengua en àmbits tan diversos com la cultura, l’esport, la joventut, l’acollida de persones nouvingudes, la comunicació institucional o la contractació pública.

La guia ofereix una metodologia per elaborar plans municipals adaptats a la realitat de cada població, mentre que les 40 propostes recullen mesures concretes que els ajuntaments poden aplicar independentment de la seva mida o recursos.

El conseller Vila porta les eines al territori

Durant aquest 2026, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha recorregut les vegueries de la Catalunya Central, l’Alt Pirineu i Aran, Lleida, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, Girona i el Penedès per presentar aquests materials als responsables municipals. Les trobades han servit per treballar directament amb alcaldes, regidors i tècnics municipals l’aplicació pràctica.

El conseller Vila ha volgut subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l’ús social del català: “Els ajuntaments sou l’administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d’incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l’ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la vostra competència.” I, en aquest sentit, el conseller ha ofert el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística als ajuntaments que vulguin impulsar o reforçar els seus plans locals.

En les darreres hores, els Bombers han informat que han quedat controlats els incendis de l’Albi, Alfarràs i Talavera, que se sumen als que ja estaven sota control a Sanaüja, Cervià de les Garrigues, Ponts i Agramunt. Pel que fa als focs de Torrefeta i Florejacs, Arbeca i Cervera, ja han estat donats per extingits. Durant el matí, els equips d’emergència han continuat treballant en les tasques de remull i revisió dels perímetres per evitar possibles revifades.

El foc de Talavera va mobilitzar més de 200 efectius

L’incendi de Talavera (la Segarra), declarat dimecres a la tarda, ha estat donat per controlat aquest divendres al matí. El dispositiu desplegat en els moments de màxima intensitat va comptar amb 60 dotacions terrestres i 13 mitjans aeris, amb més de 200 efectius treballant sobre el terreny.

Les flames van quedar estabilitzades poc abans de les onze de la nit de dimecres, i posteriorment els Bombers han pogut avançar en les tasques de control.

Superfície afectada pels diferents incendis

Segons les dades provisionals dels Agents Rurals, l’incendi de l’Albi hauria afectat unes 12 hectàrees de terreny. El foc d’Alfarràs hauria cremat aproximadament 4 hectàrees de vegetació agrícola. També s’estima una afectació d’unes 4 hectàrees a Agramunt, on la investigació treballa amb la hipòtesi que l’origen podria estar relacionat amb els treballs d’una recol·lectora.

En el cas d’Arbeca, la superfície afectada seria d’unes 7,5 hectàrees, mentre que l’incendi de Cervera hauria cremat aproximadament 1,3 hectàrees de terreny agrícola. En aquest últim cas, els investigadors apunten a una burilla com a possible causa del foc.

El servei meteorològic ha activat els avisos per calor intensa i alerta que la situació s’intensificarà sobretot entre diumenge i dimarts o dimecres, amb el moment més crític previst per a dilluns.

A les comarques de Ponent, com el Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i l’Urgell, es preveu que els termòmetres puguin arribar als 40 graus i superar puntualment aquesta xifra en alguns punts de l’interior.

Avisos taronges al Segrià, Pla d’Urgell i Garrigues

La jornada més complicada serà dilluns, quan diverses comarques lleidatanes estaran sota avís taronja per calor. És el cas del Segrià, el Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Urgell, mentre que altres territoris com la Noguera, la Segarra o el Solsonès tindran avisos de nivell groc.

Aquest episodi serà el primer que s’aplica amb els nous criteris d’avís per calor del Meteocat, actualitzats aquest mes de juny per adaptar els llindars de temperatura a la nova realitat climàtica. Ara els valors de referència es calculen a partir de les dades dels darrers 15 anys, en lloc dels 10 anys utilitzats anteriorment.

Nits molt càlides i pols en suspensió

La calor no només serà intensa durant el dia. A Ponent també es preveuen nits tropicals, amb temperatures mínimes que no baixaran dels 20 graus en molts punts i que poden dificultar el descans.

El Meteocat també ha alertat de l’arribada de pols en suspensió, un factor que pot incrementar la sensació de calor i afavorir episodis de nits especialment càlides.

Crida a extremar les precaucions

Davant aquest episodi, els serveis d’emergència recorden la importància d’evitar l’exposició al sol en les hores de màxima calor, hidratar-se sovint i extremar la precaució amb persones vulnerables, especialment gent gran i infants.

A les comarques de Ponent, on les temperatures acostumen a ser més extremes durant els episodis càlids, la previsió apunta a uns dies de calor intensa i persistent coincidint amb el primer gran episodi de l’estiu.

El cos d’emergències alerta que la combinació entre vegetació seca, temperatures elevades i més activitat agrícola al territori pot afavorir l’aparició de focs durant els pròxims dies. El principal temor no és tant un únic incendi agrícola, sinó la possibilitat que coincideixin diversos focs simultanis que obliguin a repartir els recursos disponibles.

El cap de la Regió d’Emergències de Lleida, Joan Josep Bellostas, ha explicat que la campanya de sega s’ha avançat i que el Prepirineu ja es troba en situació de risc, una situació que podria intensificar-se fins al voltant del 24 de juny. Tot i això, ha apuntat que el fet que la sega avanci també pot ajudar a reduir abans aquest factor de perill.

Més efectius i eines tecnològiques per respondre als focs

Davant l’escenari previst, els Bombers han reforçat el dispositiu amb més personal als parcs per garantir unes primeres actuacions més contundents en cas d’emergència.

El cos també compta amb una flota de drons de vigilància, una eina que permet millorar el seguiment dels incendis, obtenir informació més precisa i facilitar la presa de decisions durant les actuacions.

Amb seu a la ciutat de Lleida, l’empresa centra bona part de la seva activitat en la comercialització d’electricitat i gas, però en els darrers anys ha ampliat els seus serveis per donar resposta a les noves necessitats del mercat. La companyia va néixer fa cinc anys, quan un dels socis va adquirir la central hidroelèctrica del Pont de Suert. Inicialment, la seva activitat es va centrar en la distribució energètica en aquesta zona de l’Alta Ribagorça, però amb el pas del temps va iniciar un procés d’expansió cap al conjunt de la demarcació de Lleida. Actualment, Lleida Energia combina les funcions de comercialitzadora, productora i distribuïdora d’energia, mentre que el gas el compra directament al mercat per oferir-lo als clients amb marges mínims. Segons explica el propietari de l’empresa, Toni Mestre, aquesta estratègia permet reduir notablement la factura energètica dels consumidors.

Objectiu: arribar als 20.000 clients amb preus competitius

Així, ofereix també instal·lacions elèctriques, tramitació de butlletins i certificats, projectes d’autoconsum fotovoltaic i assessorament energètic destinat a millorar l’eficiència dels consumidors. L’empresa destaca especialment per la revisió gratuïta de les factures de llum i gas amb l’objectiu d’eliminar costos innecessaris.

«Analitzem la factura, revisem si la potència contractada és l’adequada i detectem possibles serveis addicionals que molts clients paguen sense necessitat. L’objectiu és que cadascú tingui la potència que realment necessita i no assumeixi sobrecostos», explica López Mestre.

Aquest servei d’assessorament integral és totalment gratuït i, segons la companyia, permet optimitzar la despesa energètica de moltes llars i negocis.

L’auge de les energies renovables ha obert noves oportunitats per a les empreses del sector, especialment en territoris com les comarques de Ponent, on les hores de sol i la disponibilitat d’espais afavoreixen la implantació de sistemes fotovoltaics. En aquest sentit, Lleida Energia ha començat a apostar per impulsar projectes d’autoconsum tant en habitatges particulars com en negocis. Si bé aquesta és una línia de negoci incipient, l’objectiu de l’empresa és el de reduir la dependència de la xarxa elèctrica convencional i contribuir a la reducció de les emissions contaminants.

Segons les dades facilitades per la mateixa companyia, durant l’any 2025 va superar la xifra del miler de clients, va col·laborar amb 27 empreses de la demarcació i va participar en 64 projectes sostenibles. Aquestes dades reflecteixen una trajectòria de creixement que coincideix amb l’augment de la demanda de serveis relacionats amb l’estalvi energètic i la transició cap a models de consum més eficients. De cara al futur, la firma s’ha fixat l’objectiu d’assolir els 20.000 clients i convertir-se en una marca de referència al territori.

La companyia defensa un model basat en la proximitat i l’atenció directa, un aspecte que considera diferencial davant les grans comercialitzadores del mercat estatal. L’objectiu és oferir un servei més personalitzat i adaptat a les necessitats de cada client, tant en l’àmbit domèstic com empresarial. «No pot ser que la gent estigui pagant barbaritats per la llum i el gas. Actualment oferim preus competitius i la nostra voluntat és mantenir-los estables en el temps. Volem retornar el que produïm a la gent d’aquí», afirma Mestre. «Busquem mantenir el preu al client de per vida. La gent ens ha de conèixer i hem adquirit un compromís ferm amb els consumidors per oferir preus de mercat de manera continuada», afegeix.

Assessorament gratuït i compromís amb el territori

El sector energètic viu actualment una etapa marcada per canvis regulatoris, fluctuacions dels preus de l’energia i una creixent conscienciació social sobre la necessitat de reduir l’impacte ambiental. En aquest escenari, les empreses locals especialitzades en serveis energètics han anat adquirint un paper cada vegada més rellevant, especialment en l’acompanyament dels consumidors que busquen alternatives per reduir la seva factura i incrementar l’eficiència de les seves instal·lacions.

Un altre dels elements que Lleida Energia reivindica és la seva vinculació amb el territori. «Som una empresa creada aquí i per a la gent d’aquí. Oferim atenció en català, coneixem la realitat del territori i apostem per un tracte directe i proper», destaca el seu propietari. A més, la companyia assegura que és capaç de gestionar l’alta dels nous subministraments en un termini aproximat de 24 hores, facilitant així els tràmits als nous clients.

Amb la transició energètica com un dels grans reptes de la pròxima dècada, empreses com Lleida Energia aspiren a jugar un paper destacat en la implantació de noves solucions sostenibles i en l’acompanyament dels consumidors cap a un model energètic més eficient, descentralitzat i respectuós amb el medi ambient. La firma disposa de les seves oficines al carrer Antoni Creus número 2, al barri de Balàfia de Lleida, i atén els clients a través del telèfon 634 533 359.

Si bé sabem que la tecnologia, avui, permet accedir a molta informació telemàticament, i a espais a internet per a entrenar-se simulant situacions reals, el context de la conducció, l’actitud de qui té el volant a les mans i els millors consells per a qui aprèn a conduir es transmet de manera personal, des de l’experiència de qui s’ha format per a ensenyar a conduir. De persona a persona.

Així és com han treballat sempre i continuen fent-ho a Autoescola La Seu3 (autoescuela.laseu3.com) d’ençà del 1980, quan varen començar a formar conductors. En el seu web, trobareu totes les formacions que ofereixen, a partir d’una dilatada experiència amb vehicles pesants des d’un bon inici i també especialitzats en la conducció del vehicle particular.

Xofers i formadors d’autoescola

En temps de reinvenció professional, entre altres motius per la irrupció de la intel·ligència Articificial (IA) en molts àmbits, una gran sortida laboral és la de xofer d’autobusos o camions. Segons explica el director i gerent d’Autoescola La Seu3, Alfonso Garreta, especialment en el cas de la conducció d’autobusos, els horaris poden fàcilment permetre la conciliació de la vida laboral amb el temps per a la família i l’àmbit més personal.

Aconseguir la certificació oficial que dona el Ministeri de Foment per exercir com a professional del transport és, per tant, una aposta i una inversió en el camp laboral. El sector del transport i la conducció de transports per carretera, tant públics com privats, presenta avui dia una gran demanda de professionals. En conseqüència, es pot tenir la feina assegurada. De fet, comenta Alfonso Garreta,

“falten conductors per a empreses de transport, però també mecànics per a treballar en tallers especialitzats”

A Autoescola La Seu3, s’aprèn a conduir amb vehicles amb canvi de marxes. Instruir-se amb un vehicle amb marxes permet aprendre a treure profit de cada posició del canvi manual, la qual cosa fa conèixer millor la distribució de l’energia del cotxe. Encara que després s’hagi de conduir un vehicle automàtic, la base d’una bona conducció, feta amb canvi de marxes i embragament, aporta més coneixement i domini del procés de conduir.

Cultura d’una conducció segura

El comportament al volant, la prudència, l’anticipació, l’alerta que garanteix aquell sisè sentit, el context, l’entorn que s’ha de captar, tot això que fa de coixí i complement importantíssim en l’aprenentatge de la conducció, en cap test superat directament davant de la pantalla d’un ordinador hi és.

Com diu Garreta,

“en la classe sempre s’aporten més matisos que poden ser molt útils i amplien el contingut de l’aprenentatge”

Perquè, diu, “ensenyar a intuir què faran els altres és important. No tot s’arregla amb la senyalització, el comportament també és una forma de senyalització. Una cosa és aprovar i una altra, haver-se impregnat de tota una transmissió cultural que inclou diversos punts de vista i els consells de l’experiència, per saber mesurar el risc a cada moment i poder-lo reduir al màxim. Aquesta filosofia s’ha de transmetre a l’alumne”.

L’estiu és un bon temps per a concentrar-se tranquil·lament en les classes intensives i assolir l’aprenentatge amb un professor al costat, de manera més constructiva que en solitari. Aprendrem a coordinar l’ús dels pedals amb el moviment del volant, per després adaptar-se al tràfic com un més, sense alterar el ritme dels vehicles, que és l’objectiu.

Va començar així a impregnar-se de tota la burocràcia i funcionament d’una autoescola. I, després de cinc anys de treballar-hi, i formar-se com a professora de formació viària, amb una altra empleada, la Teresa Tolosa (jubilada fa més d’un any) varen tenir l’oportunitat d’adquirir el negoci i se’n van fer càrrec conjuntament. Ara fa una mica més de deu anys, la Raquel es va treure la titulació de directora, i és al capdavant d’aquesta autoescola que, a més d’ensenyar a conduir, i preparar els alumnes per a examinar-se de teòrica i de pràctica, des de fa dos anys també és un centre al qual es pot recórrer en cas d’haver de recuperar el carnet o els punts perduts per infraccions de trànsit.

Són els cursos específics per aquest objectiu coneguts com a Cursos de Sensibilització i Reeducació Viària de la Direcció General de Trànsit (DGT). També ofereixen cursos de reciclatge per a qui, tot i disposar del permís de conduir, vol actualitzar-se en la seva pràctica, ampliar coneixements, consultar dubtes i recuperar la confiança i la seguretat. De fet, en aquesta autoescola, s’ofereixen tots els permisos de conduir, perquè col·laboren amb l’autoescola Pallars.

D’alumna a propietària, directora i professora de l’autoescola, Raquel Castro ha viscut sempre amb molta passió tot això que té entre mans i que forma part de l’univers de la conducció. La seva empenta i les ganes de millorar com a especialista en l’ensenyament de les normes de circulació i el funcionament d’un vehicle, i formar conductors eficients i segurs, a banda de dur les regnes d’una autoescola, l’ha portat a ser part de l’Associació d’Autoescoles de Lleida, de la qual formen part més d’una quarantena d’autoescoles. El 2010 va entrar a formar part de la junta de l’associació, amb Raül Viladrich, que ara presideix la Federació d’Autoescoles de Catalunya. Ella és actualment la presidenta de l’associació d’autoescoles de Lleida, des d’on lluita per la defensa d’una plantilla estable d’examinadors a la demarcació de Lleida, per evitar esperes a qui es vol treure el carnet.

Vetllant sempre per una bona formació, recomana molt consolidar una bona base de coneixements teòrics amb professor, tant presencialment a l’autoescola, com en directe, tot i que pugui ser per classe telemàtica, però amb la possibilitat d’anar a l’escola a consultar dubtes, en persona.

“L’important és conèixer bé la senyalització i les normes, però també entendre situacions que, d’imprevist, es poden presentar, i així saber, abans, com resoldre-les"

Veure com milloren els alumnes, com els va marxant la por perquè se senten segurs i responsables al volant, amb confiança, és la satisfacció més gran per aquesta professora. “El que més m’agrada és veure com un alumne, des de zero, comença a gaudir la conducció, amb seguretat i fluïdesa, aportant un ritme segur a la conducció, respectant la normativa”, conclou.

F5, un disc especial

Amb una trajectòria consolidada i convertits en una de les bandes més estimades de l’escena musical catalana, Doctor Prats arribaran a Cervera en plena gira del seu nou treball discogràfic, F5, un àlbum que simbolitza el retorn del grup després d’una aturada temporal i que celebra els deu anys de trajectòria de la banda. Miki Núñez, Oreskaband, Mama Dousha, Balkan Paradise Orchestra i La Fúmiga són alguns dels noms que han col·laborat en aquest treball.

El nou disc aposta per una sonoritat renovada i molt festiva, amb una barreja d’estils que va de l’electropop a l’ska, passant pels ritmes llatins, el reggae i les influències electròniques.

El directe de Doctor Prats destaca per aquesta capacitat de combinar energia, ball i una posada en escena vibrant que connecta amb públics de totes les edats

Amb l’anunci de Doctor Prats com a cap de cartell, l’Aquelarre comença a escalfar motors per a una edició que tornarà a omplir Cervera de foc, música, espectacles i cultura popular durant l’últim cap de setmana d’agost. La festa, que l’any vinent arribarà al mig segle de vida, continua consolidant-se com una de les celebracions de cultura popular més singulars i multitudinàries del país.

La directora artística de FiraTàrrega, Anna Giribet, ha explicat que davant un context mundial marcat per la incertesa i les males notícies, la fira vol reivindicar enguany el valor de “celebrar”, recuperant l’esperit festiu i comunitari amb què va néixer el certamen.

La inauguració anirà a càrrec de la companyia catalana Kamchàtka, que presentarà ‘Incontinuo’, una producció de gran format que comptarà amb la participació d’una vuitantena de persones migrants residents a Tàrrega.

Una programació amb estrenes i presència internacional

Del total d’espectacles programats, 20 seran estrenes absolutes, el que representa el 35% de la programació, mentre que 4 seran estrenes a l’Estat espanyol.

Pel que fa a la procedència de les companyies, un 55% són catalanes, entre les quals destaquen vuit companyies lleidatanes, un 25% provenen de la resta de l’Estat i un 20% són internacionals.

Les 11 companyies internacionals participants arribaran des d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Corea del Sud, França, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit i Tunísia, i presentaran propostes centrades principalment en les arts de carrer i l’espai públic.

FiraTàrrega reforça la seva dimensió professional

Més enllà dels espectacles, FiraTàrrega manté el seu paper com a gran mercat de les arts escèniques. Durant els quatre dies del certamen es preveu l’assistència de fins a 1.200 professionals del sector procedents d’arreu del món.

La Llotja Professional es convertirà en el centre neuràlgic de trobada entre programadors, artistes, productors i distribuïdors, que podran establir contactes, comprar i vendre espectacles i conèixer de primera mà les noves tendències del sector.

En aquest espai hi haurà 48 expositors, dels quals 28 seran de Catalunya, 13 de la resta de l’Estat i 7 delegacions internacionals.

‘Celebrem’, el fil conductor de l’edició

El concepte ‘Celebrem’ serà el gran eix temàtic de FiraTàrrega 2026. Segons Anna Giribet, la fira vol reivindicar l’espai públic com un lloc de convivència, expressió i participació col·lectiva.

L’objectiu és convertir la ciutat en un gran escenari de festa, trobada i reflexió, però també en una plataforma perquè els espectacles puguin tenir recorregut més enllà de Tàrrega.

En aquesta línia, la nova directora executiva, Abigail Ballester, ha destacat que el certamen reforça la seva vocació de mercat cultural amb una programació pensada tant per als municipis petits com per als grans festivals internacionals.

Cinc grans blocs temàtics

La programació s’ha estructurat en cinc grans blocs que desenvolupen diferents mirades sobre el concepte de celebració. Aquest apartat inclou propostes com ‘Aquí’, de la companyia Llum de Fideu, una peça que reflexiona sobre el pas del temps i la dimensió humana dins l’univers. L’espectacle combina teatre i cinema, ja que durant el dia es rodarà una pel·lícula que es projectarà aquella mateixa nit.

També destaca ‘Laralaila’, de la companyia cerverina Sound de Secà, una proposta intergeneracional que fusiona música tradicional amb sons electrònics.

Al Teatre Ateneu, la companyia Vero Cendoia presentarà ‘Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista)’, una peça inclusiva de dansa-teatre que aborda la discapacitat des d’una perspectiva innovadora.

Aquest segon bloc inclou espectacles que reflexionen sobre la realitat contemporània. Entre ells destaca la peça inaugural ‘Incontinuo’, de Kamchàtka, que transformarà l’Hort del Barceloní en una experiència immersiva sobre les migracions, l’exili i la recerca d’un nou lloc on viure.

Les propostes més desenfadades arribaran de la mà de companyies com Trasla2, que estrenarà ‘Securitas Service’, una sàtira política protagonitzada per dos agents de seguretat. També hi debutarà la companyia cerverina Urko Mschinen amb ‘Vol.1’, el seu primer espectacle.

D’altra banda, la companyia lleidatana Penqui Productions convertirà l’església de la Mercè en una instal·lació artística amb ‘Entre la pell i la màscara’, creada en col·laboració amb un artista irlandès.

El públic familiar tindrà un espai destacat amb espectacles com ‘El viatge de la Lua’, d’Alba Sarraute; ‘Nuestro refugio galáctico’, d’Azkona Toloza; i ‘INUIT’, de Festuc Teatre, una experiència immersiva que permetrà al públic endinsar-se en l’interior d’un iglú. El cinquè bloc correspon a la xarxa IN SITU FOCUS #1, dedicada a la promoció de nous talents europeus de les arts de carrer, amb set propostes que combinen diferents disciplines, formats i llenguatges escènics.

Un pressupost d’1,2 milions d’euros

FiraTàrrega comptarà enguany amb un pressupost de 1,2 milions d’euros, finançat principalment pel Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Tàrrega.

L’organització treballa per incrementar el nombre de patrocinadors i mecenes amb l’objectiu d’assolir un major equilibri entre les diferents fonts de finançament i reforçar la sostenibilitat econòmica del certamen.

Les cremes prescrites de vegetació tenen lloc principalment durant l’hivern quan les condicions meteorològiques ho permeten. No es poden fer si bufa el vent, si la vegetació és massa seca, ni si encara queda molta neu, com ha passat aquest any en gran part de les comarques de muntanya.

El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), encarregat del programa de cremes de vegetació, ha fet aquesta temporada 32 actuacions. Els treballs consisteixen a eliminar vegetació seca i matolls de manera planificada i sota estrictes mesures de seguretat. Això manté la coberta vegetal i promou el creixement d’un herbatge més tendre i fresc, beneficiós tant per al bestiar domèstic com per a la fauna cinegètica.

De fet, la millora i manteniment de pastures de muntanya és una de les funcions principals d’aquest programa, especialment a les zones del Pirineu. Les cremes també s’utilitzen per a actuacions fitosanitàries, per afavorir la biodiversitat dels hàbitats o per controlar espècies exòtiques i invasores.

Menys combustible vegetal, menys intensitat dels incendis

Un dels objectius principals de les actuacions és reduir la quantitat de vegetació seca acumulada al bosc i a les zones obertes per disminuir la intensitat dels possibles incendis forestals que puguin afectar aquests espais naturals.

Les cremes prescrites de vegetació es fan a petició de ramaders, ajuntaments o d’espais naturals protegits, que veuen en aquesta eina una manera de mantenir el territori obert i afavorir-ne els usos tradicionals. A més de la funció preventiva, aquestes actuacions també contribueixen a configurar un paisatge més divers, amb mosaics entre zones forestals i espais oberts, per dificultar la propagació de grans incendis.

Una actuació excepcional a la Gola del Ter

Les cremes de vegetació també s’apliquen en situacions excepcionals. El GEPIF va intervenir a la Gola Sud i a la platja de la Fonollera, a l’Estartit, per eliminar restes vegetals i residus acumulats després del temporal del 20 de gener.

Els materials havien estat arrossegats pel riu i formaven grans acumulacions que, en alguns casos, arribaven als cinc metres d’amplada, tres metres d’alçada i entre 100 i 200 metres de llargada.

L’actuació es va fer en col·laboració amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb l’objectiu de retirar aquests residus de manera controlada i segura.

El foc com a element natural

Agricultura recorda que el foc és un element natural dels ecosistemes mediterranis i que el seu ús controlat pot tenir efectes positius sobre el territori. Utilitzat de manera planificada i sota supervisió tècnica, el foc pot contribuir a millorar els hàbitats, mantenir espais oberts i afavorir la biodiversitat.

Les cremes formen part, així, d’una estratègia de gestió forestal i prevenció que combina la recuperació de pastures, la protecció dels ecosistemes i la reducció del risc d’incendis en zones especialment sensibles de muntanya.

Amb el lema ‘Passa a l’acció: canviem l’energia’, la iniciativa, impulsada per la Comissió Europea, se celebra enguany del 9 a l’11 de juny. La campanya a Catalunya proposa accions concretes en la llar, la mobilitat i les comunitats energètiques per fer un ús més eficient de l’energia. A més, durant aquests dies, s'organitzen conferències, tallers, visites tècniques i accions divulgatives, obertes al públic en general i dirigits a professionals del sector energètic, representants polítics i empreses, entre d’altres. 

Una de les accions clau és l’electrificació dels usos energètics en el nostre dia a dia. Substituir progressivament els combustibles fòssils per electricitat procedent de fonts renovables és una de les vies més efectives per reduir emissions i incrementar l’eficiència del sistema energètic, segons els experts. A més, aquest procés permet aprofitar millor el potencial de la generació renovable de proximitat i rebaixar la dependència energètica de l’exterior.

Les dades indiquen que els catalans i les catalanes encara tenim marge de millora en la nostra relació amb l’energia. De fet, el grau d’electrificació del sector domèstic és del 42,9%, segons el balanç energètic de Catalunya 2023. En canvi, els estudis de la PROENCAT 2025 indiquen que la indústria catalana podria assolir un potencial d’electrificació del 84% i que la mobilitat podria situar-se en una taxa del 62,6% en l’horitzó 2050, incloent-hi el transport per carretera, ferroviari, aeri i marítim.

Què podem fer nosaltres en el nostre dia a dia?

A les llars, la campanya posa el focus en la rehabilitació. Millorar l’aïllament de façanes i cobertes permet disminuir les pèrdues d’energia i incrementar el confort interior durant tot l’any; tant amb fred com amb calor. Aquesta actuació, combinada amb sistemes de climatització eficient, contribueix a reduir significativament la factura energètica. En aquest sentit, l’aerotèrmia és la tecnologia estrella per aconseguir aquests objectius.

Les bombes de calor permeten escalfar i refrigerar els habitatges i produir aigua calenta sanitària amb un consum molt inferior al dels sistemes tradicionals. A més, quan funcionen amb electricitat d’origen renovable, esdevenen una eina clau per avançar cap a habitatges amb menys emissions i molt més sostenibles.

Mobilitat elèctrica

La mobilitat és un altre dels grans eixos de transformació. En aquest aspecte, el vehicle elèctric és la gran alternativa més eficient, econòmica i sostenible als motors de combustió. Amb la possibilitat de recarregar durant les hores amb tarifes més reduïdes, els usuaris poden disminuir notablement la despesa energètica al mateix temps que redueixen la dependència dels combustibles fòssils.

Comunitats energètiques

L’ús de l’energia fotovoltaica ja no és cap quimera per habitatges o comunitats gràcies a l’arribada de les comunitats energètiques; una fórmula col·laborativa que permet produir, compartir i consumir energia renovable de proximitat. Mitjançant instal·lacions fotovoltaiques compartides, ciutadania, empreses i administracions poden participar activament en la generació d’energia neta i avançar cap a un mode més autosuficient i democràtic. A través del portal comunitatenergetica.cat es poden consultar i conèixer les iniciatives actives que busquen socis, recursos legals i tècnics i que estan en procés de posar-se en funcionament.

Amb desenes d’activitats repartides arreu del territori, la Setmana Europea de l’Energia Sostenible vol demostrar que la transició energètica no depèn exclusivament de les administracions o de les grans empreses sinó que la responsabilitat és compartida també amb la ciutadania i en cadascun dels nostres actes. El canvi energètic és possible i cada acció compta per a construir una Catalunya més sostenible, competitiva i preparada per als reptes del futur. Més informació icaen.gencat.cat.

Les dades mostren que espais molt freqüentats com el massís de Montserrat concentren desenes d’intervencions cada any. De fet, només l’any passat, aquest espai natural va registrar 97 actuacions dels Bombers, més de la meitat de les quals per accidents.

Planificar abans de sortir

Si el recorregut supera la capacitat física o tècnica dels excursionistes existeix el risc de patir algun accident. Per això es recomana ajustar sempre l’activitat al nivell del grup i no improvisar un cop iniciada la ruta. El primer consell és la planificació prèvia. No es tracta només de triar una ruta, sinó d’entendre-la: desnivell, durada, punts d’escapament i dificultat real.

També és clau consultar la meteorologia abans de sortir. Els canvis sobtats de temps poden ser un factor en incidents, especialment en zones d’alta muntanya o amb relleu abrupte.

Montserrat: la majoria d’incidències per senderisme

Un estudi fet pels Bombers de la Generalitat sobre la sinistralitat a Montserrat mostra que el senderisme va ser l’activitat que va concentrar més rescats en aquest massís al llarg de 2025. En aquest massís, de fet, tres de cada quatre intervencions estan relacionades amb excursionistes, una realitat que evidencia tant la gran afluència de visitants com els riscos derivats d’una preparació insuficient.

Centre de pelegrinatge internacional i un dels espais naturals més visitats del país, Montserrat registra una activitat constant durant tot l’any, especialment els caps de setmana, quan es concentren la meitat de les actuacions dels Bombers. L’any passat, l’helicòpter va intervenir en 57 serveis al massís, és a dir, en sis de cada deu rescats efectuats a la zona.

Horaris i cansament: un factor sovint oblidat

Un altre element important és la gestió del temps. Tal i com mostren les dades de Montserrat de 2025, moltes incidències es produeixen a la tarda, quan el cansament i la manca de llum juguen en contra dels excursionistes. En aquest sentit, ajustar els horaris i planificar el retorn abans que es faci fosc és una mesura bàsica de seguretat.

Equipament adequat i orientació constant

No subestimar l’equip necessari és un altre punt a tenir en compte. És essencial portar calçat adequat, aigua suficient, roba adaptada al canvi de temperatures i un mòbil amb bateria.

També és important no perdre mai les referències del camí. Cal prestar atenció especialment en zones amb cruïlles o senders poc marcats.

El cas del Pedraforca

El Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del país, és un dels exemples més clars de com el terreny pot condicionar la seguretat; per la complexitat de la seva orografia i la inestabilitat de la tartera, factors que incrementen el risc de caigudes.

Per aquest motiu, les recomanacions oficials insisteixen a no improvisar itineraris i a triar sempre rutes adequades al nivell tècnic i físic. En aquest tipus de muntanya, una decisió errònia pot derivar ràpidament en una situació d’emergència. En aquest sentit, es recomana consultar mapes o guies fiables i, si cal, recórrer als punts d’informació del Parc Natural o a serveis de guiatge especialitzat.

La popular tartera requereix especial prudència en el descens i la planificació dels horaris —sobretot a l’estiu, per evitar les hores de més calor i les tempestes de tarda. A la zona del Verdet és freqüent el despreniment de roques pel pas d'excursionistes, per aquest motiu és important intentar evitar-la.

En cas d’emergència, actuar amb rapidesa

La muntanya no s’ha de completar a qualsevol preu. Saber renunciar a temps és una decisió de seguretat, no de fracàs. És un risc forçar la continuïtat de la ruta malgrat el cansament, el mal temps o la pèrdua d’horari previst.

Si es produeix un incident, el protocol és clar: trucar al 112, mantenir la calma i facilitar la ubicació exacta. La precisió en la localització és clau per reduir els temps de rescat, especialment en zones de difícil accés.

Dijous i divendres, els dies més càlids

Aquest dimecres s'han registrat les temperatures més elevades d'aquest 2026. A Vinebre, per exemple, s'ha arribat a 36,6 ºC. A més, en molts punts de l'interior de les Terres de l'Ebre i de Ponent  s'han superat els 35 graus.

Malgrat que són valors que queden lluny del rècord de maig -el 2022 es va arribar a 38,5 a Castellbisbal i Anglès-, sí que s'ha assolit a la Tallada d'Empordà. Els 32,5 ºC són el valor més alt en 37 anys de dades (empatant amb el 28 de maig de 2022). 

Tanmateix, el pitjor encara no ha arribat. En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya explica que mentre al litoral i prelitoral central el pic de calor s'assolirà aquest dijous, a les comarques de Lleida podria ser divendres amb valors de fins a 38 ºC, localment per sobre.

Al llarg d'aquests dos dies, les màximes superiors als 34 ºC afectaran tot Catalunya excepte punts de la costa i de l'Alt Pirineu. A la Catalunya Central s'arribarà als 35-36 ºC, mentre que a la conca de Tremp, Ponent i l'Ebre als 37-38.

Setmana de nits tropicals

Al migdia els termòmetres s'enfilen. A Barcelona, per exemple, aquest dimecres s'han situat entre els 30 i 31 ºC, valors poc habituals a la capital catalana. Tanmateix, el problema és que a la nit no refresca. 

A l'estació del Raval ja s'acumulen tres nits tropicals consecutives -mínimes superiors als 20 ºC- mentre que a l'estació manual de Can Bruixa, al barri de les Corts, ja són quatre. A més, tot apunta que aquest recompte s'anirà incrementant i amenaça de batre el rècord del maig de sis dies consecutius.

L’entesa tindrà també conseqüències en clau supramunicipal. Els vots que obtingui Primer Aitona computaran per al PSC tant a la Diputació de Lleida com al Consell Comarcal del Segrià, un moviment que consolida l’acostament polític entre els socialistes i sectors provinents de l’antiga Convergència.

Pujol és una de les dirigents municipals que millor simbolitza l’evolució de l’espai postconvergent a Ponent. Va arribar a l’alcaldia d’Aitona l’any 2010 després d’una moció de censura contra l’alcalde republicà Pau Blanco i, des d’aleshores, ha mantingut majories absolutes sota diferents paraigües polítics: primer amb CiU, després amb Junts per Aitona i, en l’últim mandat, amb Primer Aitona, vinculada a Ara Pacte Local.

L’alcaldessa aitonenca també forma part del grup d’exdirigents convergents que van optar per no integrar-se a Junts per Catalunya i mantenir-se dins l’òrbita del PDeCAT. En aquest mateix espai polític hi ha l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, amb qui ha compartit trajectòria en els últims anys. D’aquest corrent municipalista va néixer Impulsem, la plataforma que va concórrer aliada amb Junts a les municipals del 2023 i que ja treballa amb la mirada posada en repetir la coalició el 2027.

Ecomuseu d’Esterri d’Àneu

Comencem al poble d’Esterri d’Àneu, on l’any 1994 s’inaugurava un museu molt especial. Era, tal com els seus impulsors ho expliquen, “una nova concepció museològica i museogràfica on el visitant s’endinsa, d’una manera activa, participativa, en les formes de vida del Pallars de principis de segle”. El mateix nom, Ecomuseu de les valls d’Àneu (ecomuseu.com), ja marcava una diferència. Quan encara no es parlava de sostenibilitat com la prioritat planetària que tenim ara sobre la taula, una casa real, de principis del segle XX, Casa Gassia, obria les portes per a explicar la història de la vida quotidiana en un poble del Pirineu, en primera persona. I avui, que tantes coses anomenem eco, l’ecomuseu d’Esterri se’ns fa ben actual, a la mida de l’ecologia que ens cal. La visita guiada va acompanyada pel personatge de l’Esperanceta, que sap brodar un entreteniment carregat d’entusiasme.

Fa sis anys, el 2020, l’Ecomuseu de les valls d’Àneu va obtenir La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En va ser mereixedora d’aquest guardó la seva tasca dinamitzadora del territori, com a punt de partida i organització de diverses visites a esglésies i monuments de l’entorn, així com d’activitats culturals. Gaudir de les propostes de l’ecomuseu és com posar-nos unes ulleres amb vista a bona part del territori.

Museu de la Sal de Gerri 

Abans de deixar enrere la comarca del Pallars Sobirà, entrarem a visitar el Museu de la Sal de Gerri (museudegerri.cat). Està ubicat a l’antic alfolí, on s’emmagatzemava i s’envasava la sal que s’extreia de les salines que encara avui es poden veure molt bé des de la carretera. També en aquest museu les bromes i la contextualització divertida però històrica de l’Esperanceta de Casa Gassia d’Esterri fan la visita molt atractiva. Basat en fets reals, com la vida dels saliners i de tot el poble al qual la sal va batejar, el passat ens surt a rebre en un edifici espectacularment gran. És la construcció civil més gran de tot el Pallars.

Espai Raier

A Pobla de Segur, entrarem a l’Espai Raier, un petit museu que difon l’antic ofici dels raiers que baixaven la fusta pel riu Noguera Pallaresa. Una exposició permanent mostra, d’una banda, com era l’activitat, les eines, el funcionament i l’itinerari d’aquest transport fluvial. D’altra banda, també ens donen a conèixer la pràctica de l’ofici en altres parts del món.

A l’Alt Pirineu i Aran

A la Xarxa de Museus del Pirineu trobem altres propostes de visita a museus de l’Alt Pirineu i Aran, vers la resta de territori inclòs en altres xarxes territorials, així com les dades de contacte de cadascun dels museus en l’àmbit pirinenc.

Museu de la hidroelèctrica de Capdella

Des de la Pobla de Segur, ens desviem fins a la Torre de Capdella per entrar a veure el Museu de la hidroelèctrica de Capdella (museuhidroelectricdecapdella.cat). Ens sorprendrà tot el que ens poden arribar a explicar a partir dels salts d’aigua i la seva força creadora d’energia, de llum i d’escalfor per a les nostres llars.

Museu de l’Aigua

Sense deixar l’aigua, ens endinsarem en un altre museu que ens en parla. El Museu de l’Aigua el trobem a la ciutat de Lleida. S’hi programen visites a quatre espais diferents. El primer és el campament de la Canadenca, on podem trobar les exposicions “La força de l’aigua. El Dr. Pearson i les obres de la Canadenca a Lleida”, “Aigües del món” i “Joan Oró. El científic de la vida”. En segon lloc, el dipòsit del Pla de l’Aigua, el primer dipòsit d'aigües de la ciutat de Lleida, construït a finals del segle XVIII per garantir el subministrament d'aigua potable a la població. La tercera visita és a les fonts monumentals que en repartien l'aigua i que encara es conserven al Centre Històric de Lleida. També es pot veure el molí de Sant Anastasi, antic molí fariner que té els seus orígens al segle XIII. Finalment, s’hi pot veure l'exposició "El riu fa horta". Els pous de gel, dues cavitats subterrànies construïdes entre els anys 1611 i 1616 per tal d'emmagatzemar el gel de l'hivern i disposar-ne durant tot l'any per abastir la població, són igualment visitables i, finalment, el molí de Cervià, antic molí fariner d'origen medieval, situat a l'horta de Grenyana.

Espai dels Canals d’Urgell

I també sobre l’aigua, solcarem la història del Canal d’Urgell amb la visita al museu que l’honora. L’Espai dels Canals d’Urgell (canalsurgell.org) es troba a Mollerussa, a la planta baixa de la Casa Canal. I aprofitem la visita a Mollerussa per entrar també a veure el Museu Vestits de Paper (museuvestitspaper.cat) d’aquesta mateixa ciutat. Aquest museu va obrir les portes el desembre del 2009, coincidint amb el mateix cap de setmana que se celebrava el 44è Concurs Nacional de Vestits de Paper i 46è Concurs Ciutat de Mollerussa. A dins d’aquest curiós museu, un audiovisual mostra com es treballen els vestits de paper.

Amb històries de la vida més senzilla, del treball d’homes i dones, l’energia de l’aigua i les desfilades amb vestits de paper, hem fet un bon tomb per diverses comarques lleidatanes, de museu en museu. I això només ha estat un tast, perquè d’espais museístics, en aquest territori de Lleida, encara n’hi ha alguns més. 

En plena canícula, topar-se amb una d’aquestes festes és gairebé inevitable. En canvi, a mesura que s’esvaeixen els mesos de juliol i agost, la seva presència es dilueix i la recerca esdevé més feixuga. La dificultat s’accentua encara més si el focus es trasllada a l’entorn de la jungla urbana de Barcelona, aparentment allunyat d’aquestes dinàmiques festives.

Aquest esperit popular l’encarna actualment com ningú el showman i cantant Pau Pinós, conegut artísticament com Lo Pau de Ponts. El passat mes de març va commemorar una dècada de trajectòria musical amb un espectacle a la sala Luz de Gas, una celebració en la qual va traslladar l’essència festiva de les places de poble i on no van faltar les seves millors peces.

"10 anys de Festa Major" és el lema que resumeix la trajectòria del jove pontsicà. Va començar a fer-se conegut amb la cançó "La nòvia estiueja a Salou", un clip que va tenir milers de reproduccions a les xarxes i que va catapultar Pinós: "M'agrada més ser popular que ser famós. Hi ha un component d'estima que m'atreu", assegura el cantant, que admet que l'èxit progressiu que ha anat vivint li ha permès veure les coses "amb perspectiva" i gaudir dels moments sense ambicions exagerades.

"M'ho estic passant molt bé i no deixo que la voràgine del dia a dia em tregui la voluntat de paladejar cada moment", apunta el showman

En aquesta nova etapa, Lo Pau de Ponts no amaga la seva gratitud cap a la comunitat que l'ha vist créixer i que l'ha sostingut. "Vull expressar el meu agraïment més sincer a totes les persones que em fan costat i que, amb el seu alè, m'empenyen a no defallir i a continuar creant", confessa amb humilitat.

De fet, el seu desembarcament a la mítica sala Luz de Gas de Barcelona no és només una fita en la seva carrera, sinó un gest de reciprocitat; un acte concebut per retornar l'escalf i l'estima que el país li ha brindat des dels seus inicis. "El meu públic és d'una transversalitat absoluta", explica en declaracions a Territoris, subratllant que la seva música ha aconseguit trencar barreres generacionals.

Per refermar aquesta connexió intergeneracional, l'artista destaca que entre el públic de la sala barcelonina s’hi trobava una nodrida representació de pontsicans, una "ambaixada" arribada expressament des de la seva terra natal. Aquest concert ha estat el tret de sortida d'una ambiciosa gira que, durant aquesta primavera i l'estiu, el portarà a recórrer la geografia catalana d'extrem a extrem.

Amb cada actuació, Lo Pau de Ponts reafirma el seu paper com a cronista festiu del país, capaç de convertir el quotidià en celebració. El seu projecte musical continua creixent sense perdre l’essència ni l’arrel popular que l’ha fet singular. I mentre hi hagi places, escenaris i ganes de festa, el seu univers continuarà trobant públic disposat a cantar-lo.

Durant la vista, l'acusat ha negat l'autoria de l'incendi i ha assegurat que estava dormint quan es va iniciar el foc. En la seva declaració, ha explicat que es va despertar en veure flames al capçal del llit de la seva habitació i que va avisar el seu company, amb qui ha dit que va abandonar l'immoble ajudant-lo a treure les seves pertinences. 

"Un dia abans em va demanar que marxés de l'habitatge perquè volia viure sol. En avisar-lo que hi havia foc, em va respondre que com que jo no tenia papers avisaria a la policia i m'acusaria de ser l'autor de l'incendi", ha declarat el processat. L'home també ha afirmat que havia consumit heroïna i altres substàncies, tot i que ha negat qualsevol comportament intencionat. L'acusat ha afirmat que feia uns tres mesos que vivia a l'habitatge.

Per la seva banda, la víctima ha afirmat que gairebé no tenia relació amb l'acusat i que feia poc més d'una setmana que convivien. Segons el seu testimoni, un altre dia el processat ja havia incendiat el seu propi matalàs. Sobre el dia dels fets, ha relatat que es va despertar de matinada enmig d'una gran quantitat de fum i flames que sortien de l'habitació de l'acusat, i que va sortir com va poder al carrer. Allà, ha explicat, es va trobar amb l'acusat, el qual es va burlar d'ell i li va robar la bicicleta. L'home ha declarat que se'n va anar a peu fins a la comissaria dels Mossos per tal de denunciar els fets.

Els agents que van intervenir han explicat que van localitzar i detenir l'acusat en una plaça de la capital del Pla d'Urgell poc després dels fets, i que aquest es mostrava alterat. Pel que fa a la investigació de l'incendi, els agents han situat l'origen del foc en una de les habitacions de l'habitatge, tot i que no han pogut determinar amb certesa el focus exacte ni la font d'ignició. 

Els investigadors han declarat que la conclusió a què van arribar és que la causa més probable de l'incendi era l'aplicació d'una flama a algun objecte o material present a l'habitació. Els mossos van descartar una causa elèctrica, malgrat l'existència d'una instal·lació "defectuosa" que estava connectada il·legalment a la xarxa d'enllumenat públic. Responent a les preguntes de la defensa, els agents han admès que no poden descartar al 100% un origen accidental. 

La prioritat absoluta s’ha fixat en la via pública amb l’objectiu de “donar el tomb al mitjó” a la situació actual de la ciutat, amb mancances importants en carrers, voreres, senyalització, enllumenat públic i jardineria.

Solsona ha destacat que un aspecte clau d’aquest exercici és que l’ajuntament tanca el pla de sanejament, fet que permetrà “guanyar llibertat financera” de cara al 2027. En aquest sentit, s’ha avançat que tot i aprovar aquesta setmana els pressupostos d’enguany, ja es pot treballar en els de 2027, que s’aprovarien al novembre.

La inversió en via pública és la prioritat absoluta del govern municipal, amb la previsió d’engegar treballs d’asfaltatge de carrers, reparació de voreres, senyalització vertical horitzontal, passos adaptats i la millora de l’enllumenat públic.

Dos paquets importants estan vinculats, un al PUOSC que permetrà injectar 400.000 euros per a la renovació i posta a punt de l’àrea de jardineria. Es plantaran arbres i es renovaran els que no estan en condicions. La poda també es reforçarà. D’altra banda, el Consell Català de l’Esport ha atorgat un ajut de 180.000 euros per renovar el parquet del Pavelló Poliesportiu, canviar cistelles de bàsquet i millorar la grada del pavelló on es juga a hoquei.

En paral·lel, l’alcalde ha destacat que hi ha projectes importants en desenvolupament a la ciutat, que no figuren als pressupostos perquè estan impulsats pel Govern, com són la reforma del CUAP i la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra.

La part més elevada del pressupost és, però, la que es destina al capítol 1 de personal. Representa un 35% del total (6,9 milions), una xifra que creix per l’actualització salarial fixada per l’Estat.

Salut financera i endeutament

L’equip de govern ha destacat la “bona salut financera” del consistori. Han explicat que la ràtio d’endeutament, que s’ha vist alterada temporalment per les noves operacions de crèdit, s’estima que baixarà per sota del 39% al tancament del 2026. En aquest sentit, consideren que aquesta “capacitat de gestió”, sumada a la reducció del deute a curt termini, permet a l’Ajuntament encarar el futur sense “problemes de liquiditat” amb una tresoreria suficient per atendre obligacions i invertir.

El format PDF s’ha convertit en l’estàndard per compartir documents en entorns professionals i acadèmics. A diferència d’una imatge aïllada, un PDF manté el disseny intacte, independentment del dispositiu o del sistema operatiu des del qual s’obri. Per això, passar d’imatge a PDF no és només una qüestió tècnica, sinó també una decisió pràctica quan es vol garantir que el contingut arribi tal com va ser creat. Aquest article explica com fer aquesta conversió de manera adequada, quins aspectes cal tenir en compte per preservar la qualitat i quines opcions existeixen segons el tipus d’imatge o l’ús que es vulgui donar al document.

Què cal tenir en compte abans de convertir

El primer pas és conèixer el format de la imatge. Els més habituals són JPG, PNG, BMP, GIF i TIFF. El JPG és el més comú per a fotografies. El PNG és apropiat quan la imatge té fons transparent o conté text. El TIFF s’utilitza habitualment en entorns d’impressió professional.

La resolució també és important. Per a un PDF destinat a impressió, la imatge ha de tenir almenys 300 punts per polzada (ppp). Per a ús digital, entre 72 i 96 ppp és suficient. Una imatge amb resolució baixa pot generar un PDF amb un aspecte borrós.

La mida del fitxer és una altra consideració rellevant. Les imatges molt pesades poden alentir la conversió o generar un PDF difícil de compartir. Adobe Acrobat Online permet fer aquesta conversió directament des del navegador, sense necessitat d’instal·lar cap programa.

Com convertir una imatge a PDF pas a pas

El procés de pasar una imagen a PDF amb una eina en línia segueix una seqüència similar. Conèixer-la abans de començar ajuda a evitar errors i a estalviar temps.

El primer pas és accedir a l’eina de conversió des del navegador. No cal descarregar cap programa. El fitxer es pot pujar arrossegant-lo fins a la zona indicada o seleccionant-lo des del dispositiu.

Si es pugen diverses imatges alhora, l’eina mostrarà una vista prèvia. Es recomana revisar l’ordre abans de continuar, ja que serà el que tindrà el PDF final. Un cop iniciada la conversió, el procés sol trigar només uns segons.

El PDF generat queda disponible per descarregar o desar al núvol. Des de dispositius mòbils, el procediment és el mateix, tot i que la interfície pot variar lleugerament segons la plataforma.

Com combinar diverses imatges en un sol PDF

Hi ha situacions en què és útil reunir diverses imatges en un únic document: un portfoli, un conjunt de fotografies d’un projecte o diversos documents escanejats en són exemples habituals.

Abans d’iniciar la pujada, és convenient ordenar les imatges a la carpeta del dispositiu. Això evita haver de reorganitzar pàgines després de la conversió. La majoria d’eines en línia permeten arrossegar els fitxers per canviar-ne la posició abans de convertir-los.

Si les imatges tenen dimensions o orientacions diferents, és possible ajustar la mida de la pàgina durant el procés. Algunes eines ofereixen opcions per adaptar la mida a A4 o carta. El resultat és un únic PDF amb una presentació uniforme.

Ajustos per millorar la qualitat del PDF final

La compressió redueix el pes del fitxer, però aplicar-la en excés pot afectar la nitidesa. Si el PDF s’ha d’imprimir, és millor evitar una compressió excessiva. Per a enviaments per correu o pujades a plataformes, una compressió moderada sol ser suficient.

La mida de la pàgina també té impacte en el resultat. Triar A4 per a documents d’ús professional a Espanya és l’opció més habitual. Si el PDF s’ha d’imprimir, convé comprovar que els marges no retallin parts de la imatge.

Si el document inclou informació delicada, algunes plataformes permeten afegir una contrasenya al PDF abans de descarregar-lo. Aquesta opció sol estar disponible en plans de pagament.

Conclusió

Amb els passos descrits, es disposa de la informació necessària per convertir qualsevol imatge a PDF i obtenir un resultat net i professional. El pas següent és fer la conversió amb un fitxer real i revisar-ne el resultat abans de compartir-lo o imprimir-lo.

Si es treballa des del mòbil o es requereixen funcions avançades, com ara el reconeixement de text o la protecció amb contrasenya, el procediment pot variar segons la plataforma i el pla disponible. Es recomana revisar aquestes opcions quan l’ús ho requereixi.

Preguntes freqüents

Quins formats d’imatge es poden convertir a PDF?
JPG, PNG, BMP, GIF i TIFF són els més habituals. Molts convertidors en línia admeten aquests formats de manera directa, cosa que facilita la conversió sense passos addicionals.

Es perd qualitat en convertir una imatge a PDF?
Depèn de l’eina i dels ajustos de compressió aplicats. Amb la configuració adequada, la qualitat de la imatge original es pot mantenir en el PDF.

És possible convertir diverses imatges alhora en un sol PDF?
Sí. Molts convertidors en línia permeten pujar múltiples fitxers i combinar-los en un únic document abans de descarregar el resultat.

És segur pujar imatges a una eina en línia?
En molts casos, els fitxers pujats s’eliminen automàticament dels servidors poc després de la conversió. Si es tracta d’informació personal o sensible, es recomana revisar sempre la política de privacitat del servei abans de pujar cap fitxer.

Cal tenir un compte per convertir una imatge a PDF?
Depèn del servei. Algunes funcions bàsiques estan disponibles sense registre, però les opcions avançades solen requerir un compte actiu.

Conscienciar-nos sobre aquesta repercussió és la premissa per poder actuar per alentir la degradació planetària, de prats, boscos, mars, rius i llacs. I, malgrat que en aquesta tasca tothom hi està cridat a posar el seu gra de sorra, els productors dels aliments que consumim hi tenen un paper rellevant.

Avui ens fixem en l’experiència d’una família de La Pobla de Segur que són ramaders, agricultors, productors i venedors de carn que comercialitzen amb la marca Cal Tomàs, ara ja des de quatre botigues a peu de carrer, a La Pobla, a Tremp, a Sort i a Vielha. També des de la seva pàgina web caltomas.cat els arriben encàrrecs de tot arreu en línia, comandes que lliuren amb transport especial per tal de garantir el manteniment de la cadena de fred que protegeix el producte. A banda d’això, desenvolupen tota la tasca comercial i de distribució com a proveïdors d’establiments de restauració: un volum de feina que es tradueix en el 50% del negoci.

El Miquel i la Laura Gordó són la quarta generació d’aquesta saga de ramaders ben arrelada a la terra pallaresa. Ells comanden ara el negoci i ho fan en sintonia amb la sostenibilitat que demana la terra, una nova mirada del sistema de producció que, en realitat, no és tan nou, només que mira enrere per aprendre dels qui segurament eren més conscients que havien de cuidar tant la terra com els animals, l’entorn que ens alimenta i on vivim. 

Parlem d’agricultura i ramaderia regenerativa. La mateixa paraula ens explica que la clau d’aquesta manera de treballar és regenerant i deixant regenerar la terra. Fixant-nos en el cicle natural de plantes i animals, es procura tancar cercles com el de la fertilització dels prats amb els fems dels animals que produeixen menjant l’herba dels mateixos prats. Miquel Gordó ens en fa cinc cèntims:

“fem que els animals mengin més herba i menys gra, perquè així la seva alimentació s’assembli més a la d’un remugant. I anem fent rotacions dels animals per diferents pastures, canviant fils de tancats perquè les vaques canviïn de partida”.

D’aquesta manera, el bestiar no esgota el menjar i permet que l’herba vagi refent-se més ràpidament que si ho hagués de fer des de zero. “A la muntanya -afegeix Gordó- “cada cop fem partides més petites, anem movent els animals tres o quatre vegades durant tot l’estiu, perquè a més de menjar, caguen i pixen allà on són, imitant el que fan els ramats d’animals salvatges a la sabana o a on sigui, que no se separen i es van movent, i això ho fem perquè està demostrat que és el millor per a la terra. Això fa que cada cop quedi més fertilitzat el terreny i d’anar-hi més, cada any hi ha més herba”.

Aquesta és una mirada més holística del conjunt de l’activitat, tenint en compte on es fa. Cuiden els animals alhora que beneficien la terra. Una altra mesura que apliquen és fer el seu propi cereal, per tal de no dependre tant de les fàbriques de pinso, i amb aquest sistema han aconseguit que tota l’agricultura que es destina als vedells i a les vaques sigui regenerativa i ecològica. “No deixem mai la terra llaurada ni per llaurar, la toquem el mínim possible perquè, en general, s’està perdent molta terra fèrtil de tant llaurar. Fertilitzem tota la terra amb els fems dels nostres animals, encara que sigui portat amb remolc”, argumenta el Miquel.

El balanç d’aquesta nova manera de treballar “és positiu”, afirma Miquel Gordó.

“Evidentment, això t’ha d’agradar i t’ha d’apassionar. Les collites mai són tan bones com amb l’agricultura convencional, però, en contrapartida, s’hi gasta menys perquè no fiques fertilitzants ni additius químics”.

I, per damunt de tot -afegeix- “pots estar tranquil amb tu mateix. Si t’interessa una mica el planeta, la terra, el canvi climàtic, no tens grans collites, però tampoc no hi has invertit tant, per tant, el balanç és positiu i equilibrat”.

El Miquel explica que els han anat a veure alguns ramaders, d’ovelles o vaques, per veure com ho fan. “També ha vingut gent que ja ho practica, però que vol compartir experiències, com el Francesc Font, que és el xaman de l’agricultura regenerativa. Li hem explicat el que sabem nosaltres d’engreixar vedells i ell ens ha explicat moltíssimes coses de la terra, a banda dels cursos que hem pogut fer”, precisa des del Pallars aquest ramader convençut que en aquesta altra manera de fer hi sortim guanyant tots. 

Als qui encara són poc inclinats a deixar-se portar per la filosofia del ‘menys és més’, ell “els diria que ho provin. L’ús de pesticides a dojo ja veiem que ha causat problemes amb algunes espècies com les abelles, que estan desapareixent, i això és una catàstrofe per a la cadena tròfica, i només és un exemple senzill i clar que tots entenem, però també tenim aqüífers contaminats per aquesta causa. Ens hi va el futur”, exposa Miquel Gordó. Però també entén qui no fa el pas. “Necessitaríem que les administracions ens ajudessin més, perquè costa tirar endavant i més amb aquests sistemes, perquè tot avui dia està basat en la producció, per això és normal que a la gent li faci por”.

El Dia Internacional de la Mare Terra, tal com l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el va anomenar, és també un bon dia per a pensar en la força que, com a consumidors, també tenim. Informar-nos sobre qui hi ha al darrere de cada article que adquirim ens farà més o menys còmplices de la cura del planeta i d’aquesta terra que habitem i que també nosaltres així podem cuidar.

Les xifres no enganyen i parlen d'una metamorfosi radical. L'any 2015, sota l'operativa de Renfe, la línia amb prou feines registrava 74.000 validacions anuals; un desert de passatgers que alimentava els arguments de qui volia tancar-la. Avui, deu anys després que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) n’assumís el comandament total, la línia frega el mig milió d’usuaris (487.000 el darrer exercici). No és un bolet estadístic, és una tendència consolidada que ha multiplicat per sis la demanda.

La rebel·lió del territori

La història d'aquest tren és, per sobre de tot, la història d'una resistència. Quan Madrid va voler abaixar la persiana del servei fa quaranta anys, la gent del Segrià i el Pallars es va plantar. Aquella pressió social va forçar un traspàs a la Generalitat que es va formalitzar el 2005, tot i que el canvi real no arribaria fins al 2016. Va ser aleshores quan FGC va agafar les regnes de veritat: nous trens, nous horaris i una filosofia de gestió pròpia.

"S'ha passat d'una infraestructura envellida que anava a remolc a un servei que vertebra el territori amb orgull”.

135 milions contra la fúria de la muntanya

Mantenir un tren que serpenteja entre congosts i parets de roca no és barat ni senzill. El Govern ha hagut d'injectar 135 milions d'euros en dues dècades per garantir que la via no acabés engolida pel paisatge. Les xifres de l'obra civil són colossals:

• 63 quilòmetres de via totalment nous (el 70% del recorregut).

• Intervencions de reforç en 22 túnels.

• Estabilització de més d’un centenar de talussos.

La vulnerabilitat de la línia va quedar nua durant el temporal Gloria, que va tallar el servei vuit mesos per una esllavissada. Lluny d'abaixar els braços, aquell incident va servir per accelerar els protocols de seguretat i blindar el traçat entre Balaguer i la Pobla, on la muntanya sempre dicta la seva llei.

Un futur amb deures pendents

Malgrat l'èxit, la línia no es pot adormir sobre els llorers. El traçat sinuós continua sent el principal obstacle per guanyar velocitat comercial i augmentar les freqüències. El territori és exigent: ara que el tren ja és fiable, es demanen trajectes més curts per competir amb el vehicle privat.

El trajecte Lleida–la Pobla ha deixat de ser el símbol d’una decadència per ser la prova fefaent que, quan hi ha pressupost, proximitat en la gestió i voluntat política, fins i tot les línies considerades "perifèriques" poden trobar el seu camí cap al futur.

Després de quatre anys recorrent cada comarca, Nuevo ha cristal·litzat una doctrina gastronòmica. Per a ell, un bon esmorzar no és un tràmit, és una alifara. La litúrgia comença amb les "cortesies": pernil, amanida i galtes de porc. Però el que dona la nacionalitat a l'àpat són els tres pilars: la brasa, els callos o el capipota.

La geografia del suc i el terrer

"El capipota és més típic de la Catalunya central i de Barcelona; de callos se’n veuen més a Lleida i Tarragona", analitza amb la precisió de qui ha tastat centenars de cassoles. Segons Nuevo, cada zona té el seu segell: “L’esmorzar de forquilla té requesta a tot Catalunya, però cada territori té la seva història. Lleida és més de brasa, mentre que cap al nord tira més la cullera, els embotits i els guisats”.

A la seva terra lleidatana, a més, hi afegeix el toc distintiu: una tapa de caragols. No en va, sovint llueix a la màniga el logo de la Federació de Colles de l'Aplec, exercint d'ambaixador d'una manera d'entendre la vida on el rellotge s'atura entre plat i plat. Aquesta identitat marca també el que trobem a la taula: “A Lleida es veia poc peix fresc perquè la logística d'abans no ho permetia; el transport trigava massa. En canvi, el bacallà, la sardina i l'arengada sí que arribaven, tot i que tardessin dos dies, i per això són tan presents en la nostra tradició”.

De l'arbitratge al "fenomen fan"

La història de Jonathan Nuevo no neix entre fogons —admet que no és un gran cuiner—, sinó com a client exigent. En la seva etapa com a àrbitre de bàsquet, ja buscava el refugi de les fondes abans dels partits. "A Balaguer tocaven molt bé els callos", recorda. Avui, la seva popularitat l'ha portat a l'altre costat de la barrera. “Sóc una persona popular, em reconeixen a molts llocs de Catalunya. Abans em passava sobretot a Lleida, però ara ja succeeix arreu”, explica.

Aquesta fama l'ha convertit en un reclam per a ajuntaments i fires. “Em van convidant a indrets i esdeveniments; em truquen molt per a festes majors i concursos de cassoles”. Amb una comunitat de 60.000 seguidors —dels quals 40.000 han arribat en els darrers tres anys—, Nuevo ha passat de ser un aficionat a ser el jutge de guisats de referència, des de Vallfogona de Balaguer fins a les mítiques cassoles de Juneda.

El ritual perfecte

Per a Nuevo, l'esmorzar ideal és una simfonia en tres actes. Primer, el plat al mig de cortesia, que sol ser una amanida amb tomàquet i olives (o embotit si som al nord). Després, els plats principals: capipota, callos, bacallà, brasa o uns ous ferrats amb tall. I per tancar, la traca final: “Els postres de músic estan molt ben considerats; fruita seca amb el porró de moscatell i, per acabar, el cigaló”.

Tot i que alguns podrien pensar que és una moda passatgera, ell ho té clar: “Els restaurants d’esmorzar de forquilla mai van marxar. Estan de moda a les xarxes i ara sembla que hagi eclosionat, però sempre han estat allà. Ara molta gent s’ha apuntat al carro; fins i tot hi ha restaurants que han posat esmorzars i han tret els sopars”.

Un mapa que no s'atura

Amb quasi 300 punts marcats al seu mapa particular, que inclou també incursions a la Franja de Ponent, el seu objectiu és clar: “El projecte de futur és intentar fer créixer aquest àpat i, sobretot, gaudir. L’esmorzar de forquilla s’esmorza per oci, per compartir. Abans es feia molt en el dia a dia de la feina, però ara és un moment de celebració”.

Sigui amb el porró a la "republicana" (pel broc estret) o a la "monàrquica" (a galet pel brot ample), Jonathan Nuevo ha aconseguit que milers de persones tornin a mirar cap a les tavernes de tota la vida. Perquè, al capdavall, abans de la feina o de la gresca, el que mana és la forquilla

Els arrestats són dos homes de 48 i 58 anys, i dos menors, que formarien part d'un grup criminal provinent de l'àrea de Barcelona dedicat a cometre delictes contra el patrimoni arreu del país, segons els Mossos. Divendres passat al matí un treballador de l'empresa va trobar dins el recinte una furgoneta carregada de palets sostrets i amb quatre ocupants. L'home va intentar evitar que marxessin, però els lladres el van intentar agredir amb un pal de fusta, el van amenaçar i van fugir.

El treballador va donar l'avís al 112 i els Mossos van activar patrulles de les comissaries de Mollerussa, Tàrrega i Cervera per intentar localitzar-los. Els Mossos van observar que les dades facilitades del vehicle i de les persones implicades en el robatori coincidirien amb els protagonistes d'incidents anteriors registrats en poblacions properes a l'autovia A-2.

Segons informa la policia, l'agilitat en el desplegament del dispositiu de control va permetre detectar el vehicle sospitós quan circulava per l'autovia A-2 a l'altura de Tàrrega. El conductor de la furgoneta va fer cas omís de les indicacions de les patrulles i, tot i les maniobres temeràries que realitzava per fugir, finalment els agents el van poder aturar. 

Un cop assegurada la zona, els mossos van detenir els quatre ocupants, dos adults i dos menors, com a presumptes autors d'un robatori amb violència i intimidació. Els mossos van constatar que el vehicle estava a nom d'una persona de l'entorn dels detinguts. A aquesta persona no li constaven antecedents, però tenia 44 vehicles al seu nom. 

Tot apunta que formarien part d'un grup criminal d'alta mobilitat compost per diferents bateries que es desplacen amb aquests vehicles per tot el país per cometre delictes contra el patrimoni. La investigació iniciada arran aquestes detencions continua en curs per tal d'esbrinar la seva participació en fets anteriors ocorreguts a Ponent, segons la policia catalana.