Ànims i molta força al personal sanitari que està fent un esforç sobrehumà als seus llocs de treball i s’estan deixant quelcom més que el mateix sacrifici laboral, per donar resposta a aquesta crisi sense precedents. No voldria deixar-me a ningú dels milers de persones que durant aquests dies estaran al peu de canó perquè no ens falti res a la resta de la societat, que durant quinze dies estarem alentits i expectants al que ens marqui el dia a dia. Policies de tots els àmbits, bombers, atenció ciutadana i a la gent gran, geriàtrics, serveis postals, neteja viaria, serveis de mobilitat, transportistes, ambulàncies, autònomes i autònoms i pimes, i totes i tots aquells treballadors i treballadores que per la circumstància que sigui no es podran quedar a casa per donar-nos servei als que sí que ho farem.

Personal d’educació que tot i no poder exercir a les aules, en la distància vetllaran perquè els nostres estudiants no perdin un curs que està en una fase molt important i que donaran un sentit fonamental a aquest moment que vivim. Aquesta situació no són unes vacances i cal continuar amb rutines bàsiques per no perdre el sentit de les nostres vides.

No vull oblidar a les treballadores i treballadors dels supermercats, que aquests dies, a més de fer jornades laborals maratonianes, estan patint la histèria de compradors compulsius que per raons que desconec es creuen amb el dret de maltractar-los pel simple fet de no poder comprar coses que potser ni necessiten. És en aquestes situacions on cal demostrar el que som com societat i em sorprenc cada dia quan veig que hi ha gent que supera amb escreix allò que es pot demanar com a persones o treballadores; però d’altra banda és increïble observar com hi ha gent a qui tant els hi dona oferir una imatge deplorable, per tal de tenir la casa 'forrada' de paper higiènic o el rebost ple de pasta, que no es podran menjar ni estant confinats un any.

És el moment de contribuir a aturar aquesta pandèmia des de la nostra responsabilitat individual, sacrificant la nostra vida social i, en molts casos, la laboral. Posem-nos tots i totes a allò que disposin les autoritats sanitàries i polítiques, encara que no ens agradi. Quedem-nos a casa els que ho podem fer, llegim aquell llibre per al qual mai hem tingut temps, gaudiu dels vostres fills i filles com mai ho havíeu fet, cuinem a foc lent com ho feien les nostres àvies, i sobretot, encoratgem, donem suport i respectem profundament a tota aquesta gent que encara que el món s’aturi, elles i ells no deixaran que ens aturem nosaltres.

Aquesta crisi passarà, però no podem deixar passar l’oportunitat que ens ofereix per tal d’intentar ser una mica millors, més lògics, una mica més solidaris i, per damunt de tot, molt més humils. Reitero la meva admiració i suport a totes aquelles persones que tot i el moment que vivim continuaran als carrers i als seus llocs de treball, lluitant per fer que l’excepcionalitat d’aquests dies ens afecti el menys possible a la resta de societat que ens trobem confinats.

Gràcies pel vostre exemple, sempre! No ho haurem d’oblidar mai!