El gener de 2020 l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es comprometia a crear la “Taula de la Qualitat de l’Aire de les Garrigues” per avalar el projecte de Nova Tracjusa a Juneda. El març de 2021, en ple canvi de Govern, aquest conseller donava l’autorització ambiental definitiva perquè aquesta instal·lació comencés a funcionar, s’oblidava de la Taula i mentrestant a les Garrigues el Consell Comarcal anava omplint d’escombraries el nou abocador ja ampliat de les Borges Blanques.

Aquest passat 22 de desembre, i per iniciativa de la delegació del Govern de la Generalitat a Lleida, es constituïa a les Borges Blanques, ara sí, la “Taula de la Qualitat de l’Aire de les Garrigues” amb unes 48 institucions convocades, de moment, entre entitats i administracions. Entre els diferents estudis i reculls de dades des del 2013 presentats no hi havia res anormal pel que fa a la contaminació atmosfèrica que no fos típic d’una zona com aquesta. Algun pic de PM10 (partícules inferiors a 10 micres) que entren dins dels valors normals marcats per la UE i de la OMS, encara més restrictius. Així ho avalava també el tècnic present del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). També es constatà que d’inspeccions a les indústries i abocadors de la zona se’n fan i més que se’n faran a partir d’ara. Així doncs, no hi ha cap problema a hores d’ara, ni de salut pels veïns, ni per contaminació del sòl per a poder continuar amb el cultiu del nostre producte més preuat, l’oli d’oliva verge extra. Oh, sorpresa!

Cal dir també que des d’aquell fatídic març del 2021 i d'ençà que governa ERC, aquesta instal·lació no ha entrat en funcionament, que la conselleria d’Acció Climàtica dirigida per Teresa Jordà, no ha vist encara el nou projecte que vol presentar Nova Tracjusa, anomenat BioGap, i, per tant, no pot donar-ne suport perquè obtingui ajuts europeus NGEU. Quan es presenti, si es presenta, es farà una nova valoració ambiental. Hauran de passar uns 2 anys si s’atorguen nous permisos, tot i que amb la moratòria d’incineradores ara no es poden cremar CDR, és més, fa 15 dies la UE ha canviat la normativa, per tant, no podrà obrir si crema CDR. Com deia al principi, la nova economia verda europea o la bioeconomia passa per residu zero, per tant, no contaminant. Nova Tracjusa no és viable amb la incineració de residus, punt final.

Una altra cosa és com tractem els nostres purins i residus, en tenim bons exemples a Alcarràs i a Almenar, pròximament abordarem aquesta tasca.

A les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, si deixem de banda Lleida capital (140.000 habitants), tots vivim en un poble més o menys gran. Comparant-ho amb altres capitals, Lleida no deixa de ser un poble gran (Tokio té més de 40 milions d’habitants). Tot i que la tendència global, la del 80% de la població, és la d’amuntegar-se a les costes i, per tant, dotar-se de majors serveis en aquestes zones. Talment desconeixedors de l’increment general de les temperatures, caldrà parlar, pel cap baix, d’una pujada del nivell del mar de entre 20 i 88 centímetres durant aquest segle.

Sovint parlem de les comarques interiors de despoblament o repoblament, jo prefereixo parlar de “retorn”. D’un retorn a una millor qualitat de vida, de gaudir enlloc de posseir. Aquest dimarts, impulsat per la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Generalitat aprova l’Agenda Rural, 892 mesures per a que les zones rurals tinguin les mateixes oportunitats que les urbanes. Això és, adaptar la política a cada racó del territori, implicant la seua gent, perquè cadascú puguem desenvolupar el nostre projecte de vida en qualsevol lloc.

“El perfeccionament de les lleis i les institucions públiques no té per efecte el d’aproximar, el d’identificar l’interès de cadascú amb l’interès de tothom?” , deia Condorcet, això és reequilibri territorial i bé comú. I acordat amb el agents del territori (gràcies Mario Urrea, president de Micropobles, pels enormes esforços de col·laboració fets des dels petits municipis).

Fins ara, a la Generalitat es vinculava el medi ambient amb el departament de Territori, i difícilment els urbanistes i urbanites tenen una mirada clara al món rural. La crisi climàtica ofega en primer terme a l’agricultura i a la generació d’aliments, i ho veiem en les inundacions, nevades, gelades i calorades. De com ordenem el paisatge i l’activitat agrària amb la generació d’energies renovables, l’estalvi hídric o els ODS en general, fa que la nova conselleria que dirigeix la Teresa Jordà sigui clau per la transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran.

Des d’una nova indústria verda, no contaminant i de kilòmetre zero, fins a hubs logístics (segons l’estudi de FERRMED, que es presentarà el proper setembre), ens en podem riure del volum de mercaderies via ferroviària que passarà per Madrid, comparant-lo amb els milers de tones que passaran des del nord per la vall de l’Ebre i des d’Àfrica pel corredor del Mediterrani cap a Anvers i Euràsia. I nosaltres hi estem situats al bell mig!

Ara però ens enfrontem a nous reptes; set mesos abans que finalitzi ja hem esgotat tots els recursos naturals que tenim per tot l’any. Cap al mes de maig ja hem saturat el planeta de gasos d’efecte hivernacle i de la seva capacitat d’absorció de residus i de regeneració. “La història és un sistema d’alerta primerenca” deia Norman Cousins. Així com feien els nostres padrins, hem de reciclar, gestionar millor els propis recursos naturals i estalviar energia. El porta a porta, la gestió de boscos i purins i les comunitats energètiques locals en son les eines. Una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers, deia Cristian Felber ja al 2008, quan predicava sobre l’economia del bé comú.

Al 2015, les Nacions Unides marcaven els 17 ODS pel 2030 i la UE dóna a Espanya 70.000M€ aquests tres anys, més del que ha posat sumant tots els anys en que hi pertanyem, per a transformar aquesta economia mitjançant la digitalització i la bioeconomia circular per a descarbonitzar-nos. Perfecte, no tan sols subsidis a la pagesia, calen aquest ajuts per transformar el món rural. No n´hi ha d’altra que tancar l’aixeta a l’èxode juvenil i repoblar d’urbanites i immigrants del tercer món, aquests territoris respecte a la gran metròpoli, ofegada en la precarietat i els impostos climàtics.

La digitalització de l’agricultura 4.0 mitjançant fibra òptica i 5G permetran tant fer un balanç de resultats de les nostres finques com l’accés al bigdata i a l’IOT, previsió clima, estalvi d’aigua, control i assegurança de la producció,... a temps real i a punta de dits. Els nous cultius han de ser ecològics, sostenibles i de proximitat, això vol dir que s’hauran de vendre més cars a la botiga? Doncs sí, els nostres productes i l’oli en particular son la base d’una dieta  equilibrada, font de salut i qualitat de vida. Quan val la salut? I ho sabem ara més que mai doncs la COVID-19 és una de les moltes malalties que ens portaran l’irreversible crisi climàtica.

Cal començar doncs per transformar l’agroindústria, també a nivell polític. La nova conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural n’és un clar exemple. Lligar el clima amb l’agricultura és un model que a les Garrigues coneixem per herència. I particularment volem veure en la fira de l’Oli d’Oliva Verge Extra de les Borges Blanques la primera fira en clau transformadora.

Hi havia art en el packaging i excel·lència en els sucs d’OOVE i en format virtual i presencial. El tret de sortida d’una nova realitat post COVID, una nova economia verda i digital, cooperativa i rural. D’un sector, el de les PIMEs i cooperatives de l’oli que, segons PRODECA, augmenta en exportacions (més de 2.000 M€ del 2015 al 2019). I, que em perdonin els del vi, però no s’ha vist tant afectat pel tancament de la restauració. La pregunta que aquí ens fem es: s’imposarà la salut a la nostàlgia i cert romanticisme? Sigui com sigui la tradició, la cultura i el paisatge caldrà preservar-los segur.

Salut!

I sí, ni els polítics, ni les empreses dels països més industrialitzats del món, compleixen amb els objectius de reducció de CO2 adquirits per al 2020, alguns ni pensen fer-ho pel 2030. Ho estem veient a la conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26 que es celebra a Glasgow.

Ja deia Heròdot  400 anys aC que: “Els éssers humans i la prosperitat mai perduren un al costat de l’altre durant molt de temps”. Bé, doncs ara o mai! I és que no hi ha un possible pla B en aquest cas. Si anem creixent segons ens marca el PIB cada any, tenint en compte que vivim en un planeta amb recursos finits i on la població, si no passa res i esperem que no, creixerà i creixerà... la classe mitja, i per tant, l’estat de benestar com l’entenem avui en dia decreixerà. Als EUA es preveu un índex del 25% de pobresa, com ara al Marroc. No confonguem aquí sostenibilitat econòmica amb sostenibilitat ecològica. Pensem polítiques més a mig termini. Invertim en projectes, potser avui més costosos, però més rendibles a llarg termini. Podem ja transformar els residus en recursos naturals. Bioeconomia circular, per tant de residu zero, per a un món d’intel·ligència artificial.

Som-hi! Tenim ja aquí els ajuts europeus per a les noves generacions. Aquest 5 de novembre s’activa la DUS 5000, amb subvencions del 85% al 100%, permet als ajuntaments de menys de 5.000 habitants, ésser més eficients i sobirans energèticament. Reduir emissions de CO2, és LA CONVOCATÒRIA dels nostres ajuntaments, obren la porta a connectar diferents edificis i equipaments públics i a les comunitats energètiques locals. Models descentralitzats que estalvien energia i creen i gestionen energia neta al lloc on es consumeix.

Altrament el nou departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (abans departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) ha presentat ja el nou decret llei 24/2021 i publicat al DOGC el passat 26 d’octubre d’Acceleració del desplegament d’energies participades i distribuïdes amb cert concert entre partits polítics, associacions municipalistes i patronals catalanes. Pretén prioritzar petits projectes de renovables fins a 5MW. Pel que fa als projectes de grans centrals eòliques i solars presentades per l’IBEX35, aquests hauran de tenir un 50% d’acord entre els propietaris dels terrenys on s’ubiquin, caldrà comunicar-ho a l’ajuntament i  tenir com a mínim el 20% de participació pública, ja era hora! Es crearan agencies de l’energia a cada comarca per estudiar estalvis públics i petits projectes publico-privats i una distribuïdora pública.

Comencem de nou, talment i a fi d’anar tancant les centrals nuclears, de gas, de carbó i les de cicle combinat, hi haurà un canvi en el paisatge i s’imposi un model mixt entre grans centrals renovables i petits, ara sí, “parcs” eòlics i “horts” solars en espais on ja hi ha actuat l’home. Tenint en compte la massificació de macro projectes en comarques despoblades i que ja han tingut el seu sobreesforç, en 1 any tindrem el pla territorial sectorial. I sobretot ara, que sabem que els diners que aboquen als ajuntaments aquestes gran empreses no solucionen el seu gran problema que és el despoblament.

S’imposa una nova cultura de l’estalvi energètic, del respecte al medi ambient, de la sobirania alimentària i energètica de proximitat. Del poble i pel poble dins d’un món digital i, per tant, globalitzat. Això és el decreixement econòmic enfront l’hipercapitalisme i el greenwashing.

Davant d’això hi ha qui posa en dubte fer uns Jocs Olímpics d´Hivern al Pirineu al 2030. La candidatura s’ha de formular amb el  consens del territori i amb les màximes garanties de sostenibilitat.

Salut!

U; mentre l’oligopoli ens recorda cada dia que només produïm un 10% en renovables i que el compromís que hem d’assolir a nivell europeu és del 50% al 2030 (d’aquí a 8,5 anys!) i del 100% al 2050 amb fonts renovables. I que, depenent del creixement de la població, necessitarem produir a Catalunya uns 10.000MW el 2030 i de 48.000 a 60.000MW al 2050.

Es descuida la lletra petita del compromís que diu que també hem d’assolir un 32,5% al 2030 i un 70% al 2050 en millorar l’eficiència energètica reduint el consum final. Sabem que avui necessitem a Catalunya per a funcionar 6.000MW de llum, podem continuar queixant-nos per la massificació i l’especulació o passar a l’acció amb l’autoconsum i la gestió pública de la energia. Si tenim un territori empoderat i autosuficient inclús podem fer de l’energia el nostre propi negoci i no necessitar el 3,4% que paga l’oligopoli de la seva facturació al territori per l’extracció del nostre capital natural. Els ajuntaments són les entitats més properes a la ciutadania, han de predicar amb l’exemple ajudant a l’autoconsum i informant a la ciutadania, instal·lant plaques solars, leds, calderes de biomassa, aïllant tancaments... Poden reduir els consums en els seus equipaments i no malmetre diners públics, sinó estalviar-ne. Fa temps que hi ha ajuts per això, des del patronat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida hi ajudarem amb els certificats d’eficiència energètica per continuar demanant-ne a Europa (que és el que ens demanen ells). Així podem connectar l’escola, el centre de salut, veïns, empreses, cooperatives i comunitats energètiques locals (CEL) publico-privades. Només així reduirem consums i assolirem percentatges més alts en renovables, democratitzant la llum, un territori sobirà energèticament no necessita de l’oligopoli.

I dos; la llei 16/2017 del Canvi Climàtic catalana de l’1 d’agost del 2017, per cert, tombada a Madrid, és una llei boníssima inspirada en lleis similars europees i que parlava ja llavors d’aquestes comunitats energètiques locals així com d’apropar els centres de producció als de consum, evitant fins a un 20% de pèrdua en el transport, d’espais antropitzats on l’acció de l’home a degradat entorns, lògicament molts d’ells situats als grans centres d’activitat i concentració humana. No va passar el mateix amb el decret d’aplicació de la llei, el famós 16/2019 que afavoreix als vells projectes de centrals eòliques i solars. Cal ara reformar-lo, doncs el territori ja ha contribuït sobradament a aquest excés.

Des del patronat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida com deia, ja hem començat. Analitzem el context legal català, espanyol, europeu i els compromisos globals, busquem els punts forts i dèbils per assolir-los, optimitzant els recursos naturals que tenim, solar, eòlica, hidràulica, massa forestal…; mapejant el potencial en sòl no urbanitzable per tal de no competir amb l’agricultura, el reg, el turisme…; calculant la capacitat de generació en sòl urbà de tota la demarcació en cobertes, equipaments públics, solars municipals…; establint criteris per a modificar planejaments urbanístics, calculant els consums elèctrics de cada municipi, reunint-nos amb plataformes civils, col·legis professionals, gremis d’instal·ladors i  constructors, ICAEN, IDAE, ajuntaments i altres diputacions per començar aquest mes de juny amb jornades de treball participatives per assolir entre tots una definició del Pacte Territorial Sostenible de les Energies Renovables. Posteriorment  a l’estiu-tardor arribaran convocatòries de fons Next Generation EU que ajudaran a formar les primeres CELs.

Les fonts d’energia renovables són un bé comú i, per tant, no pot estar en mans d’uns quants la seva producció i distribució.

A les terres de Lleida, del Pirineu i de l'Aran produïm el 50% dels aliments que consumim a Catalunya, alhora que podem produir també molt béns i serveis amb tots els recursos naturals dels quals disposem. Només ens fa falta una cosa, la gent. No és pas per falta d'autoestima, però som el tercer món de Catalunya i això provoca el dret de cuixa dels poderosos dins del sistema capitalista i extractiu en el qual vivim en l'àmbit planetari. Aquests marquen objectius a força d'aixafar territoris poc atractius i pocs poblats i no són precisament objectiu de desenvolupament sostenible.

Aquest espoli maquiavèl·lic el veiem amb la proliferació de centrals d'energies renovables en mans d'uns pocs i que ens empobreix a tots. Ens volem semblar en països com Alemanya i Dinamarca per a justificar aquests despropòsits, quan realment aquests països fan partícips a la societat civil dels seus projectes i beneficis. Malbaratem els nostres recursos, el vent i el sol, solidaritzant-nos amb els de la capital que estan abandonats a l'individualisme i la falsa autonomia personal i que malviuen majoritàriament en feines precàries i lloguers massa cars. Quant val la terra dels nostres padrins? No som més que mers gestors d'aquesta. Com els hi deixarem la terra als nostres fills? Ens emmirallem en aquests objectius de desenvolupament sostenible per a justificar un capitalisme decadent enfront d'una realitat que la COVID ens ha mostrat més dura que mai, ara tots som igual enfront de la malaltia, per tant ara, els interessos generals predominen sobre els privats.

Fa 90 anys deia Francesc Macià: "Catalans, sapiguem fer-nos dignes de Catalunya". Solidaritzem-nos doncs a repoblar aquesta terra ferma i aquests pobles abans no morin, nosaltres us ho donarem tot, siguem dignes econòmicament. "La llei de la vida no hauria de ser la de la competició ni l'adquisició, sinó la de la cooperació i el bé de cadascú contribuint al bé de tothom", deia fa 60 anys a l'Índia Jawaharlal Nehru.

Salut!

Desenganyem-nos, res no tornarà a ser com abans, les relacions humanes han canviat, el consum serà diferent, ens desplaçarem d'una altra manera, el món com l'enteníem amb el lliure comerç canviarà. A nosaltres ens caldrà ser encara més resilients i saber-nos adaptar a aquests nous canvis. Dins de l'economia per la vida, la salut, la recerca i l'agroalimentació, ens caldrà saber gestionar encara més bé els recursos naturals i que, en el nostre territori, haurem de saber mesurar d'una vegada aquesta riquesa del món rural: la geologia, el sòl, l'aire, l'aigua, els boscos, tots els éssers vius i la matèria orgànica que se'n deriva si no volem quedar-nos sense gent en aquesta nova ruralitat, tot aquest capital ha de generar no només aliments, sinó també energia, combustibles, béns i serveis i que s'ajustin a les necessitats del nou model que vindrà. I aquest nou model global té clarament dos eixos principals: la innovació i la sostenibilitat, entenem per fi que vivim en un planeta finit de recursos naturals.

En el camp de les noves tecnologies a Lleida ens hi hem de posar encara més, anem endarrerits en temes com la fibra òptica, el 5G, la indústria 4.0, el Big data, nous algoritmes per a la robotització del camp i de l'entorn... El teletreball i les videoconferències han vingut per a quedar-se. A partir de l'any vinent, els nous fons europeus per a la transformació econòmica, segons el vicepresident Pere Aragonès, "seran la major despesa en inversió pública de la història contemporània". A diferència de l'anterior crisi, el BCE posa tota la carn a la graella perquè l'administració gasti i l'estat espanyol haurà de repartir el superàvit dels ajuntaments als ajuntaments.

Aquesta oportunitat ens ha de servir per a transformar les comarques de Lleida, el Pirineu i l'Aran, col·laborant i construint entre tots, administradors i administrats, agendes compartides per a generar nous projectes per a un territori repensat.

Potser serem més pobres, potser estarem més endeutats, però tindrem més temps, serem més rics intel·lectualment. Moure'ns serà opcional, connectar-nos imprescindible. La COVID-19 ens ensenya que és exponencial, aquest és el nou context i les solucions hauran de ser-ho també. La transformació empresarial és la clau, noves cadenes de negoci sorgiran amb les noves tecnologies. Estem davant d'una gran disrupció o d'una nova revolució.

Res no tornarà a ser igual, el canvi és a les nostres mans. Nosaltres decidim o decidiran per nosaltres. Aquesta revolució la fem o ens la faran. Lluitem per la nostra identitat i la nostra dignitat, nosaltres som els gestors del territori, no perdem mai de vista que la tendència és anar a les grans urbs.

Ara per ara, continuem evitant la transmissió i un possible rebrot per la tardor tot esperant la vacuna els pròxims mesos. Som gent de la Terra Ferma, lluitadors de soca-rel, només cal creure'ns-ho definitivament, prou d'autoflagel·lar-nos i victimitzar-nos, com diu el Sr. Postu: "Jo també sóc de l'oest de Catalunya i amb orgull!".

Aquests dies de confinament i introspecció ens porten a voltes a extrems negativistes vers un futur laboral i econòmic proper i incert. Des de l’inici del moviment de Gandhi en defensa dels drets humans al 1920 fins al crack de Wall Street al 1929, es produí la gran crisi d’entreguerres a escala global, que canvià la manera de veure el món, des de l’art i l’arquitectura fins a l’economia Certament i davant d’una importantíssima recessió econòmica imminent, la promoció econòmica esdevindrà clau per a la seva recuperació. Talment cal treballar ja sobre bases de dades d’administracions, administrats, empreses i treballadors que necessitaran informació, ajuts o previsions d’ERTO.

Potser, per la seva resiliència, algunes Pimes o part del sector agrícola lleidatà no se’n veuran tan afectats, però el petit comerç, el sector serveis i bona part del sector industrial rebran i fort. Caldran campanyes de sensibilització, compres de proximitat en línia que ajudin el consum intern i també el turisme. I també lligar ajuts europeus a la compra pública d’innovació en eficiència energètica per accelerar aquesta recuperació econòmica. A més, aquesta crisi ens portarà també a la migració digital definitiva.

A l’altra banda tenim un Govern central en fallida econòmica que ens hi arrossegarà controlant el superàvit dels ajuntaments. Administració, administrats, empreses i treballadors caldrà que ens coordinem per afavorir els grups socials i laborals més vulnerables. Repensar postulats econòmics lliberals i l’estat del benestar. L’educació i l’especialització han d’esdevenir el pilar de l’economia del bé comú. Nous mecanismes de creació d’ocupació i la flexiseguretat laboral entesa com a flexibilitat total, i en conseqüència poca estabilitat en el lloc laboral, horaris sense restriccions, mobilitat funcional i sous flexibles caldrà combinar-los sí o sí amb una elevada protecció social. Com ja deia Louis D. Brandeis, “podem tenir democràcia o podem tenir riquesa concentrada en poques mans, però no podem tenir ambdues coses alhora”.

Repensem-nos, doncs, aprenem la lliçó, invertim més en investigació i menys en indústria d’armament. Més en república i mesures socials i menys en monarquia. Més en estalvi energètic i menys en indústria contaminant. Més en productes de proximitat i menys en grans cadenes de producció i distribució. Més en nosaltres i menys en el què diran. La llibertat i la igualtat, quan comencen a treure arrels, són un arbre de ràpid creixement.

Salut!

L'acord de París del 2015 sobre el canvi climàtic té per objectiu mantenir l'augment de la temperatura global d'aquest segle per sota dels 2 °C. Ja veurem, també el protocol de Kyoto volia reduir les emissions de CO₂ i comportà la compra d'aquestes emissions a països tercers no industrialitzats. Fem cas a Greta Thunberg i posem-nos-hi! A Catalunya la llei 16/2017 del canvi climàtic té com a objectiu aconseguir un model econòmic i energètic no depenent dels combustibles fòssils ni nuclears pel 2050.

Ja deia A.L. Lavoisier que la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma, per tant, la dificultat avui en dia és emmagatzemar l'energia que se'n desprèn d'aquesta transformació. Per això puja tant al mercat el liti com a component bàsic de les bateries.

Energia, paraula màgica pels economistes, passa per la generació, distribució i consum. Avui dia a Catalunya només generem de fonts renovables un 7,3% del que consumim (1.200 Mw d'eòlica i 300Mw de fotovoltaica).

Pràcticament tota la generació i distribució, encara que liberalitzada com les telecomunicacions, està en mans de l'oligopoli energètic. No siguem doncs hipòcrites a l'hora de consumir-la a la llar i pensar que aquesta prové de fonts 100% renovables, les companyies existents no poden garantir-ho quan la demanda és elevada. Pensem també que un cop abocada a aquesta xarxa de distribució hi pot haver una pèrdua fins als grans centres consumidors que pot arribar al 20%, recordeu el problema de l'emmagatzematge.

La realitat avui en dia és decebedora però ens ajuda a dormir quan sentim al telenotícies el percentatge de consum de fonts renovables.

Els processos d'implantació de renovables a Catalunya han generat poquíssims llocs de treball al territori i han anat acompanyats d'importants controvèrsies que han acabat reduint-se a un procés que només ha tingut en compte la rendibilitat empresarial. Aquest dimarts passat el Govern ha derogat el decret 147/2009 "Anem molt endarrerits en renovables" deia la consellera Chacón. Doncs ja que ens hi hem de posar, fem-ho bé, ja sabem que el pastís i els preus els controla l'oligopoli. Legislem doncs aquesta generació afavorint al territori, cada cop més empobrit i despoblat. Cal promoure de veritat les comunitats energètiques locals, com fan països comunitaris, en forma d'associacions i cooperatives, més properes al territori, formades també pels ajuntaments perquè els territoris siguin autosuficients i l'energia sigui de gestió i consum Km0. Bon exemple el tenim a l'alta Anoia amb "Viure de l'aire del cel" el primer aerogenerador popular comunitari de tot l'estat. Aquí hi tindrà molt a dir l'AMEC, l'Associació de Municipis Eòlics de Catalunya enfront l'oligopoli.

El futur de l'energia passa per ser 100% renovable i 100% democratitzada dins la bio economia circular. Aconseguirem així pel territori, reduir costos en bombar aigua de rec o de boca, rebaixar la factura de la llum, carregar vehicles elèctrics, ... generar activitat econòmica i social, nous recursos i productes. En definitiva, transformar l'economia.