Territoris.cat :: RSS de «CCOO Terres de Lleida»

Cal millorar la situació laboral de les tècniques de les escoles bressol rurals

CCOO Terres de Lleida — Mon, 16 Jan 2023 17:49:04 +0100

Balbina Espart - Responsable de Personal Laboral CCOO Educació de les Terres de Lleida

Fa uns anys que el Govern de la Generalitat amb conveni amb els ajuntaments de pobles de fins a 2.500 habitants va posar en marxa un pla per crear escoles bressol rurals per evitar el despoblament i la pèrdua d’alumnat a les zones rurals. Aquest curs 2022-2023 el Departament d’Educació ha augmentat en 52 les noves escoles bressol adherides al pla, que sumades a les que ja hi havia fan un total de 122 escoles de primer cicle d’educació infantil. D’aquestes 122 escoles, 36 són a les terres de Lleida.

Des de CCOO valorem positivament la incorporació dels infants d’1 i 2 anys a les ZER com a mesura per evitar el tancament d’escoles i el despoblament dels pobles petits. Ara bé, en la planificació de l’obertura d’aquestes escoles no s’han tingut en compte les condicions laborals de les treballadores. En primer lloc, perquè des del departament es contracta tècniques especialistes en educació infantil (TEEI), quan les funcions que realitzen aquestes professionals són les d’educadores de llar d’infants, una categoria superior. Les seves tasques van més enllà de l’atenció i la cura dels infants, ja que són elles les tutores d’aula, les que programen les activitats, realitzen les entrevistes amb les famílies i fan els informes, entre altres tasques.

En segon lloc, no hi ha un protocol clar de com conjuminar els infants d’aquestes escoles bressol amb la resta d’alumnat de l’escola, tampoc queda clar el paper que juga la resta de l’equip docent de l’escola i la integració de les TEEI al claustre. En la majoria de casos les tècniques d’educació infantil manifesten un sentiment de soledat i d’aïllament, així com una manca de reconeixement a la seva feina.

Per tot plegat, cal que el departament doti aquests centres d’un protocol d’actuació clar per preveure les accions adequades davant de diverses situacions que es poden produir, com: sortides escolars, gaudiment de permisos, malalties, períodes de descans, etc. Així com l’aprofitament dels recursos que ofereix la mateixa escola i que els infants d’1 i 2 anys poden gaudir com ara les classes de música, les de psicomotricitat, les d’anglès etc. També es fa necessari establir una ràtio màxima d’alumnes tenint en compte que l’aula és mixta amb alumnat d’1 i 2 anys que té necessitats d’atenció i aprenentatge molt diferents.

Des de CCOO demanem al departament que s’assegui a negociar amb la representació legal de les treballadores amb l’objectiu de millorar la seva situació laboral, el canvi de categoria i que, al mateix temps, permeti donar una millor atenció als infants.

Cal millorar la situació laboral de les tècniques de les escoles bressol rurals

CCOO Terres de Lleida — Mon, 28 Nov 2022 09:42:20 +0100

Balbina Espart

Responsable de Personal Laboral

CCOO Educació de les Terres de Lleida

Masculinitat, sexe, poder

CCOO Terres de Lleida — Fri, 4 Nov 2022 10:03:56 +0100

Titulars com: “Un 20 % dels nois de 15 a 29 anys creu que la violència masclista no existeix”, “8 de cada 10 dones han patit violència masclista al llarg de la seva vida, el 78 % de les dones”, “Creix la violència masclista a Catalunya, cada dia 57 dones posen una denúncia”, “Les xifres de violència masclista, les pitjors des del 2014”,… posen de manifest que en els darrers anys hi ha un clar retrocés en l’erradicació de la violència masclista, sobretot, entre la nostra gent jove.

Institucions construïdes pels homes i per als homes, un sistema patriarcal en el qual continua la dicotomia entre el que és femení i el que és masculí.

Hauríem d’estar tots i totes preocupats per aquesta deriva en què es troba la violència vers les dones, sobretot, a partir del 2017. Moltes noies després del cas de “la manada”, el moviment me too, etc. han començat a adonar-se que hi havia moltes violències masclistes que havien normalitzat i que ara ja no estan disposades a fer-ho. El 8 de Març del 2018 va marcar una fita per al moviment feminista.

Aquests canvis i aquest empoderament de les dones en un sistema patriarcal que té el poder des de fa segles provoca que aquest sistema digui: “Compte! A veure si aquestes aconseguiran el que volen”. I és clar, cap sistema opressiu es queda sense fer res. I això és el que està passant amb l’actual sistema patriarcal.

Hi ha un avenç del masclisme, una reacció patriarcal que s’està centrant en diferents aspectes: minimitzar les desigualtats, minimitzar la violència, victimitzar els homes i culpabilitzar les dones; frases com: “jo estic a favor de la igualtat, però…”, o plataformes com per exemple ForoCoches que fomenten la idea que els homes són víctimes del feminisme. I tot això arriba als nostres joves. Els fan creure que la violència masclista no és un problema social, sinó fets puntuals. I avançar, amb aquest panorama, és molt difícil.

Masculinitat, sexe, poder. Abans, sense xarxes socials, no calia demostrar res, ara, per ser reconegut i estar en l’espai de poder, si no ho demostres en quedes exclòs. Mites romàntics en l’adolescència, gelosia, mitja taronja, fer-ho tot amb la parella, “estimar és patir”, “l’amor tot ho pot”,… S’arriba a normalitzar el fet de fer romàntica la violència masclista. La cultura de la violació que culpabilitza la víctima i justifica l’agressor. Hem de combatre tot aquest sistema.

Els homes comparteixen l’ideari masclista de saber-se superiors i de tenir el poder i la facultat de situar-se per sobre de les dones. Els homes veuen en la sexualitat un espai per demostrar el poder que la societat patriarcal els permet.

És molt important abordar el problema des d’aquí, si ens quedem en el fet que els violadors i els maltractadors, els que exerceixen violències envers les dones són uns depravats, són uns monstres… al final no sabrem reconèixer que això no és una qüestió patològica de quatre, sinó que és un sistema estructural que permet i justifica totes aquestes violències.

La coeducació és l’eina que tenim per lluitar contra les violències vers les dones. Coeducar en tots els àmbits de la nostra vida: educatiu, familiar, lleure, esport, institucional…

Tenim molta feina per fer i poc temps!

Cristina Rodríguez i Vila
Secretària general
CCOO de les Terres de Lleida

Defensem posicions d’interès general

CCOO Terres de Lleida — Fri, 23 Sep 2022 10:14:56 +0200

La pujada del preu de l’energia, del combustible i la falta de matèries primeres han fet que les empreses apugin els preus dels seus productes cosa que afecta els preus per al consumidor, amb la finalitat de mantenir els marges i els beneficis empresarials. Tot és més car, i els salaris no s’incrementen per fer front a la inflació, que és d’un 10,4 %.

Si no s’apugen els salaris, no hi ha activació interna del consum de les famílies, a l’inrevés, creixen les injustícies socials, les desigualtats, es destrueix ocupació i hi ha retracció del creixement econòmic.

Per tant, la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris és un problema per al país. Defensar pujades salarials i clàusules de revisió salarial en els convenis col·lectius serà el que el nostre sindicat portarà a la seva agenda els propers temps.

El bloqueig de les patronals en la negociació col·lectiva fa que els salaris solament s’hagin apujat una mitjana del 2,5 %. Som conscients que a totes les empreses no se’ls pot demanar increments del 10,4 %, però sí del 3,5 o del 4 % amb clàusules de revisió salarial per als propers anys. Apel·lem a la responsabilitat de les patronals i de les empreses, perquè la pèrdua de poder adquisitiu de milions de persones treballadores és un problema econòmic per a les mateixes empreses i per al creixement econòmic del país.

Calen altres polítiques d’urgència per reconduir la situació. És el moment de plantejar una política fiscal valenta. Està justificat que les grans empreses paguin un impost de societats del 15 %, o és que no és el moment que contribueixin a l’interès comú per protegir rendes i impulsar l’economia? La gestió dels fons europeus afavoreix aquestes grans empreses, s’han donat 40.000 milions d’euros en els ERTO i ara toca apel·lar a les patronals i a les empreses perquè tinguin visió de país, siguin solidàries i contribueixin a la millora de la vida de moltes persones.

Les organitzacions empresarials no han tingut voluntat d’asseure’s a negociar un pacte de rendes. Un pacte que implica, a banda del pacte salarial, polítiques fiscals i de contenció dels dividends de les empreses. I, és clar, a això no hi estan acostumades, perquè sempre s’ha utilitzat com a mesura per sortir de les crisis la devaluació interna i l’empobriment de la classe treballadora. Un pacte de rendes exigeix compromisos i esforços compartits i sembla que això, ara per ara, no és possible.

CCOO des de la seva organització en els centres de treball es mobilitza i es mobilitzarà per exigir el que és just per als treballadors i treballadores. Molts convenis col·lectius s’estan negociant des del conflicte, les vagues… Aquesta no és la via fàcil, no és la que el país necessita, però si no hi ha un canvi d’actitud, el conflicte als centres de treball hi serà, de la mateixa manera que hi seran les mobilitzacions generals amb confluència dels sindicats europeus.

Cristina Rodríguez Vila
Secretaria general de CCOO de les Terres de Lleida

La normalitat de l’inici de curs

CCOO Terres de Lleida — Thu, 15 Sep 2022 10:58:50 +0200

Aquest era el missatge del conseller d’Educació a l’inici de curs, que ha volgut transmetre per terra, mar i aire, però no sabem ben bé què és per a ell començar amb normalitat. Ben segur, i crec que no m’equivoco quan afirmo que estem davant d’un dels pitjors inicis de curs, que la conselleria, que hauria de promoure una bona organització i millores per a l’educació d’aquest país, ens sorprèn, en qualsevol moment, amb els seus plans improvisats.

Comencem amb l’avançament del curs una setmana, i els docents i la canalla fan jornada intensiva tot el mes de setembre. Un avançament de curs que el Departament d’Educació vol justificar com una millora de l’atenció educativa per als infants en risc d’exclusió social i per una millora de la conciliació familiar. Però, potser, la millor manera d’atendre la diversitat és reduir les ràtios i posar tot el personal educatiu necessari als centres. Un avançament de curs amb el qual podem estar d’acord, però abans de dur-lo a terme és necessari asseure’s i consensuar amb totes les parts implicades, si no sorgeixen el conflicte i el col·lapse i ja els estem vivint.

El conseller va prometre per a tots els nostres infants activitats extraescolars, i anuncià una despesa d’uns quants milions d’euros. Des de CCOO se li va advertir que no tenia suficient personal qualificat per dur a terme aquesta mesura i davant la impossibilitat de poder fer activitats extraescolars per falta de personal, va pensar fer tardes de lleure, ja que, per llei, es pot exercir de monitor de lleure només tenint 18 anys i estant net de delictes sexuals, així és més fàcil la contractació de personal per atendre aquestes tardes, però es desprestigia l’educació en el lleure. Per molt que ho digui una llei, no es pot deixar d’exigir una formació en el lleure, no tothom amb 18 anys i sense delictes sexuals pot estar al càrrec dels nostres infants. Davant la desconfiança que ha creat aquesta mesura, qui pot no deixa la canalla a la tarda. Des de CCOO, exigim un lleure de qualitat, el temps de lleure no és vigilar el pati, el temps de lleure és educar en valors, és acompanyar els infants a descobrir, és aprendre a conviure, a ser i a fer.

Tot i l’exposat anteriorment, el conseller anuncia el dia 1 de setembre la normalitat de l’inici de curs, quan encara teníem ajuntaments, centres educatius, associacions i empreses de menjadors, buscant sota de les pedres personal per poder cobrir aquestes tardes de lleure i, fins i tot, començant el curs sense els monitors suficients. Comencem un curs en el qual les direccions dels centres educatius demanen als seus claustres voluntaris per cobrir aquestes tardes tot facilitant les compatibilitats de treball. Comencem un curs en què es força el personal PAE (personal d’atenció educativa) a fer tasques de monitoratge quan en les seves funcions no es preveu aquesta tasca.

Comencem un curs en el qual la majoria dels nomenaments de vacants per al personal interí s’han realitzat mitjançant una entrevista, com si es tractés de l’empresa privada. Entrevistes, de les quals s’han vist excloses, per exemple, mestres embarassades, i en les quals s’han deixat de banda les habilitats i les aptituds professionals de les docents.

Comencem un curs amb 20.000 alumnes d’FP sense plaça per estudiar allò que volen, no és la primera vegada que ens trobem en aquesta situació, i des de CCOO exigim una aposta real per l’FP d’aquest país i més inversió. No es pot jugar amb el futur dels nostres joves.

Comencem el curs, com el vam acabar, amb temperatures elevadíssimes dins de les aules, termòmetres superant amb escreix els 27 º C a l’interior de les aules, cosa que dificulta el treball, i un departament que remet solament recomanacions de com passar la calor. La setmana passada, però, ens sorprenia amb la iniciativa del repartiment de ventiladors, que benvinguda sigui la pensada!, però, de moment ni han arribat a tots els centres ni tampoc n’han arribat els suficients. Estem davant d’un canvi climàtic, i des de CCOO demanen al departament que es comenci a confeccionar un pla d’estudi de les característiques dels nostres centres educatius i es determinin les seves necessitats per treballar de la millor manera possible: ventilació, tancaments, aïllaments de parets, elements d’ombra, refugis, instal·lació d’aire condicionat… no podem continuar treballant en aquestes condicions.

Comencem també un curs amb la implantació de nous currículums. Currículums que encara són un esborrany i que ben poc hi han pogut aportar els docents d’aquest país, i amb assignatures noves que no se sap ben bé què i com s’han d’impartir.

Comencem amb un decret d’inclusió que malauradament, un any més, continua desat al calaix de ves a saber quin despatx.

I, per acabar, comencem un curs amb un acord sindical, que compromet el departament a tornar-nos la reducció de l’hora lectiva a primària i a secundària amb la incorporació de prop de 3.500 docents de manera estructural al sistema, i amb la planificació durant aquest primer trimestre de la reversió de les retallades que patim des de fa més de 10 anys. Un acord que, per descomptat, no desactiva la lluita ni el fet de tornar-nos a mobilitzar de nou, perquè els docents d’aquest país hem apostat, amb aquest acord, pel diàleg i la negociació i esperem que així sigui també per part del departament.

Laura Domínguez Piñol
Delegada de Prevenció de CCOO d’Educació de les Terres de Lleida

L’Educació, en peu de guerra

CCOO Terres de Lleida — Thu, 23 Jun 2022 16:06:57 +0200

A la Federació d’Educació de CCOO vam començar al setembre assenyalats per l’acord d’estabilitat del personal interí i substitut, que CCOO va signar el juliol del 2021. Un acord que, altres sindicats de l’Educació, van batejar com a 'Icetazo', que, a més, va estar amanit de mentides que creaven falses expectatives, dubtes i neguits innecessaris al personal docent interí i substitut.

Personalment, i molts companys i companyes ho compartiran, no ha estat fàcil a l’inici de curs defensar aquest acord amb aquest punt de partida. A mesura, però, que han anat transcorrent els mesos, els fantasmes dels dubtes s’han anat esvaint i l’'Icetazo', com molts l’anomenaven despectivament, s’anomena pel que és: el pacte d’estabilitat del personal interí i substitut. Un pacte que, primerament, afecta els interins i substituts, ja que permetrà que la gran majoria puguin estabilitzar un lloc de treball mitjançant un concurs de mèrits o un concurs oposició amb proves no eliminatòries. També, en segon terme, afecta els funcionaris de carrera que durant anys no han obtingut una plaça definitiva, els que porten anys amb la plaça suprimida o simplement aquells que desitgen canviar de plaça i estar més a prop de casa.

Han estat moltes visites als centres i xerrades, explicant com serà tot aquest procés a les companyes i companys, desmentint les pors que altres sindicats han estat escampant, com la de perdre la feina o l’antiguitat, i desmuntant, sobretot, falses expectatives que mai seran possibles: assolir una plaça definitiva pel fet d’ocupar-la durant anys. Continuarem, doncs, informant, acompanyant i guiant el nostre personal docent educatiu fins al final de tot aquest procés amb el rigor que caracteritza CCOO.

Una altra de les lluites importants que des de la Federació d’Educació s’està duent a terme és la impugnació contra els decrets de direcció i el sistema de provisió dels llocs de treball docents. Un sistema pervers i assimilat a l’empresa privada que dota les direccions dels centres educatius públics d’un poder gairebé absolut per decidir quin personal temporal es queda i quin marxa del centre amb l’excusa de dur a terme determinats projectes educatius, i una falsa qualitat educativa mai demostrada. Aquests decrets han eliminat un dels acords importants aconseguits per CCOO l’any 1995: el funcionament de la borsa de treball docent a Catalunya. Una borsa de treball en la qual els llocs vacants s’adjudicaven tot respectant el número d’ordre que es generava pels serveis prestats. Esperem, doncs, amb ganes, el resultat de la impugnació al jutjat contenciós administratiu, el pròxim 20 de març del 2023. Serà el moment en què ens veurem les cares amb el departament, i desitgem que es retirin aquests decrets emparats per la derogada LOMCE i la LEC que han permès aquesta situació insostenible, i que es retornin, als centres educatius, els claustres participatius i democràtics on tothom pugui expressar la seva opinió, lliure de l’ombra de la proposta de continuïtat de les direccions.

Però si aquest curs va començar marcat per la gradual tornada a la normalitat després de dos cursos, en els quals la comunitat educativa ho ha donat tot fins al punt de l’escanyament per mantenir els centres educatius oberts, tampoc se’ns oblidarà durant temps les vagues educatives que hem protagonitzat aquests darrers mesos de manera unitària amb la resta dels sindicats educatius per revertir, d’una vegada, les retallades que des de fa més de deu anys estem patint, amb falta de recursos humans i materials. Unes vagues històriques que des de fa més de trenta anys no s’esdevenien. Continuem, però, buscant aquest acord que permeti una possible entesa entre els qui pensem que l’educació és una inversió de futur per al nostre país i els qui pensen que l’escola és una despesa que cal estalviar al màxim.

Parlant d’inversió, no voldria descuidar-me d’esmentar les condicions de treball que hem hagut de partir aquests darrers dos mesos amb l’onada de calor, sobretot a les nostres contrades lleidatanes. Termòmetres que han superat els 30 ºC dins els centres educatius arribant fins i tot als 40 ºC. I tot i que el departament és conscient de la greu situació no hi ha posat cap mesura i s’ha limitat a enviar recomanacions per “fer passar la calor” el millor possible. Hem denunciat la inacció del departament davant d’aquesta situació que sabem del cert que s’anirà repetint cada any. Cal un estudi de la situació, cal invertir en l’aïllament tèrmic d’alguns centres i ens calen mesures alternatives sostenibles per poder treballar en les condicions de confort climàtic que marca la llei: 17 ºC i 27 ºC.

Acabem un curs escolar intens i ple de reivindicacions que continuaran sens dubte en el curs vinent. Primerament amb la imposició d’un avançament d’inici de curs, que ha fet parlar molt i unes dubtoses activitats extraescolars o temps de lleure educatiu de qualitat, que ja parteixen de la manca de personal per poder-les desenvolupar. Sembla ser que fer marxa enrere en l’avançament imposat del calendari escolar, com hem demanat CCOO, altres sindicats i el mateix Consell Escolar Catalunya, fereix l’orgull del nostre conseller, que tot i ser conscient de l’error ens aboca a un setembre caòtic com tothom preveu.

Continuem, doncs, a CCOO d’Educació en peu de guerra!

Laura Domínguez Piñol
Delegada de Prevenció
CCOO d’Educació de les Terres de Lleida

Una bona saca de carbó és el que es mereixen!

CCOO Terres de Lleida — Tue, 4 Jan 2022 16:18:06 +0100

Això, una bona saca de carbó, és el que hauria de rebre gestió de serveis sanitaris, que cada vegada gestiona pitjor les residències Balàfia.

La pandèmia no pot servir més com a excusa per retallar contínuament el personal que està cuidant directament les persones que viuen a les residències, les quals cada cop són més dependents i, per tant, requereixen cures integrals tan físiques com emocionals.

Durant aquest últim any, i des que la gestió de serveis sanitaris té un director de centre (recordem que és un càrrec nomenat a dit després de deixar un concurs públic desert), les residències es condueixen amb un criteri absolutament mercantilista i classista.

El gerent territorial, que és un càrrec polític i també és el màxim responsable, és qui tolera que la qualitat de l’atenció a les residències sigui tan dolenta.

Les baixes de les gerocultores molts cops no se substitueixen i, d’aquesta manera, s’incompleixen les ràtios que marca el departament, el qual deu mirar cap a un altre lloc.

La responsable de residències de CCOO Helena Motos, juntament amb les delegades de CCOO de la matèixa residència, demanen contínuament reforços per poder atendre les persones amb la dignitat que es mereixen, i més ara que moltes vegades han d’estar tancades a les habitacions. No escolten ben res!

Les gerocultores, a més, davant les no substitucions d’infermeria, han d’assumir tasques que no són competència d’elles.

Durant els caps de setmana hi ha una infermera per a 150 residents repartits en dos residències. I el centre de dia té 20 residents i una persona sola per atendre’ls.

Es neguen festes a les gerocultores, que estan exhaustes per tanta càrrega de treball i per haver d’aguantar les males cares d’alguns que manen i que no reconeixen que són les úniques que estan fent un esforç. Els primers que haurien de ser al peu del canó sí que fan festa i així tornen ben descansats per poder tocar els nassos en lloc d’ajudar.

Però no ens cal patir: el director del Santa Maria humanitzarà els espais. Una pregunta: què vol dir això? És una cortina de fum perquè els de fora, és a dir les famílies, no s’adonin de la realitat? El que toca és humanitzar l’atenció!

La representació sindical, juntament amb la responsable territorial de residencies del sindicat de CCOO representem les treballadores/ors i defensem els interessos dels residents, i més ara que les famílies no poden estar-se tan sovint a la residència.

Exigim al gerent territorial que al capdavant d’un servei públic tan sensible hi posi gestors i no mercantilistes ni classistes. Sr. Sentís, li han renovat la confiança política, vostè i les seves mans dretes (càrrecs triats també a dit) són responsables de la decadència en la gestió de les residències.

RIP transport escolar

CCOO Terres de Lleida — Mon, 29 Mar 2021 13:32:10 +0200

Joan Riba - Responsable de Transports CCOO de Lleida

El transport escolar a la província de Lleida ja fa un temps que presenta símptomes d’una malaltia crònica que sembla que serà difícil de curar si l’Administració continua exercint unes pràctiques que l’abocaran a millor vida.

El Departament d’Educació juntament amb els consells comarcals ha convertit les licitacions del transport escolar en un Mercat de Calaf, que com diu la llegenda un dia en aquest mercat van acabar a garrotades. Aquestes dues administracions adjudiquen els serveis amb un sistema en el qual les empreses que volen oferir el servei de transport escolar fan una oferta amb una plica tancada i les administracions acaben oferint el servei a l’empresa que el dona més barat, cosa que converteix el procés en una subhasta on es prima el preu per sobre de criteris com la seguretat, la qualitat del servei o l’eficiència mediambiental, entre d’altres.

Això provoca que hi hagi empreses, algunes de fora de la província, que presentin la seva oferta per sota del preu de cost amb la intenció de rendibilitzar-la precaritzant els llocs de treball i tenint els vehicles i treballadors i treballadores abandonats en descampats o garatges sense els serveis mínims que estableix la normativa laboral.

Experiències negatives ja n’hem tingut tant a l’Urgell com al Segrià, on dues empreses que van oferir uns preus escandalosament barats van acabar donant un servei deficient, el que va provocar nombroses queixes de pares i mares, i que finalment va acabar amb la rescissió dels contractes del servei abans de temps.

En definitiva, el Departament d’Educació i els consells comarcals posen preu a la vida dels nostres fills i filles, i no s’apliquen allò “del que el que és barat al final surt car”. Malauradament, com he explicat, allò barat ja ha sortit car, i malgrat això continuen rebaixant el preu del transport escolar. Ambdues administracions han de fer un gest de responsabilitat anteposant la qualitat al preu, i deixar d’abaratir un servei tan sensible i important per als nostres fills i filles, si no és així el transport escolar de qualitat està tocat de mort.

25-N: Ni un pas enrere! Ens volem vives!

CCOO Terres de Lleida — Wed, 25 Nov 2020 10:03:47 +0100

CCOO diu, aquest 2020, per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes contra les Dones i les Criatures: “Ni un pas enrere! Ens volem vives!”

CCOO denuncia l’abast i la prevalença de les violències masclistes en totes les seves formes i arreu del món.

A Catalunya una de cada quatre dones ha patit algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida. A Catalunya, en el que portem d’any, han estat assassinades nou dones per les seves parelles o exparelles, i només en un cas hi havia denúncia prèvia.

A Lleida, durant aquest 2020, i segons fonts de la Macroenquesta de violència contra la dona elaborada per la Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género, s’han interposat unes 640 denúncies, mentre que al llarg del 2019 van ser més de 1.500. Segons fonts dels mossos d’esquadra a les dues regions policials de la demarcació s’han atès, fins al tercer trimestre del 2020, 671 víctimes de violència masclista en l’àmbit de la parella i 182 en l’àmbit familiar, i s’ha intervingut en 3 matrimonis forçats, en dos dels quals les noies eren menors d’edat.

Davant la prevalença de les violències masclistes, l’assetjament sexual a la feina i el seu l’agreujament en el context de la COVID-19, les organitzacions i les entitats de dones han rebut un augment de demandes d’atenció marcades per l’acumulació de condicions de discriminació.

CCOO exigeix que el Govern estatal, la Generalitat i les administracions locals emprenguin mesures efectives, dotin dels recursos necessaris i treballin de manera coordinada per garantir l’abordatge, la prevenció i l’atenció a les dones i criatures que pateixen una situació de violència masclista. Igualment demana incorporar la formació en perspectiva de gènere en el sistema judicial per eliminar els estereotips i els prejudicis culturals predominants en el sistema.

Aquest any 2020, CCOO com a sindicat feminista, posa a disposició, a Lleida i a la resta de territoris de Catalunya, els seus locals convertint-los en “Porta Violeta”, en espais segurs per informar, orientar i acompanyar les dones en situació de violència i sumar així un recurs més a la ciutat per lluitar i combatre les violències masclistes.

CCOO seguirà compromès treballant amb l’Administració, els agents socials i els moviments feministes per fer efectives les accions de prevenció, sensibilització i erradicació de les violències contra les dones i les criatures.

Cristina Pena i Imma Romeo

Membres de la Comissió Executiva

CCOO de les Terres de Lleida