El feminisme conté diferents capes, és molt plural, és divers i amb moltes sensibilitats, té edat, travessa generacions, entén de classes socials i creix sempre en constant transformació. Avui estem immerses en un moment que podem considerar tot un èxit la lluita feminista perquè és més forta que mai, però, en canvi, som en una brutal paradoxa, ja que la vida real de les dones d’avui en dia encara està molt marcada per la violència social, física, econòmica, psicològica i pel racisme. 

El poder és eminentment masculí i aquí rau el problema, no només en política, sinó en tots els àmbits: universitat, multinacionals, mitjans de comunicació, etc. Les dones hi som, i cada cop més, però ens costa més arribar a controlar espais de poder perquè el sistema és estructuralment patriarcal. A la política hi ha masclisme i violència masclista com en tots els àmbits, però potser és més greu perquè se suposa que nosaltres hem de legislar en la igualtat i l’exemple. El paternalisme és constant, la cosificació omnipresent, l’edatisme, els judicis estètics i curriculars, el menysteniment de les nostres idees pel sol fet de ser dones, aclaparant; fa dies que veig amb certa impotència que no en sabem prou.   

És per totes aquestes dificultats i diferències que són encara necessàries polítiques de paritat, llistes cremallera i accions de promoció de la participació activa de les dones. No es parteix de la igualtat, sinó de la desigualtat i la no equitat, i per això cal promoure polítiques per compensar un punt de sortida arbitrari i injust. Cal anar a l’arrel i potenciar l’educació sexoafectiva que ensenya en la igualtat i la llibertat i cal seguir de ben a prop els rols i els itineraris perquè les dones no siguin excloses ni menystingudes en cap àmbit. A tot això, també cal afegir que l’edat de les dones, sigui la que sigui, sempre és un problema; segons el patriarcat mai tenim una edat correcta, o som massa joves pels càrrecs de responsabilitat o massa velles per liderar i governar. 

Cal canviar-ho tot i aquí també entro en la meva professió, des de les polítiques urbanes d’urbanisme de gènere: per exemple, pensar carrers més segurs i il·luminats, polítiques de gènere en recerca, promoure la igualtat al món de l’esport, polítiques de memòria, polítiques en emprenedoria i polítiques de seguretat feminista, entre altres. 

Finalment, és cert que socialment i institucionalment tenim molta feina a fer tot i que la igualtat està instal·lada en un discurs gairebé hegemònic, però convindreu amb mi que, per ara, són només paraules i no fets. Hem de prendre consciència que en el món que vivim les desigualtats s’aguditzen cada dia més i hem de poder fer millors polítiques com a dones, com a feministes i tenir així el poder per canviar realment la societat i transformar el futur. 

El Govern diu que fa el que pot, que la declaració d’emergència cinegètica els permetrà actuar d’ofici o subsidiàriament, que calen caçadors, perquè ja no en queden gaires i els que queden estan tips de tirar trets, i que es col·locaran localitzadors a les fures, que hi ha gàbies i batudes nocturnes, que sortiran a oferta pública, llocs de treball per a la captura de conills, que hi ha una borsa de caçadors voluntaris, que aviat faran una prova pilot amb xarxes a l’estany d’Ivars, que hi haurà més agents rurals i que, per ara, ha fet actuacions en infraestructures de la seva titularitat, com al Canal Segarra Garrigues, amb fosfurs d’alumini, i també en algun talús de carreteres com la de Soses a Massalcoreig.  

Expliquen els entesos que una parella de conills, en un any, es multiplica fins a vuitanta i que aquests darrers deu anys ens hem saturat de conills sobretot perquè no s’han fet els deures per equilibrar. Que no hi ha depredadors naturals, que tot està relacionat amb la sequera i que la caça, per si mateixa, tampoc és una solució. Que no hi ha una sola recepta, que aquesta plaga de conills no s’havia vist a la vida i que les malalties avui en dia no els afecten, perquè les mares transmeten immunitat a les cries, aquestes fabriquen anticossos i que la població és molt gran, resistent i té gana.

A municipis del Pla d’Urgell com Sidamon i Torregrossa, per combatre la plaga, treballen amb més de 25 colles de furonaries forasteres i batudes nocturnes un cop per setmana i que així s’ha començat a veure la llum, però que no es pot abaixar la guàrdia. A Alpicat, un pagès amb moltes gàbies i molta dedicació sembla que també se’n surt.

Un pagès per subsistir ha de guanyar diners, s’ha de guanyar el jornal, i això també és equilibri. A Catalunya tots sabem que hem d’agrair el sacrifici dels pagesos, que hi són sempre i que fan molt bé de protestar. Personalment, no m’estranya gens que ens renyin als polítics.

No vull amagar-los que la recent manifestació per la plaga de conills a la C-14 em va cridar l'atenció per la quantitat de tractors presents, una vuitantena, i vaig demanar si era possible una trobada amb els pagesos per conèixer de primera mà la problemàtica de la superpoblació de conills al territori. Avui ens n’hem trobat una bona colla a les piscines de Nalec i m'he submergit en una realitat del primer sector crua i desesperant. 

Certament, les pèrdues als camps per aquests rosegadors són un problema creixent i no resolt de ja fa molt de temps. Avui, la majoria dels pagesos afirmen amb rotunditat que aviat ja no hi haurà solució. Un dels assistents m'ha demanat com ho resoldria jo mateixa si a casa hi tingués una rata, i és clar que la meva resposta ha estat òbvia. M’ha etzibat llavors un fi de la reunió, perquè amb la caça i les gàbies no n’hi ha prou: calen solucions valentes que restableixin l’equilibri i respectin la biodiversitat. 

La plaga de conills i els danys que provoquen als conreus afecten ja moltes comarques i les nombroses pèrdues en cada explotació les suporta íntegrament el pagès. Els pagesos demanen resoldre aquesta qüestió de forma immediata amb un pla de xoc i accions sostingudes en el temps. Jo encara aniria molt més enllà de quantificar-ne les pèrdues econòmiques, ja que els rosegadors, a més de buidar el rebost de Catalunya, també ens roseguen el paisatge, minant els fonaments dels marges, amb kilòmetres i kilòmetres de galeries subterrànies. 

I és així, els conills roseguen el nostre menjar i també roseguen el paisatge agrícola que històricament s’estructura amb marges de diferents tipologies i d'alt valor ecològic. Els marges són valuosos per a la biodiversitat i el paisatge, i els conills en roseguen els fonaments amb una intel·ligència gairebé bèl·lica. 

La superpoblació de conills rosta i rosta, es multiplica exponencialment i rosta el nostre menjar i el nostre paisatge, rosta la butxaca dels pagesos i la paciència d'un sector sempre disposat i alhora molt castigat i també ens rosta el mandat de la flamant Agenda de pobles i ciutats de Catalunya! 

Si el poder de la tecnologia és màgia, el poder de la dona en tecnologia és infinit. Per aquesta raó no puc fer més que demanar-vos, a les dones, que us apunteu al món de la tecnologia, la virtualització, la intel·ligència artificial, les dades, el núvol... Perquè estar programada per resoldre problemes i millorar el món també és tecnologia.

Aprofiteu, doncs, aquesta simbiosi que ens dona la vida 

Les diferències que tenim com a dones, i que sovint ens fa persones multitasca, milloren amb la col·laboració de la tecnologia i per aquesta raó us demano, noies, que estudieu, esforceu-vos, innoveu, ajudeu-vos i visibilitzeu-vos en el món tecnològic. Nosaltres les dones, que sempre som tan necessàries per assolir resultats diferents, som realment codis imprescindibles i avui en dia resulta impossible concebre el món tecnològic sense la visió d'una dona. 

No vull acabar sense esmentar una veritat científica: les dones hem de brillar per la capacitat, pels coneixements i no per les quotes. Per això aquest prec: centreu-vos en els equips, no en les quotes. És molt més interessant treballar amb diversitat, amb tecnologia i amb persones col·laboradores o amb gent boja per la seva feina. Les superdones no existeixen, sempre tenen ajuda d'altri i per això també us cal entrar en el món tecnològic; no podem desaprofitar aquest sector i la tecnologia també ens necessita!