Són dos fets que semblen no tenir relació, però és que durant aquesta legislatura —concretament el 2026— commemorarem el 90è aniversari d'aquell fatídic fet que va portar el nostre país d'una època de llum i esperança, com va ser el període republicà, a una altra de foscor, caspa i silenci. Ara que les negres tempestes s'albiren de nou a l'horitzó (el del 23J), és necessari recordar al nou equip de govern de la ciutat i especialment al Paer en Cap, Fèlix Larrosa, el compromís que la seva formació política va adquirir amb la creació del Centre d'Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra que des de les entitats que formem la plataforma Lleida 1936 venim reclamant amb insistència des de fa un parell d'anys.

Al seu programa electoral, el PSC es comprometia literalment a "iniciar els estudis per crear el Centre d'Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra, juntament amb les entitats que formen part de la plataforma Lleida 1936", i la resta de formacions polítiques de tradició catalanista, republicana i/o federalista es comprometien també a tirar-lo endavant. Totes aquestes formacions (PSC, ERC, Junts, el Comú i la CUP) van donar, a més a més, suport públic al projecte en l'acte celebrat a l'Ateneu Popular de Ponent el passat mes de gener.

També aquestes formacions (a excepció de la CUP, sense presència al consistori), van aprovar el darrer ple del 2022 la moció presentada per Lleida 1936 i que proposava l'obertura del Centre d'Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra no més tard de l'any 2026 quan, com dèiem abans, commemorarem el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil.

Vint dels vint-i-set paers i paeres de l'actual consistori són de formacions compromeses amb la memòria democràtica del nostre país, memòria que ha de ser un acte de justícia i reparació envers els lleidatans i lleidatanes que van viure i patir la guerra civil i la postguerra. Els darrers governs municipals han fet passos endavant en aquest sentit, però cal continuar aprofundint en aquesta tasca, més necessària que mai per explicar el passat i impedir el ressorgiment del neofeixisme, que veiem com a Europa i ara també al nostre país va guanyant posicions.

El temps passa i el 2026 s'acosta. Emplacem, doncs, al Paer en Cap i el seu equip de govern, així com a les forces polítiques que han donat suport a la iniciativa, a asseure'ns plegats per iniciar els primers passos de la construcció del Centre d'Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra, perquè un altre 17 de juliol, en aquest cas d'aquí a tres anys, puguem celebrar-ne l'obertura i saldar un deute històric amb la memòria col·lectiva de la ciutat.

David Sancho

Pilar Pelegrí

Portaveus de la Plataforma Lleida 1936

A principis d’aquest curs, diversos instituts del Segrià vam tenir l’oportunitat de visitar l’exposició “A nation in retreat” a la Biblioteca Pública de Lleida, organitzada per la regidoria de Drets Civils de la Paeria. És una panoràmica fotogràfica del massiu exili republicà de 1939, quan mig milió de persones van creuar els Pirineus en direcció a un futur incert. Aquelles imatges causaven un profund impacte en l’alumnat, que veien com la guerra, primer, i l’exili, després, truncaven la vida de desenes de milers d’homes, dones i infants que ho deixaven tot enrere i buscaven refugi a França. Alguns alumnes explicaven les seves històries familiars, recordant els repadrins que també van fer el camí de l’exili. Ara veiem de nou com a Ucraïna corrues de refugiats fugen cap a les fronteres del seu país, i ja són milions les persones que han abandonat casa seva escapant d’una mort gairebé segura.

“A nation in retreat” és una exposició del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i que, juntament amb els Espais de la Batalla de l’Ebre situats en diverses comarques del sud del país, constitueixen uns espais excepcionals des del punt de vista didàctic. Tots dos equipaments combinen l’existència d’espais museístics per interpretar aquests episodis històrics amb la visita a espais exteriors que també hi estan relacionats.

En el cas dels Espais de la Batalla de l’Ebre, la visita a les trinxeres i búnquers de la zona ens fan reviure la cruesa dels combats, i passejar pels carrers enrunats del Poble Vell de Corbera ens recorda perpètuament quina és la conseqüència de qualsevol guerra. Al MUME de La Jonquera, podem conèixer les històries personals de moltes de les persones que creuaven els passos pirinencs en direcció a l’estat francès, i podem resseguir el mateix camí que van fer pel Coll dels Belitres cap als infames camps de concentració de la Catalunya Nord, com els d’Argelers o Ribesaltes.

La guerra civil i la postguerra, doncs, són un episodi cabdal de la nostra història recent que serveixen per explicar a les noves generacions la duresa dels conflictes armats. Lleida va rebre el seu bateig de foc amb el terrible bombardeig aeri del 2 novembre de 1937, que va provocar la mort de dos-centes persones, entre elles diversos alumnes del Liceu Escolar. El riu Segre al seu pas per la ciutat fou línia de front durant nou mesos, i l’ocupació franquista de Lleida el 3 d’abril de 1938 fou una data simbòlica per l’anul·lació de l’autonomia catalana republicana. La repressió contra tothom sospitós d’haver ajudat  la República no es va fer esperar, i els primers judicis sumaríssims van iniciar-se als pocs dies de l’arribada de les tropes feixistes.

A la postguerra, Lleida va albergar un camp de concentració a la Seu Vella, on els interns eren obligats als treballs forçats i, entre altres, van ser obligats a construir les casernes de Gardeny. Acabada la guerra civil i iniciada la contesa mundial el 1939, desenes de lleidatans refugiats a França eren capturats per la bèstia nazi i enviats a l’infern de Mauthausen i altres camps.

Aquests fets no tenen a data d’avui un espai on explicar-los i és indubtable que és necessari fer-ho. La memòria de les generacions que ho van patir fa necessari disposar d’un espai que faci justícia a tants anys d’oblit i que expliqui el passat, però sobretot cal un Centre d’Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra a la ciutat de Lleida per educar els futurs conciutadans en els valors de la democràcia, la tolerància i el respecte als Drets Humans, ja que només ensenyant què suposen les guerres (i la crua postguerra) podem educar per la pau.