Cadascú de nosaltres, des del nostre àmbit, hem de construir un món millor. Per aquest motiu, des de la redacció de Territoris, el nostre compromís és ferm amb les comunitats locals de la demarcació de Lleida, que ens porta a construir i a sumar, perquè junts fem més territori, i junts arribarem tan lluny com sigui possible, en tots els àmbits per fer una millor societat, justa i solidària.

En aquest esperit de col·laboració i construcció conjunta, aprofitem aquesta edició especial de Nadal per reflexionar sobre els moments que hem compartit, les lliçons apreses i les oportunitats que ens esperen en el futur. L'any que se'n va, amb tots els seus desafiaments i triomfs, ens ha recordat la importància de la resiliència i la solidaritat.

A Territoris, abracem la diversitat de perspectives i experiències que configuren el ric teixit que hem construït entre tots els lectors, anunciants i de la comunitat que servim. En aquests temps incerts, ens hem esforçat per proporcionar continguts significatius i inspiradors que connectin amb vosaltres, els nostres estimats lectors.

Com a mitjà de comunicació local, entenem el paper fonamental que juguem en la construcció d'una comunitat informada i cohesionada. Hem buscat donar veu a les històries que de vegades podrien passar desapercebudes, ressaltant la bellesa i la complexitat del nostre entorn.

El vostre suport constant ens motiva a seguir endavant, a investigar i a compartir les narratives que defineixen qui som i cap a on ens dirigim com a societat.

En aquestes dates tan especials, mentre compartim moments amb éssers estimats i reflexionem sobre l'any que marxa, convidem a cada lector a considerar com podem contribuir al creixement i al benestar de la nostra comunitat. Ja sigui a través de petits actes de bonhomia o d'una participació activa en projectes locals, cada acció suma.

Així doncs, en aquest número especial de Nadal de Territoris Magazín, celebrem la bona sintonia que percebem quan ens unim per un propòsit comú. Agraint la vostra fidelitat i compartint l'esperança d'un futur més lluminós i cooperatiu, desitgem a tots els lectors de Territoris, unes festes plenes de pau, amor i connexió.

Des de la Redacció de Territoris, amb l’equip que la conforma, us desitgem un Bon Nadal!

Al llarg d'aquests vuit anys, hem estat testimonis i participants actius de l'evolució de la nostra estimada terra. Territoris Magazín ha anat més enllà de ser una simple revista i s'ha convertit en un veritable punt de trobada d'artistes, pensadors, científics, activistes, emprenedors i talents diversos que han trobat les claus a casa seva, al fons de les seves arrels, per transformar el món. Des de la redacció, el departament de disseny i maquetació i el departament comercial, nosaltres hem abocat tots els esforços, número rere número, a oferir-vos històries rellevants i úniques que no poden passar desapercebudes. 

Des del primer dia, el nostre compromís ha estat ressaltar i promoure iniciatives que emanen dels racons més recòndits dels nostres territoris, independentment de la seva grandària. Cadascun dels nostres municipis amaga tresors únics i inspiradors, i a través de les pàgines de Territoris Magazín, hem tingut l'honor d'apropar-vos-hi, i així ho continuarem fent.

En aquests vuit anys, hem après que quan es crea des del convenciment, des del cor, es poden aconseguir coses increïbles. Les històries que hem anat relatant al magazín mostren com les recompenses que sorgeixen de la dedicació són sovint del tot inesperades, molt millor del que un mateix s’havia pogut arribar a esperar.

Territoris Magazín, com els castells, s'ha aixecat amb força, determinació i treball en equip, sense témer tocar cap sostre, i fent-se un lloc destacat des d'on poder observar la societat i tot allò que ens mou. Hem aprofundit en la nostra identitat, sumant-nos i impulsant el dinamisme i la tenacitat que caracteritzen casa nostra.

Ara, amb el número 50 a les mans, celebrem una fita important en la nostra història, que —fins i tot, moltes vegades, sense adonar-vos-en— alhora heu escrit vosaltres. Qui sap si tu, que ens llegeixes ara, apareixes o has aparegut algun dia també aquí. O els teus fills, o els teus avis. Nosaltres continuarem explorant, descobrint i compartint les històries i els tresors que fan que els nostres territoris siguin únics i especials, i així esperem que ho feu també vosaltres. Que exploreu, descobriu i compartiu tot allò que us fa únics i especials, i que la gent mereix conèixer.

Per tot això i més, i per haver-nos llegit fins aquí, moltes gràcies. Esperem que gaudiu d'aquest número especial tant com nosaltres hem gaudit al crear-lo. 

L'equip de Territoris

5 al·legats per 50 números de Territoris Magazín

Celebrem els cinquanta números de Territoris Magazín amb cinc entrevistes a cinc persones que treballen diàriament des del territori cap al món. Al llarg d’aquest número, podreu trobar cinc visions, cinc maneres de viure la vida i una mateixa essència: la passió erigida sobre unes sòlides arrels que ha definit i definirà el seu futur i el dels qui els envolten. 

No és estrany que hi hagi una desafecció envers la política per part de la ciutadania, en general, molt més crítica i sàvia del que se li reconeix, la qual demana que els seus representants estiguin a l'altura.

Un exemple d'això són els milers de joves que senten que el seu projecte de vida no té cabuda en un país que no ofereix vies d'accés a l'habitatge i amb preus de lloguer inassolibles amb el salari brut anual a Espanya, per sota de la mitjana europea. Després vindria la pujada de l’euríbor que complica fer front a la hipoteca i l’elevat cost de la vida, sobretot amb els aliments i articles de primera necessitat, que s'accepta resignadament i que impedeix l'estalvi per garantir-nos una solvència i complir amb unes més que guanyades expectatives de futur i benestar.

I com no parlar dels petits empresaris i autònoms que generen activitat econòmica i ocupació, però que viuen ofegats per la càrrega fiscal, per la burocràcia i per la incertesa dels moments actuals amb el canvi de paradigma que s’ha imposat a través de la tecnologia al servei del mercat i la globalització, esbossant un panorama molt dur, malgrat l'activitat frenètica que ocupa el nostre dia a dia. 

Llavors ens preguntem:

"Per què la gent està desil·lusionada i desanimada?", “Per què tanta gent pateix d'ansietat i depressió?". Preguntes sobre les quals, més enllà de ser resoltes constantment per sociòlegs i professionals de l'àmbit de la salut mental, la població ja en té la resposta. 

Serge Latouche, economista francès que promou i explora un sistema econòmic basat en el decreixement, en el seu article publicat al diari Le Monde el desembre de 2003 "Seria Occident més feliç amb menys? El món a escala reduïda", va defensar que “la societat del creixement està dominada i sovint obsessionada per l'economia del creixement. Fa del creixement pel creixement l'objectiu essencial de la vida, si no l'únic. Això és insostenible perquè empeny els límits de la biosfera”. 

No és que tinguem la certesa que aquesta sigui l'opció més favorable —no podem saber quina és perquè el nostre sistema no contempla ni la mínima mutació davant dels canvis—; però per què, tantes dècades després que es donés el tret de sortida a un sistema socioeconòmic que a través de les successives crisis ha demostrat —en xifres— beneficiar una minoria en detriment d’una majoria creixent, amb una acumulació de capital sense precedents —l’1% de la població acumula gairebé la meitat de la riquesa que suma la resta del món, segons l’informe del Credit Suisse— ens fa tanta por aquest concepte?

Molts dels pilars del nostre benestar, inclosa la salut física i de l’entorn, que són empeses cap als límits, i la qualitat de vida i el temps lliure —és a dir, no laboral— ja s’estan veient amenaçats pel sistema d’expansió econòmica i material actual.

No és el retrocés dels drets humans bàsics un autèntic decreixement en termes no materials?

Potser tot plegat és una qüestió de perspectiva. El fet és que si ens imaginem un món on el seu ritme es desaccelerés —i no és medís per valors de productivitat— i la pressió sobre les persones retrocedís, un món on el temps s’alentís i no estigués sobresaturat per la tecnologia invasiva, amb un desenvolupament de la vida més humanista, que ens permetés gaudir de la senzillesa i d’aquelles coses que veritablement ens omplen, segurament, la vida seria més amable i realitzar-nos per ser feliços deixaria de ser vist com una temeritat.