Cap ciutadà europeu elegeix directa i democràticament a cap responsable d'aquestes organitzacions. Però tot i això, acaben imposant els seus criteris econòmics als governs que han estat escollits per la ciutadania dels seus països respectius.

Actualment, la Troika s'ocupa bàsicament de tres coses: demanar austeritat als països, exigir flexibilitat laboral als sectors socials que treballen i promoure les privatitzacions de serveis públics. Aquesta gent afirma, que amb l'aplicació d'aquestes fórmules neoliberals la sortida de la crisi serà bufar i fer ampolles. Però no és així. L'atur no para de pujar. De fet, a Lleida ciutat ja som 12.157 persones registrades a les oficines de treball. Les retallades en educació són un fet, i podríem posar molts exemples, però em quedaré amb el que denúncia la Marea Groga constantment: 250 infants han percebut tard i sense efectes retroactius la beca menjador a les nostres escoles. I les privatitzacions les vivim tant des de l'ajuntament, amb la famosa privatització de l'enllumenat públic de la ciutat a mans d'una empresa imputada en el cas Bárcenas, com des de la Generalitat, amb la proposta de constituir el consorci sanitari.

Aquest consorci vol englobar el GSS (on està l'Hospital de Santa Maria) amb l'Hospital Arnau de Vilanova (ICS) dins d'un nou ens jurídic de titularitat pública, però gestionat amb dret privat. En definitiva, volen crear el mateix escenari administratiu que ha portat a altres indrets (Innova a Reus, Consorci Sanitari Maresme-La Selva...) a fomentar la corrupció, la poca transparència i la privatització.

El passat 26 d'abril, més de 600 persones ens manifestàvem contra aquest atemptat als nostres drets i per una sanitat 100% pública. I no parlem ja de desnonaments, impunitat bancària, pobresa energètica i fins i tot una alimentació insuficient, tot plegat proves del que suposen per a la ciutadania els dictàmens de la Troika. Està clar que les mesures imposades per la Troika i Àngela Merkel han de ser combatudes a tots els nivells.

Alexis Tsipras, líder de Syriza, diu: “és l'hora que els empobrits votin per la seva pròpia vida”. Té raó, a la classe treballadora i precària ens toca estar unida per demostrar que hi ha alternativa i que la nostra dignitat no és cap mercaderia en mans de la Troika. L'1 de maig és un bon moment per recordar les conquestes socials que hem aconseguit, i ara ens toca defensar.