Quan decisions com la de fer un pas al costat, seguint criteris de coherència política, seguint la ferma convicció de creure que les aportacions altruistes de la dedicació política en l'àmbit municipal, han de ser temporals en el temps, ha de quedar clar, que hi haurà qui amb un titular curt ho pot desmerèixer, i per això, calen espais com aquest per a poder reflexionar.

La política municipal és la que arriba més a la ciutadania perquè es fa a peu de carrer. És la més agraïda, i a la vegada, la que més desgasta en el dia a dia del qui la practica. Perquè demana hores, paciència i sempre bona cara a tothom qui et para pel carrer, encara que tinguis un mal dia. És la que desperta més passions i enveja, és la que serveix als partits per arribar a la carnisseria, al taller, a la plaça. La majoria dels regidors la fan sense retribucions econòmiques, des de l'oposició, amb sentit de servei públic, vetllant perquè tot es faci bé.

A Mollerussa, vaig començar d'aquesta manera. Traient hores de la família i en les hores en què no estava a la fàbrica, durant 7 anys, sempre des de l'oposició. La il·lusió del canvi marcava les passes a seguir i a poc a poc vam passar d'un regidor a tres i de tres a cinc. Fins a les darreres eleccions, on ens vam quedar a unes desenes de vots de guanyar-les.

Ara és el moment de donar el relleu. Quan la base està consolidada, quan la feina està feta, i donar sortida a la coherència de què la política municipal, al meu entendre, ha de ser temporal. Ara és el moment d'entregar el testimoni a les noves generacions per tal de renovar el projecte.

Fer un pas al costat en política, des de la coherència i la rigorositat programàtica, s'ha de valorar. I ara com ara, Esquerra Republicana de Mollerussa és, d'entre tots els partits que estàvem a l'oposició amb possibilitats per poder assolir l'alcaldia, l'únic partit que ha seguit ferm als criteris pels quals es va presentar

Portar a Mollerussa el canvi tan necessari per a poder rellevar el conservadorisme liberal del poder que ara està falcat per Junts i PSC.

Vull agrair immensament als que m'han precedit i han ajudat al fet que Esquerra Republicana sempre hi sigui, als que m'han acompanyat durant el viatge, als que m'han ajudat a millorar amb l'observança crítica positiva i també als de la crítica negativa, als que sempre hi han sigut i als qui han anat marxant. Però sobretot als votants de Mollerussa que m'han fet confiança en totes i cadascuna de les cites electorals. Ells són, en definitiva, pels qui ens llevem cada dia a treballar.

Els resultats van ser demolidors, sobretot en termes generacionals. Tot el que englobava les generacions de menys de 21 anys de la taula tan sols se salvava, i amb un % baix, el de la lectura. Aquestes dades són també alarmants quan més enllà de l'anècdota s'extreuen de l'últim òmnibus del CEO, publicat a finals de setembre del 2023:
"Entre el 86 i el 90% dels joves de menys de 35 anys utilitzen les xarxes socials per informar-se de l'actualitat. En aquests segments, la televisió en directe és molt menys popular: al voltant del 50%. La gent gran presenta una imatge oposada: la televisió en directe és, de llarg, el mitjà més utilitzat per informar-se de l'actualitat: el 90% dels majors de 65 anys i el 80% del segment 50-64 la fan servir".

L'entrada en massa de les noves tecnologies en el món de la informació està revolucionant de manera exponencial la visió del receptor, sobretot del receptor jove i adolescent, que en resum creu tenir el poder d'escollir el que li és interessant per sobre del que és rigorós, i això, sense cap mena d'eina de control públic, ni cap educació en el fet de contrastar la informació, és perillós perquè dona entrada a què la rigorositat estigui en perill, perquè és llarga, avorrida, tediosa i necessita temps per comprovar-la en l'era de la immediatesa.
Certs espais populistes han vist com això és una oportunitat. Titulars curts, atractius, embolcallats de visceralitat visual arriben de manera massiva als nostres joves i als nostres fills, i ens cal ser els defensors del rigor començar a treballar-hi o l'onada ens passarà per sobre.

Certs espais populistes han vist com això és una oportunitat. Titulars curts, atractius, embolcallats de visceralitat visual arriben de manera massiva als nostres joves i als nostres fills, i ens cal ser els defensors del rigor començar a treballar-hi o la onada ens passarà per sobre.

Que els principals referents en informació per a tota una sèrie de generacions siguin Streamers, Youtubers, o Influencers és ja inamovible, i ens pertoca adaptar-nos amb pedagogia a casa, però sobretot en treballar des de l'àmbit legislatiu i educatiu en contra de les fake news. Així des del Departament de Cultura, Educació i també des de la CCMA es treballa dia a dia per dotar d'eines contra les notícies falses i per començar a implantar l'anomenat "prebrunking", una tècnica que ens ha de permetre ser efectius i poder verificar ràpidament davant les desinformacions o tècniques manipulatives.

Jo no em cansaré d'explicar al meu fill a casa, els motius dels bombardejos d'Israel a la Franja i sobretot el perquè i les conseqüències de tot plegat, intentant remuntar-me al passat del 1948 i al problema actual de la guerra entre divises entre el dòlar i el iuan, però em temo que la visió populista de la pantalla em guanya perquè és atractiva senzilla i visualment addictiva.

No tenim bona peça al teler, però ens correspon tornar als debats de sobretaula, i superar els discursos del populisme amb dades i eines, i a superar-ho des de les reflexions compartides en els sopars familiars, a la botiga o a peu de carrer. És feina de tots o la dreta populista arrasarà a tot arreu.

No ens podem permetre la paradoxa que la generació amb més accés a la informació sigui la més mal informada.

Mollerussa és una ciutat oberta amb un fort caràcter industrial i comercial que lluita cada dia per fer-se un lloc en el dia a dia competitiu de les grans capitals de ponent, l'abisme que ens planteja l'excepcionalitat de la situació ha de ser afrontada per tothom , empresaris, treballadors i ens públics com una oportunitat si volem sortir-ne, i per això reclamarà un esforç conjunt englobat dins una responsabilitat de deures i de drets que hauran de caminar junts.

Totes i tots tenim una responsabilitat, la de respectar certes normatives que ens imposa l'emergència, i de nosaltres depén que a part dels nostres, vetllem perquè la resta no hagin de patir, i ho dic en un sentit sanitari , però també i el que és més important, en un sentit social.

Molta gent pateix ja i patirà una severa reducció dels seus ingressos que comportarà situacions que des dels ens públics haurem de calcular per fer-hi front. Tot i les mancances competencials que patim com a país i com a municipis, s'hauran d'activar totes les eines al nostre abast per ajudar als més necessitats i desfavorits amb taules socials ampliades on empresaris, sindicats cambres i ajuntament, treballin plegats. És per això que en el pròxim ple el grup municipal d'esquerra reclamarà l'activació immediata d'aquesta taula per incentivar  un paquet de mesures que ajudin als nostres veïns a afrontar aquesta emergència.

Tots i cadascun de nosaltres haurà d'exercir els seus deures per a poder vetllar també per als seus drets i entre tots segur que enfilarem el camí de la resolució d'aquesta situació.

Mollerussa ha passat per situacions complicades i ha ressorgit amb força i és per això que afrontem aquest repte no des d'una oposició populista i fàcil dedicada a desgastar, si no des d'una alternativa propositiva que acompanya als companys a govern del consistori en aquests difícils moments posant-nos al servei de l'equip per caminar junts aquest difícil sender de pujada al que ens enfrontem tots plegats.

La gestió d'aquesta complexitat no és gens fàcil i reclama d'una atenció mesurada i un tacte exquisit, sobretot als que malauradament pateixen la pèrdua d'un ésser estimat, deixeu-me que des d'aquí sumi el meu sentit condol a tots el que heu perdut un familiar o amic per culpa d'aquesta maleïda pandèmia i també abraçar a tots aquells que treballen i lluiten per complir la seva funció en un entorn tan complicat com el que estem vivint. De fet, una societat es mesura en funció de com es passen aquests períodes, i la nostra la passarà amb una nota més que excel·lent.

Segur que entre tots ens en sortirem.

Aquest mes s'ha confirmat la presència de Chemical Brothers al Doctor Músic Festival a Ponent, i ens alegrem del rigor la professionalitat amb la que treballen i consoliden un projecte amb temps i treball, i sobretot sentim enveja d'aquest rigor i el notem en falta, i ho dic per què els regidors d'esquerra presents al patronat de la Fira de Mollerussa encara estem esperant les reunions que s'havien de fer i el seguiment constant del treball per tal de veure si podíem apostar per donar continuïtat al Festival Mollerussa Mon Amour.

Des d'ERC es va apostar per reconduir el desastre econòmic i el despropòsit que va suposar acompanyant la proposta amb treball i rigor i sobretot temps per a poder donar continuïtat a una aposta del president de la Fira i alcalde de Mollerussa Marc Solsona.

Però la falta de les reunions compromeses, la desaparició de partida al pressupost de Fira de 2019 i la desaparició del Mon Amour de la presentació de l'any Firal que per cert no va comptar amb la invitació del patronat, ens fa intuir doncs que han apostat per no dir res i deixar passar un temps fonamental, ja que estem en plena època de contractació dels promotors, a no ser que apostin per fer quelcom a última hora que és desgraciadament el que va conduir al desastre que va suposar una despesa pels ciutadans de Mollerussa de més de 150.000 euros. i que per descomptat no comptaria amb el nostre suport.

Restem a l'espera d'algun tipus de comunicació per part de Fira, la seva presidència o la seva direcció i ens quedem amb la variació de la frase que cridaven els gladiadors a l'arena del Colisseum. "Ave Caesar morituri te salutant qui" per la de Ave Dr. Músic els que segur que desapareixerem et saludem i t'envegem.

És molt trist veure com al llarg dels anys, i majoria rere majoria, una manera de fer basada en l’amiguisme i el caciquisme, totalment allunyada del que seria la governança republicana, honesta i transparent s’ha anat incrustant a la nostra comarca.

Entristeix haver-nos d’assabentar de presumptes cassos de corrupció a través de mitjans nacionals, ja que aquí hi ha certes capçaleres que depenen, en gran mesura, de les subvencions de la Diputació.

Entristeix veure com els regidors de Mollerussa abracen l’alcalde de Fondarella i expresident de la Diputació sense esperar prudentment a la resolució del cas.
Entristeix veure com l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, posa la mà al foc per l’honorabilitat d’en Joan Reñé en una roda de premsa quan, dia si dia també, surten informacions sobre presumptes actes delictius que impliquen a empreses de la nostra ciutat i comarca.

Entristeix veure el senyor Trull alcalde de Vilanova de Bellpuig i president comarcal -que ens representa a tots- anant a concentracions on es plora la pèrdua d’una manera de fer.

Entristeix anar a debats en els quals el president d’una associació com la del Bisbe Deig, esmerça els 5 primers minuts a fer una defensa aferrissada de l’expresident dimitit.

Entristeix escoltar converses telefòniques filtrades que podrien constituir fets delictius en les quals intervenen dos empresaris de la nostra comarca; un que a més és l’actual president del PDeCAT del Pla d'Urgell i un altre que havia estat president de Fira de Mollerussa, propietari de l’empresa que actualment realitza les noves places de la ciutat.

Entristeix que la nostra comarca surti esquitxada i embrutada, i que ningú faci autocrítica.

Entristeix veure com els governs de Mollerussa, del Consell Comarcal i de la Diputació semblen voler passar de puntetes sense fer soroll sobre casos flagrants que reclamen d’atenció i de parets de vidre.

A aquelles persones que passem temporalment pel món de la política municipal i comarcal i ens trobem amb tot aquest percal, ens reafirma a continuar caminant per tal de revertir una situació que ens arrossega, a tots els que ens hi dediquem, a un allunyament de la ciutadania que ens hauria de fer reflexionar.

I a 7 mesos de les eleccions municipals, és bo recordar que quan votem a les Eleccions Municipals, s’elegeix  l’alcaldia i l’equip de govern dels nostres pobles i ciutats, però també els govern del Consell comarcal i de la Diputació. Cal reflexionar i ser conscients que molts dels vots a les darreres Municipals, van permetre al senyor Joan Reñé continuar en el càrrec de president de la Diputació de Lleida.  
 

Les bones Festes Majors arrosseguen, i es converteixen en aparadors en l'imaginari de sectors transversals de la societat. Els joves i les seves sinergies són els millors indicadors per saber quina ha estat la sensació, la tradició de la gent gran i la seva opinió és també fonamental, com la de la generació que ha passat de sortir de nit a viure de dia, i amb la canalla, descobriments culturals fins ara relegats en memòries d'infantesa. En resum, la feina de govern i de la regidoria de festes és teixir un entramat d'activitats que acontentin a sectors ben diferenciats, implicant el màxim de teixit associatiu i d'entitats de la ciutat, cosa gens fàcil.

Però també és cert que hi ha tot un seguit d'indicadors que encenen llums d'alarma en cadascuna de les festes majors per tal que la configuració de la pròxima sigui millorable, i aquesta sí que és una feina que s'ha d'exigir.

A la ciutat és ben sabut que la Festa Major és millorable, sobretot en un aspecte fonamental, que se'n parli fora vila i que faci de pol d'atracció de diferents sectors en diferents zones geogràfiques. No és qüestió de diners, hi ha intangibles sorgits de la imaginació que poden fer volar i valorar diferents aspectes de la nostra Festa Major, i seria d'agrair que el govern acceptes idees de diferents sectors mitjançant comissions específiques on posar sobre la taula diferents proposicions. Si durant dos anys consecutius, t'arriben veus de poder treure el concert principal de dins el pavelló i porta'l a un espai obert i més ampli, és de rigor valorar-ho i buscar alternatives per no pecar del mateix.

Si volem una festa oberta a créixer i a no quedar tancada i encotillada entre portes noves, no podem pecar dos anys seguits de les mateixes mancances i problemàtiques.

Obrim la festa a idees noves, nous formats més oberts i participatius, escoltem les veus de joves i grans i no ens tanquem a contractes blindats que fan que les idees no s'obrin a nous conceptes. En resum, destensem els cordills de la cotilla, i deixem que la festa respiri amb vida pròpia pel seu propi peu, escoltant la veu dels que la gaudeixen en positiu per fer-la créixer.

A mi personalment m'agradaria que en el calendari de l'imaginari festiu del nostre país, Mollerussa comences a fer-se un nom. Originalitat, cultura, carrer i nous formats i idees ens obriran a respirar i a millorar de cara en fora una festa que encara li falta aquest puntet de diferenciació.

En el darrer ple, vàrem debatre i aprovar les noves ordenances fiscals de l'Ajuntament de Mollerussa per l'any vinent 2017, és a dir, els impostos, les taxes i preus públics que els ciutadans de Mollerussa haurem de pagar l'any que ve per rebre un servei municipal o utilitzar una instal·lació. Així, a proposta del sr. Alcalde se'ns va proposar l'increment d'un 5% de la taxa de recollida d'escombraries a causa de l'augment del preu de les deixalles per part de l'Agència Catalana de Residus i com que l'Ajuntament de Mollerussa no pot assumir aquest increment, es fa necessari gravar-lo als ciutadans.

Fins aquí, potser podríem posar-nos mig d'acord, però la meva indignació va ser quan ens van proposar establir una bonificació en aquesta taxa per les famílies nombroses sense establir cap criteri de renda. Des d'Esquerra, els proposàvem que establíssim bonificacions amb criteris de renda i de justícia social "Qui més té, més paga" indiferentment del nombre de fills. Per posar un cas hipotètic:

"El Carles és un alt directiu d'una empresa molt important de Mollerussa que cobra uns 4.200 euros bruts mensuals, la seva dona, la Montse és la directiva d'una sucursal bancària de la nostra ciutat i ronda si fa no fa, els 2.000 euros bruts mensuals, tenen dues nenes i un nen de pocs mesos. L'Ajuntament considera que com a família nombrosa, tenen dret a una bonificació en el rebut de la brossa. En canvi, l'Agnès és una mare separada que s'ocupa dels seus dos fills i treballa de vuit del matí a set de la tarda, amb un jornal d'uns aproximadament 1000 euros mensuals. L'equip de govern del nostre ajuntament amb majoria de CiU, ens va dir que ara no era el moment de valorar si l'Agnès tenia dret a aquesta bonificació, que potser més endavant ho podrien valorar"

És vergonyós que els 11 regidors de l'equip de govern pensin el mateix, jo sincerament no m'ho crec, no m'ho puc creure que no vegin la diferència abismal dels dos nuclis familiars.

Ens argumenten que l'ajuntament està en un pla d'ajust molt sever i que no poden tocar res, i tornem a entreveure la prioritat dels números enfront de les persones. O comencem a treballar pel bé comú o no anirem enlloc, al contrari, aixecarem murs massa alts. No es pot governar per només uns poc!

Som conscients que les majories absolutes tenen aquestes coses, però, l'equip d'ERC a Mollerussa no ens desanimem, seguirem aportant solucions, vigilant maneres de fer i proposant alternatives per fer una ciutat de tots i per a tots, on el sentit comú imperi per davant de sentits polítics, on les diferències socials, racials i econòmiques tendeixin a desaparèixer. On l'Agnès se senti protegida i pugui veure que entre tots busquem una millor ciutat, un millor país i un millor entorn per ella i els seus fills.

Per una veu que crida “lo riu és vida”

I als pobles de la terra ja no s’oblida

Que hi ha una veu que crida “lo riu és vida”

Artur Gaya (2004)

Ben aviat serem, i en tant que serem, ens hem de començar a fer grans i a tractar temes importants i d'abast nacional sense complexos.

Ens diuen que possiblement serem el primer grup municipal de la província de Lleida que presenti la moció de suport a les mobilitzacions i accions contra el Pla hidrològic de la conca de l'Ebre en un ajuntament, i que estem trepitjant un terreny fangós. Doncs senyors, calcem-nos les botes i trepitgem fang.

O ens fem grans o no serem mai un país, o posem el tema de l'aigua sobre la taula i ho tractem en l'àmbit nacional o empetitirem tancats en realitats locals diferents. L'aigua és un bé de tots i per a tots, i l'hem de ficar sobre la taula per parlar-ne o no el tancarem mai.

Ja en temps de la República es plantejava la necessitat del transvasament del riu Ebre per solucionar els desequilibris d’abastament  d’aigua del territori espanyol. Més recentment, el passat 8 de gener, el Consell de Ministres de Mariano Rajoy, en temps de descompte d’una majoria absoluta i en funcions, va aprovar per Reial Decret un nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre desmesurat i amb accions innecessàries, que preveu abastir 465000 hectàrees més de regadiu i de la construcció de 52 nous embassaments més, sumats als 20 que hi ha actualment.

Aquest nou atac és una nova demostració de la manca de respecte i de sensibilitat de l’Estat Espanyol, que no ha incorporat cap de les recomanacions ni dels acords amb Catalunya sobre els cabals ambientals.

En l'àmbit nacional, caldrà un Pla català que agrupi tots els sectors implicats, totes les conques, tots els regants i usuaris, i parlar des de la generositat i el coneixement. El president Puigdemont va assegurar que caldrà impulsar un pacte nacional sobre l’aigua que superi els plantejaments anacrònics del Pla espanyol.

Al Pla som gent d'aigua. Mollerussa ha edificat la seva idiosincràsia, el seu caràcter, sobre el bon saber en temes d'aigua. La construcció del canal es va fer des del coneixement de molts anys d'experiència en la terra, i de ments brillants que van deixar un llegat pel nostre futur d'un valor incalculable. Som experts en aigua. Els nostres germans del sud criden angoixats i nosaltres hi hem de ser.

Ens oposem totalment a aquest Pla Hidrològic Nacional de la Conca de l’Ebre i als futurs transvasaments de l’Ebre i defensem una bona gestió del territori i dels recursos perquè es puguin utilitzar en la producció agroalimentària sense comprometre els ecosistemes i assegurant-ne un ús sostenible. Ben aviat podrem fer-ne un de nostre, basat en el coneixement, l’experiència , la sensibilitat ambiental, el farem basat en l’equilibri, en buscar consensos i posar-nos d’acord com a país, on tots hi guanyem i on tots en puguem sortir beneficiats. Lluny d’enfrontar-nos entre territoris o imposar decisions de despatxos, i des de la Plana d’Urgell hi posarem el nostre granet de sorra, perquè per nosaltres, també, LO RIU ÉS VIDA!

Ben aviat serem, i per poder ser, hem de ser a tot arreu i tractar-ho tot.

En aquest sentit, només existeix una única alternativa per combatre la desafecció política i recuperar la confiança de la gent. Això passa per la participació i la transparència, atès que la classe política és servidora de la confiança del poble i aquest ha de tenir mecanismes per practicar un control, i no és suficient una vegada cada 4 anys, ha de ser una manera de fer habitual. Siguem valents.

Participació. Una paraula plena de significats i que desperta moltes emocions. Una paraula habitual en la vida quotidiana dels municipis, en la gestió dels ajuntaments i en les activitats de les associacions. Una paraula carregada de potencialitats i de possibles riscos. Les polítiques participatives estan destinades a millorar els canals entre la ciutadania i els seus governants, no són joguets que s'empren a conveniència per tractar problemes que generen dubtes i por a qui governa.

No podem oblidar que CIU porta governant aquesta ciutat i bona part del territori ponentí, d’una forma gairebé ininterrompuda, des de fa més de 35 anys;i l'actual alcalde de Mollerussa ha format part del govern de la ciutat des de fa més de 15 anys en tres legislatures,i  mai s’ha caracteritzat per impulsar cap procés participatiu.

ERC Mollerussa creiem en els valors d’aquesta nova manera de fer política i estarem al costat d’aquells que hi creguin de veritat. De la mateixa manera, vetllarem perquè tots aquells que volen encetar en la seva dinàmica política aquests processos, no ho facin perquè ara estigui  de moda o perquè el problema que volen solucionar pot crear massa debat o generar dubtes de la seva gestió, sinó per una confiança plena en la seva ciutadania i en la nova manera de gestionar la nostra ciutat.

No pot ser que ens omplim la boca de processos participatius en pre-campanya electoral i en temes que estan damunt la taula des de fa dècades quan mai els han practicat. Això genera confusió, allunyament i poca confiança.

Si de veritat es volen posar en pràctica polítiques participatives, s’ha de fer bé i explicar amb profunditat quins temes de la ciutat abastaran; i vetllar perquè tota la informació sobre el projecte arribi amb la màxima transparència al conjunt dels ciutadans per tal que puguin prendre la decisió més encertada.

Seria bo practicar aquestes polítiques en la configuració dels pressupostos? Seria bo configurar polítiques participatives en actuacions que superin el milió d'euros? Seria bo implementar polítiques participatives en actuacions urbanístiques prioritàries del que depèn el futur de la ciutat? Seria bo implementar polítiques participatives en la realització d'infraestructures? La nostra resposta a aquestes preguntes és clara i contundent, SÍ, SÍ, SÍ i SÍ.

És obvi que el govern d’aquesta ciutat no ha tingut cap inconvenient en prendre decisions a les portes d’unes eleccions municipals que modifiquen la concepció urbanística de Mollerussa, la seva mobilitat i que poden hipotecar bona part dels recursos econòmics dels propers anys sense plantejar realitzar cap procés participatiu! Al cap i a la fi, ens afecta a tots. A més, si mirem un xic més amb atenció, ens adonarem que fins a dia d’avui no s’han fet masses coses per millorar el dia a dia de cada un dels ciutadans de Mollerussa. Ara corre-m’hi tots.

Com diria el mestre, ara no toca! Després, i fet d’una altra manera, segur que sí. Sobretot si ho impulsem els que realment creiem en l’opinió dels ciutadans. 

Al sortir d'aquella cambra, recordo que es va ajupir a la meva altura, i em va dir: escolta, recorda i sobretot no ho oblidis mai.

Moltes vegades, especialment ara, en moments de dol per la mort del meu pare, faig un repàs dels moments que més m’han marcat durant tota la seva vida. Els destrio, classificant-los per imatges, somriures, abraçades, amor, plors, tristeses; i en faig un àlbum mental mentre em pregunto: què perdurarà d'ell en mi.

Aquell matí d'estiu a Mauthausen és un dels moments més impactants que recordo i que més ha perdurat en la meva persona.

Ara, en el present, i sobretot durant aquests dies en que recordem l'alliberament d'un d'aquells camps d’extermini humà, em retornen i retronen amb força dins el meu cap aquelles paraules, aquella imatge, aquella posat.

El record de les coses és bàsic per no ensopegar de nou amb les mateixes pedres en el camí del transcurs dels temps. La barbàrie s'ha de mastegar, de tant en tant, des de l'estómac, per adonar-nos del que fa només un grapat d'anys passava a Europa, a casa nostra.

Tot fent un exercici de memòria, podem comprovar que la barbàrie no és tan llunyana, i que molta de la gent que la va viure en les seves pròpies carns eren veïns, companys, amics dels nostres padrins.

Potser va sent hora de retre homenatge pels carrers de les nostres ciutats i els nostres pobles a aquells qui van perdre la vida en aquell holocaust, i que els nostres fills recordin sempre que veïns de Juneda i Mollerussa van ser-hi. Crec que és urgent i  imprescindible dedicar un trosset del nostre, del seu municipi, a la seva memòria.

En Josep Torres Tribó, mestre durant la república a la nostra ciutat, i col·laborador de la revista satírica de Mollerussa “La Tarota” on hi signava amb pseudònim ‘Cap d ruc’ mereix un especial record en algun racó de Mollerussa, per la seva tasca en la lluita per la llibertat i el dret de les persones. No pot ser complicat, que un carrer de la nostra ciutat o una plaça, porti el nom d’en Josep, i així recordar-lo cada dia, sense necessitat d’esperar aniversaris.

El passat dijous, el nostre regidor Francesc Pla va plantejar la proposta al Ple ordinari, i ens va alegrar observar la predisposició del consistori a reflexionar-ho. Si continuem lluitant per la memòria històrica del nostre municipi, potser el següent pas serà restablir i posar en record als represaliats durant la guerra civil i així començar a curar ferides que en moltes cases, avui dia,  encara són obertes.

Ara, sóc jo el que m'estic preparant per portar el meu fill a veure camp concentració de Mauthausen, i us ben prometo que m’estic preparant per posar el gest que va tenir el meu pare i que tan m’ha marcat, per a que ell també ho recordi tota la seva vida, i així pugui transferir-ho als seus fills,  i ells als meus besnets; i que la història, encara que sigui dolorosa, quedi sempre en la memòria de tots nosaltres.