Territoris.cat :: RSS de «Esther Piqué i Continente»

Carta al Reis

Esther Piqué i Continente — Mon, 2 Jan 2017 11:08:04 +0100

Ara que acaba l'any i és temps de fer repàs dels esdeveniments i de bons desitjos pel nou any que arriba, voldria aprofitar per a fer-ho amb el cap, la veu alta i públicament.

En primer lloc, fer referència als esdeveniments que ens van portar a fer una consulta interna dins d'Unió Democràtica de Catalunya per tal de decidir quin model volíem d'encaix a Catalunya. Tot i que va guanyar l'opció del no a la independència, una part de militants, uns per convicció (als quals respecto molt) i d'altres per interessos personals i particulars, van decidir no acceptar el resultat, la qual cosa va comportar l'escissió d'una part del partit.

Amb aquest mandat legitimat per les urnes es va decidir abandonar el govern i davant la nova deriva radical de l'antiga CDC, la ruptura de facto de la coalició de Convergència i Unió després de 37 anys. El més fàcil i còmode haguera estat continuar a les poltrones i des d'aquesta posició erosionar als exsocis i exmilitants, però malgrat el que ens podia costar vàrem actuar amb valentia però sobretot amb coherència.

Això ens va suposar (primer en les eleccions al Parlament i després a les de l'estat) un desgast terrible. Per un costat no estàvem preparats per afrontar unes eleccions en solitari i, a més, havíem de lluitar amb els antics socis i militants, els quals no van desaprofitar cap ocasió per tal d'intentar vendre'ns com a botiflers. La llei d'ohm tampoc ens afavoria com a cap altre partit minoritari.

Però ara no és hora de retrets sinó d'esperança, il·lusió i bons propòsits. A pesar de tot l'anterior, els militants d'Unió estem plens d'energies renovades per tal de tornar a aixecar-nos i ara, sense cap condicionant, caminar de nou a poc a poc i amb bona lletra.

Aquest nou any començarem una nova travessia que haurà de tenir en compte els trets essencials que volem defensar, en primer lloc les persones en tota la seva extensió: família, valors, educació. Tot això, acompanyat de mesures que fomentin l'economia del nostre país, motor essencial per tal de tenir capacitat de crear llocs de treball, que és la preocupació més important. Finalment, negociar l'encaix del nostre País que contempli un finançament just i suficient, que ens reconegui i respecti la nostra cultura i singularitat.

Més endavant espero poder anar explicant amb més profunditat aquesta nova etapa però, per ara, demanar a Ses Majestats que ens portin tolerància i bon seny a tots i totes les Catalanes.

Carta oberta a MOVISTAR:

Esther Piqué i Continente — Thu, 15 Dec 2016 18:18:01 +0100

Són les dues del migdia del dia 14 de desembre, arribo a casa a dinar i preparar uns documents per internet doncs amb la meva vista cansada el mòbil se'm fa molt pesat.

Veig que la connexió a internet de MOVISTAR va i ve, així que reinicio el router i l'ordinador per si hi ha hagut alguna incidència.

Com no se soluciona el problema truco al 1004, després d'escoltar tot un seguit d'ofertes (que sincerament se les podrien estalviar) aconsegueixo interactuar amb una màquina que m'informa que tinc una avaria i que quan estigui solucionat m'informaran....????

Em quedo bocabadada però decideixo esperar pensant que serà una avaria curta.

Són les sis de la tarda i la connexió segueix igual, així que decideixo tornar a trucar per informar-me de com està la situació, la màquina en qüestió és molt espavilada i detecta que ja havia trucat i en tornar a dir que m'informaran de quan estigui solucionat.

Són les 11 de la nit i ja una mica impacient perquè m'està ocasionant certs problemes torno a trucar, ara no m'ha reconegut però la resposta és la mateixa, així que ho deixo per impossible i penso demà estarà solucionat.

Dia 15 de desembre: em desperto i després d'esmorzar poso en marxa l'ordinador i la meva sorpresa és que la situació segueix igual, així que decideixo trucar al 1002 per intentar poder parlar amb algun responsable i no amb una màquina.

La seqüència de la trucada és de traca, et dóna diferents opcions, una d'elles si té problemes amb la seva connexió, pot utilitzar la pàgina web (espero que algú em digui com es fa això sense connexió..., en fi) finalment arribo a la que m'interessa, "per altres opcions esperi", això sí mentre et fan esperar et bombardegen amb una bateria de promocions per veure el futbol, cine, etc. Finalment parlo amb un operador amb accent sud-americà molt amable al qual li explico el motiu de la meva trucada, em fa esperar una estona i em diu que em passarà amb un tècnic, aprofita l'ocasió per intentar vendre'm un terminal, la meva paciència s'està acabant i li contesto que si això segueix així, no solament no m'interessa el terminal sinó que el que faré serà donar-me de baixa, calla i quan torna a parlar és per preguntar-me si entenc el català, no entenc res i amb sorna li pregunto si així s'arreglarà abans l'avaria, em diu que els tècnics disponibles són catalans no m'ho puc creure!, està clar que li responc que sí, em passa amb el tècnic, una dona castellanoparlant, alè tu, que m'informa que hi ha una avaria i que quan estigui arreglada, em trucaran (porto des d'ahir al migdia sentint el mateix, això sí, ara no m'ho diu una màquina sinó una tècnica catalana que em parla en castellà).

M'han superat, de veritat, en insistir a preguntar si l'avaria es resoldrà avui, demà o l'any que ve, la seva resposta és que no li parli tan alt, li dic que és el meu to de veu i la seva resposta és que em penja, estic al·lucinada!

Al veure que no podré treure l'entrellat començo a escriure aquest relat i oh sorpresa!, són les 10,40 hores i sona el telèfon trucant del 1002; il·lusionada agafo la trucada i una amable màquina em diu que l'avaria està resolta (jo segueixo sense connexió) i que si continuo amb problemes, m'esperi així ho faig i al final surt un operador molt amable que em torna a dir que hi ha una avaria a la zona i que no sap quan s'arreglarà. Li demano que em digui com puc fer una reclamació per escrit i la seva resposta és que truqui al 1004 i que esperi per valorar la seva atenció.

Està clar: penjo, perquè a pesar de ser amable no m'ha resolt res i sorpresa!, s'han assabentat que no he contestat l'enquesta i em truquen perquè ho faci (estic a punt de tirar el telèfon i que consti que sóc una persona molt pacifica però estan a punt d'aconseguir que surti la meva part més indesitjable).

Al final he aconseguit l'adreça: MOVISTAR apartat de correus 151.124 28080 Madrid, per enviar la reclamació.

Espero a veure si això s'arregla per poder posar el final de l'odissea.

Carta oberta a Josep Simó

Esther Piqué i Continente — Wed, 12 Aug 2015 12:45:58 +0200

Fa uns dies vam veure en un mitjà digital, la carta oberta del Sr. Josep Simó i Ribera, en la qual descarregava tota la rancúnia acumulada en els darrers anys al partit d’UDC, que per altra banda militava voluntàriament.

Una persona comentava “ha d’estar molt emprenyat” i és clar que està molt emprenyat durant molt de temps ha estat estirant la corda i al final s’ha trencat.

Mentre va ostentar diferents càrrecs mitjançant el partit, Diputat Provincial, President del Comitè Executiu Comarcal d'UDC del Pla d'Urgell entre d’altres, no va tenir problemes amb les decisions que es prenien, en el moment que hi ha un altra persona al capdavant comencen les discrepàncies i tan democràtic que diu que és a partir d’aleshores no accepta les propostes de la majoria.

Aquesta situació s’ha perllongat en el temps, fins a arribar a les darreres eleccions municipals en les quals de manera unilateral el Sr. Josep Simó proposa a CDC les persones que formaran part de la llista de CIU per Mollerussa.

Comdiu el Sr. Simó l’encapçala ell militant d’UDC, la Sra. Dolors Bargallò, que va ser militant l'any 2010, però que com ella sap perfectament, quan un militant deixa de pagar la quota corresponent causa baixa automàticament, i els segueixen la “jove” d’en Josep Simó, Mònica Segués i la Sra. Griselda Soteras, pel que fa a aquestes darreres, suposo que van omplir la butlleta de militant, no ho nego, però aquestes butlletes, mai van ser tramitades.

Aquesta situació del tot irregular no va ser denunciada públicament per tal de no menyscabar els resultats de la federació. En veure que ningú li mostrava una oposició pública es va anar encoratjant-se pensant que era el seu “cortijo” fins a arribar a la votació interna d’UDC el passat 14 de juny.

El comportament durant la jornada per part d’alguna persona va ser deplorable, però la del Sr. Josep Simó quan es va adonar que el resultat no era el que ell esperava, només es pot comparar amb la d’un nen petit quan no sent surt amb el que vol, sincerament no va estar a l’alçada.

També diu en el seu escrit que no se sentia representat per aquestes persones i que no han estat a l'alçada, en referència al Sr. Joan Sangrà i la Sra. Lorena Jurado, i té raó mai han estat a la seva alçada” perquè sempre han pres les decisions de forma democràtica i pensant en la majoria, no tothom es creu que és el melic del món, i sense cap altra interès que el de servir i no de “servir-se”.

Diu que en el dies vinents pensarà en el seu futur, suposo que tardarà més que uns dies doncs com ha fet durant els últims anys valorarà primer el seu interès. Espero que l'encerti.

Per acabar, només dir que a pesar que és una realitat que han marxat alguns militants, a la majoria dels quals els desitgem molta sort, el partit està més viu que mai, amb sàvia nova, tenim programa i tenim els millors candidats. #LaForçaDelSeny