El lema d’enguany “Salut mental, a la comunitat i a la feina” aposta per la defensa d’una societat més justa, més inclusiva, que respecta els drets i la diferència, generadora d’oportunitats per a les persones. Arran dels fets succeïts el passat 1 d’octubre a Catalunya, i atesa la situació d’excepcionalitat que està vivint el nostre país i la seva gent, hem decidit que no podíem celebrar res. Fa anys que lluitem per la promoció i defensa dels drets de les persones que pateixen problemàtiques de salut mental i avui ens toca revisar també la lluita pel respecte als drets fonamental de tota la ciutadania.

No fa massa temps enrere, les persones amb un problema de salut mental eren ciutadans privats d’identitat i de paraula, exclosos i reclosos. Des del anys 70 s’ha fet molta feina i s’ha avançat molt. Hereus i orgullosos d’aquelles conquestes seguim treballant  per la defensa dels drets bàsics de les persones amb un problema de salut mental. Perquè quan les persones exerceixen la seva ciutadania, el seu patiment disminueix i parlem d’un apoderament major, però també tenim una societat més justa, més digna i més democràcia.

Aquests dies, però, assistim esfereïts i perplexos a un nou escenari on la societat catalana en el seu conjunt ha estat víctima d’una vulneració indiscriminada d’alguns dels seus drets més fonamentals. Aquesta situació d’excepcionalitat ens ha impedit enguany trobar-nos amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, una trobada festiva i reivindicativa en la qual posem en valor la conquesta de drets de les persones i assenyalem mancances, necessitats i reptes nous.

La vulneració de drets té un impacte directe sobre la vida de les persones i sobre la seva salut, també la mental. Per això sentim dolor i impotència, però sobretot molta tristor. Els drets humans són eines de canvi i transformació social i no els podem malmetre. Una societat justa i cohesionada cal que els defensi i els promogui. I per això avui no podem celebrar res.

Pel que fa a la situació de la salut mental al territori de Lleida, valorem molt positius els esforços que s’han realitzat des de les diferents administracions, però ens preocupa que institucions que no han apostat mai pel model comunitari ni per la defensa dels drets de les persones amb trastorn mental i les seves famílies, hagin estat receptors dels grans ajuts per tirar endavant aquest model.

Des del moviment de persones afectades i les seves famílies a Lleida considerem que hi ha molta feina a fer encara. S’ha fet una forta inversió a nivell hospitalari, però no veiem una implantació clara i efectiva del model comunitari. Moltes famílies continuem sense tenir els suports que necessitem en el nostre dia a dia, no veiem tampoc que les persones que es troben derivades des de fa anys a Reus puguin tornar en breu, i continuem veient vulneracions de drets i llibertats.

Per això, continuarem lluitant cabuts i persistents contra la vulneració dels drets i la conquesta de la ciutadania plena.

En l’esdeveniment, organitzat per l’Associació Salut Mental Ponent i Salut Mental Catalunya en una jornada festiva i alhora reivindicativa, es va posar de manifest les greus mancances que encara arrossega l’atenció a la salut mental al nostre país.

Amb el lema “Prevenció, la clau de l’equilibri” es va posar l’èmfasi en la necessitat d’una correcta prevenció i promoció de la salut mental.

Aquest any s’han complert 30 anys de l’aprovació de la Llei General de Sanitat, que va servir com espoleta, per sort, de la reforma que va determinar el tancament dels vells psiquiàtrics.

Els antics hospitals psiquiàtrics s’havien de reconvertir en centres de rehabilitació i havien de néixer les mini residències. La reforma havia d’integrar al sistema sanitari general els serveis especialitzats per a la seva coordinació amb l’atenció primària i l’assistència social.

La realitat va ser una altra, no es van crear els recursos necessaris i en el 80% dels casos els familiars es van convertir en cuidadors informals, sense formació ni suports necessaris.

El resultat de tot plegat ha estat un agreujament en molts casos per manca de suports i un increment de les malalties mentals fins i tot en el propis familiars cuidadors, desbordats per la impossibilitat de fer-hi front en condicions adequades.

A Lleida, la situació encara va ser més greu perquè si la salut mental va ser la ventafocs del sistema sanitari, aquí, a més, mai vam disposar d’un  hospital psiquiàtric com a tal en condicions. Les persones van ser derivades a Saragossa i també a Reus, on encara avui en dia se’n deriven i que esperen poder tornar algún dia i recuperar els anys perduts allunyats de la seva familia i del seu entorn.

Cal reconéixer els esforços que han realitzat les diferents administracions en el últims anys per solucionar aquest greu problema però estem lluny de disposar encara dels recursos que són realment necessaris, així com dels mitjans destinats a la prevenció i promoció de la salut mental.

La prevenció és fonamental per evitar l’adquisició d'una malaltia o preveu-re-la en persones sanes i per detectar-la en estadis precoços on podem establir mesures adequades per impedir la seva progressió. Permet aplicar mesures adreçades al tractament i a la rehabilitació, amb la finalitat d’alentir l’agreujament, intentant millorar la qualitat de vida i també pot ajudar a evitar recaigudes.

Tenim molta feina a fer encara en l’atenció a la salut mental. Ens calen més recursos, però també una altra forma d’atendre-la, una forma que possibiliti la inclusió en la comunitat, amb respecte als drets de la persona i la no discriminació: l’OMS ho considera com una de les seves prioritats.

Necessitem millorar la intensitat de suport a l’habitatge perquè no quedi ningú exclòs, destinar places residencials per a les persones més vulnerables o amb més dependència, millorar el suport i l’acompanyament a les famílies; necessitem qualitat i millora en la prestació de serveis, psicoteràpia des de la xarxa pública, garantir l’accés als recursos independentment d’on visqui la persona i l’abordatge des de la prevenció i promoció per atendre millor la infantesa o per tal d’evitar la malaltia o el seu agreujament.

Des del moviment associatiu estem lluitant per la construcció entre tots d’una nova manera d’atendre la salut mental. Amb la implicació de tots, administracions, institucions, entitats, professionals, familiars, persones afectades en primera persona i societat en general creiem que és possible.

Per això, en el Dia Mundial de la Salut Mental reclamem junts “Prevenció, la clau de l’equilibri”.

Què és la salut mental?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental no és solament l’absència de trastorns mentals, es defineix com un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat.

I no només això, la dimensió positiva de la salut mental es destaca en la definició de salut que figura en la Constitució de l’OMS: «La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties».

És importantíssim tenir cura de la nostra salut mental per tal de poder gaudir d’una bona salut i, per tant, d’un bon estat de benestar. 

Per contra, cada cop hi ha més persones que pateixen trastorns mentals. Segons dades dels últims estudis, una de cada quatre persones en patirà un al llarg de la seva vida. Es calcula que aproximadament el 20% dels nens i adolescents del món tenen problemes mentals, i en totes les cultures s’observen tipus de trastorns similars. 

Un dels més greus i coneguts per tothom, la depressió, es caracteritza per una tristesa i una pèrdua d’interès constants, que s’acompanyen de símptomes psíquics, comportamentals i físics. A nivell mundial està classificada com la causa més important de discapacitat.

La situació de crisis que estem patint en l’actualitat ha tingut repercussions importants en la salut mental de la població europea i incrementa el risc de patir qualsevol trastorn derivat de la precarietat, de l’atur i d’una major vulnerabilitat.

Altrament, l’estigma que pesa sobre els trastorns mentals i la discriminació de les persones afectades fa que les persones no sol·licitin atenció de salut mental. Segons l’OMS, contràriament al que es podria pensar, els nivells d’estigma són més elevats en les zones urbanes i entre les persones amb un nivell d’educació més alt.

Davant de tot això, tanmateix, ens trobem amb uns recursos clarament insuficients.

Precisament, l’”Estudi de la situació de les persones amb trastorn mental sever al territori de Lleida 2012”, un treball conjunt de la Coordinadora Salut Mental Catalunya - Terres de Lleida i la Universitat de Lleida, presentat recentment, ha posat de manifest aquesta mancança al nostre territori.

La salut mental ha patit un retard històric en el desplegament de serveis, tant sanitaris com socials, laborals i educatius. Mentrestant, les persones afectades han vist disminuïts de forma important els seus drets per una manca de protecció i d’inversió, i moltes famílies s’han vist superades per la sobrecàrrega tan elevada que els ha suposat tota aquesta situació.

En els últims anys, però, s’han fet esforços importants per avançar i algunes línies encetades que han donat bons resultats han quedat ara aturades a conseqüència de les retallades en les polítiques públiques.

Des de les Associacions de persones afectades i dels seus familiars lluitem per millorar aquesta situació. Cal que les administracions apostin fort per programes i serveis especialitzats i per una major coordinació.
Només d’aquesta manera podrem aconseguir una societat més sana i més justa i una igualtat real dels seus ciutadans.