Territoris.cat :: RSS de «Francesc Pena»

Carta oberta a la pagesia de la fruita dolça

Francesc Pena — Sun, 1 Mar 2020 15:53:32 +0100

Vull posar per escrit la tasca sindical realitzada en el sector de la fruita dolça d'Unió de Pagesos, agrair la gran feina del Xavier Gorgues, i posar en relleu totes les hores que hem destinat a buscar solucions per a la crisi del sector.

Sempre hem defensat que la crisi va començar el 2014, abans del veto rus. Això és important perquè la Comissió Europea, entre el 2014 i el 2017 només va autoritzar mesures extraordinàries pel veto rus, i no pas per disposar de dades que demostressin una crisi de preus en origen. Enguany ho hem tornat a patir. Segons el Ministeri, la caiguda del preu del 2019 respecte al del 2018 és només de 6 punts, quan l'Observatori de preus indica caigudes del 27%.

La gent es pot preguntar com pot ser que si totes les organitzacions agràries, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Afrucat van apostar per un Pla d'arrencada, aquest només es va executar a Catalunya. Doncs perquè algun sindicat agrari no va defensar el mateix a Catalunya que a Espanya.

Hi ha uns quants èxits sindicals per al sector que només ha treballat Unió de Pagesos. El 2016 vam aconseguir que la Comissió Europea inspeccionés Espanya i l'obligués a modificar la normativa de la Política Agrària Comuna (PAC) per tal de permetre que els joves que s'incorporen al sector de la fruita dolça, entre altres, poguessin accedir als ajuts directes (pagament bàsic més pagament verd). Per a la propera PAC, treballem perquè cap productor de fruita a títol principal en quedi exclòs.

En altres casos n'hem estat els impulsors. El 2017 vam aconseguir l'Observatori de preus de referència, alhora que hem aconseguit una millora dels mòduls d'ajut en el Contracte Global d'Explotació, i la circumscripció econòmica de la fruita a Catalunya. El 2019 vam aconseguir el Pla d'arrencada i que la pagesia tornés a tenir accés a la convocatòria dels ajuts a la modernització del Contracte Global d'Explotació 2020. Any rere any, hem aconseguit una adequació de la fiscalitat per la pèrdua d'ingressos del sector, per crisis de preus i per danys climàtics, i recentment, el compromís de mesures de finançament del capital circulant.

Continuem treballant per aconseguir, en l'àmbit estatal, un Pla de reconversió/reestructuració, unes dades de preus reals i transparents, i que els agricultors a títol principal accedeixin al pagament bàsic i verd. També insistim que la modificació de la Llei de la cadena alimentària del 18 de febrer no posa fi als abusos dels contractes en dipòsit entre la pagesia i un magatzem privat o un assentador de Mercabarna, i que això permet la venda a resultes.

Pagesia i Administració han apel·lat a la unitat del sector, però no tota la pagesia està d'acord amb algunes mesures. En canvi, cal tenir en compte que tant Afrucat, l'entitat econòmica que agrupa més producció, com Unió de Pagesos, el sindicat majoritari, apostem per un Pla d'arrencada estatal, com a mesura a curt termini, i per una extensió de norma per vendre millor la fruita a mitjà termini (planificació de la producció i comercialització, millora de la qualitat del producte, innovació pròpia i promoció útil per a la pagesia).

Seguim treballant per acabar amb la crisi. Tot i que el Ministeri s'ha afanyat a millorar algunes carències de la Llei de la cadena alimentària, cal que abordi mesures urgents per posar fi, de debò, als abusos encara no resolts. Els fructicultors seguirem i, si cal, no ens cansarem de sortir al carrer fins que el Ministeri ens escolti i ens faci costat.

Urgeixen mesures estatals per a la fruita dolça

Francesc Pena — Tue, 31 Dec 2019 15:13:42 +0100

La normativa de la Política Agrària Comuna (PAC) atorga a la Comissió Europea (CE) la capacitat de dictar mesures extraordinàries en cas de pertorbació de mercat causada per caigudes significatives de preus, i prohibeix als estats atorgar ajudes al sector agrari per crisis de preus (però no per a mesures de foment de l'activitat agrària). La CE només va establir mesures extraordinàries des del 2014 al 2017 i, exclusivament, per pal·liar l'efecte del veto rus a les importacions europees. El 2018 va dir que no continuaria aplicant mesures per fer front al veto rus. Però és que aquest 2019 el Ministeri d'Agricultura no ha demanat cap mesura extraordinària a la Comissió Europea. Com pot ser això?

La resposta rau en els preus que comunica el Ministeri a la CE i que només indiquen una caiguda del preu en préssec del 6% el 2019 respecte al 2018 (la caiguda de preus baixa fins al 3% si només analitzem les dades de la Comissió Europea per a Espanya i per préssec). Una caiguda del preu en origen d'un sol dígit no justificaria l'establiment de mesures excepcionals per part de la Comissió. Però és aquesta dada real? A Unió de Pagesos denunciem fa temps que els preus que comunica el Ministeri a Europa no són reals des del 2014. No ho són, i ara ho podem corroborar, perquè els preus sectorials de referència del préssec i la nectarina que recull l'Observatori agroalimentari de preus (amb validesa estadística gràcies al fet que els preus agraris van ser incorporats el 2017 en el Pla estadístic de Catalunya, fruit de la insistència d'Unió de Pagesos), avalen una caiguda del preu en origen en préssec del 27% a Catalunya. Aquest percentatge sí que justificaria la declaració d'una situació de pertorbació de mercat i l'establiment de mesures per part de la Comissió Europea. Però Espanya no ho va demanar, ja que no disposa de cap dada que ho avali.

Ha de ser responsabilitat del Ministeri, doncs, l'articulació de mesures per pal·liar la situació. I quines són les que pot aplicar? Les mateixes que Unió de Pagesos ja li va reclamar el 2017, quan va començar a redactar el seu Pla per a la millora de la fruita dolça, perquè entenem que són les úniques que poden tenir un impacte a curt termini per a tot el sector: un Pla d'arrancada per retirar 10.000 hectàrees del mercat, un ajut d'estat per atorgar liquiditat al sector i evitar que enguany abandoni l'activitat més pagesia, a més d'unes mesures fiscals que adeqüin la pèrdua d'ingressos a l'esforç de fiscalitat que se li demana al sector (adequació de mòduls de l'IRPF, increment de les despeses de difícil justificació, exempció del pagament de les quotes de la seguretat social i del pagament de l'IBI de rústica, a compensar als ajuntaments per part de l'Estat). Aquestes propostes, ara consensuades amb el sector i els ajuntaments de la zona fruitera de Lleida, són les que han de marcar el camí perquè els productors ens en sortim a curt termini. El sector també necessita una reestructuració de l'oferta per fer front a la concentració de la distribució organitzada i poder generar valor que repercuteixi en els preus rebuts per la pagesia.

Un altre any on el sector fructícola perdrà actius

Francesc Pena — Thu, 1 Aug 2019 14:01:00 +0200

Aquest és un any de rècord per a les centrals, mentre que per als pagesos és un altre desastre, i ja en van sis

Aquest any vam començar la campanya amb la por al cos per la previsió d’augments productius a Catalunya, la vall de l’Ebre i la Unió Europea. Els preus que escoltàvem de les produccions del sud de la península i de Marroc feien esfereir.

Quan va entrar el primer fruit de pinyol al mercat, es van complir els pitjors presagis, amb uns preus per al pagès que quedaran per sota la campanya passada, si no es modifica la tendència dels inicis de campanya que marca l’observatori de preus de referència de la fruita fresca del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. S'han hagut de revisar les previsions de collita inicials a causa d'algun mal quallat, que tot i no ser general ni per zones ni per producte, hi és. Per les dades de volums fins ara hauríem de parlar de produccions a la vall de l’Ebre equilibrades amb la demanda.

Les temperatures pròpies del més de març que vam viure entre el maig i la primera meitat de juny no van permetre una multiplicació cel·lular adient. Això, afegit a la sobtada onada de calor dels darrers dies de juny van fer que els arbres reaccionessin amb un tancament d'estomes, aquest fet va provocar que el fruit no es pogués desenvolupar i el producte quedés petit. Aquesta abundància de producció petita ha enfonsat els calibres, C, B i A a preus per sota el cost de producció a la majoria d'explotacions. Fem una parada, si tenim menys calibre amb les mateixes unitats per hectàrea, tenim menys producció!

A tot això hi hem d'afegir la fruita cremada pel sol, que en les produccions de pera i poma al Baix Segre pot ser de fins el 40 % i, en pinyol, d'entre un 20 i 25 % en nectarines i entre un 10 i 15 % en préssecs i paraguaians. Per aquests motius, jo em pregunto per què no s’ha sortit a dir que hi havia menys producte, a veure si el mercat reaccionava una mica? Ens trobem amb un peu a l’altre costat de l’equador de la campanya, els estocs no són res de l’altre món i fins i tot diria que estan per sota l’històric a primers d’agost.

I per si el fructicultor de Catalunya no en tenia prou, haurem d'interioritzar un 20% d’increment dels costos salarials. Senyors experts, algú ens pot il·luminar per quadrar els comptes, perquè la majoria de professionals ja hem arribat al cap del carrer, i sabeu que hi hem trobat? Doncs una tàpia, era un carrer sense sortida.

El més trist de tot plegat és que segur que serà una altra campanya de rècord..., positiu en aquest cas, per les centrals, intermediaris, brokers diversos, i centrals de compra d’àmbit europeu, que enguany que hi havia producció per fer ofertes i promocions, n’han fet menys que l’any passat, quan no teníem producció.

Esperarem a veure com evoluciona la resta de la campanya, però hem de tenir present que portem sis campanyes sense cobrir costos.

Així també, estem esperant alguna mesura de suport del Ministeri d’Agricultura, que tot i fer-nos perdre un hivern analitzant el sector, no ha pres cap mesura per reestructurar el sector fructícola de forma ordenada, i ho ha deixat tot en mans de les OPFH i el pressupost dels seus productors. Per cert, volem recordar com ens van enganyar prometent que es farien càrrec del 50% del Pla d’arrancada si arribàvem a les 1.000 hectàrees interessades, aquest hivern. Per tant podríem resumir, pressupost del Govern d’Espanya destinat a la crisis fructícola: zero euros.

El pla català d’acció de la fruita és una eina positiva, que potser hauríem d’haver engegat el segon any de veto rus. El vàrem enllestir l’any passat i, tot i que encara és aviat per veure'n els resultats, en la mesura més important, pressupostàriament, el pla d’arrancada, ens hem trobat amb canvis de normativa entre el text consultat i el publicat, que han exclòs a professionals. Esperem que el departament rectifiqui i publiqui una nova convocatòria d’ajuts a la arrancada, per donar cabuda als que seran exclosos, i que no ho haurien hagut de ser, de la primera convocatòria del 2019.

Fer promoció és interessant, però d'escassa efectivitat si no tenim més recursos, i aquests haurien de venir de la circumscripció, igual que la resta d’eines, però ha tornat a passar una campanya i no les tenim. Sabem que implantar eines de calat costa, però als pagesos no hi arribaran si no es prenen decisions ja!

També, volem recordar que hi ha mesures de mercat que requereixen pocs recursos econòmics, com ara acordar retirar del mercat les qualitats inferiors en cas de crisi, planificar millor la producció i el seguiment del mercat, millora de la qualitat, i que també depenen que des de la circumscripció econòmica es vulguin fer servir.

Com he indicat, cal prendre decisions ja i com més consensuades millor.