L’Estat espanyol ens ha demostrat la seva incapacitat i manca de voluntat per atendre les necessitats bàsiques en àmbits com la mobilitat, el repoblament o el suport al sector primari, mentre perpetua l’espoli fiscal a Catalunya. Tampoc no ha dubtat a utilitzar el seu aparell judicial per entorpir i aturar avenços legislatius, limitar la nostra capacitat d’autogovernar-nos, perseguir l’independentisme i la voluntat majoritària dels catalans i les catalanes de decidir democràticament el seu futur. És per això que continuem ferms a fer passos endavant en la resolució del conflicte polític i en l’exercici del dret a l’autodeterminació. I la millor manera d’arribar a la independència és amb un referèndum.  

Cal defensar Catalunya, i les dones i els homes d’Esquerra Republicana son els qui millor sabem fer-ho. Portem 92 anys fent-ho. Esquerra Republicana defensem Catalunya sempre i a tot arreu. Defensem la llibertat nacional dels Països Catalans, treballem per la independència de Catalunya i a la vegada per ampliar drets i condicions de vida dignes. Defensar Catalunya i defensar la gent de la plana de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran és el que hem fet aquests 4 anys al Congrés i al Senat, gràcies a la fortalesa que la ciutadania de Catalunya ens ha donat i que ens ha fet decisius per complir els nostres compromisos.  

Ens vam comprometre a treballar per la llibertat dels presos polítics i ara son en llibertat. Ens vam conjurar a treballar per l’amnistia, i hem aconseguit eliminar el delicte de sedició del codi penal, 200 anys després de la seva creació. Hem aconseguit que l’Estat espanyol assumeixi, per primer cop, que existeix un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.

Però també hem defensat Catalunya i la seva gent blindant l’ús del català a l’escola, empenyent el govern espanyol a limitar els preus dels lloguers per fer front a l’emergència habitacional. Hem buscat la màxima utilitat a la ciutadania augmentat les pensions publiques i el Salari Mínim Interprofessional. Hem defensat a tothom, donant suport a les lleis que han blindat i han garantit nous drets a les dones i al col·lectiu LGTBIQ+, com la Llei Trans.  

L’exigència d’unes infraestructures dignes per Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran ha estat una de les nostres principals reivindicacions a Madrid, perquè sabem com en son d’importants unes carreteres en condicions i un tren digne per a multiplicar les oportunitats de la ciutadania i per frenar el despoblament. Hem reclamat un tren digne per als veïns i veïnes del Pla d’Urgell que el veuen passar literalment per davant de les seves cases i no el poden utilitzar per la falta de freqüències i les incidències constants. La Generalitat oferirà el servei en lloc de Renfe a la línia de tren entre Lleida i Cervera a partir del 2025 i en duplicarà les freqüències. Voldríem que demà mateix passin el doble de trens, perquè sabem que més trens són més oportunitats per al territori, per això reclamem a Renfe -que té els trens i el personal- que doni resposta a les necessitats de la gent. També hem exigit un calendari de les millores estructurals que necessita l’autovia A-2 per ser una via en bon estat i segura i hem desencallat els recursos per construir una passarel·la a l’alçada del Palau d’Anglesola. La modernització del Canal d’Urgell ha estat una altra de les nostres reivindicacions, perquè l’Estat hi destini els recursos suficients per garantir l’activitat agrícola de la nostra pagesia.

El 23 de juliol tenim una oportunitat única per defensar Catalunya, el Pla d’Urgell i Mollerussa. No la desaprofitem! 

Inés Granollers, candidata d’Esquerra Republicana al Congrés
Sara Bailac, candidata d’Esquerra Republicana al Senat

En diverses ocasions, el Conseller de Territori i Sostenibilitat de l’anterior Govern (Departament aleshores responsable de les autoritzacions ambientals de les activitats industrials) va dir públicament que el nou projecte no tiraria endavant si no hi havia consens. Finalment, però, l’anterior Govern va donar l’autorització ambiental, mentre el Conseller estava en funcions, en un moment en que el projecte generava més dubtes que mai.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya de les Garrigues volem deixar clar que el projecte de Tracjusa és història i qualsevol altre projecte que es plantegi a la comarca haurà de reunir uns requisits mínims de respecte al territori i a la gent que hi viu.

D’entrada, sempre hem defensat que la gestió de purins es faci prioritàriament en el marc del sector primari. Els purins poden ser un recurs i, com a tal, amb bones mesures de tractament, poden ser un punt d’inflexió en la viabilitat de les explotacions ramaderes i contribuir alhora al model d’economia circular que promou el govern. No obstant, creiem que destinar o utilitzar altres recursos en el tractament de purins provinents de fora del sector primari afecta directament les possibilitats econòmiques de les explotacions, que ja de per sí es troben extremadament sotmeses a càrregues econòmiques i administratives.

Així doncs, estem a favor d’una economia circular on s’aprofitin els subproductes orgànics, prioritzant els que genera el sector primari, perquè deixin de ser un problema per esdevenir una nova font d’energia renovable i dinamitzin l’economia local.

Si el nou projecte BIOGAP (nom amb el qual sembla que es coneixerà el projecte) va per aquest camí, ens trobaran al costat. Si, per altra banda, opten per la incineració de residus industrials i combustibles derivats de residus inorgànics (CDRs), col·laborant així a augmentar les emissions de CO2, ens tindran enfront.

La comarca de les Garrigues no es pot permetre incorporar noves instal·lacions de tractament de residus urbans i industrials aliens. L’economia circular es basa en la reutilització, la reducció i el reciclatge, per tant, en una comarca on els nivells de separació i les quantitats de residus generats són dels més negatius a nivell de país, una nova instal·lació que per a fer-se viable prioritzés materials inorgànics de fora de la comarca faria inviable un model local d'economia circular i sostenible. 

És més, creiem que cal un projecte que sigui viable, equilibrat, sostenible i que posi la salut dels veïns i veïnes de la comarca al centre. Les condicions atmosfèriques i els nivells de contaminació actuals, en especial de les Garrigues, ens alerten davant l’increment d’emissions que poden suposar nous focus industrials. La reducció d’emissions de CO2 i d’altres gasos d’efecte hivernacle és, per descomptat, necessària a nivell global i també a nivell local.

Si el Govern actual aposta realment per rebaixar les emissions de CO2, tal com va demostrar amb la moratòria per als projectes en tràmit de noves incineradores, caldrà que acompanyi la concreció del nou projecte BIOGAP i vigili molt de prop el tipus d’activitat que finalment s’hi realitzarà.

Per això cal, de manera general, fer un exhaustiu seguiment dels compostos orgànics volàtils, els precursors d’ozó troposfèric i la resta de gasos contaminants que tan sovint posen en alarma els indicadors de l’estat atmosfèric i, més concretament, que el nou projecte tingui com a element estructural el control de les emissions.

La Federació Regional de Lleida i la Federació Comarcal de les Garrigues d’Esquerra Republicana de Catalunya defensem i defensarem el territori amb totes les nostres forces, continuarem estant al costat dels ramaders i treballant per garantir la viabilitat de les explotacions, demanant el màxim suport de les nostres administracions i exigint als càrrecs públics eficàcia i responsabilitat. Seguirem lluitant en defensa de la salut i la qualitat ambiental de la comarca, amb rigor en la crítica i agraint l’esforç de tots els qui treballen per la prosperitat i el benestar de la gent de les Garrigues.

Més concretament, el Tribunal Suprem ens dona la raó i l’empresa Eólia Renovables (abans Tarraco Eólica) haurà de pagar a La Granadella 4,4 milions d’euros corresponents a l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) més els interessos legals i judicials, derivats de la construcció dels parcs eòlics de Sant Antoni, Monclues i les Rotes (aquest últim compartit amb Bellaguarda).

Són més de 10 anys d’enrenou jurídic des que el 2011, el llavors alcalde Pere Miquel Guiu, va decidir firmar un conveni a mida amb l’empresa d’energia renovable, amb la intenció de rebaixar els tributs que li pertocava pagar al municipi en concepte d’obres.

Quan ERC vam arribar al govern municipal, just després que se signés aquest conveni al 2011, vam demanar un informe a la comissió jurídica assessora, el qual ens confirmava que l’ordenança municipal sobre impostos s’havia de respectar i que prevalia sobre el conveni signat.

Després d’anys batallant als tribunals, hem aconseguit que ens paguin el que ens pertoca com a municipi, ni més ni menys. I per això estem orgullosos de no haver defallit i haver continuat el camí judicial fins a la victòria.

Amb aquest cas, a La Granadella hem creat un precedent que pot ajudar altres pobles que es trobin en una situació similar. Les ordenances municipals hi són per respectar-les, ja que la seva funció és regular les activitats que es duen a terme al municipi. Per això, tothom ha de partir amb les mateixes condicions ja que tots som iguals davant la llei.

Ara, toca mirar cap al futur i decidir quines polítiques es faran amb aquests ingressos extraordinaris que tindrà La Granadella. Tenim davant nostre una gran oportunitat per fer polítiques actives que ajudin al repoblament, fer del nostre poble un poble més viu i amb més oportunitats per a tothom.

Des del grup municipal d’ERC col·laborarem perquè aquests ingressos que ens pertoquen i que han costat tant d’aconseguir reverteixin sobre la població, amb els criteris d’igualtat i sostenibilitat com a prioritaris i amb una gestió transparent i participativa per part de l’ajuntament. 

Davant les seves queixes, els retrets i la inacció, som altres qui aportem solucions. Per això, la Diputació de Lleida i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han posat sobre la taula mesures urgents imprescindibles donada la situació extrema a la que s’ha arribat: En primer lloc, amb la distribució d’aigua embotellada als municipis afectats que sufraga la mateixa Diputació i amb camions cisterna subvencionats per l’ACA. I, en segon lloc, també ha estat l’ACA qui ha facilitat la renovació dels filtres de la planta potabilitzadora per filtres de carboni, amb la finalitat d’aconseguir un millor filtratge i potabilitat de l’aigua i acabar amb els residus dels pesticides. Són solucions d'urgència per mitigar la falta de mesures acumulades durant anys per deixadesa de la pròpia direcció de la Mancomunitat que, en comptes de deixar-se acompanyar i col·laborar amb la resta d’administracions, ha posat entrebancs contínuament.

A la vegada, però, calen solucions a mig i llarg termini perquè no es tornin a repetir incidents com el que estem vivint. Una solució necessària a mig termini, que podria estar llesta en 4 o 5 mesos, seria l’actualització de la planta potabilitzadora actual, que té unes instal·lacions més pròpies del segle passat que de l’actual. Alhora, caldria fer la redacció d’un Pla Director que orienti l’estratègia de la Mancomunitat. A llarg termini, cal realitzar estudis sobre altres opcions de captació d’aigua amb els criteris de sostenibilitat i viabilitat econòmica, refer tota la xarxa de canonades i infraestructura de filtratge, modernitzar la planta potabilitzadora,

utilitzant les energies renovables i presentar-ho per rebre fons europeus ‘Next Generation’.

Som altres alcaldes de la Mancomunitat els qui portem anys fent propostes i que volem dibuixar mesures estructurals que no han volgut escoltar, fins que hem hagut de patir quatre crisis de subministrament d’aigua en tres anys. Primer, va ser el temporal Dana, després van venir les filtracions d’hidrocarburs, que es van acabar diluint per elles mateixes. Ara, dues vegades en menys d’un mes, tenim l’aigua potable contaminada amb pesticides, sense cap solució tècnica damunt la taula per part de l’òrgan executiu de la Mancomunitat i deixant a la ciutadania de les nostres comarques sense aigua de boca. Què ha fet la Mancomunitat per millorar el servei als seus municipis?

Aquesta és una pregunta de fàcil i ràpida resposta. Sobretot perquè sabem què no ha fet. En tots aquests anys, la Mancomunitat d’Aigua de les Garrigues no s’ha acollit a cap línia de subvenció de l’ACA, malgrat que alguns alcaldes ho vam demanar. En els darrers 5 anys, l’ACA ha distribuït més de 100 MEUR a través de diferents convocatòries per a fer millores en aquest tipus d’infraestructures, i és a través d'aquestes convocatòries que molts municipis i entitats gestores de l'aigua han dut a terme la modernització de les seves instal·lacions. En total, portem més d’11 convocatòries perdudes, les quals haurien ajudat a tenir un millor manteniment del sistema d’abastiment d’aigua potable i haguessin servit alhora, per a modernitzar infraestructures i la mateixa planta potabilitzadora.

La batalla partidista no servia llavors, ni serveix ara. Ha arribat el moment de deixar de fer política amb la Mancomunitat d’Aigua de les Garrigues i d'arromangar-se. Treballar per oferir un servei bàsic i digne a la ciutadania, i aportar solucions a curt termini i d'urgència, però sobretot a mig i llarg termini per a tots aquests municipis que avui no tenim subministrament d’aigua de boca, i fer que no es torni a repetir la situació que patim avui.

Sumem esforços, alineem les institucions i garantim l'aigua potable a la gent. Fer política consisteix en això: construir solucions i servir millor la gent. Des d’Esquerra Republicana volem fer passos endavant:  és el moment de transformar el model d'abastament d’aigua per convertir-lo en un subministrament net i sostenible. Ha arribat l’hora de repensar un canvi de model en el sistema de distribució de l’aigua, que sigui agraït amb l’ecosistema i econòmicament viable pel consumidor. Els alcaldes de la Mancomunitat dels municipis afectats, i en definitiva la gent d’Esquerra Republicana volem fer-ho possible conjuntament.

Després de  la dimissió de l’alcalde Josep Ramón Ibarz, es tanca un capítol de la història del nostre poble. En aquest moment, no es tracta de fer un punt i a part, es tracta d’obrir un nou capítol amb un punt i seguit; es tracta de treballar conjuntament per aconseguir l’Almacelles que tots hem somiat sempre; un poble unit, dinàmic i un referent per tota la comarca i tot el país. Un municipi en el qual tots els veïns i veïnes, siguin de la ideologia que siguin, vinguin d’on vinguin i votin a qui votin, compartim el mateix objectiu sentir-nos orgullosos de ser Almacellencs.

Tenim molts projectes començats que s’han d’acabar, tenim conflictes que s’han de resoldre i per damunt de tot, tenim ara l’oportunitat de crear un govern de consens, en el qual tota la població se senti representada i que serveixi per assentar les bases del futur del nostre poble.

Aquest són motius suficients per deixar de banda velles disputes i desavinences i centrar-nos a treballar plegats per fer d’Almacelles un poble millor. És necessari allargar la mà al diàleg, i que aquest sigui honest i porti l’estabilitat al nostre Ajuntament.

Com a regidor, m’ofereixo a fer de pont entre totes les forces polítiques i treballar per a formar aquest govern de consens fins a les pròximes eleccions municipals. Un govern en el qual tots els representants del poble tinguin veu, tant els que som elegits, com els que representen les entitats i associacions d’Almacelles; i que tots tinguem paraula en els Plens i en el dia a dia del nostre consistori. Un govern en el qual les decisions es prenguin per consens i respectant la legitimitat democràtica.

Per aquest motiu, iniciarem converses amb tots els regidors de l’ajuntament d’Almacelles i també amb les associacions del municipi, amb l’objectiu de formar aquest govern que tots desitgem i anhelem.

Al vostre servei,

Ignasi Comella Clavero

Portaveu d’ERC ajuntament Almacelles

Des de la Secció Local de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya volem manifestar el nostre posicionament contrari al macrocomplex comercial que es vol construir a Torre Salses, Go Lleida, i volem recolzar les decisions preses pel nostre grup municipal a la Paeria. Tot i ser conscients que no volem cap projecte que destrueixi el petit i mitjà comerç a la nostra ciutat, els tràmits que s’han hagut d’aprovar en la Junta de Govern Local són indefugibles. L’anterior equip de govern socialista havia deixat compromès una sèrie de passos a fer per la construcció d’aquest complex. Per evitar comprometre els nostres representants públics, i en defensa de la legalitat dels tràmits, l’actual Govern d’Entesa ha hagut d’accedir a permetre la reparcel·lació dels terrenys per obligació legal. No complir amb els compromisos assumits per l’anterior executiu municipal hagués suposat situar la Paeria en una situació d’indefensió jurídica que hagués estat nociva per la pròpia administració local i en conseqüència per la ciutadania. Per tant, lluny de demagògies i populismes, recolzem el procés fet pel nostre grup municipal com a exercici de responsabilitat sent conscients que es tracta d’un tràmit ineludible.

La sortida del Comú del govern de la ciutat no impedirà que seguim mantenint el nostre compromís electoral d’aturar qualsevol projecte comercial que no estigui consolidat a la trama urbana de Lleida, que no sigui sostenible, ni de proximitat. La Secció Local de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya seguirem treballant per evitar que Torre Salses sigui una realitat a la nostra ciutat, com hem fet aquests dos anys de govern republicà i de progrés.

A dia d’avui, tothom té molt clar (o almenys la majoria de la ciutadania) que ens trobem immersos en una greu crisi climàtica i que, per acabar amb l’escalfament global i les conseqüències desastroses d’aquest, hem de complir amb l’objectiu de tenir el 100% d’energia renovable per al 2050. Un objectiu tan ambiciós com necessari i pel qual anem ja massa tard, si més no respecte altres països europeus.

Ara bé, no es tracta només de substituir ràpidament les fonts d’energia contaminants per unes de netes, sinó també de transformar un model basat en els grans oligopolis energètics i posar al centre la ciutadania i el bé comú. S’ha de fer d’una manera planificada i tenint en compte tots els elements del nostre territori.

Per posar-nos en situació, actualment a Catalunya hi ha 811 aerogeneradors en funcionament per generar energia eòlica. Des del 2020, s’han presentat diferents projectes (actualment en tràmit) per a la instal·lació de 846 aerogeneradors més, és a dir, més del doble dels que ja es troben instal·lats. D’aquests nous aerogeneradors projectats, la meitat s’ubiquen en comarques lleidatanes, concretament són 424.

I pel que fa a projectes d’energia fotovoltaica, tenim tres comarques de Lleida que es troben entre les cinc primeres de Catalunya pel que fa a la superfície projectada per a instal·lació de parcs solars. Lidera aquest rànking el Segrià amb un total de 1.277 hectàrees de superfície per a projectes fotovoltaics. En tercera posició hi trobem les Garrigues amb 814 hectàrees i en cinquena posició al Pallars Jussà amb 629 hectàrees projectades. 

Així doncs, queda palès que hi ha hagut un augment exponencial dels projectes d’energies renovables i que gran part d’aquests es concentren a les comarques de Lleida i del Pirineu.        

Després d’un any i mig d’aplicació de l’actual decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, es constata que queda curt, que no dona resposta a totes aquestes necessitats i permet que prevalguin els interessos econòmics i de les grans empreses. Per això, és necessari modificar-lo urgentment i que esdevingui l’eina que faciliti la transició energètica de manera ordenada i d’acord amb el territori.

Algunes de les mesures que creiem que s’haurien d’incloure al més aviat possible són: garantir la participació i codecisió del territori, en concret, dels ajuntaments; establir criteris en l’àmbit de la integració paisatgística; protegir els espais naturals de valor, essencials per a la conservació de la biodiversitat; protegir els espais amb patrimoni cultural i de memòria; prioritzar la implantació en espais ja edificats: equipaments públics, canals de regadiu, naus industrials, naus agrícoles i ramaderes, zones industrials, etcètera; prioritzar i fomentar la iniciativa local: comunitats energètiques i estratègies locals per impulsar projectes mixtos en què participin els ajuntaments (com a sector públic) i en els quals també hi puguin ser les empreses i la ciutadania (com a sector privat) i, finalment, protegir els espais agrícoles, ramaders i forestals d’alt valor, d’acord amb la llei d’espais agraris, que són essencials per a la sobirania alimentària.

En paral·lel, és urgent realitzar el debat participatiu sobre el Pacte Nacional que ha de falcar i difondre el nou consens de país per avançar de forma decidida cap a un model 100% renovable, amb una planificació territorial que estableixi els percentatges territorials de renovables (potencials i necessitats) per vincular la producció i el consum com a mecanisme d’equilibri territorial i també d’eficiència de les xarxes de distribució i minimitzar, així, la pèrdua que es produeix amb el transport de l’energia. Cal, per altra banda, desplegar mecanismes fiscals i de compensació econòmica per a aquells territoris que assumeixin més càrrega d’instal·lació i producció energètica.

No ens podem permetre més demores però cal fer les modificacions legals necessàries per fer una transició energètica més justa i al servei de la gent.

Degut a la situació derivada de la COVID19, aquest serà un Orgull diferent. Les darreres setmanes, amb el decret de l'estat d'alarma i les mesures de confinament amb motiu de la pandèmia, la situació de moltes persones LGTBI+ s'ha vist agreujada, especialment els col·lectius més vulnerables, com menors, persones trans* o també migrades. La desprotecció, la marginalitat, o el doble confinament d'haver de conviure en entorns familiars hostils, demostren que les discriminacions i la fragilitat dels drets de les persones LGTBI+ són una realitat ben present a la nostra societat.

Però malgrat no ens podrem trobar en actes i manifestacions com d’altres anys, des d’Esquerra Republicana animem a tothom a seguir les diferents iniciatives i activitats online que aquests dies les associacions estan organitzant arreu dels Països Catalans i a fer visible l’orgull en la diversitat.

Una diversitat sexual i de gènere que malauradament és perseguida i castigada a molts estats, fins i tot amb la pena de mort, mentre que molts d’altres no disposen de cap mena de legislació que garanteixi els drets de les persones LGTBI+.

Després de molts anys d'activisme polític hem aconseguit avançar en l'equiparació legal de les persones homosexuals a partir del dret al matrimoni entre persones del mateix sexe (del que enguany es compleixen 15 anys), el dret dels infants a ser adoptats per famílies homoparentals i l'impuls de polítiques adreçades específicament a les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals. Catalunya va ser pionera amb l'aprovació de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. A les Illes Balears també es va aprovar la Llei 8/2016 per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per eradicar l'LGTBI fòbia,i al País Valencià la Llei 8/2017 pel dret a la identitat i l'expressió de gènere o la Llei 23/2018 d'igualtat de les persones LGTBI.

En el cas de les persones trans* i intersexuals encara estem més lluny d'una equiparació legal plena. Malgrat algunes passes que s'han donat, com la posada en marxa del model de salut trans* a Catalunya, encara queda molt de camí. No es protegeix la identitat de gènere sentit de les persones intersexuals, a les que encara se les continua practicant cirurgies, i és l'administració qui n’acaba determinant el sexe; l'Organització Mundial per la Salut, tot i deixar de considerar-la com un trastorn mental, segueix considerant la transsexualitat com una 'incongruència de gènere'; i a l'Estat espanyol, tot i l'avenç que suposa la llei d'identitat de gènere aprovada l'any 2007 que avançava en la lluita contra les discriminacions que pateixen les persones trans*, aquestes no han quedat eradicades totalment, ja que encara avui les persones trans* es troben sotmeses a un procés de medicalització per aconseguir el reconeixement de la seva identitat de gènere, esdevenint una llei que encara és patologitzant, i no es reconeix encara plenament els drets de les persones menors d'edat.

Per tot això, malgrat que en els darrers anys s'ha avançat molt en la normalització i assumpció de la realitat LGTBI+ per la societat, encara estem lluny d’assegurar els drets fonamentals de les persones LGTBI+ i d'erradicar definitivament la LGTBIfòbia. Cal continuar implementant aquestes polítiques, especialment en aquells col·lectius més vulnerables com les persones grans, les persones migrades, els i les adolescents i infants, o les persones trans*. Per tal d'assolir la igualtat real, es fa inevitable qüestionar de manera transversal la cisheteronormativitat que culturalment imposa el nostre sistema heteropatriarcal pressuposant una orientació sexual, identitat de gènere home-dona i aparences o expressions de gènere úniques.

El nostre objectiu és construir un país de drets, on es garanteixin la dignitat de totes les persones i on la diversitat sigui un dels pilars fonamentals. Perquè lluitem per un nou país on cap persona hagi de patir discriminacions de cap tipus, i pugui desenvolupar-se en lliberat en totes les etapes de la seva vida.

Volem una República catalana que tingui la diversitat per bandera. Perquè estem orgullosos de la diversitat.

La comarca del Segrià i l´Ajuntament de Lleida al capdavant, es mantenen ferms en un marc teatral amb escenificació d’obres surrealistes, en les quals els actors principals es prometen un amor incondicional amb una amnèsia global dels seus orígens fundacionals i de la seva trajectòria social i de país i, en alguns casos, també de la personal. Seran els espectadors, delerosos de que baixi el teló, els que en les properes eleccions, de ben segur posaran aquests mals actors entre bastidors.

A l’altre costat de l’escenari, a la plaça San Joan, s’erigeix l’edifici que alberga el Consell Comarcal, un ens supramunicipal que té com a missió fonamental  mancomunar els serveis bàsics dels 37 municipis de la comarca. I és aquí, on de forma silent i on malgrat tot el que ha caigut i està caient, es manté un pacte de govern entre PDeCAT i PSC/PSOE i Unió des de l’inici de la legislatura actual. El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya ja va manifestar la seva contrarietat legítima a uns acords polítics amb un partit, el PSC, amagat dels carrers ja en aquells moments i mut davant les contundents protestes socials de desaprovació pel pacte estrenat entre el senyor Ros i Ciudadanos, el partit d’un tal Albert Rivera.

El posicionament actual del PSC/PSOE  i de tots aquells que en fan seguidisme respecte al seu suport al 155, l’oposició frontal a les urnes, els brindis al sol compartits a ma alçada,  la justificació i negació  de la repressió policial del dia 1 d’octubre, han obligat a repensar molts pactes que s’havien teixit al llarg del país des de les darreres eleccions. Però tota aquesta tramuntana de canvi que ha pentinat el país, el darrer a l’ajuntament de Barcelona, no ha fet moure ni un mil·límetre el pacte de govern al Consell Comarcal.

Al darrer Ple,  que va tenir lloc a començaments d’octubre, el grup d´ERC ja va interpel·lar als consellers socialistes i els va acompanyar argumentalment per un viatge històric, als seus orígens com a partit, la carta fundacionals, els primers programes electorals, eixos de país, socials i polítics, paraules que brollaven de la boca d’un tal Felipe González. Entenem que alguns socialistes no es trobin còmodes, però paralitzats, immòbils, mantenen l´ afiliació a unes sigles que han traït a molts dels seus votants.

Hom es pregunta que és tan important pel grup del PDeCAT al Consell perquè malgrat tot, presos polítics, exiliats, indignació, eclosió del feixisme, mantinguin el pacte de govern amb ells. Des del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya entenem que no hi ha res que justifiqui allargar una situació indigna i insostenible per les cadires i el poder. El Consell Comarcal del Segrià amb tot allò que representa, es mereix tenir uns polítics que siguin dignes del poble que dignament lluita en pau i dempeus per la seva dignitat i llibertat.