Enguany, les festes majors han esdevingut massives, atès que dos anys de restriccions -a causa de la irrupció de la pandèmia- han impossibilitat aquestes manifestacions culturals festives que són essencials a la cultura dels Països Catalans. Tanmateix, hi ha festes majors catalanes en què han tornat a celebrar-se correbous, una pràctica incompatible amb el respecte i el benestar dels animals, una estultícia que posa en perill a moltes persones, sobretot a nois joves, que resulta del tot innecessària, ja que la gran majoria de festes majors catalanes ja contemplen les manifestacions culturals basades en el culte a la figura del brau, però a partir de figures de cartró-pedra, amb una rica presència de mulasses, bous de foc i fins i tot camells estrafolaris als seguicis festius d’arreu del territori català,perquè no hem d’oblidar que el tarannà pacífic, el respecte i la bona convivència, també forma part de l'èxit de les nostres festes majors.

El novembre de l’any 2019, la vila bagenca de Santpedor va celebrar una consulta popular en la qual la població va decidir posar fi a les “vaquetes”. Enguany, del 9 al 13 de juny, després del parèntesi forçós requerit pel compliment de les mesures sanitàries, Santpedor, com totes les viles catalanes, ha pogut tornar a celebrar la seva festa major a la manera tradicional. El programa de la festa major no ha inclòs les “vaquetes”, però si que ha inclòs una trobada de bous de foc de Catalunya en commemoració dels 40 anys de la recuperació d'aquesta tradició santpedorenca, una recuperació que també es va dur a terme en molts altres municipis després de la dictadura franquista, moment en què van configurar-se moltes festes majors tal i com les coneixem avui.

Enguany a Santpedor, la plaça Gran U d'Octubre va rebre, a més a més dels Bous de Foc de Santpedor, els de Valls, els de L'Hospitalet de Llobregat, els del Vendrell i la Momerota i la Momeroteta de Mataró, una extraordinària representació de les mulasses i els bous de foc més emblemàtics de Catalunya i que ha permès celebrar la festa amb tota la seva essència, ja que en tots els municipis -que per diferents vies han abolit els correbous- la festa ha millorat en molts aspectes. Això no obstant, és possible que Santpedor celebri una segona consulta sobre les “vaquetes”, ja que un grup de ciutadans ha reunit un miler de signatures per demanar-ho de nou al consistori… tan de bo no fem cap pas enrere, les festes amb bous reals no son únicament un torment pels animals, sinó que cada any hem de lamentar desenes de ferits i fins i tot morts.Enguany hi hagut, fins al moment de la publicació d'aquest article, la xifra de 6 morts als correbous del País Valencià.

Deixant enrere una pandèmia, però sense oblidar tot el que hem viscut, ara és hora de mirar endavant amb optimisme i apostar per una transformació d'unes festes cruels en unes altres sense maltractament animal. No cal dir "no a la festa", ans el contrari. Com ja vaig explicar en un article passat, erradicar els abusos als animals a les festes populars no comporta una pèrdua de les tradicions populars ni de la nostra cultura, sinó que esdevenen una reafirmació de la nostra identitat cultural en posar de manifest que la nostra és un cultura altament evolucionada.

Helena Escoda és historiadora, antrozoòloga, autora d'assaig i portaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CACC).

En nom de la tradició i de la cultura s’han comès -i encara avui es permeten- veritables atrocitats contra les dones i contra els animals

Lògicament, en una societat d’arrels masclistes les tradicions conservaran trets masclistes, però al món taurí el masclisme és quelcom inherent.

Segons les investigacions de l’antropòleg Jofre Padullés i Plata, exposades a l'obra Festes amb bous. Recorregut pel nostre patrimoni cultural a través del Corre de Bou de Cardona, els correbous no són simples vulgaritats desestructurades; la mirada de l'antropòleg permet copsar una clara relació entre la simbologia taurina i qüestions clau de la nostra cultura patriarcal.

El risc d’encarar un toro atrau molts mascles en període de jovenesa com a ritual iniciàtic a una nova fase d’una suposada masculinitat adulta representada per la figura del toro de forma simbòlica

La filosofa Marta Vericat i Torné ha analitzat amb detall els elements patriarcals presents al món taurí, i un dels punts més detallats és el paral·lelisme entre l’abús comès a les tauromàquies i l’abús comès a la prostitució, ja que ni els toros per a la tauromàquia, ni les dones per a la prostitució representen un límit per a la instrumentalització i satisfacció humana, especialment la masculina. En ambdós contextos, individus (animals i dones) esdevenen un recurs del qual se’n pot disposar a canvi de diners.

Des dels seus inicis, la genealogia del pensament occidental ha concebut la dona com un ésser inferior, subordinat a l'home i com la seva eina de possessió i reproducció. Seguint la tradició androcentrista llegada pel pensament d’Aristòtil, les dones, els esclaus i els animals eren éssers incomplets, el destí dels quals es trobava en mans de l'únic animal racional: l’home. Amb aquest rerefons, no ens hauria de sorprendre que el concepte Drets pels Animals fos entrellaçat per primera vegada a la història com una ironia burlesca en resposta al concepte Drets per a les dones, exposat a La Vindicació dels Drets de la Dona (1772) per la britànica Mary Wollstonecraft, en un assaig en el qual aquesta autora defensava a la dona com un ésser racional i, per tant, el seu dret a poder accedir a l'educació, ja que, si la dona tenia vetats drets fonamentals, sempre romandria en desavantatge respecte a l'home. Per a Wollstonecraft l’educació era el pilar en la lluita pels Drets de la Dona, i per aquest motiu la van convertir en el blanc de tota mena de burles i escarnis. En l'assaig La Vindicació de Brutus, el prestigiós filòsof Thomas Taylor (contemporani de Wollstonecraft), professor de la Universitat d'Oxford, demanava també 'drets per als animals', doncs, segons Taylor, si el raonament de Wollstonecraft que advocava pels drets de les dones es podia admetre com a racional, llavors, les 'bèsties' també haurien de tenir drets. Taylor i el seu entorn estaven ben convençuts d’haver aconseguit reduir la tesi de la senyora Wollstonecraft a quelcom absurd, però després d’anys de lluita sacrificada i dura, les reivindicacions feministes començaren a recollir els seus fruits.

Les violències masclistes i les violències exercides sobre els animals en nom de la tradició i la cultura mai són independents entre si, ans el contrari, estan completament interconnectades, raó per la qual la solidaritat també hauria de convergir

A parer meu, un grup d’emboladores que promouen la mal dita 'festa dels bous' (en tot cas seria festa dels aficionats i aficionades), on l’animal és instrumentalitzat, objecte de culte i de martiri a l’hora, representa una mala interpretació dels valors de justícia i igualtat que ha de promoure el pensament feminista, ja que en qüestió de rituals tradicionals, dones i animals som víctimes de la llei del més fort exercida pel patriarcat més primari.

Helena Escoda i Casas
Historiadora, antrozoòloga, professora de ciències socials i portaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CACC)