El grup d’Esquerra Republicana considerem l’educació viària com a essencial, i aquesta formació ha de ser de qualitat si volem que esdevingui una bona eina que serveixi per impedir futurs accidents a les nostres carreteres. Així ho vam haver de defensar tan al Congrés com al Senat, mitjançant l’entrada i aprovació d’esmenes a la tramitació d'aquesta Llei, la qual un cop més, el PSOE pactava directament amb Ciudadanos, obviant al grup d’Esquerra Republicana, i acceptant reformes que comportarien una gran pèrdua de qualitat en educació viària tan en escoles, com en autoescoles, i infravaloraria la tasca dels professors a l’hora de conscienciar els futurs conductors sobre seguretat vial; fet que des d’Esquerra creiem intolerable. Finalment, vam poder salvar, in extremis, aquest model català de proximitat i la figura del professor, quan la reforma de llei va arribar al Senat.

Realment, el que ens hauria de preocupar i ocupar a fons com a cambres legisladores, és una educació de qualitat i una bona conscienciació, si volem assolir una correcta conducta al volant. Una bona educació sensibilitza els futurs conductors i redueix notablement els accidents de circulació, per aquesta raó creiem i defensem el model d’ensenyament de proximitat que tenim al territori (a les aules, a les autoescoles de barri).

Des del nostre grup ho hem tingut sempre molt clar. L'educació viària, els coneixements vials com a llenguatge que són, s'han d'ensenyar no només a les autoescoles, també a les escoles a totes les edats. A les vies transitem una gran varietat d'usuaris, des de vianants, bicicletes i patinets fins a cotxes, autobusos i camions. Si som capaços que els futurs conductors prenguin consciència de ben petits sobre seguretat vial, serem capaços també de reduir la sinistralitat a les nostres vies. És molt important l'educació en matèria de seguretat viària, i per tant, que els professors que la imparteixin siguin professors formats explícitament per a aquesta matèria. En aquest sentit, considerem que el nou títol de ‘Tècnic Superior en Formació per a la mobilitat segura i sostenible’, serà també una oportunitat. Una oportunitat que cal sumar-se a la llarga tradició de formació i educació viària de territoris com Catalunya.

Acabo aquestes ratlles insistint en la necessitat de dignificar també les condicions laborals de tots els treballadors del sector. Des de professors d'autoescola –dels quals en depèn que una persona jove aprengui a conduir, comprenent la complexitat de la conducció i els múltiples factors de risc que hi intervenen - fins als i les transportistes professionals, pels que demanem  condicions més estables de treball i la possibilitat de jubilar-se anticipadament, entre moltes altre millores. Per tant, millor educació en seguretat viària i dignificació de les condicions de treball en el sector.

En el transcurs de la tramitació d'aquesta Llei, el PSOE es va oblidar -una altra vegada- que no té majoria absoluta. I en el seu intent d’aprovar-ho tot, amb qui sigui i sense pensar en les conseqüències dels grups amb qui pacten, al seu tràmit al Congrés i després d’uns pactes amb el grup de Ciudadanos, van intentar rebaixar l'educació viària i la tasca dels professors en la concienciació i educació viària, fet que des d’Esquerra creiem molt greu.

Realment, el que ens hauria de preocupar i ocupar a fons, com a cambres legisladores, és una educació de qualitat i una conscienciació per una bona conducta viària. Una bona educació sensibilitza els futurs conductors, reduint notablement els accidents de circulació. Finalment vam poder salvar in extremis aquesta figura del professor i la qualitat en l’ensenyament vial en un tràmit quan va arribar al Senat.

Des del nostre grup ho hem tingut sempre molt clar. L'educació viària, els coneixements vials com a llenguatge que són, s'han d'ensenyar a les escoles a totes les edats. A les vies transitem una gran varietat d'usuaris, des de vianants, bicicletes i patinets fins a cotxes, autobusos i camions. Saben perfectament que només regulant aquests coneixements a les escoles i des de les edats primerenques es podrà solucionar, cosa que ja succeeix, encara que de manera insuficient, a l'educació primària.

Per al nostre grup parlamentari és molt important l'educació en matèria de seguretat viària, i per tant, que els professors que la imparteixin siguin professors formats explícitament per a aquesta matèria. En aquest sentit, considerem que el nou títol de Tècnic Superior en Formació per a la mobilitat segura i sostenible serà una oportunitat. Una oportunitat que cal sumar-se a la llarga tradició de formació i educació viària de territoris com Catalunya.

Acabo aquestes ratlles, no sense tornar a insistir en la necessitat de dignificar les condicions laborals de tots els treballadors del sector. Des de professors d'autoescola –dels quals en depèn que una persona jove vulgui aprendre a conduir per realment saber conduir, comprenent la complexitat de la conducció i els múltiples factors de risc que hi intervenen, i no només per tenir un carnet- fins als i les transportistes professionals, pels que demanem  condicions més estables de treball i la possibilitat de jubilar-se anticipadament, entre moltes altre millores.

Em sembla que queda molt clara l’aportació d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta llei i que els podem resumir en dues idees clau: millor educació en seguretat viària i dignificació de les condicions de treball en el sector.

D’altra banda, com a societat també tenim deures a fer. Així, us proposo una sèrie de preguntes per a que fem les nostres reflexions. Ara que la natura ens ha enviat un virus, potser ens dóna una oportunitat per valorar el que tenim a prop com són la nostra família, els nostres veïns, els nostres amics i companys, una oportunitat que segurament canviarà per sempre més la nostra escala de valors.

Us imagineu les poblacions tal i com les veiem aquests dies, poblacions buides on només hi viu gent amb els carrers buits sense cap mena d'activitat?

Us penseu que sense els nostres pagesos seria possible el paisatge que veiem de terres conreades, arbres plens de flors esperant que esdevinguin fruits?

Les activitats que fem a les poblacions, serien possibles sense els nostres comerços?

Com estarien les parets o les tanques dels pavellons i camps de futbol sense la publicitat de les empreses locals?

Tindríem escoles en poblacions tan buides, o només tindríem transports llançadora cap a les grans ciutats, plenes de persones, anat a treballar?

Ens hem de passar el dia mirant pantalles de terminals mòbils?

Aquestes preguntes segurament se les ha fet molta gent que, rere la finestra, mira amb tristor els nostres carrers, mentre amb una dolça esperança, desitja que tot torni a la normalitat. I de ben segur, entre tots, compartirem moltes respostes.

A les nostres poblacions hi hem de voler més comerç i menys repartidors de paquets! Un cop acabat aquest confinament, sortim, saludem-nos, comprem, parlem, discutim, debatem. En resum, convivim, donem vida i VIVIM! El nostre territori ens ho agrairà.