Ho demostren dades importants com la reducció de les emissions de CO2 en més del 40% en els últims 15 anys, i també la reducció en un 30% del consum d’aigua per fer 1kg de carn en el mateix període de temps.

També cal destacar la significant reducció en els últims 5 anys del 40% d’emissions d’amoníac gràcies a l’eliminació del ‘vano’ a l’hora d’aplicar els purins i la instauració de l’aplicació amb mànegues o tubs penjants de les cisternes que deixen el purí a nivell del terra eliminant qualsevol mena d’emissió.

No menys rellevant és la reducció de nitrogen de la producció de purí en un 50% gràcies a l’aplicació de dietes alimentàries per fases, reduint la proteïna, i la generació de nitrogen de les fórmules del pinso.

També el gener del 2023 entra en vigor la normativa de l’obligació de la coberta de les basses de purins, i des del sector ja s’ha traslladat tant a l’Administració catalana com estatal, un sistema de coberta que es troba al mercat a través de ‘peces geomètriques flotants’, sistema que permet una reducció d’emissions del 60% verificada i aprovada per les dues Administracions. En aquest moment, el 90% dels purins produïts ja s’estan reutilitzant i incorporant a les terres de cultiu com a fertilitzants orgànics per culpa de l’increment dels preus dels fertilitzants minerals.

Com a Secretari de Transició Ecològica de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya, crec que estem construint un model de ramaderia diferent aprofitant les oportunitats que s’obren per gestionar les dejeccions que fins fa poc s’han considerat un problema i són una oportunitat,  subproductes de gran valor com a fertilitzants orgànics que poden i estan participant en la generació d’energia neta, a part de la possibilitat d’extracció de cel·lulosa, xilosa, lignina... productes que poden aportar als ramaders un ingrés alternatiu a la producció de carn.

A aquest model ramader, des del meu punt de vista, no li cal entrar en la gestió de residus d’altres orígens que no siguin els dels nostres animals, porcs, vedells, corders, pollastres, conills… tenim prou volum i tones a gestionar que no podem perdre les diferents oportunitats que s’obren al mercat. No  crec que la incineració en la qual es vol barrejar residus urbans i ramaders sigui una alternativa, ja que aquest fet perjudica la imatge del mateix sector, el qual té suficients alternatives viables  per gestionar les dejeccions ramaderes. Plantes de separació sòlid-líquid, plantes de nitrificació i desnitrificació, plantes de cogeneració, plantes de compostatge, plantes de biogàs per poder acabar produint biometà... aquest és el futur.

La ramaderia i, en aquest cas el sector porcí, és part de la solució per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i les dades ho constaten. Continuarem treballant per tal que aquesta realitat es consolidi i augmenti. Per aconseguir-ho, necessitem que l’Administració ens acompanyi reduint la burocràcia i donant suport als diferents projectes, facilitant l’accés a les diferents línies d’ajut i finançament europees, estatals i autonòmiques.

Ara bé, no passa el mateix quan parlem d’energies renovables. Si analitzem els diferents projectes d’energia fotovoltaics al municipi d’Alcarràs, observem que tots compten amb un sol propietari dels terrenys, Vall Companys, i amb diferents empreses que hi participen, cap d’aquestes assentades a les terres de Lleida ni tampoc a Catalunya, sinó amb seu fiscal a Madrid.

Aquests son projectes ja aprovats i que se situaran a Alcarràs, però que no només afectaran aquest municipi. La línia d’evacuació de l’energia d’aquests projectes ha d’arribar a Albatàrrec, provocant que finques agrícoles, magatzems de fruita, granges i altres activitats econòmiques i particulars quedin afectades des d’ara i en un futur.

Són molts els pagesos i ramaders d’Alcarràs, Albatàrrec, Sudanell, Montoliu de Lleida, Butsènit, Partida de Rufea i Horta de Lleida als quals, ara fa 10 dies, els han comunicat que en serien afectats.

Mentrestant, els responsables polítics que estan governant a l’Ajuntament d’Alcarràs, concretament els alcaldes Manel Ezquerra primer i ara l’actual alcalde Jordi Janes, no han informat aquests afectats. Es tracta d’uns projectes que ja fa 2 anys que s’estan gestant als despatxos de l’Ajuntament d’Alcarràs, obrint les portes a les empreses promotores a l’esquena dels alcarrassins i alcarrassines i de tots els municipis afectats.

Així doncs, el Sr. Ezquerra i el Sr. Janés no poden dir als afectats que no en sabien res de l’afectació que produiria la línia d’evacuació de l’energia produïda pels parcs solars, ja que fa 2 anys que reben als promotors i coneixen els projectes de primera mà, insistint una i moltes vegades perquè no hi hagués cap impediment per tirar endavant el projecte de parc solar més gran de Catalunya.

Aquí és quan es demostra al costat de qui està l’actual govern d’Alcarràs. La seva prioritat no són pas els pagesos i ramaders ni la resta de particulars afectats del territori, sinó que prioritzen els beneficis d’una empresa privada, les inversions amb domicili fiscal a Madrid, sense pensar en el sector primari, prioritzant d’aquesta manera els interessos particulars d’alguns per damunt de l’interès general.

Des de la Secretaria de Transició Ecològica i Energètica de la Federació Regional de Lleida diem sí a les renovables, però no d’aquesta manera. Nosaltres apostem per un model distribuït que transformi l’economia i la societat implantant una nova activitat econòmica allà on es generi l’energia; un model democràtic i participat, prioritzant els projectes de les CELs (comunitats energètiques locals) amb participació de la ciutadania, en aquest cas de pagesos, ramaders i d’altres persones i empreses  situades  al territori.

Apostem per la cohesió territorial, per un model sostenible, respectuós i acordat sempre amb els diferents agents del territori. Defensem un model que afavoreixi la transició energètica compatibilitzant-ho amb la sobirania alimentària.

Clarament, aquest no és el model que ha nascut a Alcarràs, ja que perjudica molt i molt els interessos dels afectats i també del territori.

Des de la Secretaria de Transició Ecològica i Energètica de la Federació Regional de Lleida ens posem a disposició dels afectats per recolzar-los i defensar els seus interessos.

Abans de l’inici de la pandèmia, vam sortir als carrers, carreteres, places, pobles i ciutats, reivindicant uns preus justos, la fi de la venda a pèrdues de les cadenes comercials i que es tinguessin en compte els costos de producció a l’hora de formalitzar un contracte de compravenda entre les parts.

L’aprovació de la modificació de la Llei de la Cadena Alimentària 12/2013 millora la seva aplicació i efectivitat després de diferents anys de funcionament, així com introdueix la Transposició de la Directiva UE 2019/633 del Parlament Europeu i el Consell del 17 d’abril del 2019, relativa a les pràctiques comercials deslleials. Aquesta  modificació de la llei ofereix punts importants a tenir en compte pel futur del sector agrícola i ramader espanyol.

1. S’aconsegueix que en el contracte de venda amb el pagès, s’hagi de tenir en compte el cost de producció del producte de l’agricultor o ramader.
2. La prohibició de la venda a pèrdues en l’últim esglaó de la cadena alimentària evitarà una pràctica abusiva habitual, que consisteix en què les cadenes de distribució puguin vendre per sota del preu de compra.
3. Creació d’un registre digital de contractes solament per les operacions entre el primer esglaó i els seus compradors. Cal destacar que s’ha aconseguit que en aquest registre també s’inclogui en part el Canal Horeca.
4. Es millora parcialment la figura del mediador (moderador) i es potenciarà el paper dels Observatoris de preus de la Cadena.
5. Es reforça la figura de l’AICA (Agència d’Informació i Control Alimentari) així com els òrgans de control de les diferents comunitats autònomes (en el cas de Catalunya, seria el CADECAT) les quals haurien de potenciar les inspeccions d’ofici davant de les pràctiques abusives no permeses.

Amb el nou paradigma es generen unes noves oportunitats, per exemple, pel fet que el preu a pagar al productor hagi de cobrir els costos de producció. Aquest fet no només és positiu pel professional agrari, sinó que aquest benefici també es trasllada a la sostenibilitat de tota la cadena fins al mateix  consumidor.

Des de JARC i COAG, proposem dues iniciatives que facilitarien l’aplicació de la nova llei i que caldria que anessin de la mà per continuar avançant en la regulació dels mercats davant de la situació de la falta de rendibilitat  de les nostres explotacions agràries.

Reclamem la creació d’un Observatori d’Inputs (fertilitzants, carburants, energia, matèries primeres...) per afavorir la transparència i facilitar la presa de decisions en els mercats, que en aquests moments es troben en mans dels oligopolis.

També suggerim la creació d’un Observatori de les Importacions per facilitar el control dels productes que estan entrant de tercers països i que generen una competència deslleial a les nostres produccions.

Estem davant d’una oportunitat històrica i no podem tornar a frustrar un altre cop als nostres ramaders i pagesos. Som conscients que la nova llei no solucionarà tots els problemes que tenim al sector agrícola i ramader, donat que actualment el marc de polítiques de mercat a la UE està situat en l’OMC i Tractats de Lliure Comerç, afavorint l’entrada de produccions de fora de la UE a baixos preus, i també que serà difícil portar la llei a la pràctica.

Ara bé, pensem que l’èxit depèn de nosaltres mateixos. Hem de ser capaços de defensar els nostres interessos, exigint el seu compliment, denunciant davant de les autoritats competents els abusos o incompliments dels contractes signats. Si no ho fem, perdrem un altre cop nosaltres i continuarem ”treballant, produint més i millor i a l’hora de vendre perdrem el domini del producte que fem”. No ens ho podem permetre.

Mai havíem aconseguit tant, cal que treballem per ampliar-lo i concretar-lo encara més. De nosaltres depèn que l’oportunitat sigui una realitat i que la paraula frustració no formi part del vocabulari habitual del nostre sector agrari. 

L’alarma social generada al voltant de l’increment desmesurat del preu d’un bé considerat essencial ha empès el govern espanyol a impulsar una sèrie de mesures –de manera tardana i ineficaç- que malauradament tampoc resoldran el problema d’arrel ni ajudaran a un canvi de model.

En un mercat dominat per unes poques grans empreses que tenen vincles estrets amb els dos grans partits de l’Estat (per exemple mitjançant la presència de diversos exministres en consells d’administració de les elèctriques), la ciutadania no acceptarà de cap manera que les administracions restin immòbils davant els abusos tarifaris que estem patint.

Des d’una visió estrictament municipalista, aquest fort increment del preu de l’electricitat en un context de recessió econòmica farà que moltes més famílies no puguin assumir les factures i es trobin en risc de pobresa energètica. Seran doncs els ajuntaments qui hauran de respondre destinant majors recursos des dels serveis socials. És a dir, intentant corregir allò que els poder públics de l’Estat no han estat capaços de solucionar en la regulació del mercat elèctric.

Davant aquesta situació es fa més necessari que mai aprofitar totes les eines disponibles per tal d’abaratir la factura a les famílies vulnerables, començant per ampliar la cobertura del bo social que permeti aplicar majors descomptes en base a criteris de renda i la situació personal i familiar.

Sent conscients de la dificultat per trobar solucions a curt termini, tenim clar que aquestes han de passar per una major sobirania energètica, evolucionant d’un model oligopolístic concentrat en unes poques empreses a un model més diversificat amb participació de la ciutadania. En aquest sentit, l’execució dels fons europeus és una oportunitat per incidir en aquest canvi de model, afavorint aquells projectes orientats a la diversificació del mercat, l’eficiència energètica i l’impuls definitiu a les renovables.

Des de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya estem treballant amb la Diputació, els consells comarcals i els ajuntaments per tal de desplegar un model d’implementació d’energies renovables d’una manera planificada, garantint la participació i codecisió del territori, en concret dels Ajuntament, prioritzant i fomentant la iniciativa local i tenint en compte tots els elements del nostre territori. Alhora, hem presentat diverses mocions des de totes les institucions municipalistes en les que tenim representació política, instant al govern de l’Estat a reestructurar l’actual model energètic definint nous mecanismes de control públic, lliure d’oligopolis i amb un sistema de preus just, equitatiu, competitiu, sostenible ambientalment i transparent.

D’altra banda i en el mateix sentit, els nostres representants a les cambres legislatives de les Corts Generals també han presentat una esmena al Projecte de Llei de canvi energètic i transició econòmica en la qual es proposa limitar a 20 anys les concessions de les centrals hidroelèctriques o han instat a l’Executiu espanyol a la implementació dels contractes estacionals de consum elèctric per als productors agrícoles.

Però en aquesta, com en moltes altres reivindicacions, les administracions (especialment les més properes) i el conjunt de la ciutadania hem de treballar plegats per assolir els objectius. Per aquest motiu, donem suport i ens sumem a la convocatòria “Desconnecta de les elèctriques!" contra l’increment del preu de la llum el proper 8 d’octubre i sumar-nos a l'apagada de 22 a 22:30h des de les terres de Lleida. Des de les institucions i també des del carrer empenyem per la regulació del mercat elèctric.

Al llarg de la història, hem passat de pensar què podríem menjar a triar, ara, el què volem menjar; del racionament a l’abundància, de la gana a l’obesitat, però cal recordar que no en totes les parts del món és així, encara per desgràcia hi ha gent que mor de fam.

Fins fa poc, la majoria estàvem acostumats al fet que quan es parlava de carn aquesta era de porc, vedella, xai, pollastre, gall dindi, cabrit o conill. Bé, el 2013 es va generar el primer filet in vitro als Estats Units, pesava 140 g i va costar 250.000 dòlars. Així va néixer la carn cel·lular, que s’aconsegueix agafant cèl·lules mare d’un bocí de carn, que cultiven amb un líquid biològic o de síntesis.

Els orígens els trobem a la NASA, que buscava la solució per alimentar als astronautes durant els viatges interplanetaris. Va recórrer al sector privat per trobar fons de finançament per generar proteïnes animals artificials, i aquests recursos econòmics els va trobar en els multimilionaris del món digital. Avui dia, a part d’aquests, també  hi participen empreses americanes, com Cargil, GBS, Tyson Food o europees com Whole Food, Carrefour, Domino's Pizza, Nestlé, Uniliver, o Wallmart, entre altres, però també són finançats per organitzacions en defensa dels animals o fundacions com la Silicon Valley Foundation, que pretenen generar un deure moral en els ciutadans perquè facin la seva aportació econòmica per disminuir el sofriment del bestiar.

El missatge d’aquestes organitzacions és posar contínuament entredit el benestar animal de la nostra ramaderia perquè els consumidors deixin de consumir carn. Està molt clar que el moviment a favor de la carn sintètica creix, i ho fa criminalitzant la imatge i el bon fer de la cria tradicional ramadera. Tot i que és lícit que sorgeixin noves dietes i que tothom pugui escollir amb llibertat el que vol menjar, els que som ramaders i vivim cada dia la realitat de les nostres granges, amb els nostres animals, no podem permetre segons quines afirmacions i arguments que falten a la veritat.

Totes i tots contribuïm a l’efecte del canvi climàtic i en som responsables, ara bé, cal explicar en quina mesura ho fa cadascú amb dades contrastades i més acurades. Garzón fa responsable a la ramaderia del 14,5% del total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Segons el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico, el 2020 el conjunt dels sectors ramaders va contribuir amb un 9,1% de les emissions de GEH de l’Estat Espanyol. Una xifra bastant inferior a la del transport (27,7%), la indústria (21,4%) i la generació elèctrica 10,3%, cal tenir en compte les circumstàncies especials que va implicar el confinament i el descens acusat que va experimentar el transport.

El sector agrari compta a més amb una particularitat exclusiva de la seva activitat, té la capacitat de reduir de manera natural part dels gasos d’efecte hivernacle que genera. La terra cultivada i les pastures actuen com a embornal de CO_2. Durant el període 2007-2020 aquests tipus de terres van absorbir el 29% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que havien produït.

L’agricultura i ramaderia cel·lular és molt més contaminat, en termes de producció de CO_2, que la convencional. Els estudis realitzats per la Martin School d'Oxford demostren aquesta realitat: la producció in vitro necessita realitzar-se en un espai completament estèril, que comporta un consum molt més elevat d’energia.

També es qüestiona el consum de carn en relació amb la salut, obliden que forma part de la dieta mediterrània, una de les més lloades del món. Experts en nutrició de prestigi parlen de la carn com a principal font de proteïnes, que conté minerals i vitamines fonamentals per la nutrició i una bona salut, que afavoreixen el desenvolupament i funcionament de l’organisme, i és essencial especialment en l’etapa de creixement. Eliminar el seu consum pot afectar la salut de la població a tots els nivells i totes les edats.

De moment s’han presentat 3 o 4 patens de carn cel·lular, ara bé, dins de la UE encara no hi ha normativa  respecte d’aquest tipus d’alimentació, per tant, encara no està autoritzada. Cal elaborar una regulació abans que puguin sortir aquests aliments de laboratori al mercat. Cal trencar el lobby en el Parlament Europeu, fer reunions informatives i trobades amb els eurodiputats, independentment del partit polític que siguin.

No podem com a sector quedar-nos quiets, cal que ens mobilitzem, cal que generem debat, organitzant xarrades, jornades i conferències amb científics i experts en alimentació, apropar-nos als consumidors i la societat en general, per explicar la nostra manera de produir i cuidar el nostre bestiar, perquè la societat tingui prou informació per triar la dieta que vol seguir.

I, sobretot, cal fer una tasca pedagògica amb les noves generacions, des de petits i des de l’escola, aquesta ha d’instaurar una nova assignatura sobre el món de l’alimentació, d’on provenen els aliments, com es produeixen i quin paper juguen en el nostre creixement i desenvolupament. L’educació i la informació són imprescindibles a l'hora d'ajudar-nos a decidir i escollir entre la carn de tota la vida i la cel·lular o de laboratori, que per mi no serà mai carn.

Mentre uns ramaders pensen que per gestionar un problema contribuirem a generar-ne un altre, posen per sobre els interessos particulars als interessos generals de les persones que viuen a la comarca, i perjudiquen la imatge del sector ramader, que per desgràcia, es qüestiona i criminalitza sovint en els últims anys.

Tanmateix no tots els ramaders pensem igual. Altres estem treballant per aprofitar les oportunitats que s’estan generant a l’hora d’afrontar la gestió de les dejeccions ramaderes. Noves possibilitats obren la porta a complir amb les actuals i futures normatives que es marquen des de les diferents administracions europees, estatals i catalanes. El més important és que aquest model de gestió de dejeccions pot generar noves economies alternatives per a la ramaderia, en forma de nous recursos com fertilitzants, energia, nous models de bioeconomia, més llocs de treball i el més important, mantenir la nostra gent al territori.

Al sector ramader no li fa falta associar-se amb la gestió dels residus urbans. Són molts els sistemes de tractament consolidats per gestionar les dejeccions ramaderes. Vull anomenar alguns: separació sòlid líquid, digestió anaeròbia, plantes de compostatge, nitrificació i desnitrificació, processos de separació per membrana i electrocoagulació de la fracció liquida dels purins... Cal també recordar que es troben en funcionament les plantes de cogeneració, aturades durant uns anys,  aprofitant l’aposta de les plantes de biogàs, una altra alternativa més a tenir en compte.

D’alternatives n’hi ha moltes abans de barrejar les dejeccions ramaderes amb els residus urbans. Els ramaders que pensem i treballem amb els sistemes de tractament  anomenats, veiem que segueixen la línia que marca Europa, amb el Pacte Verd i la transformació econòmica que faran possible un futur sostenible amb l’aplicació de l’estratègia “de la granja a la taula”.

Aquest model vol aconseguir una energia neta assequible i segura, amb un ús eficient dels recursos que es poden generar i transformar en el territori per aconseguir una contaminació zero i un medi ambient lliure de substàncies tòxiques, preservant la biodiversitat i la restauració dels ecosistemes propis.

Els que pensem i treballem diferent volem que la imatge i l’opinió del sector canviï en positiu, un sector que està demostrant que, en general, fa les coses ben fetes. Som els primers interessats a gestionar correctament les dejeccions ramaderes i aprofitar les oportunitats que ofereixen els nous sistemes de tractament, sempre preservant la sostenibilitat del medi.

Des de JARC i COAG, apostem per una economia circular, aprofitant els recursos orgànics que es troben al nostre territori, i els purins i fems que produeix la ramaderia. Aquest és el model que defensem i que cal impulsar amb la col·laboració de l’Administració i sempre amb el vistiplau de la gent que viu i treballa al territori.