Mentrestant, l’increment dels costos de producció posen contra les cordes tots els sectors, el darrer any el gasoil ha pujat un 215 %, l’electricitat, un 77%, i més d’un 30%, els fertilitzants. La Política Agrària Comuna perjudica clarament els professionals perquè l’Estat continua beneficiant els senyorets asseguts al sofà. Justament aquest model que beneficia els poderosos i les grans corporacions, és el que s’ha volgut traslladar a Catalunya amb la implantació de les renovables, una forma d’especulació de la terra gràcies a la declaració d’utilitat pública.

L’Administració ha de considerar les amenaces al sector agrari. No és menor que es fustigui la ramaderia a costa de mantres que la presenten com el pitjor impacte ambiental. Aquí, el que no poden fer els governs és doblegar-se davant les empreses que utilitzen aquesta moda contra la carn per justificar noves operacions comercials amb proteïnes alternatives. Com sempre, només busquen marge comercial a costa dels aliments bàsics, però, a sobre, contribueixen a inflar un estat d’opinió advers a les granges. Tenim un model agrari que cal cuidar, d’agricultura familiar distribuïda al territori, una garantia per a la gestió ambiental i la sostenibilitat.

Nosaltres defensem tot això, però volem dir que no ens sentim representants com a pagesos i pageses per la manifestació d’aquest diumenge a Madrid. Les organitzacions convocants han donat suport, al costat dels representants de la distribució i de les grans marques, a una Llei de la cadena alimentària sense quota de posició de domini, cosa que dona llibertat a la pressió sobre els productors, sigui amb preus baixos sigui amb pràctiques deslleials. Aquestes organitzacions defensen que tothom pugui continuar cobrant la PAC, però això no pot ser. Perquè la pagesia professional pugui mantenir el nivell d’ajut necessari, cal excloure dels ajuts directes els grups empresarials que no depenen dels ingressos agraris.

Aquesta manifestació es fa, a més, amb el suport de reials federacions, determinats partits polítics i entitats que el seu principal objectiu és viure a les costelles de la pagesia i el món rural sense cap mirament. Qui vulgui fer política en benefici de la pagesia professional té damunt la taula les propostes concretes d’Unió de Pagesos. Tots els partits podrien variar la orientació de la legislació que s’ha fet fins ara amb iniciatives legislatives i no ho fan. Nosaltres no ens deixarem manipular amb finalitats reaccionàries.

La causa d'aquesta contradicció és la desprotecció de la pagesia. La distribució comercial i la agroindústria més concentrada han conduït a unes relacions molt desequilibrades a la cadena alimentària i a abusos i competències deslleials no perseguides. Fa temps que els preus pagats per les nostres produccions no tenen una correlació amb el preu pagat pels consumidors. La Unió Europea fa 10 anys que debat aquesta problemàtica però la Política Agrícola Comuna (PAC) no ha aconseguit reforçar els productors als mercats o a les llotges i les normes de competència no s'han fet complir o ho han estat ineficients.

La contradicció és fa més evident si mirem allò que representa el professional agrari per a la societat i allò que n'esperen els catalans: aliments de proximitat que siguin garantia de qualitat.

Aquesta proximitat també és garantia d'un consum més sostenible i, alhora, la capacitat d'incidir en una producció alimentària que té cura del medi ambient, perquè amb l'activitat agrícola, ramadera i forestal reforcem l'economia de les diverses comarques i mantenim endreçat el territori.

Avui, encara més, la crisi ambiental del segle XXI demana equilibri i Catalunya, per exemple, no té dèficit comercial alimentari: el valor del que importa és inferior al valor del que exporta. Tot plegat gràcies a aquest sector agroalimentari, apuntalat per l'activitat de la pagesia. Una pagesia que contribueix aquest equilibri sovint amb a precari i amb un greuge comparatiu: mentre el percentatge de la mitjana dels ajuts de la PAC a la UE és del 32% respecte la renda agrària, a Catalunya aquest percentatge no arriba al 18%. Tant dins de la UE com fora veiem que els països més avançats destinen percentatge alts del suport públic a l'agricultura.

Hem de treballar en polítiques que millorin la vida de les persones que treballen al camp. Per fer-ho possible, hem de trobar la complicitat de la societat amb els productors agraris. És en aquest sentit, que Unió de Pagesos, un any després de la Marxa Pagesa, torna a Barcelona per elevar el debat agrari a debat de país. Així, divendres 16 i dissabte 17 de febrer, celebrem les jornades 'Pagesia i País' per explicar el sector agrari des de l'economia, l'alimentació i la sostenibilitat. Per explicar que una aposta per la pagesia, a casa nostra, és en benefici del conjunt de la ciutadania.