La necessitat de trobar explicacions clares a les actituds de dispersió dels animals i la forta sensació d'impotència entre els ramaders fa temps que preocupa el sindicat. En aquest sentit, considerem una eina important el projecte en el qual participem, juntament amb la Cooperativa de Sort i la Cooperativa Pirenaica, amb la col·laboració de l'IRTA i l'empresa Digitanimal, que té per objectiu facilitar el control dels ramats, de les pastures i de la gestió de les dades tecnicosanitàries dels animals. El projecte és finançat pels ajuts a la cooperació per a la innovació del Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020, a través del foment de la creació de grups operatius de l'Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i la realització de projectes pilot.

Aquesta iniciativa té una durada de dos anys, i la primera prova pilot va començar a la primavera al Pallars Sobirà, a les valls de Cardós, Ferrera i d'Àneu. A través de la geolocalització dels animals, mitjançant collars, s'han monitorat 210 caps de diferents espècies. Tot plegat ens permetrà conèixer on estan, el nivell d'activitat i la temperatura superficial, entre altres dades, així com els recorreguts que fan, tant en distàncies com en temps. La detecció de canvis de comportament, que poden indicar problemes sanitaris, com per exemple coixeses, i l'extracció de patrons i generació de notificacions i alertes ens ajudaran a conèixer els motius de les conductes. Aquesta tecnologia també ens permetrà trobar els animals morts, fet que facilitarà la determinació de les causes de la mort.

En definitiva, és una bona notícia posar a disposició dels ramaders una eina tecnològica com aquesta, tot i que, perquè funcioni correctament cal assegurar i millorar la cobertura de les comunicacions d'aquestes comarques. És una de les necessitats principals del territori. I la perspectiva també és positiva perquè el resultat d'aquest projecte serà aplicable a totes les zones de muntanya on es desenvolupa la ramaderia extensiva i tenen els mateixos problemes.

I als vells temors s'hi sumen incerteses que es prolonguen en el temps i que tenen un responsable clar: el nostre Govern. I jo pregunto als seus representants:

Com està la creació de la taula per abordar els conflictes entre la presència de l’os i l’activitat humana al Pirineu? Aquesta taula hauria de garantir el que fa temps que demanem des d'Unió de Pagesos: un espai formal de participació social, que facilités la comunicació, el debat i la transparència en la informació d’una manera continuada en el temps i directament als agents del territori implicats.

Com està la revisió del protocol d’intervenció amb els ossos per actuar en cas que tornin a tenir un a acció reiteradament depredadora del bestiar?  

Com està el pla d'acció previst a l’inici del PirosLife? A les jornades 'El retorn dels grans carnívors en zones de muntanya' del passat setembre en relació al pla d’acció es va dir que calia analitzar la capacitat d’acollida de l’hàbitat del Pirineu i la viabilitat social (és a dir, la prevenció de danys). En aquest sentit, des d'Unió de Pagesos fa temps que demanem al Govern: que actualitzi la informació sobre la qualitat dels hàbitats disponibles i que avaluï la capacitat de població d’ossos que pot sostenir el Pirineu català, específicament, la població d’ossos compatible amb la ramaderia.

I l'última qüestió. Com s'han recollit les demandes del territori? L’any passat es van fer diverses reunions en les quals els ramaders vam poder fer palès el nostre malestar i el posicionament contrari a l’os. Però, pel que sabem, aquí va quedar tot.

Després de les preguntes, un desmentiment: no és cert, com diuen des de l'entitat ecologista Ipcena, que ens creguem amos del Pirineu. Però resulta que hi vivim: hi tenim terres, les cuidem, les sembrem, paguem els impostos de contribució i els traspassos patrimonials. I, tanmateix, aquestes finques, privades, es veuen afectades per una fauna protegida introduïda per l’administració, i sense haver-nos demanat l'opinió.

I, per acabar, un parell de constatacions: l'os amenaça la subsistència de la ramaderia de muntanya i sense pagesia, al Pirineu, parlaríem de despoblament, amb totes les seves implicacions. Des del 1996, el posicionament d'Unió de Pagesos ha estat sempre en contra de la reintroducció de l'os al Pirineu els motius pels quals, per desgràcia, estem patint avui en dia.