Davant d’aquesta situació, tenim un repte que consisteix a crear oportunitats a casa nostra i impulsar les economies d’escala local per treure’n tot el benefici. Des de fa anys, i de manera recurrent, sentim parlar de com és d’important aquest nou concepte al qual anomenem bioeconomia circular sostenible. D’arreu, ens arriben diferents inputs, declaracions i discursos en els quals apareix i la darrera cimera    COP26 de Glasgow sobre canvi climàtic ha estat un exemple. D’una manera o d’una altra, tothom comença a ser conscient que el futur que desitgem passa per reaprofitar, valoritzar i reutilitzar tots els recursos presents a l’entorn immediat i reduir al mínim la nostra dependència. No és una tasca senzilla, perquè per abordar-la cal abans una  anàlisi profunda de l’entorn i conèixer tot el que n’hi ha a l’abast, des de matèries primeres, fins a capital humà i infraestructures. Un cop feta aquesta anàlisi, arriba el moment de dissenyar plans d’actuació i, a Alcarràs, fa molt i molt que treballem en aquesta línia mitjançant projectes com ara el Biolab Baix Segrià o el PECT Green Circular. La nostra   voluntat és assolir una transformació del model econòmic en la qual el sistema actual de producció fonamentat en combustibles fòssils i processos lineals doni pas a un altre model, on l’energia provingui de recursos renovables i els processos productius siguin circulars. Tenim al davant una oportunitat que cal aprofitar, perquè, a Alcarràs, gaudim de la sort de ser un municipi amb molts recursos naturals a l’abast per impulsar aquest canvi. Tenim, a més a més, l’ajut de la Unió Europea, la qual posa a l’abast eines i recursos per assolir aquesta modernització necessària i dinamitzar i diversificar l’economia a zones rurals com ara bona part de la nostra demarcació. És, de fet, la millor manera de  lluitar contra la despoblació del món rural.

Amb el canvi que se’ns proposa, materials que fins ara consideràvem residus   esdevenen productes de valor afegit mitjançant transformacions fetes al territori i, a casa nostra, tenim molts exemples. Un, segurament dels més inspiradors, es concreta de la mà dels nostres ramaders, els quals converteixen ja ara, i mitjançant una planta de compostatge feta realitat gràcies al seu esforç, les dejeccions  ramaderes i els residus vegetals generats per l’activitat agrícola en un compost ecològic  que es valora com a un fertilitzant idoni per a molts cultius arreu d’Europa. Alcarràs, de nou, es posa gràcies a l’empenta de les seves dones i homes al capdavant de l’avantguarda del canvi. Ho vam fer fa anys, quan va arribar l’aigua gràcies al Canal d’Aragó i Catalunya i ho fem, de nou, ara amb aquesta nova revolució verda, la qual ens porta a tothom a viure, produir i consumir d’una manera sostenible  i amb la certesa de saber que l’entorn és un recurs el qual hem de preservar.

Altres esforços, com ara el que s’impulsa des de diferents empreses per construir al nostre municipi un seguit de  plantes de producció d’energia mitjançant l’aprofitament solar o el que permetrà dotar la vila d’un centre de producció, distribució i emmagatzematge d’hidrogen verd van en la mateixa línia. Hem de produir, sí, però ho hem de fer de manera neta, amb recursos del territori i conscients que el camí del reaprofitament i la reutilització és l’únic possible si volem deixar a les generacions futures un món en el qual es pugui viure de manera digna. Com ens recorda sempre el conseller Josep Rull, la terra i el medi ambient no són una herència dels nostres pares: són un préstec que, per avançat, ens fan les nostres filles i fills i els hi hem de retornar amb interessos. Encetem una nova era i, al nostre poble, estem preparats per fer-ho: el futur d’Alcarràs és verd.

Els testimonis de la nostra història són molts i valuosos i un d’ells és la majestuosa Església de la Mare de Déu de l'Assumpció, icona davant la qual ens hem fotografiat tothom. Recentment, donada la falta de recursos públics que ens vam trobar en arribar al govern, i la necessitat d’intervenir en la restauració del nostre temple, hem impulsat una recollida de fons de la mà dels responsables parroquials per afrontar reparacions urgents. Podem igualment estar orgullosos de la tot just iniciada rehabilitació de la Casa de Montagut, possible gràcies a una subvenció de 102.000 euros del Departament de Cultura. Pel seu valor històric, hem recuperat també per al poble Ca l’Hereu, mitjançant una presa de possessió de bona fe i per tal de preservar el Bé Cultural d’Interès Local, que ha permès traslladar allà els Serveis Socials Municipals i complir el desig de la Comtessa de Torregrossa, qui va deixar escrit en la seva herència que volia dedicar la casa a fins benèfics. Aquests darrers mesos, també hem iniciat la dignificació del Pou de Gel del segle XVII que es va descobrir l’any 2016 gràcies a una subvenció del Departament de Cultura per un import de gairebé 40.000 euros.

Aquests testimonis del nostre passat s’afegeixen a la feina de governs anteriors. Gràcies a ella; entre altres, disposem del Fossar, el Centre d’Interpretació de la Història i la Cultura d’Alcarràs, que acull les instal·lacions que permeten contemplar l’antiga necròpolis del poble i part de l’estructura de l’antiga església parroquial; de la nostra Alzina centenària que hom considera imatge del símbol i escut municipal de la Vila d'Alcarràs; del Mas de Volta, situat a la Partida de Collastret i exemple únic de l’arquitectura de la pedra seca i del Centre d’Interpretació del Món Rural d’Alcarràs (CIMRA), on donem valor al treball i la dedicació dels avis i àvies al feixuc i estimat camp alcarrasí.

Tot plegat, s’ha aconseguit gràcies a l’ajuda d’administracions superiors i a una curosa gestió que ens permet oferir serveis públics de la màxima qualitat possible i abordar les inversions indispensables per Alcarràs. Voldríem oferir més ajudes a tothom qui s’ha vist, i a Alcarràs són moltes persones, afectat en la seva activitat professional per la Covid-19, perquè és evident que mai es fa prou, especialment en veure les insuficients ajudes rebudes per part de la resta d’administracions competents.

Casa Vallmanya

En aquest context, ha aparegut un moviment que pressiona públicament l’Equip de Govern que tinc l’honor d’encapçalar, per comprar l’antiga casa familiar dels Lamarca a Vallmanya, finca on el president Francesc Macià, casat amb l’Eugènia Lamarca, estiuejava i s’evadia. L’immoble, certament, es troba en un estat de deteriorament avançat, però com acostuma a passar amb aquestes reivindicacions, no han trigat a aparèixer gent de la CUP i d’ERC per provar de treure’n profit polític d’un moviment que lideraven d’inici persones amants de la història i el patrimoni. Sembla mentida que hi hagi aquí membres d’un partit, ERC, que és el principal responsable d’haver deixat les finances municipals d’Alcarràs en un estat lamentable. Ells, a més a més, van ser qui, per provar d’arreplegar uns quants vots a 48 hores de les municipals del 2019, van anunciar sense informes tècnics ni partides pressupostàries, la compra de la Casa i, en fer-ho, van boicotejar les negociacions que estaven en marxa amb un privat interessat en la finca i que podrien haver desembocat en una solució semblant a la que permet ara recuperar per tots els catalans la casa de Macià a Prats de Mollò. Si per nosaltres fos, compraríem Casa Vallmanya ara mateix pel seu valor simbòlic, històric i sentimental, però no ho podem fer, i com a independentista que soc des que tinc ús de raó, em dol moltíssim. Per mi, és un símbol que ens recorda com es vivia i s’explotava la terra fa cent anys i és memòria viva de les transformacions que va portar a casa nostra el canal d’Aragó i Catalunya. Per això demano un conveni a les altres administracions superiors amb compromisos d’inversió signats i garantits, ja que, segons els tècnics, si fem la compra, estarem obligats a conservar-la i, si es vol deixar-la en condicions, caldria més d’1,5 milions d’euros.

Així no, Sr. Talarn

El nostre interès i preocupació per l’immoble és absolut, i no només pel fet que estigui declarat Bé Cultural d’Interès Local i perquè ens estimem la nostra història i la del país, sinó perquè la casa explica en part com som la gent d’Alcarràs. El propietari actual, a qui la família Macià va vendre la casa i els seus fèrtils terrenys agrícoles, té obert un expedient en el qual se l’insta a actuar per a evitar una pèrdua irreparable. També hem fet de mitjancers amb possibles inversors privats disposats a rehabilitar la casa i hem enviat cartes demanant ajuda a la Diputació de Lleida, la vicepresidència de la Generalitat, la Fundació Josep Irla i el Ministeri de Cultura. Malauradament, només ens ha contestat amb una tímida proposta el president de la Diputació exigint que la comprem per a “ajudar-nos a apuntalar-la”. A partir d’aquesta ajuda inicial, ens demana destinar cada any a rehabilitar-la bona part dels fons que hauríem de dedicar al poble

Com a alcalde d’Alcarràs, li he de recordar al Sr. Talarn que així, no: estem en mig d’una emergència sanitària, social i econòmica, que ja va fer que l’ens que presideix no convoqués aquest any passat ajudes a la conservació del patrimoni, i que aquest any farà que, en el millor dels casos només, hi hagi 500.000 euros per a repartir entre 231 municipis. Portem a més a més dos anys que veiem sistemàticament denegats els ajuts de menor quantia que hem demanat pel pou de gel i que la Diputació no ens ha volgut concedir. Macià, mai voldria que per a conservar aquest símbol que és la que va ser casa seva haguéssim d’hipotecar els recursos públics municipals d’Alcarràs dels pròxims 10 anys i, per això, aquest pressing no ens farà perdre de vista el nostre compromís insubornable amb el poble d’Alcarràs. Ara i sempre, i aquesta va ser també la de “l’Avi”, la nostra prioritat són les persones i, per això, lluitarem per evitar que la pandèmia no deixi ningú enrere i seguir donant uns serveis públics de qualitat per garantir un futur d’oportunitats, progrés social i qualitat de vida a totes i tots els alcarrassins i les alcarrassines.

Ara, d’aquí a pocs mesos, s’inicia a casa nostra una nova campanya de la fruita i no volem repetir errors. Per aconseguir-ho, hem preparar-nos amb l’antelació i el rigor necessaris i tenir clar tot el que la pandèmia ens ensenya cada dia: calen protocols clars i àgils i, sobretot, tests ràpids i campanyes de vacunació massiva.

El Govern de la Generalitat que surti d’aquestes eleccions ha d’estar al costat de l’agroindústria i ha d’escoltar la gent dels nostres pobles per exigir al govern de l’Estat espanyol que es planti davant la Unió Europea per reclamar el compromís i les ajudes que necessiten tots els pagesos, els seus i els nostres. No podem permetre que es discrimini als catalans pel simple fet d’haver nascut aquí, perquè el govern de l’Estat espanyol i, també la Unió Europea, han de fer costat a la pagesia catalana igual com ho fan amb els pagesos i ramaders d’altres territoris.

Per tot plegat, necessitem un Govern fort i capaç de dissenyar i desenvolupar polítiques eficaces que ens permetin reaccionar si cal. La conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació necessita un impuls renovat i, a Junts per Catalunya, tenim el capital humà necessari per desenvolupar en favor de la nostra agroindústria una tasca comparable a la qual, per exemple, en Ramon Tremosa està desenvolupant a la conselleria d’Empresa i Coneixement.

El nostre sector primari necessita persones amb qualitats i sensibilitat suficients per entendre del nostre camp depèn també el futur. Gràcies a una tradició ancestral de mimar la terra i cuidar els seus fruits, hem après a fer productes excel·lents i no podem perdre més temps perquè els països els fan les persones; però, també, els consolida la qualitat dels seus productes. Som el que mengem i jo, personalment, vull continuar menjant del que fan els nostres pagesos. La nostra terra necessita a les institucions homes i dones que la coneguin, l’estimin, la valorin i sàpiguen veure en ella una de les fortaleses del nostre país i mai un dels seus problemes. I és que, de fet, això són l’agricultura i el sector primari: una oportunitat per tothom