L’aposta per la nostra gent i la nostra singularitat ens porta, entre altres llocs, a fires com el Gastronomic Forum de Barcelona, que s’ha celebrat recentment i en la qual hem facilitat la participació de més d’una trentena de productors i productores de les nostres terres. Ser-hi no és només una oportunitat de mostrar els nostres productes a un públic més ampli, és també una eina per enfortir l’economia local i assegurar que les persones productores trobin espais per créixer. Amb la seva presència, no només exhibim el millor de la nostra terra, sinó que reforcem els vincles que ens uneixen i treballem perquè aquest llegat es projecti amb força cap al futur.

Els nostres productors i elaboradores són una peça clau en aquest engranatge que fa avançar les economies rurals i que, cada cop més, connecta el món de la gastronomia amb el de la sostenibilitat i la preservació de la identitat territorial. Per això, els acompanyem en aquest camí, invertim perquè els seus productes arribin més lluny i siguin reconeguts arreu. Quan participem en fires, no només hi anem per estar presents, sinó per demostrar que la qualitat dels aliments de Lleida és un reclam únic.

Fa poques setmanes presentàvem un estudi de la Universitat de Lleida que ha posat xifres al potencial firal que gira al voltant de la nostra producció agroalimentària: Uns 700.000 visitants atrets per les 83 mostres agroalimentàries que se celebren anualment. La despesa mitjana global per visitant va ser de 96,4 euros. Parlem, doncs, de 67 milions d’euros mobilitzats per esdeveniments que cada vegada més s’estan transformant en experiències turístiques i al temps en promoció directa de degustacions de productes de proximitat o visites per conèixer els productors locals.

Aquest context ens avala la idea que estem treballant amb el sector de fa mesos i hem anunciat al Gastronomic Forum: la creació i  llançament d’una marca alimentària pròpia de les comarques de Lleida que veurà la llum el 2025, en què Catalunya serà Regió Mundial de la Gastronomia. Aquest segell aixoplugarà els productes alimentaris de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran i ens ajudarà a projectar-los més enllà i a demostrar que el nostre territori és segell de qualitat.

La inversió per càpita prevista era de 415 euros per habitant a la plana de Lleida, i de 588 euros per habitant a l’Alt Pirineu i Aran, xifres molt per sobre de la mitjana catalana, que es troba als 248 euros per habitant. Es tracta d’un exercici molt semblant al que des de fa quatre anys es duu a la pràctica des dels governs d’ERC a la Diputació de Lleida, amb els criteris de discriminació positiva, invertint més als pobles que requereixen de les inversions d’administracions superiors donada la baixa capacitat de recaptació d’impostos que tenim els municipis rurals.

Tot això, ara mateix, està congelat, així com els projectes que tenien vinculades aquestes inversions: la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a Mollerussa, amb una inversió de 4,2 milions d’euros; la construcció del nou CAP a Almenar, amb 1,8 milions d’euros; la nova construcció d’una base dels Agents Rurals a Balaguer, amb 1,9 milions d’euros; la nova escola al Poal, amb una inversió d’1,3 milions d’euros, o bé la nova estació d’autobusos a Tàrrega, amb 1,1 milions d’euros. Són destacables també la inversió en fibra òptica, fins a 2,7 milions d’euros a les comarques del Pirineu, la inversió per a l’INEFC de la Seu d’Urgell, a banda de les millores en les carreteres i la línia fèrria Lleida–La Pobla de Segur.

I també hi ha aquelles inversions a equipaments de la ciutat de Lleida per a donar servei a la població de comarques, com la nova estació d’autobusos de Lleida, amb prop de 20 milions d’euros, i l’ampliació i reforma del bloc quirúrgic de l’Hospital Arnau de Vilanova, amb 24,4 milions d’euros d’inversió prevista fins al 2027. I molt especialment es posa fre a l’aposta per l’agricultura i els compromisos adquirits per a superar els entrebancs que van portar el camp a la revolta pagesa; així com l’impuls a una millor gestió de l’aigua i la sostenibilitat que ha de permetre garantir el futur de la nostra Terra d’Oportunitats, amb més de 31,4 milions d’euros, amb un repte prioritari: la modernització del Canal d’Urgell des del consens i l’acord.

Aquestes xifres no formen part de cap proposta electoral d’ERC, era la materialització del compromís del Govern de la Generalitat amb el país sencer perquè guanyi Catalunya

Un executiu en el qual el president Pere Aragonés s’ha vist obligat a remar en solitari perquè la resta de formacions polítiques fa temps que han deixat de prioritzar les persones per posar el focus en els seus interessos particulars.

Ara que tothom prepara els seus programes de cara a les eleccions del 12 de maig, si viviu en un poble rural és fàcil de determinar qui us promet que farà coses pel municipi i a qui li han impedit portar-les a la pràctica. Penseu en la credibilitat que us mereixen aquells que us prometran fer coses, perquè son els mateixos que han congelat millores que fa anys que reclamem i ja estaven preparades per a ser una realitat. Només faltava un vot, el vot que ens ha abocat a la paràlisi i ens ha fet perdre la inversió més gran de la història a les nostres comarques.

Així doncs, parlem d'aquestes xifres "correctes": 25 milions de quilos de fruita repartits entre les diferents varietats: Nectarina 30,7%, préssec 28%, pera 25'4%, poma 11'6%, cirera 2'3%, albercocs 1'7% i molt per sota, pruna i figa. Una quantitat de quilograms que no serien seria possible recollir sense les gairebé 800 altes en la seguretat social fetes en aquests mesos, és a dir, treballadores i treballadors incansables que gràcies al seu esforç, han pogut recollir el fruit, mai millor dit, de la feina de la pagesia. Aprofitem per fer valdre aquestes treballadores i treballadors, grans professionals massa sovint a l'ombra. Així com empresàries i empresaris que ofereixen unes condicions de treball dignes, fora del soroll que provoquen aquells que no fan la feina ben feta.

A tot això, cal sumar la disciplina i solidaritat de totes i tots plegats per la gestió de l'aigua, una de les conseqüències d'aquesta realitat climàtica i que mereix un capítol a part, ja que implicarà a tots els sectors econòmics, la societat i el món de la R+D. En el cas corbinenc, i no per això més humil, el reg s'ha desenvolupat com cal amb eines tan senzilles com un grup de Whatsapp (qui ho diria!) i anant establint torns que s'han complert amb total rigorositat i, repetim, solidaritat entre companyes i companys i respectuoses amb el medi.

I amb aquest escenari complex arriba una nova Festa de la Poma, com hem titulat l'article. La celebració que homenatja la pagesia i la fi de la collita. Una cita imperdible pel veïnat que, fins fa poc, no va poder celebrar per la Covid-19 i que enguany es repeteix després del seu retorn de l'any passat (amb algunes incerteses, que ara ens queden lluny). Especial estima té la Festa de les Cassoles. Una reunió de tot el poble, enguany rècord de participants amb 750 persones, al voltant de la gastronomia de proximitat, la companyonia i la disbauxa, que poc hi té a envejar a les grans celebracions d'altres municipis.

La Festa de la Poma és tradició, cultura i gastronomia i és la suma important mantenir aquestes festivitats. Per sort, a Corbins tenim un jovent que, gràcies a la seva associació, manté aquests valors tan nostres, aportant la seva visió per fer més atractives les iniciatives, sense perdre l'essència.

Repeteix enguany la mostra de tractors clàssics, ja l'any passat va suposar una revulsiva novetat que va atreure moltes famílies en l'exposició i posterior cercavila.

Pubillatge, bitlles, música, correfocs amb els Diables de Lleida, exposició de l'Associació de Dones... Ingredients que s'afegeixen a la gran celebració d'inici de tardor. Una traca final de la campanya de collita amb la qual Corbins, Ponent i Catalunya vol dir GRÀCIES a la pagesia.

A les oficines municipals som les mans que som, i ens és tan complicat avançar amb tràmits que urgeixen per a tothom, que en moments, desvirtua la feinada diària que es fa des de l'administració, provocant en acabar sense creure o donar el valor que realitzen les persones de l'altre costat del taulell municipal.

I algú es pot preguntar: com és que començo parlant de la lentitud del servei públic i el sobreesforç i treball, de vegades desagraït, de les persones de l'administració, per complir amb tots els terminis i seguretat jurídica i personal d'on posen la seva signatura? Ho faig perquè parlaré de les ajudes europees!

I és que Corbins pot donar fe que les ajudes europees que tant se'n parlava i en parlem, poden arribar a ser una realitat al nostre poble.

Algú podria proposar-nos que en lloc de més de 800 mil euros en inversions, els podríem rebre per deixar gairebé encarrilat l'endeutament, però la finalitat d'aquestes ajudes aconseguides pel personal tècnic de l'Ajuntament i les empreses col·laboradores van centrades per ajudes en eficiència i estalvi energètic. Que també prou ens convenen!

Així que, ens toca arromangar-nos totes i tots, buscar serveis externs perquè ens ho puguin gestionar i per poder dur a terme aquesta transformació energètica a Corbins. Fent una remodelació integral de l'edifici La Creu, per una millor salut de l'equipament, treure més rendiment dels diferents espais ja existents i poder donar més vida cultural i social a l'antic ajuntament.

I des d'avui, també ens posem amb tots els sentits, en el treball "quirúrgic" de la famosa DUS5000 per poder posar plaques solars a l'Ajuntament i així donar, també, servei a l'escola (el pulmó i futur de Corbins), millorar amb eficàcia i eficiència canviant els tancaments dels dos respectius edificis; facilitant camins escolars per una millor seguretat per dins del poble dels més joves i les seves famílies i finalment poder disposar d'un vehicle elèctric per l'equip humà de l'Ajuntament.

Així que el repte que se'ns presenta és immens, amb les casuístiques afegides de poble rural que som i ens agrada ser, però que també ens condiciona amb les mans que tenim per coordinar-ho tot. Però també per l'endeutament que tenim a l'esquena i que sempre ens limita i ens fa fer malabars per sortir-ne. Un pressupost habitual de l'Ajuntament que es pot moure entre 1.200.000 i un 1.300.000. Perquè ens fem a la idea de la injecció pressupostària que suposen aquestes ajudes per a nosaltres!

Felicitar de nou a tothom que ha dedicat tantes hores per fer les coses bé, disculpar-nos quan tot això ens alenteix la resta de procediments administratius del poble i no voldria acabar sense afegir-me al suport, respecte i mateix mèrit que nosaltres, per poder tenir tots els pobles de Lleida que han quedat exclosos per falta de partida pressupostària. Aquí no hi ha pobles de diferents categories, tots ens mereixem el que el futur dels nostres pobles creiem que necessiten, i si ens creiem tant i ens omplim la boca de la importància de les zones rurals, cal finançament per a tots ells i així aconseguirem la transició ecològica i energètica que necessiten els nostres pobles.

Ningú es pot quedar enrere!

En altres ocasions, ho hem patit i sabem de la injustícia que es tracta!

Per uns pobles rurals amb les mateixes possibilitats de créixer i desenvolupar-se que qualsevol altre!--

Durant aquests dies he rumiat com explicaré al meu fill Roc quan sigui gran, l’experiència al capdavant del poble que estimo i treballant per la demarcació de Lleida des de la Diputació. I estic segur que ho faré amb la passió que emprava el padrí quan m’explicava les seves aventures com a jugador de futbol per terres lleidatanes.

El repte territorial a Ponent ha agafat tota la rellevància i alhora la força màxima que ens podem imaginar per complir-ho. La situació de pandèmia, només m’ha fet creure més amb la importància dels pobles i el seu paper determinant per la recuperació econòmica, social, d’autoestima, cultural, i sense cap dubte, sanitària.

Ens necessitem a totes i a tots per poder encarar aquesta segona volta de mandat, per poder tirar endavant totes les inversions tan urbanístiques, ecològiques, amb polítiques centrades per a les persones i del país que volem ser.

Recordo el pas de l’equador universitari, com un moment festiu, de trobada amb totes les persones que compartíem estudis. I casualment, ara, en el particular equador de mandat, ens trobem davant d’un escenari on la pandèmia ens dóna un respir per recuperar festivitats com els sopars populars de festa major i les revetlles d’estiu, que esperem poder tirar endavant tot i les restriccions i recomanacions.

És el moment de començar a posar la mirada llarga, a donar velocitat a projectes ambiciosos, de canvi i d’aposta decidida pel món rural i amb un enfocament clar envers l’equilibri territorial i la governança republicana dels pobles. Ja no ens serveixen les paraules, hem d’anar als fets. El poble ens ho reclama i necessitem que la nova Generalitat, amb la comprovació expressa arran de la pandèmia, cregui en la importància de l’autonomia local: amb finançament i donant el valor necessari a temes com són l’agricultura, el comerç local, l’emprenedoria i l’habitatge.

Els i les joves es volen quedar al poble, estan arrelats. Treballem per fer vius els carrers dels municipis. Facilitem els condicionants perquè puguin continuar donant vida i desenvolupant-se personal, familiar i professionalment al seu poble.

A Corbins estem centrats a tirar endavant les inversions gràcies als romanents assolits de la bona feina de tot el poble, per arreglar els camins del nostre motor econòmic, la pagesia. També per apostar per un enllumenat led, de qualitat i segur pels nostres carrers. Continuant situant en la nostra acció de govern els pressupostos participatius i aquesta veu majoritària en millorar els ferms dels carrers. I finalment, seguir la bona línia de retorn del deute que tant esgota, però que és el gran èxit per aconseguir un dia a dia amb condicions i per poder fer inversions, atorgar una oferta cultural de qualitat -i d’exemple arreu de Catalunya-.

En l’àmbit de la Diputació, aquesta segona part del mandat, l’encaro amb l’element clau de la millora de la situació laboral dels que fan que l’ens no s’aturi. Després de gestionar el teletreball i aquest canvi de paradigma, volem afrontar la millora amb més recursos als departaments, amb una administració actualitzada, digital, propera; al costat dels ajuntaments i la gent. Amb objectius clars de transparència, ecologisme i fons europeus, encara més forta culturalment i lila. Apostant sempre per la formació de tot l’entramat administratiu del territori perquè els resultats siguin els objectius establerts.

Movem de nou l’associacionisme tan bàsic per la dinamització dels nostres pobles,  programem activitats i cultura sempre que tinguem una bona oportunitat, continuem donant veu a la gent, perquè en definitiva, són qui fan poble. Lluitem per recuperar al màxim l’organització esportiva d’esdeveniments, cuidem als clubs i l’esport femení, i sobretot l’esport inclusiu, que tant s’ha aturat durant tot aquest temps. Organitzem lleure i facilitem el dia a dia la pagesia i les empreses locals. Treballem de forma decidida mirant ben amunt per remuntar aquesta trialera complicada que ens ha generat la covid-19.

Gràcies als sanitaris. Gràcies als agents cívics. Gràcies al comerç local. Gràcies als pageses i pagesos.

Ara toca remuntada. Salut i seguim!

Però en aquell llunyà moment, la meva intenció i la dels meus companys, ja era treballar com si l’ajuntament, fos casa nostra: gestionant el dia a dia, com el si d’una família es tractés. De fet, personalment, he conviscut amb el funcionament de l’empresa familiar agrària, des de ben petit. I tot es basa en la disciplina, pagar el que es compra, no gastar sense tenir assegurats els diners i tornar el que es deu. Així ho hem fet fins al moment i ho continuarem fent. Perquè és el nostre deure i la nostra obligació. Com no, també en la gestió de les arques municipals.  

Amb tot aquest coneixement vaig presentar-me el 2019 per responsabilitat del sentiment que tinc al poble i per aquest motiu hi treballo dia rere dia; i ara amb la pandèmia, encara més. 

Amb els projectes que em llenço, sempre em pregunto: “com vull que se’m recordi quan acabi aquesta etapa? Que explicaré al meu fill quan em pregunti què hem assolit formant part de l’ajuntament?” Amb l’alcaldia de Corbins, ho tinc molt clar: donar la millor imatge del poble, per a totes les veïnes i veïns de la població. També que es vegi, des de fora de Corbins, un municipi atractiu, net d’endeutament i referent pel territori. Tot plegat des del treball transparent i amb governança republicana.  

Ho estem aconseguint. Ens hem posicionat com a poble que acull. Idoni per venir a formar una família i poder-hi treballar. Actualitzat en l’àmbit tecnològic, amb la fibra òptica. Amb connexions a les principals vies de Ponent. Enmig d’una realitat rural i agrícola que defensem (i ens encanta). Som un territori privilegiat, envoltat de natura, atractiu per a la pràctica de l’esport i referent de la cultura de qualitat: una aposta que pren més sentit en aquests moments difícils de pandèmia que pateix el sector. 

Tot això no tindrà sentit sense estar, cada vegada més a prop com estem, al nivell d’endeutament permès a l’estat espanyol. 

Sempre recordaré els moments de descobrir el deute de la casa: factures al calaix, factures encara amb pessetes, un endeutament superior al 370 %. (quan el permès per a les administracions locals és del 75%, amb un màxim amb permís del 110%). En resum, el que vindria a ser un endeutament de més de gairebé 2.800 euros per habitant.  

Enguany, amb els nous pressupostos de l’ajuntament, aprovats per unanimitat, aconseguirem baixar a finals d’any del 110 % i molt proper al 75% permès. Donant-nos una dada important: passarem a deure cada corbinenc poc més de 800€. Una rebaixa de 2000€.

La fita que aconseguim serà mantenint el funcionament de tot l’engranatge d’una administració: els serveis bàsics actius, fent activitats culturals i de lleure, resolent aquells petits problemes i inquietuds dels vilatans, que suposen grans solucions per a ells.  

Moltes hores de treball per aconseguir treure somriures a la gent i impulsant el poble que volem i mereixem ser.  

Aprovem doncs, uns pressupostos que són els més elevats dels últims deu anys, condicionats per la Covid, sí. Però malgrat aquest maleït virus, no hem sortit ni un centímetre de la línia que ens vam marcar.  

Un pressupost amb un augment del 203% d’inversió sobre l’any anterior. Amb la continuació dels pressupostos participatius, per segon any consecutiu, i que veuen incrementada la seva partida, doblant l’import. Perquè les grans inversions del poble, les ha de decidir el poble.   

Hem hagut de prendre decisions poc populars. El sacrifici del poble de Corbins per fer molts esforços econòmics i d’estrènyer el cinturó, és el que sense dubte més dol a un alcalde. Per això ho agrairem de forma infinita i fins i tot demanem disculpes. Però n’estem sortint, els números així ho demostren. A poc a poc podem anar reduint impostos, poder fer el poble més gran i plural; decidint entre totes i tots les inversions municipals, perquè l’ajuntament de Corbins, és la casa del poble, la casa de totes les corbinenques i corbinencs. 

Gràcies, poble de Corbins, regidores i regidors. Continuem aquesta línia, per poder estar orgullosos de qui som, del lloc on vivim i de tot allò que fem pel bé comú.     

Fa anys que estem patint una crisi de preus els productors de fruita de pinyol, d’oli, de cereals, els ramaders... No és que aquests productes estiguin ara com ara infravalorats en un mercat d’intercanvi i mitjancers, és que els diners que per ells es paguen en origen mostren un menyspreu intolerable cap les pròpies famílies agràries i, de retruc, cap al territori lleidatà. No us descobriré res si us dic que les nostres comarques lleidatanes són rurals i que el motor econòmic és el sector primari. És el que mou a venedors de cotxes, de roba, d’assegurances, restaurants, tallers...

Vist així, és insuficient apreciar i catalogar els pagesos únicament com a recol·lectors de fruita. És atrevit anomenar-los estructura de país? Creieu que no són factor d’arrelament i potenciadors del repoblament del territori? No volem un país equilibrat? Un territori viu? Doncs els pagesos ens donen resposta a totes les preguntes que us acabo de fer. I ho faran als carrers de Lleida com mai abans s’havia fet, amb voluntat de sumar al seu costat una important representació de la ciutadania, com ho estem fent un nodrit grup d’alcaldes i alcaldesses sense mirar el partit al qual pertanyem.

És moment de deixar de banda els colors polítics, les quotes sindicals i els interessos d’uns quants, perquè allò que està en joc està molt per sobre del guany a curt termini, està en joc salvar la pagesia i defensar el món rural. Per això portem tantes setmanes de reunions i visites a administracions, demanant ajuda i mirant de convertir-nos tots i totes en un altaveu que digui ben alt que tenim el sector agro-ramader en perill de mort, i això significa que correm el risc d’incrementar les preocupants taxes de despoblament al territori.

Ens hem unit ajuntaments i sindicats perquè interpretem al sector primari com la peça bàsica pel desenvolupament econòmic de les comarques de Lleida. Després d’unes liquidacions a la campanya de la fruita per sota del preu de cost, una altra vegada, s’ha arribat al punt que es fa necessari fer efectives accions d’urgència. I no només a Lleida, sinó a tota la Catalunya rural, que és tan Catalunya com la urbanita.

Què farem els nostres pobles sense pagesia? I les indústries i tallers? Tots  aquells agents que envolten la feina del camp hauran de marxar també? El futur que ens espera és que els joves agricultors i els fills i filles del món de la pagesia que no puguin continuar l’activitat s’hagin de buscar la vida fora del seu poble? Fa falta que us digui què passarà si la gent ha de marxar per buscar feina lluny d’on la tenien i la vivien amb aquella força que els pagesos i pageses senten el seu treball i la seva terra? Si no hi ha pagesia no hi haurà vida, perdrem l’arrelament als pobles, tindrem els boscos abandonats, patirem més desigualtat territorial, s’incrementarà el risc d’incendis forestals i, en conseqüència, Catalunya perdrà força com a país.

O bé aconseguim entre totes i tots un preus adients per la fruita excel·lent i de qualitat que generem o tindrem un greu problema com a societat. Solucionar-ho no depèn d’uns quants, ni d’una administració, solucionar-ho està a les mans de qui s’estimi aquest país per damunt de diferències de curta volada.

D’una vegada per totes, amb la unitat dels ajuntaments del territori i dels sindicats agrícoles es visualitzarà a Lleida que el problema el tenim totes i tots, i que totes i tots patirem les conseqüències si no el sabem resoldre. Aquest moviment municipalista perdria tot el sentit i la seva essència si els partits o els sindicats no fossin flexibles o adaptables a veure la problemàtica de país i d’equilibri territorial que aviat haurem d’anomenar “crisi de país”. Les alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors, volem representar a tots i cada un dels pagesos i ramaders dels nostres pobles.

Aquest és un crit unànime en defensa de les explotacions agrícoles familiars que creen i donen forma al nostre teixit socioeconòmic, a la nostra societat, al nostre medi ambient i al nostre paisatge. Les columnes de tractors pels carrers de Lleida escortades per pagesos, mecànics, oficinistes i estudiants ha de ser la millor escenificació que tots estem en perill i necessitem i defensem un sector primari que ens salvi d’un futur que alguns volen pintar el color de la sorra del desert.

Salvem la pagesia, defensem el món rural!