En la convocatòria també hi van ser presents les persones que havien gestionat i dirigit la fira, personal de l’ens, així com una representació dels voluntaris i auxiliars que han col·laborat al llarg dels anys.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, desgranava el sentit de la fira de Sant Josep utilitzant les lletres de l’esdeveniment: la F, de fortalesa pel fet de ser una eina generadora de riquesa; la I, il·lusió de la manera en què la ciutadania viu la prefira, la fira i la postfira sentin-se partícips, ja que és l’única fira professional que se celebra en trama urbana. R, de resistència, la capacitat d’adaptar-se a cada moment i a cada necessitat del mercat i de l’expositor; i l’A, ambició, perquè segons Solsona, no es pot arribar a 150 anys sense ambició, un poble com Mollerussa no podria competir amb els millors sense ambició; no es pot posar límits a l’ambició i aquesta és l’actitud clau per entendre la fira.

El president de Fira de Mollerussa, va destacar el suport de la Diputació de Lleida, reiterant que ha sigut l’única administració que ha donat suport a l’ens firal “fins aquest any que hauré de canviar el discurs, perquè han passat coses”.

Per la seva banda el president de la Diputació, Joan Talarn ha destacat el pes de la Fira de Sant Josep en la transformació econòmica del país, l’equilibri territorial i la generació d’oportunitats, de manera que, “150 anys després que l’Ajuntament de Mollerussa instaurés una fira ramadera que evolucionaria cap a industrial”, el certamen continua tenint efectes importantíssims “per a la ciutat, la comarca del Pla d’Urgell i el conjunt del territori lleidatà”.

Talarn ha assegurat que el certamen evidencía que les fires continuen sent motors econòmics imprescindibles, de generació de riquesa i de desenvolupament industrial i comercial, i que en el cas de Fira de Mollerussa, aquesta es manté “puntera i encaixa plenament en aquesta ‘terra d’oportunitats’ en què estem convertint les nostres terres amb l’esforç de tots plegats”.

Pel que fa al director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure Xavier ha fet un recorregut pels seus dotze anys formant part de l’ens firal, primer dins del comitè organitzador, després com a vicepresident i, des del juliol del 2019, com a director. Roure ha fet un en sis en els darrers anys, com els més complicats, el 2020 l’any del “desencís” amb la pandèmia i la cancel·lació de la fira quan ja estava muntada; el 2021 ha assenyalat la “incertesa”, amb moments molt durs i en què es va haver d’ajornar la Fira de Sant Josep al mes de juny; el 2022 ha destacat la “transparència” per tal de recuperar la confiança dels expositors, i el 2023 “el canvi” per encarar els projectes de futur.

En el decurs de l’acte s’ha projectat l’audiovisual ‘Passat, present i futur de Sant Josep, la història de 150 anys de fira’ elaborat per Miquel Àngel Daviu i Nil Ortiz, que inclou imatges del director de cinema local Ramon Monfà.

També s’ha presentat el llibre ‘150 anys de Sant Josep. Les veus d’una fira’ obra del periodista mollerussenc Oriol Bosch, que ha comptat amb la col·laboració de la també periodista mollerussenca Helena Culleré.

Fira de Mollerussa també ha fet un reconeixement als alcaldes i alcaldesses de Mollerussa Toni Bosch, Teresa Ginestà i el mateix Marc Solsona, als presidents de la Diputació de Lleida  Joan Reñé, Rosa Maria Perelló i Joan Talarn, als presidents del Consell Comarcal del Pla d'Urgell Rafel Panadés, i als directors de Fira de Mollerussa Miquel Àngel Rivasés, Pere Gatnau, Poldo Segarra i Xavier Roure.

El salt de la industrialització a la tecnologia, la connectivitat i la intel·ligència artificial està essent totalment diferent, perquè les màquines sí que han intervingut en el desenvolupament del pensament, de la cultura o l’art, o fins i tot en el progrés de les mateixes màquines.

Aquest serà el paradigma de les noves generacions que ja mantenen en tot el seu entorn vital, el diàleg amb les màquines

Les escoles i els docents del nou mil·lenni han de mantenir un estret equilibri per tal que la influència de les màquines sigui el just i necessari perquè no alteri els índexs de relació i socialització entre els estudiants.

L’escola Mestre Ignasi Peraire de Mollerussa, impulsa un programa de participació a través del qual persones rellevants de l'àmbit científic, de recerca, artístic, cultural o literari, interactuen amb els estudiants dels cicles superiors; l’objectiu és orientar el pensament crític i també aportar eines que els ajudin a definir la seva línia formativa.

El darrer personatge distingit en visitar el centre va ser el científic i artista golmesenc, Albert Barqué, un estudiant aplicat que va obtenir el seu doctorat i postdoctorat en ciències cognitives a City, Universitat de Londres i ha estat investigador de postgrau visitant a la Universitat de Harvard (EUA) i la Universitat d'Oxford.

Barqué ha centrat la seva investigació en la interacció home-màquina durant els processos artístics i creatius, els artefactes estètics de la intel·ligència artificial (IA), la percepció i l'estètica sota conflictes sensorials, manipulació vestibular o condicions de gravetat alterades, i formats experimentals i estètica en entorns virtuals utilitzant motors de joc

El convidat va decidir dedicar-se a la ciència i l’art utilitzant la intel·ligència artificial, amb la voluntat d'encaixar aquests dos mons i crear coses una mica raretes… projectes molts innovadors que poguessin interessar a museus i festivals. Divulgar aquests treballs per fer reflexionar a la gent sobre temes, en els quals, com a unitat necessita pensar.

Aquests conceptes que en un principi semblen tan complexes van ser el motiu d’interacció entre el científic i els encuriosits estudiants mollerussencs. Barqué es va posar a l’alçada dels escolars i per unes hores es va sentir més nen, traslladant amb els nous codis de llenguatge els secrets dels seus projectes artístics i científics.

Breu pinzellada del “Updating the Surrealist movement” un projecte d'art i ciència que Barqué va desenvolupar durant la tesi doctoral a City, Universitat de Londres. També va explicar la seva lluita durant uns mesos amb un agent d'intel·ligència artificial amb capacitats creatives. L’objectiu era constatar la interacció entre l'art, la ciència i la tecnologia, explorant la definició i el concepte de creativitat computacional.

És curiós la capacitat de memòria que pot generar una afició; quan Barqué va aconseguir trencar el gel i despertar l’interès, un alumne l’hi va preguntar sobre la seva participació en el disseny de les samarretes del Barça de la temporada 2020. La marca Nike va encarregar al científic un canvi radical per deixar de banda les tradicionals barres verticals, i convertir-les en quadres que simulaven un taulell d'escacs. El club va llançar el nou model en el marc de la campanya 'El talent té diferents formes'.

El repàs va continuar amb Factory Berlin i Sónar+D un projecte amb el qual pretenien descobrir, explorar i mostrar com la creativitat afecta la innovació, la resolució de problemes, la cultura laboral, com col·laborem i com ens unim com a comunitat. “My Artificial Muse” el projecte en el qual va comptar amb la col·laboració del músic i productor mollerussenc Marc Marzenit. Amb el mateix company d’experiència van desenvolupar un estudi sobre el comportament de la música en espais sense gravetat “The Zero Gravity Band”.

Emoji una escultura Emoji generada artificialment per reflexionar sobre com Els "memes", Vestiblar_1, que pretén estimular el comportament què es considera el sisè sentit, i el que més afecta l’equilibri.

I el moment de màxima expectació va ser quan Albert Barqué va desvetllar la sorpresa que havia promès als alumnes de l’escola Ignasi Peraire, la presentació en exclusiva del seu darrer projecte “Slowly fading in to data” – convertim-me a poc a poc en dades- que ha desenvolupat amb el motor de joc de la consola de culte GameBoy. Barqué va desplegar davant dels escolars el programari que ha desenvolupat per la mítica consola de Nintendo, i tots els accessoris que l’acompanyarà en una performance amb la qual preveu recórrer el món.

I abans de marxar el científic va passar pels estudis de MiC Televisió per enregistrar una entrevista en la qual resumeix la seva ponència amb els alumnes de cinquè i sisè de l’escola Mestre Ignasi Peraire.

Sebastià Caus va començar a treballar amb l’ametller fa uns set anys, en el marc del projecte ‘Solsona’, d’aquí en va sorgir un llibre i una exposició, que va tenir una projecció molt local. Es tractava de fotografies d’ametllers amb els cels negres. I la idea principal era experimentar amb les formes dels ametllers des de dins, una inspiració que ha tornat a recuperar, assegura l’artista cerverí.

Mas de Colom-Casa Borges ofereix un recorregut obert als cinc sentits en l’antiga masia, en el moment que la floració de l'ametllets anuncien la primavera, la instal·lació de Caus dona pas a un recorregut per una finca rústica situada a Tàrrega, formada per prop de 70 hectàrees de cultius llenyosos per a la producció de fruita seca i olives. Es tracta de l’única explotació demostrativa que forma part de l’Observatori de la Biodiversitat Agrària (OBA), entitat que executa projectes per a la conservació de la biodiversitat en l'àmbit internacional. 

Està clar que la importància i el protagonisme d’aquest conflicte ha generat conseqüències arreu del món; però ens ha fet oblidar altres conflictes oberts en països com Etiòpia, el Congo, el Iemen o Síria, on els governs estan cometent matances, genocidis, i crims contra la humanitat. Els governs occidentals han rebut el suport de bona part de la població per dur a terme despeses multimilionàries en armament, mentre les organitzacions humanitàries no donen l’abast.

Etiòpia és un dels països en el qual l’efecte geopolític, i econòmic ha provocat una fam endèmica, agreujada per l’efecte climàtic i des del 2020 també per la guerra civil. Un conflicte que fins ara comptabilitza, extraoficialment, més de 600.000 morts, i al voltant de 54.000 desplaçats.

En terres lleidatanes, i concretament a Mollerussa té la seva seu El Centre d’Iniciatives Solidàries (CIS) Àngel Olaran, un col·lectiu que dona suport al missioner basc en els projectes humanitaris que desplega en la regió etíop del Tigray. És en aquesta regió on des de l’escat del conflicte s’han concentrat la major part dels actes contra la població civil, per part de l’exèrcit federal.

Àngel Olaran a viatjat a Espanya per denunciar la situació humanitària del Tigray, i fer una crida a la comunitat internacional. El divendres 10 de març va fer una conferència en la sala Víctor Siurana de la UdL, on va explicar com han viscut la crueltat de les tropes federals, sobre els civils, nens i dones, conreus, i ramats, tot plegat per castigar als que consideren “terroristes”.

El govern que presideix Abiy Ahmed ha mantingut un gran silenci al respecte i ha qualificat de situació controlada davant dels organismes internacionals, però no ha permès l’accés als observadors de Nacions Unides ni de la Unió Africana. Segons Olaràn el govern han encerclat tot el territori del Tigray, i no deixa entrar ni l’ajut humanitari ni suport econòmic.

Les dades de les organitzacions humanitàries

Amnistia Internacional i la CNN van publicar sengles informes sobre massacres comeses presumptament per tropes eritrees en Axum i Maryam Dengelat, el 4 de març de 2021; l'Alta Comissionada per als Drets Humans (UNHCR) decidia obrir una recerca dirigida per l'ONU sobre “les informacions, contínues i creïbles, en relació amb greus violacions del dret internacional en Tigray”.

Olaran, denuncia l’oblit de la situació d’Etiòpia, encara que assegura que no és per menysprear la crueltat a la qual està sotmesa la població ucraïnesa, però l’hi sorprèn el suport multimilionari en armament

El missioner etziba que “amb una milmilionària part de l’ajut a Ucraïna, es tindria alimentació i recursos assegurats a tot el Tigray”.  El missioner assegura que Àfrica és un país molt ric, però "occident s’ha permès corrompre als dirigents del continent per aconseguir matèries primeres a preus irrisoris”, una economia que no repercuteix en absolut en els mateixos països que els subministren".

Olaran fa una crida a les administracions, i vol conscienciar sobre la situació dels països africans als quals se'ls està espoliant pel benestar i comoditat de la resta de “l’univers tecnològic”, en detriment d’una població cada cop més empobrida i demacrada.

Tigray

L'estabilitat d'Etiòpia, un dels països més complexos d'Àfrica depèn, en gran manera, de difícils equilibris ètnics i del grau de descontentament social. Etiòpia funciona com un estat federal i cadascuna de les seves regions, basades principalment en les ètnies predominants, gaudeix d'una àmplia autonomia. Una de les deu regions d'Etiòpia és Tigray, situada en l'extrem nord del país, frontera amb Sudan i Eritrea.

Antecedents del conflicte

En les dècades de 1970 i 1980, el Front d'Alliberament del Poble de Tigray (TPLF) va lliurar una guerra per a arrabassar el control del Govern a una junta militar. El partit va triomfar, per la qual cosa es va convertir en el principal membre del Govern de coalició que va prendre el poder després de la caiguda del règim comunista en 19915. Des de llavors, l'escena política ha estat dominada pel Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), una coalició de quatre partits de base ètnica, controlada fonamentalment per l'ètnia tigrina (un 7% de la població), i el Front d'Alliberament del Poble de Tigray (TPLF). Aquest període de 27 anys es va caracteritzar per una major etnizació de la societat i de la política, a més de per nivells destacables de corrupció i autoritarisme.

Segons fonts de l’Ajuntament el mòdul prefabricat no ocupa el carrer que s’ha habilitat per l’accés al recinte firal, es troba a una distància de més de 15 metres del pati del centre. Per altra banda, el consistori afegeix que en aquest punt és on es troba la xarxa de sanejament del municipi, per la qual cosa era el lloc més adient per situar-la.

Per part de la direcció de l’escola consideren que malgrat que el mòdul i la ubicació siguin les correctes, s’ha d’entendre que els pares estiguin molestos per haver de “conviure amb els serveis de la fira, per salubritat i el moviment de persones que hi haurà durant els dies de fira”. En aquest sentit, la directora Montse Serret ha fet arribar al consistori una petició d’increment de seguretat, per evitar actes vandàlics i robatoris en el centre, durant els dies de la Fira.

El nou establiment que es troba a la plaça Manuel Bertran de Mollerussa, ha obert portes aquest divendres, en el decurs d’un acte en el qual hi han participat el president de la Fundació Privada Ilersis, Antoni Siurana, el director d’Acudam Jordi Garriga, el gerent d’Ilersis, Isaac Casanovas, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona i el president del Consell Comarcal del Pla, Rafel Panadés.

Bo by Ilersis&Acudam és fruit d’una col·laboració entre dues entitats socials que va més enllà de l’àmbit econòmic, ja que facilita que persones amb especials dificultats tinguin l’oportunitat de desenvolupar la seva activitat, segons ha explicat Antoni Siurana.

La botiga, que ocupa una superfície de 160 metres quadrats i dona feina a sis persones amb especials disminucions, té l’objectiu de millorar la inclusió social i laboral al Pla d’Urgell, i es pot considerar un referent per a altres entitats del tercer sector. 

Pau Garcia-Milà va crear eyeOS una solució de virtualització que en poc temps va adquirir telefònica. Des de les hores s’ha dedicat amb un equip de col·laboradors a orientar i ajudar a nous emprenedors.

Garcia-Milà va assegurar que l’objectiu de l’emprenedoria no ha de ser tenir èxit sinó “fracassar el més ràpid possible amb el menor cost” per tal de poder provar moltes possibilitats

En aquest sentit, el ponent va parlar d’eines que permeten treballar en aquest sentit com el ChatGPT. Una aproximació a la intel·ligència artificial que permet desenvolupar projectes empresarials, formularis, pàgines web, continguts entre altres matèries, en escassos deu minuts.

La setena edició del certamen tecnològic de referència en terres lleidatanes, es va celebrar aquest dijous en el Teatre L’Amistat de Mollerussa amb la participació de 350 professionals de sectors molt diversos, segons va explicar el directiu de Xtratègics, Narcís Romà.

Els empresaris troben en la jornada propostes de tecnologia i negoci, per en realitat el que els interessa és saber com incorporem la tecnologia a les seves activitats i com utilitzar les xarxes per arribar al nombre més gran de clients

Els professionals volen entendre quins recursos tindran al seu abast en els pròxims anys per seguir competint en el mercat, destaca Romà.

Una altra de les qualitats que destaquen els assistents en la trobada i la relació entre empresaris i professionals dels sectors tecnològics.

La trobada també ha comptat amb la ponència de Laura Ravés, que ha parlat sobre el Talent i la manera de canviar les regles de les empreses. Des de l’empresa Cisco, Xavier Azemar va parlar sobre economia d’innovació.

La part central de la trobada va ser la dedicada a la intel·ligència artificial, en una taula rodona que van compartir Eva Corretge de la companyia Frit Ravich, Ramon Figueres de Tecsidel, i Marta Baró de la consultoria Xtrategics; va moderar la xerrada el director del Grup Saltó, Jaume Saltó.

La conclusió de la taula rodona va ser que la intel·ligència artificial no s’ha de veure com una amenaça o una oportunitat, en realitat és una oportunitat per crear i provar coses i identificar les que poden funcionar amb el mínim cost possible. També va explicar Saltó que ha de permetre generar llocs de treball i noves activitats.    

El certamen tecnològic compta amb el suport de l’Ajuntament de Mollerussa i la Diputació de Lleida.

Crespín va visitar, en primer lloc, l'elaborador del Palau d'Anglesola Robert Camps qui gestiona una empresa jove fundada l’any 2000 pels fills d’una família amb tradició agrícola que es dedica a l’elaboració artesana de formatge de cabra i ovella. El subdelegat va conèixer el procés d’elaboració del mestre formatger, així com la trajectòria de l’empresa que ha estat guardonada amb diversos premis i distincions en els World Cheese Awards, el concurs internacional de formatges més prestigiós del món.

El subdelegat va comunicar a Camps que el Govern ha convocat una nova edició dels Premis Aliments d’Espanya Millors Formatges 2023, una iniciativa que té com a objectiu promocionar els elaboradors nacionals de formatges i donar a conèixer les diverses modalitats i les seves propietats organolèptiques. 

La segona de les visites del subdelegat va ser al centre tecnològic del Palau d'Anglesola on es troba la companyia Sistemes Electrònics Progrés, dedicada al disseny, fabricació i comercialització de sistemes de fertirrigació i programadors per al reg. José Crespín va fer un recorregut per les instal·lacions de l'empresa que l'hi va permetre conèixer el procés de fabricació i l’aposta per la constant innovació tecnològica i el desenvolupament I+D+i que s'hi està desenvolupant.

Progrés ha assolit el 80% de la quota del mercat nacional i portuguès en programadors de fertirrigació que permeten l’aplicació simultània d’aigua i de fertilitzants a través del sistema de reg i exporta part de la producció a països com Itàlia, Grècia, Marroc o Xile.    

L'indie, el pop i el rock, fins a la música catalana, l'electro rumba i la música infantil aposten per una diversitat d'estils que permetin acaparar el mateix públic divers, l'organització ha posat a la venda 20.000 entrades

La proposta musical Magnífic Fest l'impulsen les empreses Line Up, La Traca Events i Cal Sortir 2020 amb el suport de Magna de San Miguel, l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida.

Segons explica Antoni Cabero de la Traca Events, Magnífic Fest té l'objectiu d'arribar a un públic divers a través d'un cartell "eclèctic amb una varietat de grups que van des del públic familiar fins al rock més actual, passant per l'indie i les variants de la música urbana actual".

Guanyar més capacitat i comoditat per als assistents

El Magnífic Fest enguany canvia d'ubicació i es trasllada de la Seu Vella al recinte de les firetes amb l'objectiu de guanyar més capacitat i comoditat per als assistents. En aquest espai s'instal·laran dos escenaris, un d'ells de 24 metres frontals, que permetran intercalar les actuacions i agilitzar el canvi entre artista i artista, segons han explicat els organitzadors.

Tot i aquest canvi d'ubicació, el Centre Històric de la ciutat manté part del protagonisme del certamen i serà l'escenari d'una quinzena de concerts gratuïts en diferents punts com són la pista de la Panera, la Seu Vella, el carrer Lluís Besa i altres espais que s'han d'acabar de concretar.

Oportunitat bandes emergents

El certament també vol obrir una porta a les oportunitats dels grups i artistes emergents amb la proposta Stellar, una mostra de grups emergents que tindrà lloc el divendres 16 de juny al Centre Històric i està obert a les bandes de Catalunya amb l'objectiu d'ajudar els grups emergents en el seu camí a la professionalització.

Les inscripcions s'obriran el pròxim 15 de març i de totes les bandes que s'hi apuntin un jurat format per un membre de Cases de la Música, un del Magnífic i un altre relacionat amb el món musical en seleccionarà 20. D'aquestes bandes, se n'acabaran escollint 6, 3 el jurat i 3 a partir d'una votació popular a través d'Instagram, que seran les que participaran en el Magnífic Fest. El grup que surti guanyador s'endurà un premi de 3.000 euros que es basa en un programa d'assessorament a la banda i una actuació al Lleida Music Festival.

Es posen a la venda les entrades

Els organitzadors ja han posat, de moment, 20.000 entrades a la venda, 5.000 per dia. De moment, els organitzadors han explicat que ja se n'han venut 1.300, de les quals 400 són abonaments de dos dies. També han explicat que aquesta edició serà "molt més global" i que una part important de la gent que ja ha adquirit les entrades vindrà d'arreu de Catalunya, Aragó i del País Vasc.

La programació

El festival arrencarà el dijous 15 de juny amb Camela, icònic grup espanyol i pares de la tecn-rumba. Divendres serà el torn a l'espai principal d'Arde Bogotá, Dani Fernández, Sexy Zebras, Gessamí Boada i dels grups lleidatans Sexenni i Selva Nua, mentre que al Centre Històric tindrà lloc l'Stellart, la mostra de grups emergents de Catalunya.

El cartell de dissabte presenta a Viva Suecia, la Casa Azul, Miranda!, Lal'ba, Boye, Mabel Flores i Dj Maadraassoo al recinte de les firetes i amb els concerts gratuïts al Centre Històric de Les Punsetes, Pena Máxima, Pinpilinpussies, Nasty Lovers i Ponent Roots.

El festival tancarà diumenge amb el Magnífics en família, una de les grans apostes d'aquesta edició adreçada al públic familiar i que comptarà amb les actuacions de Dàmaris Gelabert, Xiula, Xip Xap i Gürriones. El mateix dia també hi haurà les actuacions al Centre Històric de Shad Demn, Featherweight, Sandré i Dj Maadraassoo.

El col·lectiu estatunidenc està cursant estudis sobre matèries de construcció amb tàpia i terres, així com fusta en la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els visitants es van interessar en les solucions per a la rehabilitació i restauració, i la manera amb la qual es combinen les formes tradicionals de tàpia, amb els bocs prefabricats de terra compactada, com a solucions sostenibles.

La visita la va conduïr l’arquitecta del projecte, Maite Sainz de la Maza, de l'estudi Fet de terra, i representants de Gerbec com a constructors de l’obra.

Marc Cuenca també ha destacat que des de l’organització es va decidir que no es permetria la venda de cervesa en el certamen, com a mesura per definir el que vol ser la fira, encara que reconeixia que “era una decisió molt arriscada”.

Per la seva banda l’alcaldessa de Bell-lloc d'Urgell, Rosa Buira, va destacar que el certamen es va gestar amb l’objectiu que fos eina de promoció i divulgació dels productors locals i contribuir a dinamitzar l’economia del territori.

Dos dies intensos que han combinat un programa de jornades tècniques, i una part expositiva en la qual hi ha participat una vintena de productors; cellers de la DO Costers del Segre, i elaboradors d’embotits, formatges, melmelades, xocolata entre altres.

Albert Capell de Conserves Capell de Bellvís, Isidre Ribalta del celler Carviresa, el sommelier i escriptor Javier Campo van ser els ponents de les jornades.

L’autora va destacar que l’hi sorprenia que fos la quarta dona que havia guanyat el premi al llarg del quart de segle. Imma López afegia que les dones del seu temps no tenien gaires referents femenins i Maria-Mercè Marçal va demostrar que "es podia ser poeta, es podia escriure i és dir tot allò que hem silenciat". 

L’organització va convidar a l’acte a l’escriptor Josep Vallverdú que enguany també commemora el seu centenari. Vallverdú va elogiar a la poeta d’Ivars d’Urgell i va etzibar que “escoltant a la Maria-Mercè Marçal senties el foc que portava dins”.

Durant la vesprada literària ve essent tradicional que hi participin les noves fornades de poetes i escriptors de la comarca, escolars, aquest cop de la ZER Plaurcén dels municipis de Sidamon i El Poal, que van llegir poemes de l’última edició del certamen El Sol del Pla, que també impulsa el consell comarcal del Pla d’Urgell. 

En el decurs de l'acte es va presentar un documentar commemoratius dels vint-i-cinc anys del premi, un treball que obre la veu, de la mateixa Maria-Mercè Marçal, i expliquen la trajectòria de la cita literària, el president, Rafel Panadés, la presidenta del Jurat, Àngels Marzo, el guanyador de l'edició del 2015, Xavier Macià, i la directora de Pagès Edicions, Laura Pagès.

En el treball també hi són presents les imatges retrospectives de totes les edicions anteriors, les obres guanyadores, i els escenaris del Pla d'Urgell, presents en l'obra de la poeta d'Ivars d'Urgell. 

La convocatòria d'enguany tancava un quart de segle de premi literari, en el que si van presentar un total de 36 obres, una quantitat inferior a la d'edicions anteriors, però totes amb una gran qualitat. Entre elles el jurat en va destacar tres, segons va explicar Marzo.

Atles temporal

Imma López obre el treball amb un poema que actua de pòrtic, i dona pas a cinc seccions que comences amb un seguit de poemes en vers lliure, que anomena "cròniques", amb els quals fa un recorregut per l'objectivitat del seu temps. Comença per la dècada dels 60 i va triant fets objectius, però que també són subjectius, ja que és l'autora qui els selecciona. La mort de Kennedy, l'assassinat de Luter King, l'home a la lluna... i altres esdeveniments històrics com podria ser la mort de Franco, la caiguda de les torres bessones... com a símbol de la decrepitud del món occidental tal com l'havíem entès, fins als naufragis a la Mediterrània.

Després d'aquestes cròniques l'autora de l'Atles Temporal, continua amb nou poemes on fa anar un estil molt més líric, amb una concentració molt més potent, amb poemes breus en els quals predomina el lirisme, molt més íntim.

En definitiva s'estableix una relació entre la part més narrativa i la part més íntima, com petites finestres amb les quals es contraposa el món exterior objectiu de les cròniques, i el món m és interior de l'autora

Imma López confessa que el seu treball inclou pinzellades de la poeta del Pla d'Urgell. Explica que el poemari pòstum de Marçal "Raó del cos" va ser una de les primeres lectures, que solia aprendre de memòria i recitar; les dones del seu temps no tenien gaires referents femenins i Maria-Mercè Marçal va demostrar que "es podia ser poeta, es podia escriure i és dir tot allò que hem silenciat", va destacar Imma López.

Professora de català, llengua i literatura, compta amb un nodrit palmarès de premis, Santuaris, Textures, Solstici, Veus de dones. La guanyadora del premi va mostrar la seva sorpresa per ser la tercera dona guanyadora d’aquest certamen.

Les veus de les dones han de sentir-se més, no hem de tenir temor a explicar com veiem el món

Atles representa el mapa, els llocs que ha visitat, on ha viscut, que hi ha viatjat, i temporal perquè és el pas del temps. Atles també fa referència a la primera vèrtebra que sosté tot el cap, i representa un final d'etapa dels 60 anys.

Gala literària

L'autora va rebre el premi en el decurs de la gala literària, que es va celebrar al restaurant Resquitx de Golmés, que està dotat amb 3.000 euros. L'acte commemoratiu del quart de segle de la convocatòria del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, va tenir com a convidat d'honor a l'escriptor Josep Vallverdú i la comissaria de la commemoració del centenari de l'escriptor lleidatà, Carme Vidal.

El president de l'ens comarcal, Rafel Panadés, va destacar la qualitat de les obres que es presenten a aquest premi, un dels principals motius que ha permès a aquest guardó arribar al quart de segle.

També van mantenir la tradició els escolars de la comarca en aquest cas els alumnes de les escoles de la ZER Plaurcén dels municipis de Sidamon i El Poal, que van llegir poemes de l’última edició del certamen El Sol del Pla, que també impulsa el consell comarcal del Pla d’Urgell.  

Vídeo commemoratiu

En el decurs de l'acte es va presentar un documentar commemoratius dels vint-i-cinc anys del premi, un treball que obre la veu, de la mateixa Maria-Mercè Marçal, i expliquen la trajectòria de la cita literària, el president, Rafel Panadés, la presidenta del Jurat, Àngels Marzo, el guanyador de l'edició del 2015, Xavier Macià, i la directora de Pagès Edicions, Laura Pagès.

En el treball també hi són presents les imatges retrospectives de totes les edicions anteriors, les obres guanyadores, i els escenaris del Pla d'Urgell, presents en l'obra de la poeta d'Ivars d'Urgell. 

El passat cap de setmana van començar els centres escolars de segon cicle d’educació infantil i d’ensenyament obligatori.
Pel que fa a primària, les escoles Les Arrels i Mestre Ignasi Peraire obriran portes a les famílies el dia 4, i el col·legi El Carme el 5.

Pel que fa a secundària l’institut La Serra i el Terres de Ponent ho van fer el passat cap de setmana, i els dies 3, 4 de març ho farà l’Institut Mollerussa IV, i el 5 de març presentarà el seu projecte educatiu el col·legi La Salle. 

La directora de l’espai, Maribel Pedrol, serà l’encarregada de conduir la xerrada ‘Les dones dels Canals d’Urgell. Passat, present i futur’, que tindrà lloc el dissabte 11 de març, com aportació als actes de commemoració del Dia de la Dona. 

Pedrol reconeix que la història dels Canals presenta un buit en l’àmbit femení. “La gent del canal són tots. La veu de qui el va pensar, de qui el va pagar, de qui el va construir, dels qui el van rebre i també dels qui el van mantenir i el van gestionar fins avui en dia.

Els Canals d’Urgell sempre han estat tractats en masculí i crec que ja ha arribat l’hora de donar veu a les dones que sempre hi han estat presents”, assegura. Pedrol es considera representant d’una generació de dones que ha estat capaç de fer-se un espai, cada cop més gran, en una empresa caracteritzada per ser un espai tradicionalment masculí.

Aquesta actitud denota l’aposta dels pagesos per assegurar-se una collita i uns ingressos mínims en un context d’emergència climàtica

El director general de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell (CGRCU), Xavier Díaz admetia que, a hores d’ara, resten a l’espera de l’evolució meteorològica per garantir les dotacions i les reserves d’aigua per la pròxima campanya de reg, que s’ha d’iniciar al mes de març, en el decurs de l'assemblea general, que va tenir lloc aquest diumenge. 

Segons Díaz aquesta situació ja s'havia repetit l'any 2008 quan Catalunya va viure un dels episodis més extrems de sequera. Durant aquest període, es van encadenar més de 16 mesos sense pluges destacables a les capçaleres dels rius catalans. Això va provocar que a partir del mes d’abril de 2007 s’activés el Decret de sequera, però es va superar.

Els Canals d'Urgell esperen poder dotar de l'aigua suficient als cultius per tal que no es perdin les collites, tot i que reconeix que les reserves estan molt baixes, per la qual cosa, les dotacions de reg depenen de les pluges que es produeixen en el que resta d’hivern. La campanya de reg, que s’inicia per Sant Josep, s’acostuma a allargar des de mitjans de març fins a finals de setembre. 

La situació de sequera estructural ha servit als responsables de la CGRCU per defensar i reivindicar la necessitat d’avançar en el Pla de Modernització dels Canals d’Urgell. En aquest sentit, Xavier Díaz, ha explicat que “després de comprovar que les decisions de la campanya de reg estan en l’aire, mentre continuem avançant en el pla d’obres ordinàries, ara es demostra més que mai que és el moment òptim d’abordar la modernització en les operacions de transport i aplicació de l’aigua”.

La necessitat de la modernització

El projecte de modernització que impulsa la Comunitat General de Regants del Canals d’Urgell contribuirà a la millora de l’autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix.

Així doncs la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. La modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys.

Lali Miró aporta nova obra a la col·lecció de l’Editorial Meraki després que el jurat qualificador de la tercera edició va decidir deixar el premi desert, en considerar que les setze obres presentades no tenien suficient qualitat. La convocatòria de la vila de Térmens compta amb una dotació econòmica de 4.000 euros i la publicació de l’obra.

La guanyadora de la segona edició Anna Font, va exposar les il·lustracions de la seva obra “En Gafarró estrena barret”, i va ser l’encarregada d’entrevistar a la guanyadora.

Lali Miró explicava que l’obra és un petit gest per poder veure la nostra quotidianitat d’una manera diferent, deixant moltes lectures obertes

La situació de “contagi” ens va anar desconnectant els uns dels altres i es va viure moments de molta por i tensió; i és per això que "el contagi també pot ser positiu en el sentit de l’alegria i l’entusiasme", assegura Lali Miró.

Per la seva banda Anna Font, explica que en el vessant il·lustratiu, Lili juga amb els contrastos per contraposar la narrativa de la història, els blancs i negres per expressar aquelles coses a les quals no parem atenció; i una gamma cromàtica completa i lluminosa per mostrar tot el contrari, el gir a les coses positives, el bon humor, el positivisme.

La presidenta d’honor del jurat i la creadora de les Tres Bessones, Roser Capdevila va destacar que a Catalunya hi ha un gran nombre d’il·lustradors, però entre ells hi ha un gran nombre de dones com ho constatava el Premi Vila de Térmens que les dues darreres guanyadores han sigut dones.

Sota el nom de "Teatre i Premsa" aquest dissabte les periodistes Roser Perera i Anna Sáez van fer cavalcar el seu mestratge sobre les notes musicals de David Pradas per presentar les obres, “Un amor particular” de Xavier Zanuy, guanyador de l’edició del 2021, i “Només els corbs anaven tips” de Ramon Gomis, que va ser la guanyadora de l'edició de l'any passat. Les obres han estat editades per Pagès Editors en el marc de la col·lecció Biblioteca de la Suda. Les periodistes van conversar amb els autors amb la voluntat d'aproximar als assistents al procés que utilitzen els artistes per descórrer les seves creacions.

Saó de Ponent, buscava sortir de l’estètica habitual de les presentacions de llibres creant tota una experiència al seu voltant, així ho ha explicat el responsable del muntatge de l’acte, Jaume Jovells, en finalitzar la presentació:

Des de Saó de Ponent sempre ens plantegem fer les coses d’una manera diferent, busquem experiències perquè són efímeres,   només passen aquell dia. Les presentacions de llibres habituals no acostumen a ser molt engrescadores i nosaltres sempre busquem donar-li un tomb, enguany jugant amb la premsa. Les periodistes han entrevistat als autors i han creat una atmosfera diferent, sense caure en l’estètica de sempre, i per això creiem que ha estat una bona experiència Saó de Ponent

Les experiències de Saó de Ponent es tornaran a repetir el 31 de març, en el mateix escenari del Teatre L'Amistat, aquest cop sota el mot de SARAU en el decurs del qual es coneixerà l'obra guanyadora de l'edició 2023 del Premi Saó de Ponent. L'acte començarà a les vuit de la tarda amb l'estrena de l'obra "Perifèrics".

Talarn continuarà vinculat a la candidatura, “per tal de posar a disposició de la futura alcaldessa l’experiència i el coneixement d’aquests vuit anys de govern republicà, en el qual hem transformat el poble de manera notable”

Joan Talarn destaca que continuarà al capdavant de l'ens provincial, i pendent dels resultats d'ERC en les eleccions del maig. "Serà el partit qui decidirà si he de continuar al capdavant de la institució".

Sílvia Escalé Farrera, té 34 anys, està formada en economia i treballa en una empresa de Bellvís d’administrativa-comptable.

La candidata destaca l’esperit transformador, obert, transversal i sobiranista del projecte de poble de Transparència i Progrés i el model de governança republicana continuarà vigent, però ara renovat, amb una aposta decidida d’un equip de persones disposades a treballar, amb convicció, pel futur de Bellvís i dels Arcs.

Raül Aguilar, va assegurar que Mollerussa necessita “un canvi”, i amb la resta de companys que configuren l’assemblea local des de fa dos anys, “estem en contacte amb els ciutadans per escoltar les seves preocupacions, inquietuds i visions de futur”. 

Des de fa dos anys, l’alcaldable de Junts per Mollerussa, juntament amb la resta de persones de l’assemblea local, “estem presents pels carrers, en contacte amb les ciutadanes i els ciutadans per escoltar les seves preocupacions, inquietuds i visions de futur de la nostra ciutat”, afirma el candidat de Junts per Mollerussa. Fruit del contacte amb la gent “hem cregut important centrar-nos en cinc pilars que són els nostres objectius polítics: el manteniment i la neteja, les noves tecnologies, la seguretat, les persones, sobretot les més vulnerables i fer de Mollerussa una ciutat verda”, detalla. 

Aguilar va ser diaca de l’església i tècnic de Joventut a l’Ajuntament de Tàrrega, durant més de vint-i-cinc anys ha estat director i monitor de colònies per a joves i actualment és professor al centre La Salle Mollerussa, on ha estat cap d’estudis de l’ESO.

L'objectiu de la presentació, segons els organitzadors, és aconseguir que els assistents coneguin el que s’amaga darrere d’un text, el procés de creació i com imagina l’autor quan escriu la seva obra

La nova obra, que ha publicat Pagès Editors en la col·lecció Teatre de Butxaca inclou el treball “Un amor particular” de Xavier Zanuy, guanyador del premi 2021, i el guanyador de l'any 2022 “Només els corbs anaven tips” de Ramon Gomis.  

Sobre Saó de Ponent

Saó de Ponent és una entitat cultural de Mollerussa que treballa per a la promoció de la cultura de la seva ciutat i l’entorn més pròxim. Aprofiten i aposten pel coneixement de proximitat, i és que la formen persones del territori apassionades i amb una gran experiència individual en diferents àmbits de la cultura i amb habilitats que permeten crear experiències culturals úniques, amb un segell de valor i emoció.

Amb poc més de sis anys de recorregut Saó de Ponent s’ha convertit en tot un referent cultural i en font d’inspiració per a altres activitats de l’entorn. “A la manera de Saó de Ponent” ja és una marca associada a la qualitat i al territori, fruit de l’esforç diari, l’autocrítica, la revisió constant i el rigor.

La fira de Bell-lloc d’Urgell se celebrarà els dies 4 i 5 de març en el local La Cultural, amb l’objectiu que sigui totalment a cobert per garantir la confortabilitat dels expositors i visitants, segons explica el regidor Marc Cuenca, que serà el coordinador del certamen.

Cuenca afegeix que es tracta d'una primera edició en la qual es vol limitar el nombre d’expositors per tal que el volum de vendes sigui important, i els resultats puguin garantir la continuïtat del certamen. Està previst que hi participin una desena de cellers de terres lleidatanes i tarragonines, així com una representació dels productors artesans dels sectors dels embotits, formatges, conserves, fleques, entre altres.

La previsió en aquesta primera edició és no superar els vint-i-cinc expositors, tots amb el segell de la proximitat i de la qualitat que garanteix la producció artesanal, assegura Cuenca

La mostra expositiva es complementarà amb una jornada en la qual es debatrà sobre el consum dels productes de proximitat, en la que hi participaran Isidre Ribalta de la comercialitzadora targarina Carviresa, i un representant de Conserves Capell de Bellvís. La presencia professional es completarà amb la presentació del llibre del sommelier tortosí, Javier Campo, "El Arte del Maridaje" i la xerrada de l’Associació d’empresaris del Pla d’Urgell AGRUPEM. Aquests actes tindran lloc a la Sala Polivalent de la Incubadora d’Empreses (I’da).

Marc Cuenca, destaca que s’ha volgut impulsar una fira sectorial, que permeti als productors presentar els seus productes a un públic més selecte i interessat. Segons el regidor, una manera de què el certamen pugui compaginar el caire lúdic i familiar, amb el més professional, que relacioni productors i consumidors.

Les obres del nou equipament es va finalitzar recentment, després d’estar paralitzades durant molts anys per la impossibilitat de poder-hi invertir pel control de la racionalització de l’economia local a la qual va sotmetre el Govern central als Ajuntaments.

El passat exercici el consistori de Torregrossa va poder invertir en el Centre Social un total 301.926 euros que va permetre deixar enllestida l'obra de l’equipament. El consistori ha pogut finalitzar l'equipament gràcies a una aportació de 200.000 euros de la Diputació de Lleida. L'Ajuntament està a l’espera de negociar la gestió més adequada.

El Centre de Serveis i Salut es troba en un edifici que durant més de deu anys ha estat pendent de decidir els seus usos. En una primera fase s’hi va traslladar el consultori mèdic, i més tard es va habilitar una sala polivalent en la planta baixa que es va destinar a activitats populars i de les entitats.

Segons explica l’alcalde de Torregrossa, Josep M. Puig es tracta d’un equipament que té com a objectiu albergar-hi els espais per a la prestació de serveis bàsics per a persones amb necessitats assistencials. Un centre de dia en el qual les famílies o la gent gran que ho necessitin disposin d’atenció per personal qualificat, i instal·lacions que puguin respondre al que exigeixin.

L’equipament s’ha habilitat en l’edifici de tres plantes que es va construir fa una dècada, i que va suposar una inversió de més de dos milions d’euros. El centre disposarà d’una cuina i menjador, sales de repòs, sales d’activitats tan físiques o infermeria, entre altres.

Millores en el pavelló El Graner

L'alcalde de Torregrossa va assegurar que l'inici de les obres de l'equipament El Graner era del tot necessària, un espai dedicat majoritàriament a activitats esportives. Puig va afegir que el consistori va haver de repetir el procés de licitació després que l’adjudicatària inicial hi renunciés per fallida. La nova adjudicació es va fer per un import de 270.676 euros i un termini d’execució de quatre mesos. 

Les obres consistiran a construir nous vestidors en el pavelló poliesportiu, i el consistori preveu adequar una pista exterior ubicada al mateix recinte per a usos esportius i socials.  

Les pistes que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) acolliran les proves del Skimo 2023, entre el 26 de febrer i el 4 de març, que es duran a terme en les modalitats d'esprint, individual, vertical, relleus i equips. La decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI) de donar cabuda a l'esquí de muntanya als JJOO de Milano Cortina 2026 ha marcat un abans i un després en les competicions de skimo a tots els nivells. Així, de les cinc competicions que es disputaran a Boí Taüll, dos seran les que el COI ha decidit que formin part dels JJOO: l'esprint i els relleus.

Boí Taüll compta amb 550 hectàrees de domini esquiable i 45 quilòmetres de pistes així com 4 itineraris abalisats per a la pràctica de l'skimo. El domini esquiable està situat just al costat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Segons l'organització, la seva ubicació, alçada i orientació garanteixen unes condicions idònies pel que fa a la neu.

En els dies vinents està previst tancar el llistat definitiu de corredors, però de moment ja n'hi ha inscrits més de 400. Es preveuen superar les 650 acreditacions amb el conjunt dels equips que provenen de 24 països: Andorra, Alemanya, Austràlia, Àustria, Brasil, Bulgària, Canadà, Colòmbia, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Japó, Noruega, Polònia, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Turquia, Estats Units i la Xina.

La inauguració dels mundials es farà el dia 27 de febrer al vespre just al davant de l'església romànica de Sant Climent de Taüll, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Es tracta d’una eina que té com a objectiu donar a conèixer la poeta i la seva obra a infants i joves, des d’infantil fins a secundària. La proposta, que es va presentar en un acte al Fòrum Maria Mercè Marçal d’Ivars d’Urgell, consta de dues maletes amb diferents propostes didàctiques; una per primària i altra per secundària. Al material de treball l’acompanya una mostra gràfica en plafons, un fet amb les il·lustracions de Marina Reixachs, que explica alguns dels poemes en format de conte. I una segona sèrie de plafons per secundària amb els quals es pretén profunditzar en la vida i obra de Maria Mercè Marçal.

Nova web del projecte

El projecte es completa amb una pàgina web que dona accés a tots els materials de la maleta pedagògica i també altres recursos i enllaços d’interès que completen la proposta de divulgació de la poeta. El material estarà disponible en l’àrea de préstec del Centre de Recursos, i es podrà utilitzar tot junt, o separant la part didàctica de l’expositiva.

Tres anys de treball

En la confecció de la Maleta Maria Mercè Marçal a l'aula hi ha treballat durant tres anys un equip de 10 persones, format per mestres, professors i professionals de diferents etapes del món educatiu dins del paraigua, segons explicava la directora del Centre de Recursos del Pla d’Urgell, Carme Jou, “pandèmia pel mig”, va puntualitzar. Es tracta de professionals que participen en el Pla de Formació de Zona.

L’acte de presentació va comptar amb la participació dels alumnes de l’escola Mare de Déu de l'Horta i de l'escola de Música d’Ivars d’Urgell i també hi van assistir al voltant d’un centenar de directors i docents dels centres educatius de Pla d’Urgell i també de les comarques més pròximes.

Maria Mercè Marçal, va néixer a Barcelona, però va passar tota la infantesa a Ivars d'Urgell d'on sempre es va considerar originària, va ser poeta, narradora traductora, editora i activista política i cultural, i va morir l’any 1998 a Barcelona

La maleta inclou

• 2 plafons gràfics, un per a educació infantil i primària i un altre per a educació secundària, amb propostes didàctiques i materials manipulatius que les acompanyen, llibres de lectura, il·lustracions… que us permetran treballar la vida i obra de la poeta, tot fent valdre la seva relació amb el territori on va viure els primers anys de vida.
• 2 espais interactius, en forma de tòtems, un per a educació infantil i primària i un altre per a educació secundària, amb les respectives propostes didàctiques per treballar a l’aula.
• Un espai web on tindreu accés a tots els materials de la maleta pedagògica i on trobareu altres recursos i enllaços d’interès que completen la nostra proposta.

El consistori ha ocupat al voltant de 200 metres quadrats de pati una zona per la qual s’habilitarà l’accés a la finca de les atraccions, i també el vial d’emergències. Tant el claustre de professors com els pares dels alumnes han mostrat la seva indignació i asseguren que el consistori no ha informat de la intenció d’ocupar el patí i iniciar les obres.

La directora del centre, Montse Serret, va manifestar la seva “indignació”, ja que tot i conèixer l’afectació del centre pel pla urbanístic, no es va comunicar oficialment l’inici d’aquestes obres. Serret també va mostrar el seu malestar pel fet que l’únic membre de la corporació que s’ha apropat al centre hagi estat el portaveu del grup municipal del PSC, Joel Bastons. Serret també va afegir que no es pot entendre com en vigílies de les jornades de portes obertes l'Ajuntament arrenca una obra que afecta l'espai de lleure del centre.

La regidora de l'àrea d'educació, Dolors Bargalló va visitar més tard el centre, però va explicar que "no en sabia res del que l'Ajuntament estava fent en la finca", segons va dir l'equip docent.

El regidor d’Urbanisme Pere Garrofé, va ratificar que el consistori ja havia informat al centre, encara que reconeixent que no s’habia fet de forma oficial, va ser en una conversa informal. Garrofé va afegir que el pla urbanistic que s’ha de desplegar en la zona, preveu aquest carrer que s'obre , preveu una parcel•la de prop de 1.8000 metres quadrats que es destinara a l’ampliació de l’escola Mestre Ignasi Peraire. Així i tot Garrofé va explicar que les obres consisteixen en obrir un carrer que enllaçara la nova urbanització amb la carretera de Miralcamp, i l'urbanització Negrals, previst en el Pla d'Ordenació Urbanistica (POUM).

*En el plànol, en vermell la previsió de traçat del nou carrer, i afectació del pai, en blau els terrenys en el qual es podria ampliar l'escola.

Des del PSC van criticar l’inici de les obres i van traslladar el seu suport a les famílies i els alumnes. “No es mereixen la supèrbia i el menyspreu per part de l’Ajuntament”, van sentenciar en un comunicat.

Defior va ser mestra també a Preixana, i Bellpuig, i va combinar la seva tasca docent amb el cant, formant part de diverses formacions vocals. Per aquest motiu l’acte d’homenatge va començar amb una missa cantada en la qual  va participar la Coral Gegantica.

L'Ajuntament del Palau d'Anglesola va inaugurar el passat diumenge el passeig que porta el nom de la mestra Hermi Defior, la nova via es troba al voltant de l’ermita de Sant Roc, on es van reunir una gran quantitat d’amics de la mestra, així com membres de la corporació municipal, familiars i molts docents amb els quals va compartir vida professional, i antics alumnes. En l’inici del nou passeig es va descobrir una escultura que dona el nom a la mestra, envoltat de música i parlaments d’autoritats i veïns.

Solsona assegurava que seria hora que la capital del Pla d’Urgell pogués rebre un retorn a les aportacions de les fires a l’economia lleidatana, catalana i fins i tot a la del sud d’Europa

El president, del que pròximament serà el Patronat de Desenvolupament i Fires de Mollerussa –amb la redacció dels nous estatuts- destacava que aquestes aportacions permetran fer un salt qualitatiu a l’ens, per tal que es consolidi com a eina de promoció econòmica de la capital del Pla d’Urgell.

Solsona ha explicat que l’any del 150 aniversari també serà any de canvis; amb l’aportació dels departaments d’Acció Climàtica i Indústria, es podrà dur a terme l’adequació de l’espai expositiu situat a l'esplanada del darrere dels Pavellons Firals. Aquestes obres haurien de començar de forma "urgent" per estar enllestides abans del 19 de març, segons Solsona.

Aquesta remodelació permetrà traslladar el Saló del Tractor, i part de la maquinària, de manera que el recinte de la Fira de Sant Josep començarà en la rotonda del camí d’Arbeca, davant de l’Escola de Música, reduint bona part de la trama urbana que ocupava tradicionalment. També canviarà substancialment la distribució dels pavellons dels quals desapareixeran els expositors d’alimentació que es traslladaran al recinte exterior.

També serà rellevant el canvi de la zona d’atraccions, que ocupava aquesta nova zona expositiva, i es traslladarà a una finca que es troba entre la ronda Ponent i el Col·legi Ignasi Peraire

Solsona ha anunciat que el dia 12 de març se celebrà un acte institucional al Teatre l'Amistat on es presentarà un documental i un llibre dels 150 anys de la Fira. A més, segons l'alcalde, com que es tracta d'un any electoral, durant els dies fira es preveu l'assistència de moltes "personalitats". 

El director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, explicava que estan "treballant de valent" per tenir la Fira de Sant Josep a punt. Ha assegurat que la gent "està responent" i es preveu una bona assistència.

L'organització calcula uns 300 expositors, una xifra similar a la de les darreres edicions. Durant els 4 dies de fira es calcula un registre aproximat de 150.000 visitants.

El calendari firal de Mollerussa inclou Fira de Sant Josep, amb el Saló de l'Automòbil, el Concurs de Pintura Ràpida, l'Autotardor, l'Autotrac, l'Expo Clàssic i la Lan Party.

Carlos Pascual proposa en el seu article un viatge turístic per conèixer el patrimoni paisatgístic, monumental, enològic i gastronòmic de la plana de Lleida, que inclou jaciments arqueològics, palaus, castells i monestirs, cellers de vi i productes tan emblemàtics com l'oli, entre altres atractius.

En la categoria de premsa internacional el jurat va seleccionar  l'espai televisiu 'Food Safari Catalunha chapter 1', presentat pel xef Paulo Coelho Machado Neto, i emès per les cadenes 'Globo TV Streaming Globoplay' i 'Globo TV Cable Globosat'. Es tracta d'un "safari" gastronòmic pel Pirineu i la plana de de Lleida, que ha estat premiat amb 5.000 euros.

L'article 'El romànic a l’alt país d’Urgell', d'Albert Villaró, publicat a la revista 'Descobrir Catalunya' va ser el millor reportatge en la categoria de premsa especialitzada, amb una dotació de 5.000 euros. El reportatge se centra en la diversitat de temples romànics d'aquesta comarca, des de la catedral de la Seu d'Urgell. 

El televisiu Jesús Calleja des del seu programa Volando Voy, va dedicar un programa al Pallars Jussà a Cuatro, que va ser guardonat en la categoria de Televisió, també dotat amb un premi de 5.000 euros. El programa se centra a través del testimoni dels veïns i veïnes de la zona en alguns dels principals atractius del Pallars Jussà, com són les botigues de comerç antic del poble de Salàs de Pallars, els espectaculars paisatges, o la geologia.

Ràdio Balaguer va ser mereixedor del premi de 5.000 euros en la seva categoria pel reportatge Noguera 432, territori d’ermites, que es va emetre en el programa Camins del Pla i la Muntanya, que condueixen Nil Ortiz i Clara Adsuar. El reportatge explica l'objectiu de fer valdre la riquesa patrimonial d'aquestes construccions, de les quals se n'han localitzat al voltant de 370, convertint la Noguera en la comarca catalana amb més ermites.

En la categoria de reportatge fotogràfic es va premiar a Jordi Borràs pel reportatge 'La Roda de la vida comença a Llessui', publicat a 'La Mira', guardó dotat amb 5.000 euros. El treball reflecteix per mitjà d'una sèrie fotografies la vida quotidiana de dos pastors d'ovelles que desenvolupen el seu ofici a les muntanyes del Pallars Sobirà. 

Com a millor treball d'Internet es va premiar la sèrie d'articles 'Juego de Damas', publicada per la periodista Rosa Matas a lavanguardia.com. Els articles valoren alguns dels monuments més emblemàtics del Pirineu i Prepirineu lleidatans a través del paper que van tenir les dones als segles XI i XII al castell de Mur, als monestirs de Santa Maria de Gerri de la Sal i Sant Pere del Burgal, a l'església de Santa Maria d'Àneu i a la catedral de la Seu d'Urgell. 

El treball 'De Turisme per les Garrigues', de Xavier Franch, publicat al periòdic infantil bimensual 'Som Canalla' va guanyar en la categoria Mitjans de comunicació locals de les Terres de Lleida, dotat amb 5.000 euros. Es tracta d'un seguit de textos didàctics centrats en el patrimoni històric, natural, cultural i social de la comarca, amb especial incidència de l'oleoturisme, la pedra seca, la diversitat paisatgística, la gastronomia, el turisme esportiu i el modernisme.   

Aquesta iniciativa pretén no sols donar la benvinguda als nadons, sinó també apropar el consistori a les famílies i facilitar-los tota la informació que requereixen sobre l’ajuntament i les seves regidories. 

Segons explica l'alcaldessa de Massalcoreig, Montse Jové la natalitat al municipi del Segrià segueix amb bona salut i desitja que així continuï i que el municipi segueixi creixent.

En els últims anys hem vist com les famílies han anat creixent, anys enrere només naixia d’un a dos nadons i darrerament la mitja està en 7-8 per any. És una molt bona notícia pel municipi perquè garanteix que el poble segueixi creixent i puguem mantenir serveis com l’escola i llar d’infants

El consistori ha obsequiat les famílies amb llibres de comptes, un Cd de cançons de bressol i un val per a tramitar el carnet de la biblioteca. “Sabem que l’amor pels llibres i per la lectura creix en la família, per aquest motiu obsequiem amb aquest lot adreçat a cada nadó, per iniciar-los a llegir en família i a la creació de la seva pròpia biblioteca personal”, apunta l’alcaldessa. 

És el quart any que el consistori ha dut a terme aquesta iniciativa.