Isma Magen és el coordinador de la trobada, que es dedica a organitzar aquest tipus de concentracions, amb l’objectiu de fomentar aquest tipus de turisme, però sota uns paràmetres de respecte a l’entorn i de foment comercial i patrimonial dels llocs en els quals s’organitza.

Segons Magen, el turisme d’autocaravana havia tingut mala imatge en considerar que es tracta de lleure de baix cost. Per aquest motiu les trobades que organitza Magen, busquen la complicitat dels agents comercials, industrials i administracions locals. Els participants consumeixen productes de la zona, visiten espais monumentals i els municipis pròxims a l’àrea Vinya els Vilars d’Arbeca.

En cada trobada de cap de setmana hi ha un fil conductor, en aquest cas ha sigut MasterChef, cada autocaravana ha hagut de preparar 62 tapes, i (11) postres i es farà un concurs, els guanyadors rebran obsequis de productes locals.

Les activitats de la trobada s’han dut a terme de divendres i fins diumenge a les instal·lacions del celler Vinya Els Vilars d’Arbeca.

Especialistes i infants han elaborat conjuntament un model d'actuació contra la violència masclista, a partir d'enquestes que s'han dut a terme a professorat i alumnat d'escoles i instituts

A partir de les dades obtingudes en les enquestes, l'objectiu principal del projecte SomAquí! ha estat la creació d'un model d'actuació útil per als centres educatius a l'hora de contribuir a radicar la violència masclista que infants i joves viuen a les seves llars. L'elaboració s'ha dut a terme amb la col·laboració alumnes de Figueres, Girona, el Palau d'Anglesola, Tortosa i Vic, partint de la base que els infants tenen dret a participar activament en els temes que els afecten encara que siguin sensibles.

El tema del treball científic que s'ha dut a terme els darrers tres anys, ha estat el paper de la infància i adolescència en la detecció de la violència masclista i el que es pot fer des dels centres educatius. En el transcurs de l'acte es van presentar els resultats de la recerca que mostren que el 10 % d'infants ha viscut una situació de violència masclista a casa seva.

Des del Palau d'Anglesola s'han implicat en el projecte l'escola Arnau Berenguer, el Consell Infantil i el Consellet de Participació Adolescent

Per part dels representants de polítiques de protecció de la infància van participar Aratxa Ribot, Núria Valls, Anna Chillida, i dels promotors del grup de recerca Liberi de la Universitat de Girona, Carme Montserrat i Pere Soler.

Ara cal que els resultats que ha aportat la joventut, l'emprenedoria de tots els equips implicats i la documentació que se n'ha derivat, serveixi per ajudar en l'objectiu: lluitar des dels centres escolars contra tota mena d'abús i adquirir seguretat i confiança en transmetre-ho.

El projecte urbanístic que afectarà una superfície d’11.000 metres quadrats als dos costats del Canal d’Urgell, descarta totalment la possibilitat de recuperar l'activitat industrial, per la qual cosa la iniciativa és reconvertir l'espai en habitatges, o oficines comercials.

El consistori té previst una inversió en el projecte de 570.000 euros encara que la inversió definitiva es concretarà un cop finalitzi el període d'exposició pública, i es puguin redactar els projectes definitius.

Aquest projecte forma part de la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que el Ple de les Borges va aprovar el passat 24 de novembre.

L’alcaldessa de les Borges Blanques, Núria Palau, va explicar que l’edifici de la Farinera és un espai de gran valor per la qual cosa, "aquest pla vol evitar el procés de degradació d’aquest espai de la ciutat, dotar-lo de noves zones verdes al voltant del canal i, sobretot, rehabilitar l’edifici de la Farinera per donar-li nous usos com podria ser habitatges protegits de titularitat pública o oficines". Palau va afegir que en un principi és un avantprojecte que es definirà un cop hagi exhaurit el termini inicial del procés administratiu.

La cita convoca esportistes d'arreu perquè cuida els detalls a fons, des dels obsequis a l'arribada, passant pel bon ambient al llarg del recorregut i un esmorzar de primera esperant a la meta. Això l’ha consolidat en el calendari de curses atlètiques de Ponent i és una cita que convoca més de 600 atletes. 

La cita convoca esportistes d'arreu perquè cuida els detalls a fons, des dels obsequis a l'arribada, passant pel bon ambient al llarg del recorregut i un esmorzar de primera esperant a la meta. Això l’ha consolidat en el calendari de curses atlètiques de Ponent i és una cita que convoca més de 600 atletes. 

L'alcalde del Palau d'Anglesola, Francesc Balcells va destacat que “pels visitants significa conèixer de ben a prop carrers, places, parcs i zones verdes que ens reconeixen com a Vila Florida i pels amfitrions suposa mostrar la millor cara del municipi i enfortir el ric teixit associatiu esportiu”.

El coordinador de la Cursa, Marc Solé, va destacar “el compromís dels cent voluntaris que fan possible la festa esportiva” i ha convidat als atletes a inscriure’s perquè “el circuit és ben entretingut, amb molts encreuaments entre corredors, cosa que facilita l’animació de la cursa”. 

El president Pere Aragonès ha defensat la qualitat de l'oli d'oliva que s'elabora a les Garrigues i no ha dubtat a qualificar-lo del "millor que es fa al planeta". En aquest sentit, ha remarcat que s'ha de fer tot el possible per garantir la continuïtat de les explotacions i la rendibilitat per facilitar la incorporació de joves i assegurar el relleu generacional "imprescindible". Tot plegat, de la mà de la millora de la qualitat del producte amb la complicitat de la ciència i el coneixement d'institucions com l'IRTA.

Aragonès ha recordat el president Francesc Macià, amb arrels a les Borges Blanques, durant el seu exili a l'Havana, quan va redactar la constitució de la república catalana i va dedicar un dels articles a la defensa de la qualitat de l'oli

Pel president, el paisatge "meravellós" de les Garrigues no ha de ser un "jardinet" perquè els forasters puguin dir "que bonic que és", sinó que ha de ser un espai per viure i desenvolupar-hi projectes. És la "Catalunya sencera", que segons Aragonès, necessita igualtat d'oportunitats, i per això ha defensat que el Govern emprèn iniciatives per fer-ho possible com la Llei d'espais agraris o les mesures de suport davant situacions d'emergència com les gelades de l'abril que van afectar el sector fructícola.

Abans de la inauguració i l'entrada al recinte firal, un grup de manifestants ha protestat contra el projecte de la planta de tractament de purins de Tracjusa a Juneda i han entregat un manifest al president Aragonès.

L’alcaldessa destaca el valor de tots els qui han fet la fira gran

L’alcaldessa de les Borges Blanques, Núria Palau, ha destacat la fira com un certamen que ajuda a fixar gent al territori, a generar oportunitats de futur, i a crear riquesa, progrés i benestar, a les Garrigues, i gràcies a totes les persones que l’han ajudat a créixer, “és avui la millor fira oleícola de Catalunya i una de les més importants en l'àmbit agroalimentari”.

Fira d’enguany “homenatjarà a totes les persones i entitats que ens heu ajudat a fer gran aquesta fira, acompanyant-nos i acceptant les nostres invitacions a compartir aquesta festa de la nostra comarca amb vosaltres; i a tots els equips de Fira, integrants dels patronats i, sobretot, persones expositores, sense les quals hauria estat impossible celebrar aquests 60 anys

Un any complicat pel sector

El president de la DOP Garrigues, Enric Dalmau, ha reiterat que la davallada de la producció afectarà la comercialització. De la mateixa manera ho farà la pujada dels costos de producció, que malgrat tot, és moderada de moment, ja que si les cooperatives apliquessin als preus tot el que han hagut de pagar, els consumidors no podrien pagar l'oli.

El que més preocupa és si tothom podrà comprar producte, i és que l'any passat, a Catalunya es van produir 39 milions de quilos d'oli i enguany només es preveu arribar a 16 milions. Segons Dalmau, en zones com el sud de l'Urgell, on no hi ha reg de suport, només es farà un 10% de la producció, però altres punts com el nord de les Garrigues, s'arribarà al 50%.

No havíem vist mai una situació així, però hem d'estar al peu del canó

En la mateixa línia, alguns dels expositors, com Ramon Barrull, president de la Cooperativa de la Granadella, ha reconegut que es troben davant d'un any complicat per la collita minsa. Per això, ha defensat la qualitat del producte i confia que puguin subministrar a tota la demanda amb un preu competitiu que esperen que no es vegi afectat per l'encariment dels costos.

La seixantena edició de la Fira de l'Oli de les Borges Blanques s'allargarà fins diumenge i s'espera rebre milers de visitants que faran les seves compres d'oli pels pròxims mesos.

Agermanament amb la Federació d’Hostaleria de Lleida

La Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues (DOP) va dur a terme en el marc de la Fira de l'Oli de les Borges Blanques l'acte d'agermanament amb la Federació d’Hostaleria de Lleida, una iniciativa que tenia com a objectiu que ambdues institucions treballin per afavorir l’oli de qualitat amb denominació d’origen. 

En l'estand de la DOP garriguenca també es va dur a terme la presentació del llibre “Olis d’Oliva i Salut. Beneficis dels Olis d’Oliva Verges” a càrrec de l’autor i editor Dr. Eduard Escrich, un dels referents mundials en la investigació del càncer de mama. L’obra és un recull del treball de 36 investigadors especialitzats en alimentació i salut, com en Doctor Ramon Estruch, investigador del grup de recerca de Risc Cardiovascular, Nutrició i Envelliment.

Aquesta nova edició de la Fira de l’Oli, que ha reunit múltiples cooperatives i molins d’oli, s’ha emmarcat en la campanya “Jo, Amb Segell” que promociona la difusió de l’oli d’oliva Arbequina Verge Extra amb DOP Les Garrigues, donant veu a la rellevància d’acreditar aquest aliment principal en la dieta mediterrània i transmetre el valor de la cultura i tradició.

Caragolada solidària de la Fecoll, a la Fira de l’Oli de les Garrigues

La Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll) ha encetat el calendari de Caragolades Solidàries d’aquest dissabte, en el marc de la Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues. L’activitat s’ha celebrat al Parc del Terrall i tots els diners recaptats es destinaran al projecte “Targetes alimentàries” de Creu Roja les Garrigues. Una iniciativa que beneficia famílies en situació de risc d’exclusió social i a persones grans i que té com a objectiu garantir l’accés d’aquests col·lectius a una alimentació variada i fresca per cobrir les necessitats bàsiques de manera habitual, aprofitant la xarxa de comerços locals i proximitat.

La Caragolada Solidària s’ha organitzat conjuntament amb l’Ajuntament de Les Borges Blanques i la Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues. Una acció que forma part de l'estratègia #TerritoriAplec de la Fecoll que celebra activitats a tota la província per aprofitar els fluxos de visitants i, alhora, donar suport i dinamitzar altres esdeveniments i espais de les Terres de Lleida. 

Premi Cultura de l’Oli a l’Escola Agrària de les Borges

En el decurs de l'acte inaugural de divendres va tenir lloc el lliurament del Premi Cultura de l’Oli 2023 que es va atorgar a l’Escola Agrària de les Borges Blanques, per la seva gran tasca de difusió del coneixement al voltant del sector de l’oli d’oliva durant mig segle. El president Aragonès i l’alcaldessa Palau han fet l’entrega dels diplomes i d’una rèplica de la premsa d’oli de les Borges al director de l’Escola Agrària, Ramon Baró, qui ha agraït el reconeixement i ha fet valdre el compromís que té l’escola amb el sector agrari i les persones professionals que en formen part. Baró ha parlat de l’olivera com un cultiu resistent, resilient i adaptat al canvi climàtic, que està acostumat a crisis i sequeres, a la vegada que ha posat en relleu la importància del coneixement a l’hora de parlar de Cultura de l’Oli.

Els millors olis de la temporada

La Fira de l'Oli de les Borges Blanques va fer públic divendres els millors olis presentats a concurs, una deliberació que dur a terme el Panell de Tasts Oficials d’Olis Verges d’Oliva de Catalunya. Enguany la convocatòria ha tornat a diferenciar els grans i els petits productors entre els quals han resultat guanyadors Degustus de la Cooperativa de la Granadella, Cuadrat Valley, la Cooperativa de Sant Isidre de les Borges, el Restaurant Hostal Benet, Arbequí de Vilasana i Mas Montseny. 

Els olis guardonats en la categoria de grans productors, que són aquells que produeixen més de 3.000 litres, han estat Elixir Despinyolat, de Cuadrat Valley, que ha obtingut el guardó al millor oli verge extra fruitat verd amarg. Per la seva banda, Degustus, de la Cooperativa de la Granadella ha estat premiat com el millor oli verge extra fruitat verd dolç, i Terrall de la Cooperativa de Sant Isidre ha estat proclamat el millor oli verge extra fruitat madur de la fira. Pel que fa als petits productors, amb menys de 3.000 litres produïts, Arbequí de Vila-sana ha obtingut la distinció en oli verge extra fruitat verd amarg, el Restaurant Hostal Benet en verd dolç i Mas Montseny en madur. 

Tomàs Cusiné i Mireia González, ambaixadors de l’Oli de Qualitat 2023

La jornada d’aquest dissabte al matí també ha servit per proclamar Ambaixadors de l’Oli de Qualitat de Catalunya l'empresari vitivinicultor i enòleg Tomàs Cusiné i la periodista Mireia González, en un acte que ha servit també per agermanar la Fira de l’Oli i les Garrigues amb la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell.

Durant l’acte de proclamació dels ambaixadors, Tomàs Cusiné ha explicat que l’oli d’oliva és un producte qualitatiu, de luxe, que afegeix valor a la nostra gastronomia, però ha alertat que, per poder continuar endavant, cal garantir la qualitat i un bon preu per a les persones productores, i comunicar el prestigi que té aquest producte. En aquest sentit, ha encoratjat la gent de les Garrigues a treballar incansablement per fer un producte encara millor, ja que té totes les possibilitats del món, ha dit.

L'alcalde de Linyola, Àlex Mases va explicar amb detall totes les deficiències que els tècnics van detectar en el projecte, detalls que el converteixen en una "greu amenaça mediambiental i social", per les dimensions del complex, la proximitat al municipi, i per la quantitat de trànsit pesat que generarà al llarg de l'any. El projecte estableix una distància de 400 del nucli urbà, i segons l’ajuntament hauria d’estar a un mínim de 750, pel que fa al trànsit pesant es calcula que al llarg de l'any i circularien al voltant de 24.000 vehicles anuals.

Pel que fa a la quantitat de residus que la planta hauria de tractar per tal que fos rendible, estarien parlant de 300.000 tones de purins, 125.000 tones de llit o fems, 20.000 tones de residus d'indústria alimentària, 40.000 tones de fangs d'escorxador i 20.000 de restes d'escorxador entre altres que sumarien un total de 505.000 tones anuals 

La contrapartida que ofereix el projecte de CIP, és una producció de 227 GWh a l'any el que representa el consum de 26.000 habitatges, també generaria 30 llocs de treball directes i 200 indirectes. Segons l'alcalde també caldria contemplar els impostos que s'aplicarien, construcció, l'IBI i altres, però no compensarien els "perjudicis que ocasionaria la proximitat al municipi".  

L'alcalde i l'equip de Grover van comptar amb el suport dels centenars de linyolencs que van assistir a la reunió, per tal que el consistori es negui a autoritzar la construcció de la planta. En aquest sentit, Mases va destacar que la pròxima setmana es reunirà amb el departament d'Urbanisme, per exigir que es desestimi el projecte.

Àlex Mases va etzibar que no és possible que els municipis "s'hagin de menjar el marrón" d'aquestes situacions sobre renovables, i no siguin les administracions les que despleguin un pla integral o global per a tota Catalunya

Segons Mases, el consistori l'hi preocupa que s'incrementi el trànsit a la carretera entre Balaguer i Mollerussa i que comprometi les previsions de creixement urbanístic del poble. Per tot això, han demanat una reunió amb els responsables territorials del departament de Territori, per plantejar aquestes qüestions.

El projecte que ens han presentat no té cabuda ni a Linyola ni a 50 quilòmetres, ens preocupa que la planta sigui “un pol d’atracció de residus de tot Catalunya i de l’estranger

L’equip de Govern ha destinat una partida de 220.600 euros a les inversions, que desplegarà amb 92.000 euros destinats a una planta fotovoltaica en l’estació potabilitzadora, 45.000 euros a la compra de maquinària pels serveis municipals; per instal·lar torns per l’accés a la piscina municipal, adequació del camp de tir, adequació de la parada de bus a la zona Codís, millora de la vorera del carrer Carretera Vella, o remodelar l’enllumenat del camp de futbol, i millora de camins entre altres projectes.

L'alcalde de Golmés, Jordi Calvís destaca que pel que fa als capítols de despeses, s’han augmentat els programes a serveis socials i atenció a la gent gran, per tenir una atenció millorada en aquest àmbit, i en la millora de la seguretat viària. També es contemplen les despeses de via pública la restauració i envelliment del monument dels 800 anys, situat al parc del Centenari.   

El consistori s'ha vist obligat a incrementar les partides d’energia elèctrica i gas natural per les futures previsions inestables que es puguin produir en el decurs de l'exercici  

L’Ajuntament de Golmés preveu posar en servei el carril bici i de vianants de Golmés a Mollerussa el pròxim mes de març, per una millora de la seguretat i la potenciació dels mitjans sostenibles i de mobilitat entre els municipis i els llocs de treball. També es preveu finalitzar les obres d’urbanització del Carrer Carretera Vella, el segon trimestre de l'any, amb un cost que ronda els 645.000 euros, que es podrà finançar amb una subvenció provinent del PUOSC de 250000 euros.

L’Ajuntament ha remodelat l’antic equipament, ampliant l’espai i incorporant nous equipaments que permetran dur a terme activitats amb molta més fluïdesa i comoditat, compta amb zones infantil i juvenil delimitades, servei de préstec, dos punts d’accés a internet, servei Wi-Fi, taules de treball i una zona de lectura. A més, s’ha inclòs la biblioteca en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, fet que permet oferir el servei de préstec interbibliotecari i l’accés al fons de les 440 biblioteques que formen part d’aquesta xarxa.

L'equipament durà a terme una programació d'activitats per fomentar la lectura. Es preveu acollir exposicions, posar en marxa nous clubs de lectura i participar en cicles com Biblioteques amb DO, centrada al voltant d'apropar la cultura vinícola a la literatura.

L'acte inaugural l'encetarà a les set de la tarda amb una sessió de contacontes a càrrec de Maria Ten, narradora i actriu d'UMPALUMPA, tot seguit la corporació municipal i familiars de Glòria Tudela participaran en l'acte institucional, i en una visita guiada a l'equipament.

La nova proposta didàctica posa en valor el patrimoni, la cultura, el paisatge i la població del territori regat pels Canals d’Urgell, donant a conèixer tant l’actualitat com el projecte de futur de la principal infraestructura hidràulica de Catalunya, amb una projeció audiovisual de grans dimensions 

Es completa amb la sala de la gent del Canal, una projecció amb els personatges rellevants de la construcció del Canal que expliquen el paper que van tenir en l'obra i en el seu desenvolupament. Segons detalla Maribel Pedrol, en aquest relat s'hi ha incorporat la figura de la dona, que avui en dia també té presència a la institució i, per tant, "havia de tenir veu" en aquesta nova proposta didàctica i pedagògica.

La remodelació, que s'ha inclós dins del projecte Eix 6 ‘Paisatges de Ponent’ del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i està subvencionada pels Fons Feder Catalunya, explica com s’encara el futur després de fer el recorregut que parteix de la història de finals del segle XIX amb la construcció de la infraestructura a la primera sala. La visita s'acaba a la 'Sala de la gent', on a través d'una projecció es dona veu als protagonistes del Canal, tots ells interpretats per actors del territori, que a mode d’holograma expliquen quin és el seu paper en la infraestructura.  

Els canals no són cosa només de pagesos, sinó que formen part de la realitat dels municipis rurals, perquè el país l’estructurem des dels municipis, i si l’entorn rural es buida, es buida Catalunya

Joan talarn ha destacat que la infraestructura dels Canals d'Urgell ha sigut “la més disruptiva i transformadora de les economies i els pobles de la plana en dos segles”. Una consideració, aquesta, que aspira a mantenir en els propers segles “sent una altra vegada innovadors a l’hora d’afrontar la seva modernització, per passar a ser la infraestructura verda referent del territori de Ponent i un model a seguir en altres territoris”.  

Totes i cadascuna de les persones que han fet possible que donem a conèixer la nostra fira de capçalera en aquest indret idíl·lic com és la Seu d’Urgell, i agermanar-nos amb un producte de gran qualitat del nostre territori com són els formatges que es fan a la serra del Cadí i la seva fira més representativa, la de Sant Ermengol, ha dit Núria Palau

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, ha explicat que “Estem molt contents i agraïts que aquesta aliança de fires entre Sant Ermengol amb el formatge i la de l’oli de les Borges Blanques, tots dos productes extraordinaris, hagi sigut possible. Amb aquesta col·laboració busquem crear sinergies i complicitats, i treballar plegats per fer créixer tant les nostres fires com els dos municipis”.

Tres dies, 20, 21, 22 de gener, per conèixer l'or líquid de les Garrigues 

La seixantena edició de la Fira de l’Oli i les Garrigues serà inaugurada pel president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, divendres, 20 de gener al matí, i comptarà amb dos actes institucionals completament nous: D’una banda, el pròxim dissabte, 21 de gener al matí es commemoraran els 60 anys de la nostra fira de capçalera amb un acte d’homenatge a totes les persones que han ajudat a fer la fira gran aquests darrers anys. L’acte estarà presidit per Artur Mas i ja han confirmat la seva assistència la periodista Mari Pau Huguet, el conseller legítim Josep Rull, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els xefs Dolors Mateu i Xavier Benet, els exconsellers Felip Puig i Josep Maria Pelegrí; l’exmembre de la Mesa del Parlament Ramona Barrufet i el doctor Eduard Escrich, entre moltes altres personalitats catalanes que han prestat la seva imatge, participat i col·laborat en els darrers anys per donar suport al certamen borgenc de capçalera.

D’altra banda, la clausura d’enguany es dedicarà a totes les persones de l’equip de Fira que han fet possible el certamen en els darrers anys, presidents del Patronat Fira de l’Oli, gerents, directores, responsables o col·laboradores, i també a tots els expositors.

Els padrins de l’agermanament

L’organització proclamarà ambaixadors de l’Oli de Qualitat de Catalunya 2023 l’empresari vitivinicultor i enòleg Tomàs Cusiné, qui és president de la Ruta del Vi de Lleida i de la DO Costers del Segre i propietari de diversos cellers de vi a la Noguera i les Garrigues, i la periodista Mireia González, presidenta de la Fundació Castell del Remei, directora de Comunicació del grup cellers de Tomàs Cusiné, patrona de la Fundació Catalana de Lupus.

Una cançó a càrrec de Lo Pau de Ponts

Entre altres novetats destacades del certamen, està previst que l’artista Lo Pau de Ponts escrigui  una cançó per commemorar els seixanta anys de Fira, l’artista de la noguera també durà a terme un xoucooking en directe sota el títol ‘Lo xoucooking de ‘l’alifara’’. Prèviament a l’actuació, està previst dur a terme la proclamació dels guanyadors del concurs oficial dels millors olies de la Fira.

El canicròs és un esport que s’està popularitzant entre els amants de les activitats esportives i els animals i consisteix en la realització de curses de cros en què cada corredor va lligat amb una corda a la cintura a un gos, al qual no ha d'avançar. En aquestes curses, els gossos han de trobar-se en bones condicions físiques, ser majors d'1 any, amb comportaments no perillosos  i superar un control veterinari.

L'Ajuntament de Bellvís habilita un espai per acampada i autocaravanes per aquells participants procedents d'altres punts de l'Estat que necessiten pernoctar a causa de la distància. Espais que conjuntament amb l'estacionament estiguin situades al voltant del pavelló poliesportiu. Les instal·lacions esportives locals es converteixen en el centre logístic de la trobada així com dels serveis de veterinària, i també els serveis personals per als participants.

Per a les modalitats de CaniBTT, Sccooter i Canicròs es disposava d'un circuit de 6,5 quilòmetres que transcorren pels camps de conreu del terme de Bellvís, senyalitzat, amb diferents colors segons la dificultat. El recorregut inclou un tram Strava per CaniBTT/Scooter i un tram Strava per Canicrós.

L'impacte de la pickup va alçar la màquina de tren i la va treure de les vies sense descarrilar, però va arrossegar les rodes fora de la via al llarg de mig quilòmetre.  

Segons fonts del municipi la víctima era una persona molt coneguda i apreciada, i pel que respecte a l'accident, manifestaven que es feia estrany que per molta boira que hi hagués el matí del dissabte, la víctima coneixia perfectament el lloc, havia travessat el pas centenars de vegades.

Pel que fa als viatgers, han estat evacuats del tren i Renfe els ha habilitat un autocar per traslladar-los fins a Manresa i continuar el trajecte en tren. 

La zona de vies ha quedat bastant malmesa i mentre no es resolguin aquests treballs el trànsit ferroviari a l'R12 continuarà tallat en aquesta zona, segons ha informat Adif.

Lleida ha treballat en els darrers anys per aconseguir desplegar aquesta dualitat, projectant una ciutat més intel·ligent, sostenible i integradora,  que intenta  aconseguir la satisfacció i participació de tota la ciutadania. 

Al mateix temps, s’ha posat a disposició d’institucions, mpreses, i entitats científiques, educatives i industrials per acollir projectes i iniciatives que afavoreixin l’obertura d’activitats i una nova economia, que repercuteixi en la resta de les terres lleidatanes.
Aquí s’hi suma la influència del comerç, la cultura i el lleure, una influència que no s’ha de considerar competència, més aviat el contrari: ha de ser un complement de la dinamització de la demarcació, de la fortalesa i qualitat que representa la proximitat, i sobretot de la singularitat qualitativa de la vida rural.

Si observem amb aquesta meticulositat la Lleida capital, es fa evident que sempre resten coses a fer i millorar, com arreu . No obstant, la ciutat ha sabut compaginar la singularitat de la carrincloneria amb totes les necessitats de la connectivitat i els nous hàbits de consum i mobilitat. Passada la prova de la crisi sanitària, arriba un dels períodes més significatius de l’any. Dates en què la ciutat haurà de superar la prova de càrrega dels seus serveis i equipaments. Dates en les quals l’oferta de lleure, turisme, comerç i cultura ha d’anar més enllà de les fronteres del Segre.

La Paeria de Lleida ha programat un complex programa per donar resposta ha aquesta dualitat; ser capital i ciutat, una responsabilitat que es gestiona des de l’àrea de Cultura i Festes. Teatre, concerts, exposicions, parcs de lleure, tallers familiars, són algunes de les més d’una vintena d’activitats i propostes que s’han organitzat per complementar les vacances nadalenques i la celebració de les festes més familiars de tot l’any. El passat divendres es donava el tret de sortida amb l’encesa de l’enllumenat de carrers i places.

La decoració inclou enguany algunes novetats com el canvi d’il·luminació de l’avinguda Francesc Macià i la rambla Ferran, vials on, en comptes de guarnir els arbres com era tradició, s’ha optat per un cel estelat amb unes boles, elaborades al taller de l’Institut Municipal d’Ocupació i guarnides des de la Brigada d’Energia de la Paeria. També cal destacar la col·locació d’un Os guarnit a Francesc Macià i la projecció d’un espectacle de llum i música sobre la façana de la Paeria.

Els concerts musicals

El dissabte 3 de desembre obria el cartell musical Rabadàd amb un concert de nadales jamaicanes al Teatre Municipal de l’Escorxador. 
L’Auditori Enric Granados va presentar el dimarts 27 de desembre a les 20.00 h el Festival de Valsos i Danses amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, una de les cites emblemàtiques de la formació. Torna l’energia dels valsos i polques de la família Strauss i de la música popular centroeuropea. La màgia circular del vals gira al voltant d’una idea cíclica de la vida, que a finals de l’any se’ns posa de manifest també al voltant d’una escudella i carn d’olla. 

El teatre

Pel que fa als espectacles de teatre, en el marc de la programació de La Temporada Lleida, s’ha programat “El Testament” de Zum-Zum Teatre, dijous 22 i divendres 23 de desembre, al Teatre Municipal de l’Escorxador:  un peculiar testament en vida i vital; de records, arrels i identitats universals. Camp, barri i mapa del tresor.
També a l’Escorxador, com ja és tradicional, s'ha representat “Els Pastorets” a càrrec de Talia Teatre, 26 i 27 de desembre, i AEM Belles Arts, l’1 de gener. En Borrego i en Carquinyoli es tornen a trobar a l’escenari entre les fúries de l’infern i els amors de la Isabeló, es trobaran amb molts camins on hauran de discernir, però on sempre prevaldrà la seva amistat. 

A més, aquest any també s’inclou en la programació el Fum Fum Fum Festival, que se celebrarà del 26 al 31 de gener, a l’antic cine Goya dels Magraners, amb “Cançó de Nadal”, “L’aventura d’avorrir-se”, “La casa més petita”, “Gnoma”, “Polzet” i “Hamelí”.
En aquesta programació de La Temporada allers i altres activitats l ’Auditori Municipal Enric Granados ha programat 31 concerts; el Teatre Municipal de l’Escorxador, 16 funcions i el Teatre de la Llotja, 4 entre els quals hi ha una òpera i tres espectacles d’arts escèniques. Així mateix, s’ha programat  la celebració del Dia Internacional de la Dansa.

Fins al 5 de febrer, Sara San Gregorio presenta “Juguetoría. A l’altura del joc” a La Panera, una factoria de jocs i joguines fundada per Sara San Gregorio la tardor de 2020 a Medialab Prado com un laboratori de disseny i fabricació de joguines, en què juguem per dissenyar i dissenyem per jugar.
Juguetoría porta a l’espai miniPanera les primeres peces que van formar part del repositori físic i virtual de la factoria, amb què s’han provat sistemes constructius i possibilitats lúdiques i creatives que han donat lloc a altres projectes de disseny de joguines. 
 

Les exposicions

A la sala d’exposicions de l’Associació Res non Verba, del 22 de desembre de 2022 al 5 de gener de 2023, XXI Concurs infantil de dibuix dels Reis Mags de l’Orient, que organitza l’Associació dels Reis Mags de Lleida amb la col•laboració de l’Ajuntament de Lleida.
Al Museu de Lleida, fins al 8 de gener, es pot visitar l’exposició “Jaume Minguell. Camins encreuats. Joan Vila-Puig, Trepat. Joop Stekelenburg, Willy Noordam, Antoni G. Lamolla, Josep Vallverdú i Josep Minguell” en motiu del centenari “Jaume Minguell Miret 1922-2022”.
A la Galeria Espai Cavallers 31-33 es pot visitar del 4 de desembre al 20 de gener l’exposició col•lectiva “Di8 Nadals”.
El pati del Palau de la Paeria acull la mostra “Reis Mags. Los Reixos de Lleida”, organitzada per l’Associació Reis Mags de Lleida per tal de difondre la tradició de la celebració del dia de Reis a la ciutat de Lleida. La mostra compta amb fotografies històriques de les cavalcades a Lleida, així com una mostra de joguines procedents de la col·lecció Lo Baratillo i de vestits històrics que han lluït Melcior, Gaspar i Baltasar a Lleida. La mostra romandrà oberta fins al 4 de gener, la vigília de la Cavalcada.

La Factoria dels Reixos 

“La Factoria dels Reixos” torna a Lleida amb 8 sessions al Pavelló municipal Barris Nord els dies 1 i 2 de gener, amb diferents horaris i un preu de 5 euros, i serà gratuït per als menors de 2 anys. A més, també se celebrarà la tradicional Ruta del Camarlenc i la Cavalcada de Reis. La iniciativa, impulsada per La Paeria, compta amb la implicació del sector cultural amb la participació de 70 professionals i 50 artistes que portaran l’esperit nadalenc i dels Reis Mags a la ciutat.
Entre les novetats d’enguany, destaca que hi haurà interpretació de signes en tots els passis.

Els Reixos de Lleida estrenen nou web

S’ha de dir també que els Reixos lleidatans cavalquen sobre les noves tecnologies. Aquest any, estrenen nou web institucional, https://reismagslleida.org/, amb l’objectiu de visibilitzar la unió entre la tradició i modernitat. El nou web recull la història dels Reixos de Lleida any a any  i prop de 2.000 fotografies que han cedit persones anònimes, l’Arxiu Municipal (cedides per diferents fotògrafs) i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (del Fons Porta i de Gómez Vidal). 

Segona edició del Parc del Secà de Sant Pere

L’associació de veïns del Secà de Sant Pere torna a il·luminar el barri de l’esperit nadalenc amb la segona edició del Parc de Nadal. La setmana passada s’inaugurava l’espai, que s’ha col·locat al voltant de la Torre Queralt. La instal·lació ofereix un recorregut per diferents escenes que submergeixen al visitant en l’esperit nadalenc, i al mateix temps convida el públic familiar de tota la ciutadania de Lleida a visitar el barri del Secà de Sant Pere. El Parc nadalenc romandrà obert fins al dia 5 de gener. 

Parc de la Infància i la Joventut de Lleida

Cucalòcum i el Cucaesport, en paraules de l’alcalde Miquel Pueyo, “són un referent per als nens i nenes de Lleida i una bona eina per a què les famílies puguin conciliar la vida laboral i la vida familiar”.
Enguany Cucalòcum i Cucaesport tornarà a ocupar  el pavelló 4 de Fira de Lleida del 27 de desembre fins al 4 de gener, de les 10 a 14 h i de 16 a 20 h.
Cucalòcum i Cucaesport inclouran una vintena d’activitats de tipus lúdic, formatiu, cultural i esportiu, de salut i alimentació, educació i lleure; ludoteca; espai de la Xarxa d’Entitats de Lleure; una gran varietat d’atraccions infantils; Parc Viari de la Guàrdia Urbana; treballs manuals, entre molts altres. Un espai que organitza Fira de Lleida. Es pot consultar la programació en el web https://firadelleida.com/cucalocum/.

L’espai museístic, que ben aviat presentarà la remodelació que ha dut a terme, ha rebut fins al novembre 43 grups, el que representa un miler d’estudiants, i també ha dut a terme 161 visites guiades amb una participació de 1.155 persones

Amb la voluntat de fer una major divulgació del nou espai i les activitats didàctiques que s’hi proposen, dimecres i dijous s’han organitzat jornades de portes obertes, destinades als equips docents dels centres educatius de les cinc comarques regades pels Canal d’Urgell.

Pedrol ha explicat que l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell ultima els detalls de les sales que renovaran el discurs museogràfic amb una proposta immersiva audiovisual que valora el patrimoni, la cultura, el paisatge i la població del territori regat pels Canals d’Urgell, donant a conèixer tant l’actualitat com el projecte de futur d’aquesta infraestructura que amb el temps ha estat capaç de convertir l’anomenat Clot del Dimoni en la superfície regada més gran de tota Catalunya.

El recorregut es completa amb la visita a la sala de la gent del Canal on una projecció amb els personatges rellevants de la construcció del Canal detallant el seu paper en l'obra i en el seu desenvolupament. Pedrol destaca que aquí s'hi ha incorporat la figura de la dona, que avui en dia també té presència a la institució i, per tant, "també ha de tenir veu" en aquest espai.

La directora del Patronat destaca que les sales estan adequades per canviar el relat quan sigui convenient, i en conseqüència, els continguts poden anar variant segons les necessitats de l'espai. L'obra de reforma, que ha tingut un cost de 111.631 euros, s'ha desplegat a través del projecte 'Paisatges de Ponent', que gestiona el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació, cofinançada per l'ens provincial i la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell amb fons Feder.

Les millores previstes en l'entorn del Pavelló Firal compten amb un pressupost de 316.000 euros i consisteixen a adequar el pàrquing per concentrar-hi l’espai expositiu destinat al saló del tractor i a la reubicació d’un sector de maquinària agrícola. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona ha explicat que s’ha demanat ajuda a la Generalitat per poder fer front a aquesta adequació perquè pugui ser efectiva el 2023, ja que es vol aprofitar la commemoració del segle i mig de la Fira de Sant Josep per donar impuls al certamen potenciant-ne la professionalització.

La remodelació del recinte també implicarà l’arranjament de la zona paral·lela a la carretera de Miralcamp, on està previst ubicar les atraccions de la fira de Sant Josep, un arranjament que tindrà un cost de prop de 65.000 euros, cosa que significa una inversió directa de 400.000 euros en total

L'equip de govern també preveu destinar 300.000 euros a les obres d’habilitació de l’Institut d’Emprenedoria, 225.000 euros a l’adequació per a Serveis Socials de les antigues oficines de la que fou La Caixa, per la remodelació de Cal Duch, i transformar-lo en un espai juvenil, s'ha reservat una partida de 90.000 euros, la millora del clavegueram del carrer del Nord suposarà una inversió de 94.000 euros; Les primeres actuacions a Cal Castelló per adaptar-lo a les necessitats del centre residencial que es preveu construir costaran 60.000 euros, també s'ha reservat una partida de 30.000 euros per ampliar el cementiri, entre altres actuacions.

Donació de sis habitatges a l'Ajuntament 

La congregació religiosa Cottolengo ha donat un edifici de sis habitatges a l’Ajuntament de Mollerussa. Un immoble que es troba al carrer Ferrer i Busquets, que el propietari Joan Llumà va donar a la institució.

L’immoble està compost per dos cossos d’edificis units, els quals tenen planta baixa destinada a magatzem i tres pisos cadascun amb un total de 1.200 metres quadrats de superfície construïda.

Segons explica l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona es tracta d’una operació en la qual fa mesos que es treballa per tal d’aprofitar la donació per “articular noves tipologies d’habitatge”, ja sigui a través de la Borsa d’Habitatge o bé en col·laboració amb altres entitats. En aquest sentit, ha indicat que un cop l’Ajuntament en pugui fer ús, una de les primeres actuacions a fer serà adequar-ne l’accessibilitat, ja que no disposa d’ascensor. 

L’immoble, que està valorat en 543.633 euros, està previst que un cop el consistori hi pugui actuar, sigui destinat a ús residencial per a joves estudiants, pel fet que s’ha calculat que la distribució permetrà habilitar 24 habitacions

L’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell, i els grups de l’oposició busquen solucions per donar resposta a la demanda residencial dels centres educatius de la ciutat. Concretament, el portaveu del PSC, Joel Bastons va proposar fa uns dies que Cal Duch, que ja havia sigut un equipament d'allotjament, es transformés en residència per estudiants, així com altres immobles que gestiona el consistori de la capital del Pla d'Urgell.
     

Talarn ha destacat la importància de fer valdre aquests esportistes i clubs, moltes vegades minoritzats pels esports majoritaris.

Aquesta exposició reflecteix els valors de l’esport que des del primer moment hem volgut impulsar des de la Diputació de Lleida. L’esport de base és educar en valors, l’esport femení ajuda a trencar la concepció patriarcal del nostre entorn i fomentar l’esport inclusiu és ajudar a mostrar la societat sencera que som

En aquest sentit, ha felicitat l’Àrea d’Esports de la Diputació de Lleida per aquesta iniciativa i també als autors materials del projecte “perquè han sabut plasmar amb aquestes fotografies la gran qualitat d’esportistes que tenim al territori i també els magnífics entorns i paisatges que ens identifiquen i ens fan únics com a demarcació”.

Mariona Gil ha assenyalat que, des del primer moment, van voler fer quelcom diferent que les tradicionals fotografies fetes en entrenaments.

Fer valdre els esportistes, i a la vegada també aquells elements paisatgístics de l’entorn proper de cada club

Així doncs, les fotografies estan fetes en localitzacions properes als clubs esportius i també en el mateix moment del dia; d’aquesta manera, diu el fotògraf Jordi Bonet, s’aconsegueix que tota l’exposició segueixi una mateixa línia de llum i no hi hagi fotografies que ressaltin més que unes altres perquè s’han realitzat en moments del dia diferents.

Buscar el sol de Ponent o posta de sol, el moment del dia que ens identifica i jugar amb elements també molt d’aquesta terra, com la fruita de Lleida o l’ovella xisqueta de Sort

Finalment, el dissenyador Quim Díaz, autor del calendari, ha remarcat que l’elaboració i els colors del calendari estan pensats per enfortir aquests valors de l’esport de base, femení i inclusiu que fomenta la Diputació de Lleida.

El calendari conté dues fotografies de cada club per mes i un breu resum de cada entitat. Se n’han imprès 3.000 còpies que es repartiran entre el personal de la Diputació de Lleida, ajuntaments, consells comarcals i les entitats esportives que l’han fet possible.

Els Clubs que hi han participat

• Club Esportiu Claror, de la Seu d’Urgell
• Club Hoquei Patins Vila-sana
• Club Patí Bellcaire
• Club Atlètic Escatxics, d’Agramunt
• Club Bàsquet Pardinyes
• Lleida Handbol Club
• ACUDAM, de Mollerussa
• Associació Esportiva Pallars, de Sort
• Club Esportiu INEF Lleida
• Club Esportiu l’Estel, de Balaguer
• Club Gimnàstic Lleida
• Club d’Esquí la Coma

En la seva primera trobada nadalenca amb els mitjans de comunicació lleidatans, Bergés, envoltada dels delegats territorials dels diferents departaments, va desplegat els principals reptes que es planteja en el seu mandat, amb una l'agenda per a la transformació rural, verda i feminista. Bergés va destacar que el Govern ja disposa del document de treball amb 892 accions a dur a terme en l'Agenda Rural. En aquest sentit, també va destacar que el Govern permetrà que els Consells Comarcals disposin de tècnics que gestionin el Pla territorial d'energies renovables, amb l'objectiu de fer el seguiment de la ubicació més adient  "de la manera més respectuosa amb terres lleidatanes", i també tenint en compte la veu de la gent de comarques. 

Hi ha d'haver parcs grans i parcs petits, buscant un equilibri amb un 70% de producció energètica en parcs grans i el 30% a través de comunitats energètiques locals

Montse Bergés també va fer referència a les infraestructures, destacant la recent posada en servei de la variant de la Granja d'Escarp, i va afegir que la nova variant d'Artesa de Segre s'obrirà al trànsit el gener del 2023.

La delegada va destacar la tasca que va dur a terme Bernat Solé al capdavant de la Delegació del Govern a Lleida; "inhabilitat injustament" segons Bergés. 

Amadeu Ros assegurava que "les votacions no estaven dirigides a la seva persona sinó a la necessitat d’impulsar el projecte de modernitzar els Canals d’Urgell que ell ha liderat". Ros ha afegit que el principal objectiu de la nova Junta de Govern serà que el "projecte de Modernització pugui arrencar el setembre del 2023", per aquest motiu demanaran a totes les administracions celeritat i espera poder imposar els terminis des de la CGRCU.

Ros ha estat taxatiu en afirmar que "l’execució dels quatre projectes redactats per la Generalitat per actuar sobre 11.200 hectàrees ja compten amb una partida de 110 milions d’euros". Un projecte que l’administració “hauria d’adjudicar directament a l’empresa pública sense haver de convocar concurs”, aquesta seria la manera d’agilitzar l’obra, “perquè no podem perdre més temps”.

Amadeu Ros continua insistint que la “Generalitat rebria del Govern una partida de 500 milions d’euros procedents dels fons Next Generation, i 500 milions més els aportaria el govern català”, “ho puc assegurar”.

El president de la CGRCU també ha insistit en el fet que una de les exigències dels regants ha sigut que totes les obres s’adjudiquin a empreses del territori. En aquest sentit, ha explicat que un dels primers projectes a desplegar serà el del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que ha inclòs una partida de més de 30 milions d’euros en el pressupost d'enguany per actuacions en la modernització.

Obres previstes

Les obres consistiran en el revestiment de 6 quilòmetres de canals, la construcció de tres basses de regulació de reg, que suposaran en total una reserva superior a 1 hm³. També es preveu la renovació dels primers 300 metres del Canal Principal, 3.800 metres de la primera principal i 1.800 metres de la quarta séquia, així com la implantació d’elements de control i regulació dinàmica del canal principal totalment digitalitzats i controlats a distància.

Restauració i sessió de les caselles

Amadeu Ros també ha detallat que està previst iniciar un seguit d’actuacions per restaurar les caselles dels guardes, un projecte que es finançarà amb una aportació de 3 milions d’euros de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Una d’aquestes caselles, la situada en la cruïlla del canal Auxiliarl amb la tercera sèquia en el terme del Palau d’Anglesola, se cedirà al col·lectiu Canal Viu, per tal de convertir-la en la seu de les entitats naturalistes que en formen part. 

En la modalitat de vestits de Fantasia el primer premi va viatjar fins a Amposta per reconèixer el treball, Extravagància de la modista Mireia Panisello.

En la categoria de moda actual van obtenir el segon i tercer premi les modistes d'Oviedo Jennifer Brito i Juncal Martinez amb el vestit Saico; i Candida Pelegrín d'Amposta amb el treball Cosmopolita.

En la modalitat de Fantasia, el tercer lloc el va ocupar el vestit Cassiopea de l'Escola Liro Liro la teva modista de Lleida.

En la modalitat de Vestits d'Època el segon lloc va ser pel vestit Maria Antonieta de la modista Àngels Serrasolses de Vacarisses, i el tercer lloc el va ocupar La Sinfonia de Vivaldi de la modista Paquita Pagà d'Amposta.

Enguany l'organització ha inclòs una nova categoria que estarà sota l'aixopluc del Museu de Vestits de Paper, un guardó que té com a objectiu premiar al trebal que compta amb les millors característiques i qualitats per formar part de l'espai expositiu del complex de L'Amistat. La primera edició del guardó a premiat al vestit Luxúria de Maria Antonieta de la modista Pepita mas de Mollerussa.

Pel que fa al premi dels treballs emergents s'ha atorgat a l'Escola Liro Liro la teva modista de Lleida pel seu vestit Nala Leona de Deu.

La gala que es va celebrar en el Teatre L'Amistat amb prop de sis-centes persones, conduïda per la periodista Ruth Jiménez la va obrir l'alcalde de Mollerussa, que juntament amb els representants de la ciutat portuguesa de Porto, la basca de GüeñesGüeñes i Amposta que van presentar la iniciativa perquè els vestits de paper siguin reconeguts per la Unesco com a Patrimoni immaterial de la Humanitat. La Vesprada també va comptar amb el concert del músic i compositor Manu Guix.

Duran el dissabte es va dur a terme una reunió de treball entre representants dels quatre organismes interessats a impulsar aquesta candidatura amb l’objectiu de “posar les bases de treball i fer aquest salt de qualitat i de projecció de futur” per Mollerussa i el seu patrimoni cultural, va explicar Marc Solsona.

Per altra banda, l'alcalde de Mollerussa es va estrenar com a model, i va ser el primer a trepitjar la passarel·la del Teatre L'AmistaT per lluir una armilla confeccionada amb prop de mil metres de fil de paper per les modistes Emília Boldú, Sonsoles Montero, Maria Melgosa i Teresa Graus, de l'associació de dones l’Albada del Pla d'Urgell.

Pel que fa a la resta de guardons del certamanen mollerussenc cal destacar el premi Didal d'Or, que atorga la firma Àlex Joier i l'Ajuntament de Mollerussa que enguany ha recaigut en l'Associació Artesanal de Vestits de Paper d'Almenar, un guardó que premia la trajectòria d’alguna persona o col·lectiu dins el concurs; l’Agulla d’Or, que atorga Lluna de Drap al millor treball artesà d’agulla, enguany concedit al disseny 'Madame le noir' de la modista Yolanda Moreno. El premi EMOZ que atorga l'Escuela Museo Origami de Zaragoza ha estat per al vestit 'Emperatriz' de Cinta Argentó, i el premi a la millor model ha recaigut en les models Carla Castellví i Laura Salvia.

El certament mollerussenc compta amb una dotació económica de 13.000 euros en metàl·lic que s’atorguen als tres primers vestits premiats de cada categoria com són Moda Actual, Fantasia i Època, els quals queden en propietat de l’organització i són els que després nodreixen la col·lecció, que cada any es renova, del Museu de Vestits de Paper.

En el projecte hi ha participat Martín Berasategui, el xef amb més estrelles Michelin d’Espanya i consultor gastronòmic de Laumont. Berasategui va ser la primera persona seleccionada per tastar aquest nou dolç nadalenc i així es pot veure al vídeo que s’ha publicat aquest dilluns a les xarxes socials tant del Rosal com de Laumont.

El mediàtic xef va quedar tan impressionat del projecte i del 'cubanito trufat' que va concertar una visita amb els ideòlegs del projecte al seu restaurant de Lasarte

Un equip format per membres del Rosal i de Laumont va anar fins al seu restaurant de 3 estrelles Michelin per visitar-lo i explicar-li el projecte de viva veu.

El Rosal és un projecte d’economia social on elaboren galetes artesanes fetes a mà. El seu obrador és un espai de treball inclusiu on es realcen les capacitats de totes les persones que hi treballen. Núria Cendoya, una de les seves persones responsables, afirma que “la visita a casa de Martín Berasategui ha sigut un dia molt especial per a totes nosaltres i el que significa pel nostre projecte social”. A més a més, afegeix que “el fet que Laumont pensés en nosaltres per fer aquest projecte vol dir que treballem molt bé i això ens dona forces per seguir millorant i innovant”.

Per la seva banda, Joanra Burgués, Brand Manager de Laumont, ressalta que “sabíem que si ajuntàvem l'excel·lència amb les trufes de Laumont i l'excel·lència amb les galetes del Rosal el resultat seria increïble i el projecte funcionaria a la perfecció... i així ha sigut”. L’èxit de l’acció el subratlla Martin 

Berasategui: aquesta iniciativa m’ha sacsejat tant emocionalment com gastronòmicament. L’equip que ha fet realitat aquest projecte és al·lucinant. He gaudit molt veient aquest grup de persones que ho donen tot i que es buiden per aportar felicitat

Per aquest Nadal, s’han elaborat una quantitat limitada de 'cubanitos trufats' que es podran adquirir tant a la botiga en línia laumont.shop com a la botiga de Nadal de l’Associació Alba al Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega, ciutat on les dues empreses estan localitzades. Si el projecte es consolida i té bona acceptació, és molt possible que tingui continuïtat durant els pròxims anys i que el producte esdevingui fix en l’oferta tant del Rosal com de Laumont. 

La gala dels Vestits de Paper estarà conduïda per la periodista, Ruth Jiménez, i comptarà amb les interpretacions del músic i compositor català, Manu Guix. El certamen mollerussenc repartirà un total de 13.000 entre totes les categories, i també els premis especials dels patrocinadors. 

Patrimoni immaterial de la Humanitat

L'Ajuntament de Mollerussa aprofitarà el certament d'enguany per començar a articular una candidatura conjunta amb la ciutat portuguesa de Porto, la basca de Güeñes i Amposta perquè els vestits de paper siguin reconeguts per la Unesco com a Patrimoni immaterial de la Humanitat. L'alcalde de la capital del Pla d'Urgell, Marc Solsona avançava aquesta iniciativa aquest dijous en el marc de la inauguració de l’exposició urbana de dotze vestits de paper que lluiran fins al pròxim el 12 de gener en places i carrers del centre urbà.

Les vitrines, que mostren alguns dels vestits que han estat premiats en el marc de les diferents edicions del concurs, s'han instal·lat a la plaça de l’Ajuntament, la plaça de Manuel Bertrand, la plaça Major i la plaça del Pla d’Urgell així també el carrer de la Vilaclosa i el carrer de Ferrer i Busquets, just davant de l’edifici de Serveis Socials.  

Solsona ha explicat que aquest dissabte hi ha prevista una reunió de treball entre representants dels quatre organismes interessats a impulsar aquesta candidatura amb l’objectiu de “posar les bases de treball i fer aquest salt de qualitat i de projecció de futur” per Mollerussa i el seu patrimoni cultural. 

L'acte de lliurament ha tingut lloc en l'Espai Restes Monumentals del Palau de la Paeria de Lleida, presidit pel regidor d’Esports i Activitat Física de la Paeria, Ignasi Amor i el director de producció i comerç de Grup Nufri, Ignasi Argilés, així com les esportistes guardonades i els seus acompanyants. 

#EllasSonDeAquí és una plataforma que busca sensibilitzar i crear notorietat al voltant de l’esport femení i oferir alhora un espai on les esportistes espanyoles puguin optar a aconseguir finançament directe en forma de patrocini per part de pomes Livinda. Al llarc de cinc anys la iniciativa impulsada per la marca de pomes Livinda del Grup Nufri, que ha aportat més de 105.000 euros per patrocinat 22 projectes procedents de tot l’Estat, que ha implicat a més de 900 esportistes. En aquest recorregut s’ha assolit l’objectiu de donar visibilitat a les dones esportistes d’aquest país i dotar-les de recursos econòmics per poder dur a terme la pràctica esportiva i alhora la professionalització. 

#EllsSonDeAqui organitza aquest divendres la jornada “Comunicación, Mujer y Deporte” a l’Auditori Municipal Enric Granados de les 9 del matí a les 2 del migdia, una trobada que reunirà periodistes, esportistes i altres professionals que debatran sobre diferents temes com la salut mental, la professionalització o com encarar la retirada esportiva, a més de posar èmfasi en la poca visibilitat de l’esport practicat per dones. 

Entre les participants hi haurà Olga Viza; esportistes i exesportistes d’elit com la Gemma Mengual, Lourdes Mohedano, Carolina Navarro, Maite Ruiz, Eli Pinedo o Anna Boada. També hi assistirà Lola Fernández-Ochoa, presidenta de la Fundación Blanca i Diego Barrio, cap del servei del Programa d’Atenció a l’Esportista del Consejo Superior de Deportes, entre altres.   

A través del projecte “Paisatges de Ponent” que impulsa el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació s’ha iniciat la senyalització d’una ruta circular de 100 quilòmetres  que discorre pels termes municipals  dels 18 pobles del Pla d’Urgell.

L’actuació compta amb un pressupost de 87.003 euros que es cofinança entre l’ens provincial i els fons FERDER. La CATIGAT és una ruta que va sorgir a Linyola, i arribant a la catorzena edició s’ha convertit en una convocatòria amb implicació de tota la comarca, convertint-se en una de les marxes cicloturistes, no competitives, més importants de terres lleidatanes.  Amb aquesta actuació es pretén dotar la ruta de senyalització direccional per tal que es pugui realitzar durant tot l’any, ja que actualment només es troba indicada el dia de la prova.

El projecte es complementarà amb la a senyalització interpretativa dels punts d’interès de tots els municipis. Exceptuant algun municipi, i de manera puntual, aquest tipus de recurs no es troba als nuclis de població, i amb l’execució d’aquesta actuació es vol resoldre aquesta mancança.

L’objectiu és dotar aquests municipis d’eines que facilitin la interpretació dels seus valors patrimonials, i alhora aportar nous recursos per millorar l’oferta turística de la comarca

Aquests treballs han permès avaluar els beneficis socials, ambientals i culturals que suposarà la creació d’aquest model d’infraestructura verda per terres lleidatanes

En aquest s’hi han contemplat sistemes de rutes verdes i saludables per afavorir la mobilitat de les persones; la potenciació del patrimoni (restauració de ponts, cartells informatius dels salts hidràulics i restauració de caselles); la connectivitat ecològica (que dona continuïtat als passos més usuals de fauna) o la plantació d’arbres seguint la banqueta per promoure les zones d’esbarjo.

En el marc d'aquest acte el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell (CGRCU), Amadeu Ros anunciava "l'existència d'un compromís del Govern de l’Estat d’avançar 500 milions d’euros dels fons Next Generation per a la modernització de la infraestructura lleidatana". Ros afegia que aquesta aportació se'ls va comunicar la setmana passada en reunions a la subdelegació del Govern a Lleida.

Territoris.cat va contrastar l'anunci de Ros amb la subdelegació del Govern, des d'on van manifestar que no en tenien constància a hores d'ara de cap nova aportació per la modernització de l'Urgell. Dies abans el subdelegat, José Crespín havia assegurat en una entrevista al digital lleidatà "que la modernització de l’Urgell necessita més de 1.300 milions per al seu desplegament, una xifra que precisa d’un gran compromís de país entre les administracions per concretar un pla d’aportacions i de calendari, tal com va demanar el ministre d’Agricultura, Luis Planas, en una visita a la seu dels Canals d’Urgell".

Amadeu Ros va afirmar que "en realitat aquest compromís de país entre les administracions per concretar un pla d’aportacions existeix i té constància que s'està portant a terme". En aquest sentit, però també va afegir que "possiblement va avançar esdeveniments, deixant-se portar per l'interès a veure avançar un projecte que va arrencar sota el seu mandat, i que comença a tenir forma".

Finançaments concretats

El Departament d'Acció Climàtica ha redactat els quatre projectes per a l'execució de l'obra en les 11.200 primeres hectàrees de la zona regable del Canal d'Urgell, per un import de 110 milions d'euros.   

El 30 d'octubre la Junta de Govern de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell (CGRCU) donava llum verda a una primera fase de modernització de la infraestructura hidràulica, que finançaria Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), amb un import de 35 milions d'euros. Una aportació econòmica procedent dels fons europeus del  ‘Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia Espanyola’, que permetria desplegar projecte de millora de l’eficiència hídrica i automatització de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell.

El 7 de desembre es feia públic que també sota la gestió de la Diputació de Lleida i amb el finançament dels fons FEDER i vuit Ajuntaments del Pla d'Urgell es disposa de 158.871 euros per plantar 1.376 arbres al llarg de 13,78 quilòmetres en els termes de Barbens, Linyola, Vilanova de Bellpuig, Golmés, Mollerussa, Palau d’Anglesola, Bellvís i Torregrossa.  

El ministeri de Transició Ecològica va aportar 3 milions d’euros per a diferents actuacions de rehabilitació i paisatgisme, entre elles la recuperació de les caselles dels guardes. Aquesta actuació es podria iniciar al Palau d'Anglesola, en el punt on es creuen el Canal Principal i l'Auxiliar on es troba una d'aquestes construccions, un espai que està previst que es pugui cedir a l'entitat Canal Viu per convertir-lo en seu i centre d'interpretació. 

El vessant solidari del municipi de les Garrigues també passa per les activitats en suport de la Marató de TV3, que arrenca aquest diumenge a 2/4 de sis de la tarda, amb la projecció de la pel·lícula ‘Padre no hay más que uno 3’, el vídeo divulgatiu de TV3 de la Marató i el vídeo promocional de Castelldans ‘Castelldans Terra Verge Extra’. Els assistents a la projecció hauran d'aportar 5 euros que es destinaran íntegrament a la Marató.

El dia 17 de desembre, la xarxa d’associacions de Castelldans han organitzat una sèrie d’activitats a partir de les 16.30 de la tarda, que inclou jocs infantils, berenar popular, actuacions musicals, sortejos, un homenatge al recentment desaparegut Bep de la Torre (amb descobriment d’una placa a la sala de cinema en honor als seus anys de dedicació a la projecció de cinema al poble), sopar i actuacions del grup de versions ‘DeNoche’ i els Djs Russi i RoyG.

Des de primera hora matí i fins a les set de la tarda, una vintena de paradistes es van instal·lar a la plaça de l'Ajuntament, presentant un ampli ventall d'articles de decoració, floristeria, pel pessebre o per l'arbre de Nadal. 

La jornada es va complementar amb un esmorzar solidari en benefici de la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties cardiovasculars, l'entitat ACUDAM va proposar un taller de decoració d'arbres de Nadal, i l'associació Mans Unides va fer el mateix, aquest cas per il·lustrar en l'entorn d'elaborar postals nadalenques. Durant tot el dia es va dur a terme un taller d'elaboració de sabons naturals.

La colla de Diables de Mollerussa van ser els encarregats de clausurar les activitats del Mercat de Santa Llúcia amb una exhibició de foc i música.   

El certamen l'inagurava a migdia el vicepresident de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre, a qui van acompanyar el president del Consell Comarcal de l'Urgell, Gerard Balcells, i l'alcalde de Preixana, Jaume Pané. Les autoritats van fer una visita pel recinte i van intercanviar impressions amb els expositors i van gaudir de les diferents activitats de la fira, amb productors i elaboradors de l'espai Mercat.

Jordi Latorre va destacar que la capacitat de Preixana i del seu Ajuntament per “posicionar-se arreu del territori” gràcies a esdeveniments com aquesta fira, que “afavoreix i impulsa l’economia del municipi”.

El vicepresident va elogiar la iniciativa de l'Ajuntament de Preixana d'obrir una agrobotiga municipal per garantir el servei dels productes bàsics als veïns amb la col·laboració de bonÀrea després que tanqués l'última botiga del poble.

L'alcalde, Jaume Pané va fer valdre la feina dels productors de terres lleidatanes i ha demanat a la ciutadania consumir productes de proximitat.

El programa del diumenge el protagonitza l'àmbit esportiu amb la Cursa i Caminada Entre Cabanes en la que hi participen al voltant de 400 atletes, i la gastronomia arrenca amb un nou esmorzar de forquilla i ganivet, el taller infantil Cake Pops a càrrec d'Anabel Bellet, l’anomenada Hora del Vermut i un dinar de proximitat a base de cassola de tros.

En la novena edició de la fira De Prop hi participen 25 expositors, productors i elaboradors d'aliments de proximitat i màxima qualitat. 

En virtut també d’aquesta col·laboració, el consistori es compromet a mantenir el solar en perfectes condicions de neteja i salubritat, i costejarà l’import dels treballs que siguin necessaris per a aquest fi, i el consistori es responsabilitza de tenir en perfectes condicions l’ús dels gronxadors.

L'alcaldessa d'Almacelles, Vanesa Olivart explica que “Arranjarem els gronxadors que hi havia a la plaça 2 de març per aquesta nova zona de lleure infantil que farem a la Saira, un nucli de població d’Almacelles al qual volem proporcionar un espai per a jugar i on les mares i pares es poden reunir mentre els seus fills juguen”.

La col·laboració del propietari del terreny per tal que el consistori pugui executar aquest projecte de lleure per les nenes i nens de la Saira

Pintura aïllant a la paret mitgera

L’Ajuntament d’Almacelles pintarà amb un producte aïllant la paret mitgera que resta visible des del carrer Major de la Saira, al número 7, i eliminarà qualsevol barrera arquitectònica d’accés a l’interior del solar. Un cop el terreny estigui en condicions, s’instal·laran els gronxadors.

Un espai municipal per a les veïnes i veïns de la Saira

L’Ajuntament d’Almacelles està rehabilitant el Casal Municipal de la Saira amb la finalitat que les almacellenques i almacellencs “tinguin un lloc per a fer celebracions i també activitats, en un espai públic”, detalla Vanesa Olivart. “El casal és de titularitat municipal i qualsevol persona que faci la petició al consistori, podrà emprar l’espai sense cap cost”, afegeix l’alcaldessa. De moment s’han arranjat i pintat les parets de l’edifici i la sala gran de l’immoble Ben aviat, el consistori rehabilitarà la teulada i les finestres.

El Museu de Juneda està ubicat en un antic molí d’oli, seu històrica de la Cooperativa del Camp de Juneda, en la primera planta, si troba l’exposició permanent ‘Colors de terra’, on es mostren els resultats de les excavacions arqueològiques de l’aldea de Minferri, a la vall de la Femosa.

El nou projecte es desplegarà a la planta baixa de l'edifici, i consistirà en l’adequació i museïtzació de manera que a banda de mostrar la maquinària i els diversos elements vinculats a la producció de l’oli, farina i vi, es disposi d’un espai adequat per poder explicar, en exposicions temporals de llarga durada, aspectes monogràfics destacats del passat històric del territori.

L’objectiu principal d’aquesta intervenció és poder arribar a l’espectre més ampli de públic possible, desvetllar emocions, despertar curiositat i estimular la necessitat de conèixer i comprendre uns continguts singulars i específics vinculats a la identitat i trajectòria de les terres garriguenques. Així doncs, les intervencions previstes estan centrades en la neteja del local i la retirada dels elements que no s’aprofitin per a la nova instal·lació, així com pintar i adequar les instal·lacions tècniques, mobiliari, elements de senyalització i suport, adaptació lumínica i elèctrica i la instal·lació d’elements audiovisuals.

El programa d'enguany ha volgut incorporar noves experiències per als nens i nenes de la capital i els municipis de les Garrigues, com serà el Camphivern, unes colònies d’hivern en què els infants conviuran en un allotjament a Vilaller, des d'on faran excursions i activitats de descoberta. La nit de Nadal, a la plaça de la Independència es convoca als borgencs i borgenques a la Gran Cagada del Tió.

Les activitats infantils per aquest Nadal recuperen la plenitud d’anys enrere i el seu format habitual, en ser la primera edició sense restriccions per la pandèmia. La quitxalla podrà gaudir de jocs clàssics i nous, inflables, consoles i moltes altres propostes lúdiques per a totes les edats, cada dia en horari de tardes, de les 16.30 a les 20.30 hores.

L’entrada al Parc de Nadal de les Borges Blanques té un preu de 3 euros diaris, i de 2,50 euros al dia per als nens i nenes inscrits a les activitats del curs de l’Esplai Apassomi. Igualment, hi ha la possibilitat d’adquirir abonaments, per un preu de 18 euros per infant, durant totes les vacances escolars, i de 15 euros per infant en el cas dels nens i nenes que hagin participat en la resta d’activitats de l’esplai aquest curs escolar.

Les colònies d’hivern Camphivern, la novetat d’enguany

L’Esplai Apassomi ha organitzat Camphivern, dirigides a joves de segon d’ESO fins a primer de Batxillerat. A través d’aquesta activitat, el jovent de les Borges i del conjunt de la comarca podrà conviure en una casa de colònies, dur a terme múltiples excursions i propostes lúdiques i gaudir de l’entorn en un espai privilegiat com és el municipi de Vilaller, a l’Alba Ribagorça.

Les colònies es duran a terme del 27 al 29 de desembre, a la casa de Colònies Montsant. L’activitat té un preu de 85 euros per als joves que han participat en les activitats del curs de l’esplai, i de 95 euros per a la resta de persones que s’hi vulguin inscriure.

La Gran Cagada del Tió

Pel pròxim 24 de desembre hi ha prevista la Gran Cagada del Tió a la plaça de la Independència, a partir de les cinc de la tarda, on els infants de les Borges i les Garrigues, després de cantar les tradicionals cançons nadalenques, podran rebre un regal per part del Tió de Nadal.