Però això només serà possible si ens ho creiem i si apostem per transformar des de projectes concrets i valents. I ara en tenim dos sobre la taula que poden ser el revulsiu que necessitem: la Promenade i el Pla de l'Estació, tema que està cada dia present a la premsa de la capital. Crec que no hem de tenir por a projectes més grans. Ja va passar amb la superfície comercial "PRYCA" en el seu moment, i la gent no es queixa. La combinació d'aquests dos projectes pot marcar un abans i un després per Lleida. Però només si es planifiquen amb visió, amb la participació de la ciutadania i amb implicació o valentia. No ens podem permetre més reformes cosmètiques ni promeses buides. Necessitem accions que ens facin créixer com a ciutat i com a societat.

Lleida pot —i ha de— aspirar a més. Tenim recursos, tenim talent i ara tenim sobre la taula les eines per fer el salt. La Promenade i el Pla de l'Estació poden ser els principals motors per fer de Lleida com una ciutat extraordinària com ara Saragossa i com a mínim evitar que la gent se'n vagi de la ciutat.

Però el motor principal ha de ser la voluntat col·lectiva de deixar enrere el conformisme i construir una Lleida a l'altura del que podem fer. Crec que seria perfecte estudiar objectivament que en farem de l'Eix Comercial i com el sabem vendre temàticament, però descarto que es quedi sense cap funció o activitat. Entenc molt la frustració que pot generar als botiguers la hipòtesi que l'Eix desaparegui tal després de tants anys i com és, però estan creixent noves tendències en la joventut que no s'han de desestimar i ells són el futur i després d'ells vindran propostes més extravagants i disruptives. Si la precarietat general que vivim s'acabés funcionarien diversos models comercials. Portem dècades de decadència que fan que pensem d'aquesta forma. Tenim una economia que només fa que asfixiar a la ciutadania, però podem superar-ho a mitjà o llarg termini. Cal cercar nous usos per l'Eix Comercial com ara turisme, oci, entreteniment, etc. o cercar activitats innovadores que generin riquesa.

I no soc l'únic, aquestes setmanes he rebut moltes trucades i WhatsApp d'uns balaguerins i balaguerines que em deien que tenia raó que feia falta un canvi a la ciutat, amb una ciutat ben ordenada com s'està fent. Tres d'ells exvotants d'Ara sí, Junts i ERC. Vaja! Quina casualitat...

L'oposició crec que ja no sap què fer. Per mi que tremola de tants canvis i bones notícies que hi ha. A més es posa histèrica per veure com la ciutat avança en positiu. S'inventen el que faci falta per guanyar-se la confiança de ciutadans per les pròximes eleccions quan encara no sabem si els pressuposts que s'han tirat endavant beneficiaran la ciutat.

En l'àmbit urbanístic, la cap d'oposició proposa que la il·luminació del riu sigui una realitat, i a treure noves empreses a Balaguer. No tinc dubtes que és un somni del govern poder complir tot el programa electoral de la Sra. González. Hi haurà d'haver ma entesa, Sra. Trilla, ja en pot estar segura i em consta que és així. Però aquesta oposició en menys d'un any qualifica de forma denigrant, de "titella" les principals accions del govern, fruit del pacte entre treballadors i socialistes, que només respon a la voluntat d'un sol poble.

El centre històric és sens dubte un dels eixos comercials com diu la Sra.Trilla, serà el punt d'inversió més important gràcies als pressupostos valents. Enhorabona, treballadors i socialistes per apostar per aquest entorn històric i ara cal apostar per un pàrquing!

Aquests pressupostos que volen desqualificar amb persuasió, passen per un crèdit de sis milions d'euros que sabem que són l'inici d'una etapa pròspera per la ciutat comtal. Junts afirma que passem de sis a dotze milions d'euros de deute i es pregunta si calia. Jo els hi pregunto... Què varen fer ells quan van estar governant la ciutat? On tenien l'ambició? Ni Roigé ni Vidal (amb el suport de Masero), varen ser capaços de dur a terme projectes ambiciosos i ara n'estan pagant les conseqüències. No ploren, però saben que estaran permanentment a l'oposició i això els hi dol, i per això escriuen a la premsa per no perdre quòrum.

En definitiva: tinc el convenciment que el pacte entre treballadors i socialistes serà un exemple important per altres ciutats catalanes. Considero que la carta de la Sra. Trilla de fa unes setmanes (Junts) és pura propaganda per no perdre representació a les pròximes eleccions.

Amb optimisme, acompanyat de diàleg arribarem a fer una ciutat de primera, cosa que nega l'oposició. Ara ens toca un govern per a tots i totes, per a catalans o espanyol. Per transformar l'ambició del pacte local amb PSC amb optimisme de ciutat. Balaguer serà ciutat de marca ben aviat gràcies a Déu. Ja toca!

Fa més de trenta anys que la medicina està aturada en molts aspectes i les hospitalitzacions són continues, per a mi, com a conseqüència d'una mala atenció ambulatòria i mala praxis de l'industria farmacèutica, que s'ha enriquit amb l'esperança de tenir millor salut. Mark Zuckerberg, propietari de Facebook, WhatsApp i Instagram, i la seva dona, la pediatra Priscilla Chan, van crear fa uns anys una fundació que farà revolucionar ben aviat el sector de la salut. Mitjançant l'ús de les seves enormes bases de dades, afirmen ser capaços d'acabar amb totes les malalties, a finals de segle i moltes d'aquestes malalties ja són curables. Això podria arribar suposar la desaparició d'alguns oficis (metges, terapeutes, farmacèutics, infermers...).  

Les empreses Google, Amazon i Apple estan extremadament interessades en les dades sobre la salut i el sector sanitari, i el sector farmacèutic, crec que es veurà forçat a fer un gir cap a la medicina de precisió sense precedents, per a mi pels seus interessos merament econòmics i per explotació de les seves patents de medicaments i vacunes

Les ambicions hauran de multiplicar-se, molt més enllà de l'alleujament de símptomes. Aquest nou paradigma podria tenir grates conseqüències com ara que la nostra salut deixaria de preocupar-nos. 

Tant gràcies a les GAFA com l'industria farmacèutica crec que viurem en un planeta on la salut no serà ni un aspecte rellevant, on les malalties no existirien, i totes les dades mèdiques estaran blindades per les multinacionals de forma il·limitada, prolongada. Això no ho dic jo sinó magnates com Elon Musk, Bill Gates, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg, etc.

David Feinberg, que va ser vicepresident de Google Health entre el 2018 i el 2021, afirmava en el seu moment que "les hospitalitzacions són un fracàs de l'atenció ambulatòria". Quanta raó!

Doncs, jo com ell crec que l'atenció ambulatòria és, en general, un fracàs de l'atenció domiciliària del nostre país i l'atenció domiciliària és un fracàs de l'atenció a les comunitats occidentals. Ja comença a ser hora que el Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat apostin per un sistema menys hospitalari i progressista, perquè fins el moment només ha fet que ser una forma de perpetuar sofriment a les persones per una atenció ambulatòria que mai ha estat d'èxit.

Cal resetejar el sistema sanitari per fer un veritable món amb absència d'hospitalitzacions innecessàries. El sofriment (degut a la manca de inversió en el sector farmacèutic) fins ara s'ha aprofitat del sofriment de la gent. Em direu il·lús, però és que tinc una il·lusió. La societat seria feliç fent que els ingressos hospitalaris només s'apliquin en casos extremadament greus. Hem d'apostar i treballar cap a una atenció ambulatòria de qualitat i eficient, fins assolir la salut comunitària, si Déu vol.

La seva gran passió és el so d'ona quadrada, el qual acostumava a integrar a les cançons, està actiu des de l'any 2008. Tot i que ha actuat a ciutats com Barcelona, ​​Sevilla, Lleida, Saragossa, València, Madrid pot tenir el cap ben alt perquè també ho ha fet a Dinamarca i Holanda i té previst d'anar a on li demanin.

Crec que seria bo La Paeria de Lleida i discoteques de les nostres contrades apostessin pel Chiptune o música en 8 bits, tenint a tocar de la mà a Lleida un artista com David Hervera, que pot presumir d'haver passat de ser considerat un friqui i incomprès a ser considerat com un geni i figura de la música electrònica d'Espanya, de la mateixa forma que es va fer un festival a l'aeroport d'Alguaire, en memòria a la música Dance Remember i Màkina.

No m'estranyaria doncs que. De la mateixa forma que s'ha posat de moda el reggaeton, el Chiptune sigui l'hereu de la música Dance. Crec que fa falta que es doni a conèixer aquest estil de música perquè s'ho mereix molt.

Sí, el futur que ens espera és justament el contrari del que van experimentar els nostres pares i avis... Només aquells que estiguin realment preparats podran treballar. També tinc la intuïció que, com Mark Zuckerberg (Facebook), podrem curar totes les malalties existents al planeta.

És previsible que, després de molts anys, Àfrica deixarà de ser un continent amb elevada mortalitat, fam i subdesenvolupament, gràcies a les multinacionals.

Sóc optimista en aquest sentit i crec que ens dirigim cap a una societat tecnocràtica i semi-capitalista que ens portarà a un món millor.

Encara que pot semblar ciència ficció per a alguns, l'arribada de la intel·ligència artificial (IA) impulsarà una setmana laboral de 3 dies. Bill Gates ho veu factible amb la IA.

En un podcast recent de "What Now?" amb Trevor Noah, el nord-americà ha afirmat que l'arribada d'una setmana laboral de tres dies serà un èxit per a la societat en conjunt i que deixarem de "produir tot el menjar i les coses". Crec que si aconseguim una societat on només cal treballar tres dies a la setmana o una cosa semblant, estarem bé. El propòsit de la vida no ha de ser simplement treballar, dormir i morir. Què absurd, no? Ara la idea és treballar menys, dormir millor, viure més i rejovenir. El panorama està canviant tant que crec que això ja no es podrà frenar.

El propòsit de la vida no serà només treballar. Recordareu aquestes paraules tota la vida. Perquè, amb sort, aconseguirem la plena felicitat i l'abundància a les nostres vides. Segur que sí!

Us parlo d'una persona polifacètica en el bon sentit de la paraula i digna d'admirar: Xema Solé, artista que treballa com a monologuista, d'artista, showman, podem dir que és un autèntic professional, que ve del món del teatre amateur on va començar aquesta aventura als seus 8 anys.

 A causa de la seva popularitat i vocació mostrada, des de ben jove va participar com a locutor de ràdio i de la televisió. Posteriorment va aconseguir ser contractat com a presentador de diferents espectacles tant en tant fent xous de màgia i participant en comunions. També en alguna sala de festes amb acceptació ascendent per part del públic. Gràcies a tot això va poder continuar en aquest àmbit, amb uns resultats que el van col·locar a la cúspide de la popularitat dins del àmbit artístic i de la màgia. 

A partir d'aquest moment, quan va començar apuntar maneres va ser quan ell va deixar progressivament els mitjans de comunicació i es dedicà cada cop més al món de l'espectacle. Va començar a entrar al món de les festes de pobles, setmanes culturals, esdeveniments infantils, passades de moda. I el més important de tot: que totes les experiències van estar plenes de gran repercussió i de gran audiència i van ressonar arreu d'Espanya. 

Quan ell s'adonà per primer cop que el públic va riure quan l'escoltaven parlar en les presentacions d'artistes o en els jocs de màgia, es va animar tant que la seva ànima va despertar. Amb el suport dels seus amics, companys, coneguts i familiars que van animar-lo al tenir fusta i talla va fer realitat el seu major repte que era continuar el seu camí. 

Paral·lel a això, les cadenes televisives, en les seves intervencions també li demanaven monòlegs perquè observaven que aquest artista parlant resultava molt graciós.

 Xema, va debutar per la porta gran com a humorista en guanyar el Concurs Nacional d'Humoristes d'Espanya. També va participar a LLEIDA TV, com a tertulià en temes humorístics, alhora que actua en els especials de cap d'any. El seu un nom que ressona amb màgia i riures ha repartit durant gairebé 50 anys tot el seu humor i trucs de màgia amb passió i vocació.

 Procedent del món del teatre, la ràdio i la televisió, Xema ha forjat un estil únic i professional. Els seus estudis de comunicació, protocol i relacions públiques, juntament amb la seva experiència com a regidor d'una capital de província com és Lleida, li han convertit en un dels mestres de cerimònies més sol·licitats. Ha oficiat milers de bodes, cadascuna d'elles única i irrepetible.

A més de la seva labor com a mestre de cerimònies, Xema sempre ha estat reconegut com un gran mag i monologuista. El seu espectacle "Viatge a Magicolandia" ha delectat a joves i majors.
La seva trajectòria i prestigi professional li han valgut la medalla d'or del Fòrum Europa, entre molts altres reconeixements. 

Sens dubte, Xema Solé Solá és un veritable mestre de l'entreteniment i passarà sempre a la història com artista. La seva dedicació a la comunitat i la seva passió per fer riure a la gent són inigualables. El seu amor per la màgia i l'entreteniment es reflecteix en cada actuació, cada broma, cada truc de màgia. És persona d'alt carisma i destaca la seva gran vàlua per a connectar amb la gent són veritablement inspiradors.

Crec profundament que Xema Solé Solà es mereix el reconeixement de la societat balaguerina, lleidatana i catalana per la seva trajectòria professional. El seu llegat segurament perdurarà per sempre. Creador d'alegria, sempre t'hem admirat i Balaguer sempre et durà al cor. 

Diu la dita que "nadie es profeta en su pueblo", però avui sí, inicio un camí solitari (espero que acompanyat) per reconèixer que és necessari que un professional com ell torni a actuar a la ciutat de Balaguer. Perquè de fet és la seva ciutat tan anhelada i s'ho ha ben guanyat, i per tant seria una bona notícia per tots els seus seguidors que tornés a actuar a casa, a Lleida. 

Els llegats de persones il·lustres no es mesuren només en premis o reconeixements, sinó en els somriures que dibuixen en els rostres de milers de persones al llarg dels anys, com ell ho està fent en l'actualitat. Gràcies, Xema, per la teva immensa contribució, i sens dubte pel teu optimisme i missatge d'amor a les persones.

Balaguer t'estima i t'espera!

Balaguer crec que és des de sempre una ciutat emblemàtica que compta amb un gran potencial turístic. Tot això és gràcies a la seva rica història i arquitectura impressionant, on tenim com a nucli principal la nostra estimada plaça del Mercadal, on se celebra cada dissabte el mercat setmanal des de fa més de 800 anys. Però per aconseguir el seu objectiu de ser un destí turístic de primer nivell, la capital necessita un macrocomplex d'oci internacional que sigui futurista i optimista.

No estaria pas malament que la nostra alcaldessa comptés amb promotores d'inversió privada que vulguin invertir a la ciutat per millorar la qualitat de vida a la capital de la Noguera. Sé que l'actual govern vol el millor per la ciutat i està treballant de valent perquè el programa electoral dels dos grups que conformen l'equip de govern es continuï complint al màxim. Balaguer és una ciutat on les persones han de tenir dret a gaudir de tota mena d'activitats, des de botigues i restaurants fins a cinemes, zones esportives i parcs temàtics. Cal un lloc de grans dimensions on les persones puguin passar el dia sense avorrir-se mai. I el millor de tot és que seria un lloc que atrauria turistes de tot el món.

Cal que aquest espai espectacular, amb edificis futuristes que semblen sortits d'una pel·lícula de ciència-ficció s'ubiqui a la zona d'INPACSA, una zona que actualment no està ben aprofitada. Perquè fos un èxit caldria comptar amb jardins exuberants i fonts lluminoses, que creen un ambient màgic i acollidor. També seria molt interessant poder disposar d'una gran varietat de botigues i restaurants amb menjar i productes de tot el món.

Aquest macrocomplex no seria només un lloc per passar el temps, sinó també un lloc on les persones podrien aprendre coses noves i experimentar noves cultures. Hi hauria tallers d'art i música, risoteràpia, exposicions d'art contemporani, màgia, espectacles en viu de música i dansa.

La construcció d'aquest parc d'oci podria tenir diversos beneficis per a la ciutat de Balaguer. En primer lloc, crearia molts llocs de treball per als habitants locals. En segon lloc, augmentaria els ingressos dels negocis locals, ja que els turistes gastarien diners en botigues, discoteques, cinemes, sales recreatives i restaurants. Finalment, faria que Balaguer fos més coneguda en l'àmbit internacional com a destí turístic i aconseguiríem més habitants i l'entrada de turisme de qualitat que és el que es mereix una ciutat com la nostra.

En resum, Balaguer necessita un govern treballador com l'actual, que no tanqui les portes a inversors privats que tinguin com a objectiu dinamitzar la ciutat. Crec que la posada en marxa d'un projecte com aquests seria una font d'orgull per als habitants de la ciutat, així com una destinació turística de primer nivell per als visitants de tot el món. La seva construcció tindria diversos beneficis econòmics per a la ciutat, i la convertiríem en la veritable capital del Prepirineu català. Balaguer és realment una ciutat amb molt futur!

Així i tot, encara hi ha gent que és negacionista i propercentatges sobre l'impacte que tindran les malalties mentals els anys vinents. El no respecte a la diversitat funcional de la humanitat, tant en l'àmbit laboral com en la part més social i afectiva d'aquestes persones és anar en contra dels drets humans de l'ONU (Organització de les Nacions Unides).

Segons fonts de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió serà la principal causa del que actualment s'anomena diversitat funcional, que antigament els mateixos doctors especialistes o psiquiatres en deien "discapacitat" de forma errònia, en el qual aquestes persones rebien (i continuen rebent) un percentatge en percentatge (%) de discapacitat que no és científicament provat i també és estigmatitzant.

Pel que fa a la diversitat funcional veig la necessitat d'afrontar l'impacte negatiu en les experiències de les persones després d'hospitalitzacions de psiquiatria de mitja i llarga durada, perquè per molts d'ells és molt difícil aquesta vivència.

Cal replantejar les especialitats com la psicologia i la psiquiatria, que fins al moment s'ha dedicat només a receptar pastilles o fer teràpies de baixa eficàcia. En la major part dels casos aquestes especialitats no solucionen els problemes de les persones, amb múltiples efectes secundaris que encara no es reverteixen en alguns casos per la manca de recerca i investigació per part de la indústria farmacèutica.

La despesa que suposa mantenir els hospitals públics de salut mental és descomunal. Per això des de fa anys hi ha professionals i experts d'hospitals públics, que declaren públicament ser optimistes perquè "val més prevenir, que curar". Davant aquesta revelació de molts especialistes el govern va afirmar en el seu moment que "es posaran tot els seus esforços perquè els nens tinguin suport psicoemocional des de ben petits" i s'ampliarà el pressupost destinat a la salut mental, segons va indicar en els mítings i programa electoral el president del Govern espanyol, el Sr. Pedro Sánchez que sembla que continuarà a la Moncloa.

D'aquesta forma el govern aconseguirà evitar que en l'adolescència es desenvolupin malalties mentals difícils de tractar i així evitar hospitalitzacions innecessàries o un cicle continu que ens aboca "carreró sense sortida" i que comporta molt patiment i estigma si no s'omplen de valor, esforç i optimisme.

Crec que fa falta que s'aposti cap a un model integral, optimista i multidisciplinari en salut mental, que tingui la virtut de l'excel·lència com a "segell de qualitat" en benefici d'aquestes persones (dignes i de ple dret). A més cal invertir més en benefici de les persones i exigir explicacions i mesures correctores a les indústries farmacèutiques que encara no han solucionat aquest tipus de problemes invisibilitats pels mitjans de comunicació i institució des de fa molts anys.

També es pot reflexionar sobre quina és l'atenció i protocols d'actuació per part de professionals. En salut psicoemocional el temps d'espera en la sala d'urgències dels hospitals públics cal que sigui minimitzat a pocs minuts després de sol·licitar el facultatiu. Així evitem el col·lapse de les unitats de tractaments, com també és un repte donar facilitat d'accés als recursos, millorar el tracte cap a aquestes persones durant el procés de curació, oferint amabilitat, afecte, instantaneïtat i acompanyament adequat per garantir la seva dignitat humana i afavorir la recuperació.

Hem de decidir cap a on anem: si cap a la discapacitat o la diversitat funcional i l'Agenda 2030. Cap al manteniment i perpetuació d'aquests problemes o la solució d'aquests a l'horitzó del 2030. Tothom hi té molt a dir sobre aquest tema que fins després de la COVID-19 semblava un problema de poques persones. Tinc l'esperança i crec que revisaran l''Agenda 2030', i els nostres governs apostaran per donar solucions als problemes per no quedar ancorats al passat: en percentatges, en diagnòstics, en pastilles, en hospitals, en patiment, etc.

Jo no crec en els percentatges i els termes que fan servir per designar depèn de quines casuístiques. Jo confio i crec en les persones. Són persones de ple dret. Per què les hem de classificar en percentatges o en terminologies?

Els percentatges i terminologia actuals en salut mental crec que només fan que estigmatitzar i alhora catalogar de forma despectiva i injusta les persones del qui les pateix o patirà.

Per mi només hi ha un percentatge i un terme que s'apoderarà de tots. Altres malalties s'han curat... Per aquest motiu soc optimista per aquesta bona causa. Estic segur que a través de la fe podrem aconseguir-ho per molt complicat que pugui semblar en l'actualitat. Gràcies a Déu.

Josep Maria Castells i Benabarre

Divulgador social, emprenedor i fundador d'ElMercadal.cat

Què podem fer davant d'aquest esgotament de la població després de la pandèmia de la COVID? És possible revertir la situació? Com s'ha de fer? Si jo tingués potestat apostaria per polítiques socials que afavorissin la dignitat de les persones a través d'una renda bàsica universal europea com fan alguns països nòrdics amb èxit i que hauria d'expandir-se per tot el món amb celeritat, sense oblidar-nos del continent africà que és el continent menys afavorit d'aquest món ple de desigualtats i on la taxa de mortalitat per fam és més alta. Cal també vetllar per l'aplicació de la jornada laboral de 4 dies per poder conciliar la vida laboral amb la familiar perquè si no, ens passarem mitja vida dormint i treballant.

En realitat totes aquestes mesures o accions que plantejo són una sèrie de polítiques optimistes que faria un partit idealista. Aquestes polítiques no arriben perquè no interessen ni als partits que haurien de ser els primers a aplicar-les. Som tan estúpids que deixem governar el pessimisme i la estupidesa humana. Així de clar us soc.
De la mateixa forma que en tots els àmbits de la vida on hi està involucrat el capital: el sexe, les drogues, el preu dels aliments, medicaments, etc.

Jo també estic esgotat, per una bona causa: per reivindicar una societat millor a través de l'optimisme, sense límits ni censura i això hauria d'arribar als carrers, vies, places de les ciutats d'arreu del món. Cal una manifestació pels immortalistes, pels somiadors, pels que volen una vida digna, pels que no volen dependre només del seu lloc de treball, pels que volen treballar del que han estudiat, pels que volen fer vacances, pels que no volen pagar lloguers a preus abusius, per les persones amb malalties que volen curar-se ràpid i de forma eficaç, pels que volen volar a altres planetes... El capital ha d'existir i s'ha de moure però la dignitat també i no pot ser que diguin: "tant tens, tant vals". Cal posar en marxa una societat optimista i igualitària de forma imminent i fer que les persones puguin viure amb facilitat, seguretat, dignitat, llibertat, amor, esperança, amistat, salut i optimisme. De vida només n'hi ha una a la vida per cada individu. O no? Hem de tocar de peus a terra però alhora intentar ser somiadors i manifestar-nos per no haver de viure amb cansament i traduir la típica frase "estic cansat de tot" per "tinc ganes de viure la vida" i apostar per una llarga vida plena d'aventures. 

Tot això és possible i serà així gràcies a Déu!

Li escric aquesta carta per agrair el tracte rebut per part del personal i professorat de l’Institut Públic Màrius Torres de Lleida, un dels pocs instituts que imparteixen el batxillerat per a persones adultes a Catalunya i que per circumstàncies diverses volen seguir estudiant o preparar-se per una etapa ja siguin oposicions, per millorar el currículum i poder treballar, per tenir accés a la formació professional o graus universitaris a través de les proves d’accés a la universitat conegudes com les PAU.  

L´IES Màrius Torres recull la història de l'Institut provincial que es va fundar el 1843 i rep el nom de Màrius Torres des del 1978. Són molts anys que els vinculen amb nombroses generacions de lleidatans i lleidatanes, així com de ponentins en general. La llarga història que té és fantàstica i en els temps presents compten des de la convicció que l’educació és l’eina que tenim al nostre abast per poder transformar les coses i aconseguir persones competents, compromeses i felices. 

El professorat que tenim és exemplar i les virtuts que tenen són la proximitat, l’empatia, l’acompanyament, la integració, el respecte, flexibilitat i la motivació que donen a tots els seus alumnes. A més tenen un tarannà que fan les classes tan amenes com sigui possible i més fàcils d’entendre. Es nota que són professionals de la docència i saben empatitzar amb les persones amb dificultats i en tot moment estan al cas de com evoluciona l’alumne, detectant el seu talent, potencialitats i aspectes a millorar. Crec que tots els instituts de Catalunya haurien de fer com el que he citat.  

No pot ser que anar a classe hagi de ser un càstig, un malestar, una molèstia ni una obligació. Trobo molt correcte que en la modalitat d’adults hi hagi més flexibilitat com també trobo excel·lent que facin tutories personalitzades adaptades a les necessitats de cada alumne que ha de fer un treball de recerca sobre un tema específic i que per sobre de tot valorin l’esforç i assistència de l’alumne a les classes. Venim d’un sistema educatiu que afortunadament s’està canviant en aquest institut. Tots els alumnes tenen capacitats diferents i per tant crec que tots han d’estar orgullosos d’ampliar coneixements per preparar-se per les PAU. 

També vull agrair el suport i ajuda d’altres centres educatius i formatius on he estat estudiant durant el transcurs perquè per molt malament que et vagin sempre et serveixen per a alguna cosa. Vull elogiar el tracte pròxim del professorat del batxillerat nocturn del Màrius Torres, en especial el de l’humanístic. També vull donar les gràcies a l’Escola Pia de Balaguer, IES Ermengol IV, Acadèmia Serra de Balaguer, Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, Centre Cultural i Aurea Acadèmia de Balaguer, Centre de Formació d’Adults Victorina Vila, Escola del Treball de Lleida, Cambra de Comerç, Centre d’Innovació i formació CIFO de Lleida, etc. 

Crec que apostant per un model totalment competencial i de menys estrès anirem millor, ja que la memorística depèn de quines persones pot resultar un veritable sacrifici i no tenen prou eines. A més crec que els instituts haurien de fomentar les relacions entre alumnes i cohesionar els grups com s'està fent.

En definitiva: que mai és tard per aprendre i que a Lleida som uns afortunats de poder tenir accés a l’ensenyament i educació pública de qualitat del Màrius Torres que sobretot s’està adaptant als nous temps tant en l'àmbit tecnològic com en molts aspectes en benefici de tot l’alumnat. Esperem que l'evolució segueixi així de bé. Enhorabona a tota la comunitat educativa! 

 Els més afectats d'aquesta crisi mundial seran les persones que pateixen un problema de salut mental, que tenen una vida limitada en tots els àmbits i manca d'esperança de curació o veuen alterada la seva vida (econòmica, social, personal...) i cal que tots els estaments públics i privats haurien de blindar. 

Les persones de la diversitat funcional han d'apoderar-se i reclamar el que els hi pertoca. No existeix esperança de curació. Ni per part dels metges ni de la majoria de pacients, però a partir del 2023 sembla que la nova psiquiatria s'implantarà als països i es posaran en marxa plans com Neurofarmagen i pastilles intel·ligents que controlaran la correcta presa de medicaments pautats pels metges. Crec que s'hauria de millorar el sistema de salut pública de forma immediata per oferir la possibilitat de poder programar visites quinzenals o mensuals. A més crec que aquestes visites haurien de comptar amb una durada mínima de 40 minuts per pacient i d'aquesta forma evitaríem ingressos hospitalaris que generen patiment i que podrien ser substituïts per atenció directa a domicilis, evitant despeses innecessàries. 

Cal invertir, doncs, molt més en salut mental i alhora fomentar espais que promoguin la igualtat d'oportunitats entre iguals. Cal una psiquiatria comunitària i acabar amb els hospitals a mig-llarg termini i canviar el model hospitalari per un de comunitari.

La crisi econòmica; és a dir el crac econòmic que vam patir va ser el primer avís. Una dècada més tard, ens vam veure abocats al caos i confinats amb tot l'enrenou del coronavirus i ho vam passar tan malament emocionalment i va comportar un augment del nombre de visites a centres de salut mental públics, privats i concertats. 

Apreciats lectors, estic segur que m'entenen i també es veuen reflectits en aquest panorama que hem d'intentar apaivagar i solucionar. Som a temps de revertir la situació econòmica global i fer canvis que mai ens hauríem imaginat. El motor del canvi som nosaltres mateixos i crec que és necessari davant el col·lapse que la província de Lleida disposi de més professionals que treballen en favor de persones amb diversitat funcional. 

Moltes persones amb trastorn mental de durada (indefinida) estan en llista d'espera de recursos assistencials i el govern no accelera els tràmits. Demano als nostres governants que abans d'acabar l'any planifiquin millor les despeses en aquests afers perquè està a l'ordre del dia. 

En un futur m'imagino un món sense malalties, sense etiquetes, estigmes i desigualtats. Si tots escrivíssim una carta com he fet jo per demanar el que ens pertoca o ens manifestéssim de forma pacífica per un món millor, potser les elits, els governants es posarien les piles i ens anirien millor les coses.

No ho oblideu: hi ha persones que presenten problemes de salut mental que volen emprendre un negoci i estan en el seu dret i a més crec que en un futur no gaire llunyà les institucions ajudaran a crear projectes de tots els camps professionals impulsats per persones que no tenen  barreres ni estigmes. A més, aquest cop demostren voler que el govern mogui fitxa i es comprometi a oferir serveis innovadors i més instantanis per poder evitar suïcidis, ingressos hospitalaris, polaritzacions, depressions, brots, etc. i acabar amb la psiquiatria del passat. 

La salut mental existeix i tothom té salut mental (els famosos i famoses també) i hem de vetllar per tenir una bona autoestima i gaudir de la vida. Els anys vinents seran els més intensos i brillants dels avanços científics de la neurociència. El multimilionari més ric del món, l'Elon Musk pretén curar qualsevol malaltia mental incloent l'esquizofrènia, el parkinson i l'autisme amb un invent que ha patentat a la propietat intel·lectual que s'anomena "Neuralink". 

Cal apostar per una psiquiatria integrativa i més personalitzada i crec que comença a ser hora d'apostar per la nova psiquiatria. El dilema és si aquestes promeses seran realitat algun dia i si les podrem veure nosaltres. Creuem els dits, esperem que sigui així! 

Amb dosis d'optimisme, desestigmatització, informació i una mica de paciència podrem canviar el panorama de la salut mental. Endavant!

Lamentablement pels qui sou de Balaguer de ben segur coneixíeu el millor cuiner de tots els temps, amb un restaurant al Passeig de l’Estació de la capital de La Noguera i autor de llibres, com també presentador d'un programa a la ràdio municipal de Balaguer sobre gastronomia catalana i casolana.

Hem de reconèixer que ens ha deixat una persona que va ser molt rellevant i humil en tots els sentits i alhora bona persona i competent, tan a nivell personal com a nivell professional.

El cuiner Josep Maria Morell i Bitrià va fer de la de la seva passió una professió com a xef i escriptor de llibres de cuina i col·laborador en premsa escrita i televisió entre els anys 1981 i 2011. A més va fer classes de cuina i concretament l’any 2009 va ser nomenat com a fill adoptiu de Balaguer, i va deixar Alfarràs per centrar-se al seu restaurant com a negoci que va funcionar molts anys a la ciutat.

Demano doncs que preguem tots els germans i germanes que aniran al seu enterrament. Les balaguerines i balaguerins ens recordarem sempre d'un meravellós professional de la gastronomia casolana i catalana, d’una persona que vaig arribar a conèixer fa prop de vint anys.

Espero que la seva ànima descansi en pau i que aquestes persones que l’han conegut i estimat i que aniran al funeral d'una persona brillant com va ser el nostre estimat Sr. Josep Maria Morell i Bitrià i que sempre tinguem aquest record tan bonic d’ell. Al cel sigui un dels millors cuiners catalans, en Josep Maria Morell i Bitrià.

 Balaguer que sempre serà la seva ciutat pels segles dels segles i la teva ànima sempre serà present entre tots els que t'hem conegut i estimat.

Els multimilionaris del planeta que estem autodestruint saben la realitat del que està passant, molt millor del que molts dels lectors que llegiu aquest article. La humanitat necessita que el planeta millori en molts àmbits i per això cal que la gent estigui alegre perquè si no no hi ha consum ni benestar, no hi ha negoci ni moviment comercial, de diners. 

El futur no depèn només de la indústria farmacèutica i dels metges, professionals o terapeutes de salut. També depèn de la robòtica i d'empreses de nova creació que investiguen noves formes per la guarició dels problemes de salut mental com ara Neuralink, un projecte il·lusionant impulsat per Elon Musk per acabar amb totes les malalties.

Tot plegat, depèn de tots nosaltres i animo a les associacions veïnals, entitats de salut, col·lectius, fundacions, empreses facin viable un gir cap a la plena integració d'aquest grup de persones, eliminant l'etiqueta de 'discapacitat' i transformar-la a diversitat funcional, terminologia actual.

La Diputació de Lleida, el Bisbat de Lleida, tots els ajuntaments i les empreses i entitats implicades de Lleida haurien de promoure nous plans perquè accedir al treball ordinari amb diversitat funcional sigui fàcil per les persones interessades. La Generalitat de Catalunya hauria de ser la primera a decidir que s'estipuli per llei que totes les empreses de més de 100 treballadors comptin amb un 10% de treballadores i treballadors amb diversitat funcional. 

Cal que cada persona, independentment de la seva salut pugui escollir el seu itinerari i s'apoderi de tal forma que pugui arribar al guariment de la seva malaltia. Cal, doncs, que la Generalitat de Catalunya apliqui la renda bàsica universal en aquest col·lectiu com més aviat millor perquè és una injustícia la situació actual i aquestes persones s'han de discriminar positivament com les dones o el col·lectiu LGTBIQ+. 

Aprofito per donar moltes forces a totes aquelles persones que estan hospitalitzades a unitats psiquiàtriques de la nostra demarcació per motius de salut mental com també a tots els professionals que treballen amb ells durant tot el dia per la seva dignitat i salut. 

El futur que tindran les persones afectades de trastorn mental és prometedor però caldrà paciència. Val la pena reconèixer que totes aquestes persones són persones molt valentes i que tard o d'hora arribarà la seva collita, i la ment per molt desconeguda que sigui pot investigar-se i cada dia que passa fem un pas endavant enlloc que enrere. Amb optimisme, esperança i apoderament de totes les entitats, negocis, multinacionals i associacions de veïns de Lleida aconseguirem la plena igualtat que desitgem. 

Som-hi, que tot és possible i la ciència avança a passos gegants. Tot anirà bé!

 Un altre aspecte que s'ha de millorar és la crida a la responsabilitat a l'hora de beure alcohol  com també la inclusió social i l'apoderament dins d'aquests espais d'oci nocturn dels col·lectius vulnerables, per tant convertir els pubs i macrodiscoteques en espais de socialització, integració.  

Durant aquests anys de males notícies esperem que vinguin temps millors i per a mi seria un gran encert, orgull lleidatà poder recuperar totes les discoteques que varen tancar i alhora fer-ne de noves que competeixi amb les més prestigioses del món. Les festes, la música i l'oci és sempre serà necessari en una societat de l'entreteniment i m'agradaria molt que Lleida fos la capital de l'oci nocturn de qualitat, intentant que hi hagi vincles, relacions i al mateix temps disfrutariem més de la vida. 

Cal que estils musicals com ara el dance, el house, reggeaton, techno, progressive i música màquina es posin de moda altre cop. No només a la ràdio sinó a les pistes de ball. 

Espero doncs que el gremi del sector de les discoteques  obri altre cop, amb l'ajuda de les institucions i autoritats, plens de novetats i que poguem gaudir altre cop d'aquests entorns i poder regular i donar accés a festes de macrodiscoteques i pubs als menors d'edat en horaris de tarda només per ells, sense permetre el consum d'alcohol ni begudes energètiques, i en horaris de tarda i així evitaríem mals costums. S'ha de fer una aposta clara i contundent pel sector de l'hostaleria però també és molt important conservar l'oci nocturn i fomentar el consum responsable d'alcohol entre adults. Cal ser positius i tenir l'esperança que recuperarem les discoteques. Tot el meu suport al gremi de l'hostaleria i locals d'oci nocturn. Se'l ben mereixen. Amb optimisme tornarem a la normalitat. I tant que sí. Ho aconseguirem!

Els governants que tenim, que també podem anomenar-los com els nostres gestors públics són ben pocs els que pensem que són vocacionals i ben valorats  en el cas de ser-ne. Hi ha persones molt ben preparades, de bons sentiments que passen desapercebudes i van al final de les llistes electorals dels partits o simplement són apartades dels partits perquè dins d'aquest sistema hi ha massa  interessos  o estratègies en benefici dels mateixos de sempre. I per aquest motiu veig necessari de canviar el sistema i el funcionament del planeta i atorgar més poder als drets humans de l'ONU per evitar guerres i altres catàstrofes. Hem de cuidar el planeta i les nostres ciutats. Hi som a temps per preservar el planeta terra.

Crec profundament que tard o d'hora una gran majoria de la gent despertarà i s'adonarà de les múltiples estratègies que es fan servir dins d'aquest sistema, independentment de si són catalans, independentistes, espanyols o ambdues coses. 

A més ens adonarem (alguns ja ens n'hem adonat) que ni la dreta, ni l'esquerra, com tampoc el centre dona les solucions d'una societat que està empobrida, mancada de valors i plena d'estigmes i barreres que no cohesionen. 

 Si hem d'anar a votar i pagar tributs i el govern no ens vol atorgar habitatge bonificat al 50%  i no et garantitza una paga incondicional de 940 euros mensuals per cada persona no ho trobo just.  

A més, si jo tingués potestat pujaria el SMI a 1.500 euros i implantaria la renta bàsica universal incondicional de 940 euros per tota la ciutadania excepte les grans fortunes que no són ni 1% de la població.  

A ple 2022 i després d'una pandèmia que ha estat notícia arreu del món és el moment idoni per canviar moltes coses dins del nostre sistema (pujada del SMI, RBUI, triplicar el nombre de professionals de l'area de salut mental fent-la més accessible a totes les persones, amb més temps i de millor qualitat, crear noves tecnologies, implantar la domòtica, etc). 

Un dels reptes més importants que té la societat és aconseguir acabar amb malalties com el SIDA, la malaria o el parkinson, però també les malalties mentals que han anat creixent a mesura que la pandèmia s'ha imposat. Crec que amb sistemes com Neuralink aconseguirem acabar amb elles en menys d'una dècada. 

Faig una crida a l'optimisme. Sí, hem de ser optimistes i pensar que al 2030 amb la ciència que tindrem arribarem a curar la gran majoria d'enfermetats, futures pandèmies i viurem dins un món tecnològic, amorós, d'oci, de l'entreteniment on el treball serà gairebé innecessari perquè hi hauran mecanismes per sobreviure i viure dignament. No obstant penso que sempre hi haurà necessitat de tenir personal qualificat en determinats camps professionals i fins el 2069 hi haurà ocupació, tal i com pronostica el catedràtic Santiago Niño-Becerra, el que va pronosticar el crash de l'economia fa més d'una dècada. 

 Les inversions innecessàries en medicaments per pensionistes o persones amb malalties cròniques es podrien fer servir per equilibrar i millorar econòmicament la situació de les persones que vivim en un sistema caduc, que cal reformular, implantant la renta bàsica universal incondicional que estaria al llindar del miler d'euros. No sé si seran polítics vocacionals, tecnòcrates o elitocrates els qui ho podran fer possible però l'esperança meva hi és, i espero que la societat faci un gir a millor, sense confrontació abans del 2023. Ens convé més humanitat i drets com a persones. No podem ser esclaus del sistema. Nosaltres som els protagonistes d'aquesta nova aventura i hem de poder-nos pronunciar al respecte de tot plegat.  

La biblioteca a ple segle XXI segueix aportant cultura i cohesió social

Vull fer menció a tots i cadascun dels bibliotecaris o persones que hi treballen, i expressar per escrit que estic molt satisfet del servei rebut i a nivell personal crec que el servei és excel·lent perquè aporta sempre solucions a qualsevol dubte dels usuaris que formem part de la comunitat de lectors de la Biblioteca Pública de Lleida, sempre amb la premissa de la responsabilitat, ètica i professionalitat.

Els que hi treballen són funcionaris preparats, amb empatia, rapidesa en resolució de dubtes o suggereixes i molts usuaris n'estan molt contents i jo en soc un de milers. Així doncs invito al futur alcalde o alcaldessa de Lleida que tindrem el proper primer trimestre de primers d'any planifiqui una campanya per tal d'aconseguir que la gent faci més ús d'una biblioteca que no totes les ciutats tenen i animo a totes les formacions polítiques presents a la Paeria que valorin la gran tasca que fan i que els usuaris puguin tenir accés a les instal·lacions des de les 7:00 del matí fins a les 22:00 de la nit, tots els dies de l'any perquè la ciutadania lleidatana s'ho ben mereix. 

També seria bo que la biblioteca tingués una trentena d'ordinadors i tablets per a tots els espais individuals a la zona d'estudi i així seria tot més còmode, com també que es pogués accedir a tots els diaris de forma digital amb tablets i ordinadors estàtics que proporcioni la biblioteca en tots els espais. Els professionals de la Biblioteca Pública de Lleida poden sentir-se útils i anar amb el cap ben alt i es mereixen un reconeixement d'alguna forma com també veig necessària i beneficiosa l'ampliació d'horaris i que estigui oberta 365 dies de l'any.

De vegades no valorem el que tenim fins que es perd i crec profundament que anar a la biblioteca hauria de ser un hàbit per la majoria de població, en especial la més jove...

Mentre en alguns bars i cafeteries ja parlen d’una tercera guerra mundial nuclear la comunitat científica està dividida sobre com pot acabar sent el món d’aquí 20 anys: el bé contra el mal i una vida del entreteniment, del amor, dels viatges, de la felicitat. Alguns científics pronostiquen fins i tot la fi del treball. 

 A partir d’aquestes teories n’ha sortit un munt de llibres que parlen de la jornada laboral de 4 hores setmanals. El món està canviant d’una forma màgica i estem vivint temps magnífics mesclats amb terror i pors (terrorisme, guerres, manifestacions amb aldarulls, atacs...)  

Jo sóc optimista i penso que les declaracions del professor José Luis Cordeiro sobre el futur de la humanitat és l’encertat a la totalitat. Segons el professor Cordeiro el món es transformarà en tots els àmbits podrem arribar a la felicitat, sense alts-i-baixos com vivim actualment, amb més afecte i amor, amb seguretat extrema. I no només això: també podrem viure eternament i no al cel sinó a la terra, afirma el prestigiós científic. Actualment s’ha disparat el nombre de persones que al fer el testament deixen patent que volen ser criopreservats.  

 Crec profundament que a Espanya s’hauria de legalitzar de forma urgent la criopreservació humana i no només això sinó que els nostres governs haurien de fer més divulgació d’aquesta altra que tenen les persones en la recta final de la vida que és igual de vàlida que ser enterrat al cementiri o ser incinerat. 

José Luis Cordeiro, enginyer Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i director del Millennium Project, és una de les persones que més ha defensat la idea que l'ésser humà arribarà a ser immortal algun dia. Té tot el meu suport i el segueixo desde fa prop de 15 anys. Em fascina veure'l per la televisió explicant històries totalment oposades a les que ens diuen els polítics. 

Aquest canvi exponencial està a punt d’arribar perquè ara s'està treballant amb la tecnologia ARN per a tres coses que semblen increïbles: una és la malària, una altra el càncer, una altra el VIH sida. I l’envelliment és una malaltia curable segons la comunitat científica. Jo no vull ser un estúpid! 

Sempre seré optimista i crec que la Marató de TV3 és un bon instrument per viure en un món lliure de malalties de cara al 2030 i persones i científics com José Luis Cordeiro es mereixen des de fa dècades un gran reconeixement internacional, per la seva lluita per legalitzar la criopreservació humana a Espanya i per la seva divulgació d’aquest tema que fins ara ha estat un tabú i crec que fa falta un partit optimista que ho solucioni.  Val la pena pensar-hi...

En aquesta ocasió escric aquesta carta per exposar-li que la salut mental o emocional, el benestar social i la seguretat estan en perill extrem a la capital de Lleida. La majoria de persones que llegiran aquest article estan experimentant símptomes ansiosos, nerviosisme i no poden dormir per la nit, amb por pels carrers degut a l'increment de la inseguretat i l'augment d'incivisme. 

Aquest any la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio va dedicada a l’ investigació i recerca de noves solucions per millorar la salut mental de totes les persones que conformen la societat.  

Crec que les institucions haurien de posar fi a la discriminació que té aquest col·lectiu que compta amb entitats i cal millorar i invertir més en serveis com ara el Servei de Rehabilitació Comunitària, Hospital de dia, Urgències de Psiquiatria del Hospital Santa Maria, els CAP... 

Cal fer discriminació positiva, publicitat inclusiva i visible en tota mena de mitjans, xarxes socials on les persones que tenen diagnosticat un trastorn mental puguin tenir una vida social i laboral com qualsevol altra persona i alhora una acurada gestió per aquest col·lectiu  perquè hi ha una necessitat real per proporcionar sanitat pública de millor qualitat, ampliant la plantilla de especialistes de la psiquiatria, psicologia, psicopedagogia, especialistes d'addiccions als nostres hospitals i centres mèdics...  

Els mitjans de comunicació,  les xarxes socials haurien de procurar donar sempre esperances en aquestes situacions on les persones que es troben soles, desemparades en moltes ocasions veuen el futur amb la por de defallir o recaure. També s'hauria d'intentar crear vincles positius a través de les xarxes socials.

Tothom té salut mental i per tant a ple segle XII és necessari que totes les persones siguin visitades per especialistes de la salut mental de la mateixa forma que anem a altres especialitats de la medicina sense cap mena de prejudici com el dentista, el nutricionista o l’oculista. Tothom es mereix una segona  oportunitat i ser respectat ja sigui a la feina, al carrer, etc.

A tot el món li fa falta una actitud més optimista i d’esperança que és el que necessitem la població perquè sinó tenim esperança no millorarem. Finalment animo  a tots els lectors que facin una donació a la Marató de TV3 que va destinada a la I+R d'aquestes patologies. Junts farem una societat més justa, sana i del sentit comú!