La veritat és que em fa il·lusió aquest nou inici de curs perquè tinc la sensació que les coses només poden anar a millor. És simplement una sensació i haurem d’anar veient com transcorren els dies i els acords presos entre la UGT Educació i aquest nou govern. De moment, veiem que hi ha predisposició en seure i escoltar, i això ja és molt després de deu anys d’autèntica obscuritat.
 Els cent dies de gràcia els donarem com hem fet amb tots els consellers i conselleres d’Educació anteriors, però estarem alerta i si no es negocia en benefici dels drets dels docents, drets manllevats durant la crisi del 2008 i que encara avui arrosseguem, començarem a donar guerra.

No aconseguirem un ensenyament de qualitat si el treballador o la treballadora no exerceix a gust, i això comença per anar signant acords com el que la UGT ha signat respecte al retorn dels sexennis als sis anys i no als nou, o la recuperació de les dues hores lectives per als majors de seixanta anys

El i la docent ha de tornar a sentir-se una figura important dins el món educatiu, ha de tornar a ser el pal de paller i tornar a sentir-se respectat per totes i tots, començant pel mateix departament. Evitar la burocràcia i tenir temps per preparar-se les classes, coordinar-se amb els companys i companyes del centre i centrar-se en les tutories amb els i les alumnes i les famílies resulta primordial en la tasca de qualsevol docent. Sense oblidar una formació ajustada a les seves necessitats, atenent sobretot la salut mental dels docents.

Evidentment, és molta la feina a fer i, com a sindicat en som conscients, per això estenem el braç per ajudar en els reptes que tenim al davant: millorar els resultats PISA, l’excés de demanda de places a l’FP i la minsa oferta pública, la falta de recursos a l’escola inclusiva, la salut mental tant dels docents com dels alumnes, la conciliació familiar, i l’estabilització del personal interí, entre d’altres. I no només parlo dels docents de la pública, com a sindicat de classe també parlo dels docents de la concertada que també pateixen les mateixes retallades i tenen els mateixos problemes que qualsevol altre docent.

Com ja he dit, mà estesa per part de la UGT-SP Educació Terres de Lleida i telèfon despenjat a l’altra banda i estem segurs que amb consens i negociació podrem arribar a bon port.

A banda d’això, és cert que ha estat un curs, sindicalment parlant, no tan mogut com l’anterior; ja que el nostre focus d’atenció s’ha focalitzat en els diferents processos d’estabilització del personal docent, sense deixar de banda les nostres demandes de sempre, que s’han intentat negociar en mesa, amb més o menys èxit. Entre elles, el retorn del primer estadi als sis anys amb el corresponent retorn del deute i el retorn de les dues hores lectives per als majors de 55 anys. No hem d'oblidar, que a mitjans d’aquest curs vam aconseguir el retorn de l’hora lectiva que ens devien, és a dir, vam passar a les 18 hores a secundària i a les 23 a primària, tot i que no es va gestar de la manera que nosaltres voldríem, ja que va ser a la tornada de Nadal i això va suposar un desgavell quant a la reformulació dels horaris de tot l’equip docent. Amb tot, no podem oblidar que això va servir perquè milers de docents de la borsa tinguessin el seu primer contracte laboral i això per a nosaltres era el més important.

Una de les notícies que més interès m’han provocat aquest curs ha estat la que va saltar fa uns dies a Girona i per part del nostre sindicat, la UGT. Com ja sabeu estem totalment en contra de les contractacions per entrevista per part de les direccions dels centres, perquè en molts casos es converteixen en ‘endollisme’ d’amics i familiars, creant un sistema pervers sense límit, on tant les direccions com la inspecció i el Departament surten indemnes. Doncs bé, vam decidir experimentar amb el tema de les entrevistes fent que un dels nostres delegats de Girona assistís i comprovés de bona mà com eren. Tal va ser el desastre que vam decidir fer roda de premsa i fer-ho públic a la resta de Catalunya. Aquesta és una notícia que va sortir publicada en bona part de la premsa escrita donada la mala praxi i poca serietat posada en pràctica per algunes direccions a l’hora de contractar per entrevista. Recordem que ells també són agents públics pagats amb els impostos de tothom, per si algú se n’oblida. I penseu que no estem parlant de l'escola concertada, per si algú s'ho havia pensat. A partir d'aquí, nosaltres, com a UGT sempre hem estat en contra del Decret 102/2010 d’Autonomia dels Centres Educatius, que ja vam portar a judici, i en alguns punts se’ns va donar la raó, sobretot en les parts on es pot donar peu a aquestes contractacions per entrevista fetes de qualsevol manera per part d’algunes direccions.

Però és que això va passar a Girona, però a la resta de Catalunya també passa, però s’amaga o no es vol denunciar. I nosaltres ja hem dit pou. Des de la UGT – SP Educació de Catalunya hem començat una batalla per acabar amb aquest despotisme per part d’algunes direccions. I a Lleida tampoc ens lliurem. Sabem de casos on s’ha contractat a la parella de..., a l’amiga de..., al nebot de... o de propostes de continuïtat que es donen perquè és qui més surt a sopar amb la direcció de torn. Tot això ho sabem i tenim testimonis, i utilitzarem tots els mitjans que tenim a la nostra mà per lluitar a favor d’una administració pública que vetlli pels principis constitucionals de publicitat i transparència, uns principis que el Departament d’Educació hauria de repassar si vol arribar a l’objectiu comú d’aconseguir una educació pública i de qualitat.

Josep Maria Ibáñez, secretari del Sector Educació de la UGT-Serveis Públics de les Terres de Lleida

El problema sorgeix quan els sindicats reclamem que s’implementi al setembre i el Departament ens diu que només pot ser al gener. Sabem dels problemes que pot comportar la implementació d’aquesta hora lectiva en finalitzar el primer trimestre, ja que resulta un enrenou haver de refer horaris una vegada començat el curs. Però com a UGT no podíem deixar escapar l’oportunitat de signar algunes de les propostes que havíem marcat com a línia vermella, entre elles la recuperació d’aquesta l’hora lectiva tant a Primària com a Secundària, no obstant les dificultats d’implementació a meitat de curs, hem de valorar la importantíssima fita que suposa l’increment de llocs de treball, ja que seran uns 3.500 llocs de treball nous per a docents que actualment estan a la borsa esperant ser nomenats.

Tampoc hem d’oblidar que la signatura de l’acord inclou un tercer paràgraf on s’estableix la negociació de la calendarització de la resta de reivindicacions durant aquest primer trimestre; entre elles el retorn del primer estadi als 6 anys i no als 9 com fins ara, amb el retorn del deute corresponent, la reducció de les 2 hores lectives per als majors de 55 anys, entre d’altres.

Una altra de les novetats per aquest curs 22/23, i no per això menys important, ha estat l’horari intensiu dels docents d’Infantil i Primària durant tot el mes de setembre i les activitats de lleure organitzades per cobrir les tardes, activitats de lleure per dir-ho d’alguna manera perquè tots i totes hem vist que s’ha organitzat a correcuita, sense cap organització ni planificació, abocant les tardes a una guarderia d’alumnes. D’aquí que moltes famílies hagin preferit recollir als nens i nenes a les 13.00 hores. Això quan han pogut gaudir d’aquest monitoratge a les tardes perquè hi ha hagut escoles que no han trobat a ningú per cobrir-les. Si preguntem als docents d’Infantil i Primària que els hi ha semblat aquest inici de curs, tots i totes coincidiran que fantàstic, ja que han pogut tastar allò que tantes vegades hem reclamat des de la UGT: “Jornada intensiva, decidim entre tots/es”. Ara bé, faltarà veure quan el Departament es decidirà a fer públics els resultats de les proves pilot sobre la jornada intensiva i poder aplicar dita jornada a Catalunya com a la resta de comunitats autònomes que ens envolten.

Els plans d’estabilització també és una de les novetats d’aquest curs que arrenca. Uns plans d’estabilització amb la finalitat de fer funcionaris a l’enorme tant per cent d’interins i interines que treballen com a docents. També és cert que l’aplicatiu no ha funcionat com ho hauria de fer, i hi havia mèrits que no es podien col·locar enlloc, experiència docent que no es comptabilitzava, etcètera. Amb tot, als tribunals se’ls hi gira molta feina amb totes les reclamacions presentades.

No voldria acabar l’article sense mencionar l’enorme desgavell viscut amb les places d’FP, on moltes famílies han vist com els seus fills i filles es quedaven sense plaça per la manca d’oferta formativa per part del Departament, un problema que es repeteix curs rere curs i, pel que sembla, no troben la solució. Una manca de previsió total a la qual ja ens té acostumats i acostumades aquest Departament.

I què hi ha del tímid desplegament del decret de l'escola inclusiva, que des del 2017 ha de garantir que els nens i les nenes amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris, i encara no s’estan proporcionant ni els recursos ni la formació necessària per part del Departament? Potser el famós Íker Jiménez ens podrà donar resposta a tant misteri.

Segurament em deixaré molts altres temes d’interès i que, tristament, us afectaran com a treballadors i treballadores d’un Departament d’Educació que encara es troba en procés d’assoliment.

Només per recordar algunes de les perles que ha dit: “Si hagués estat pels sindicats, les escoles no s’haguessin obert mai”. Sr. Conseller, si ens ha escoltat en les reunions o ens ha prestat una mica d’atenció a les manifestacions, li hem dit com 1.000 vegades a vostè i al seu antecessor que les escoles obertes sí, però segures, que no és incompatible; el que passa és que calia invertir diners i això és el que a vostè i al seu Departament no li va. També va dir que “no escoltaria mai postures immobilistes”, titllant a la UGT de Catalunya d’immobilista, un sindicat amb més de 130 anys d’història. Aquí ja em deixa sense paraules, però li vull recordar que per immòbil el seu partit, a l’hora de votar ‘sí’ a la reforma laboral.

A banda de tot això, hem convocat una vaga de cinc dies no per l’avançament del curs escolar, no senyor, no enganyi a la gent, nosaltres des de l’1 de setembre ja som als centres treballant, sobre la jornada continuada a infantil i primària. De fet la UGT ja ho porta reclamant des del 2007, però no només al setembre sinó que de setembre al juny, o com a mínim deixar a cada centre poder decidir quin tipus de jornada volen. No és això, no enganyi a la gent. I per això escric aquest article, perquè la gent conegui les veritables raons d’aquesta vaga. Anem a la vaga perquè vostè actua de forma unilateral i impositiva, menystenint la classe treballadora i saltant-se uns quants articles, de l’Estatut dels Treballadors, de l’EBEP i de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, per si no ho sabia. Si permetem que actuï d’aquesta manera... què serà el següent? La jornada partida a Secundària? El pagament de la nostra nòmina segons rendiment? Un augment de permanència al centre per la crisi que està per venir? No ho podem permetre docents de Catalunya, en un país democràtic i de dret hi ha unes normes que s’han de seguir i entre elles està escoltar i negociar amb els representants legals dels treballadors que som els sindicats escollits democràticament a les urnes, i no sé si vostè pot dir el mateix.

Però és que a més d’això, continuem arrossegant unes retallades des del 2010 que encara no us heu dignat ni a parlar-ne. Ens vau tornar una hora lectiva, però us recordo que encara ens heu de tornar una de més, i d’altres demandes que no tornaré a repetir perquè tothom sap quines són.

Sr. Conseller no confongui a la gent ara llençant per la seva plataforma preferida paraules balsàmiques per desestabilitzar aquesta vaga, perquè el docent sap que tot el que diu ja està anunciat, com és el cas de la gratuïtat de les llars d’infants, o perquè ve recollit a la llei, en aquest cas la LOMLOE, com és la reducció de la ràtio. Tot això ja ho sabem, som els sindicats els que ens encarreguem de dir-ho als nostres companys i companyes, així que no vagi per aquest camí i actuï com una persona responsable que vol construir i avançar a través de la negociació i el consens. I si no és així, nosaltres, la UGT, no retrocedirem ni un pam. Ja són molts anys empassant-nos molts gripaus en pro de l’interès general i del benestar de l’alumnat i les famílies, però els docents també necessitem que se’ns respecti com a treballadors i treballadores i que es pensi en les nostres condicions laborals. Perquè això ja no va de diners, va de dignitat. AIXÍ QUE TOTHOM A LA VAGA!

La UGT-SP Educació està des del primer dia dins de la plataforma ‘SOM ESCOLA’ perquè sempre hem cregut que el model d’escola catalana funciona, ja que és integrador i respectuós amb totes les llengües i persones. No podem entendre que un jutge hagi decidit sobre una realitat que desconeix per complet, perquè mai ha existit un problema de llengües dins de l’ensenyament. És com si jo he de decidir sobre el nou satèl·lit que s’enviarà a l’espai. El jutge/gessa o jutges/jutgesses haurien d’assessorar-se millor abans de decidir res sobre el model d’immersió lingüística que es practica a l’escola catalana des de 1983, un model que funciona i que dona els seus fruits arran del coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya, a més de l’anglès, francès o alemany. Si no, només cal veure els resultats de les proves de competències bàsiques que es fan a sisè i a quart d’ESO on, normalment, les notes de castellà són més altes que les de català.

Per una altra banda, tampoc sabem si el Departament ha fet els seus deures quant a parlar amb aquestes famílies que demanen més classes de castellà, intentar conèixer les seves necessitats i donar-los solucions. De veritat que no hi havia cap altra sortida que arribar als tribunals? Perdoneu-me, però no m’ho crec.

Dit això, tampoc està bé assenyalar a les famílies ni als nens per acollir-se a aquest dret; no fem així les coses aquí. Sempre s’ha de parlar i buscar consensos i acords, i qui això no ho entengui no està validat per parlar ni representar a ningú.

Com a filòleg d’hispàniques us diré que la força i el múscul del castellà és descomunal, penseu que és la tercera llengua més parlada al món, després del xinès i l’anglès, i torno a repetir, al món; amb gairebé sis-cents milions de parlants, mentre que el català el parlen set milions i mig. Això, per una banda, i què dir dels canals de televisió, on predominen els de llengua castellana, el YouTube, el TikTok, la música, les plataformes audiovisuals i cinemes, on el castellà és la llengua predominant i que ens trobem a cada hora del dia. Des de la meva humil opinió, crec que el 25% de classes en castellà ja s’apliquen amb escreix en tota la nostra vida diària com a catalans i catalanes.

Les dues llengües són d’una riquesa inigualable; la llengua de Cervantes i la de Joanot Martorell, la de Josep Pla i la de Galdós... Qui es voldria desprendre d’aquestes joies que tant ens enriqueixen com a ciutadans i ciutadanes?

I això ho dic perquè la comunicació amb els sindicats sobre alguns temes importants, com són els protocols de salut escolar, no existeix. Hem vist com més d’una vegada han sortit publicats a la premsa a la mateixa vegada que ho estàvem parlant a la corresponent taula de negociació. Les direccions dels centres de Secundària s’estan queixant que a data d’avui encara hi ha moltes incògnites respecte al que va anunciar el Sr. Conseller, com el fet de suavitzar quarantenes, barreja de grups bombolla al pati, festes a l’exterior, activitats extraescolars i colònies. Si s’ha de fer alguna sortida a l’estranger, com ho organitzem, com organitzem la feina dels alumnes que no faran la quarantena i els que si la faran. Un altre cop em temo que serà sobrecarregar al docent de més feina. Personalment, penso que relaxar les mesures sanitàries quan estem veient que a països com Israel estan en mig d’una sisena ona, no penso que sigui la millor solució. S'ha de ser caut i molt prudent amb aquest virus, ja que la vacunació ens està donant una falsa sensació de seguretat i estem veient com gent vacunada es torna a contagiar. Estem veient com la variant Delta està causant estralls i en alguns països ja han hagut de reimposar restriccions i posar a correcuita una tercera dosi de la vacuna.

Des del sector Educació de la UGT Serveis Públics trobem molt positiu que s’hagi apostat sempre per la presencialitat, igual que ja es va començar el curs passat. Mai ens hem oposat a això, però sí que havíem de vetllar per davant de tot per la màxima seguretat tant dels docents com dels alumnes. En aquest sentit, dilluns ens vam trobar que hi havia centres on encara no havien arribat les mascaretes i eren els mateixos docents qui se les havien de comprar.

Hem de tenir en compte que els alumnes menors de dotze anys encara no estan vacunats, i tampoc un tant per cent important dels majors de dotze anys, ja sigui perquè no volen o perquè encara no han pogut. I això és important que ho subratllem, ja que entre aquest col·lectiu de no vacunats també es troben alumnes que per edat encara no poden però que voldrien vacunar-se, com poden ser els alumnes que compliran els dotze entre els quatre mesos que resten. Per això no ens estranya que davant aquesta incertesa molts centres continuïn amb les mateixes mesures que el curs passat. Perquè una de les coses que també es demanen des del Sector Educació de la UGT-SP és que tots els protocols de salut escola aprovats tinguin una certa perdurabilitat en el temps, que hi hagi una planificació de llarga durada i que no estiguem canviant-los cada dos per tres. Direccions, docents i famílies ho agrairan.

Centrant-nos exclusivament en l’àmbit que a mi em concerneix, que és l’àmbit educatiu, aquest mes de març hi havia algunes peticions per part dels sindicats i, en concret de la UGT, que s’havien de resoldre; com per exemple el retorn del 55% de la paga extra del 2014, l’increment del 0,9% del nostre sou o el pagament de les tutories dels docents que fan de reforços covid. Res de nou, no estem demanant res que no sigui nostre i que no haguem signat prèviament en mesa sectorial.

Està finalitzant el mes de març a la Terra i continuem sense rebre aquests ingressos. Potser l’enxaneta seria més útil si donés senyals des de l’espai al Departament d’Educació que està incomplint els seus acords. Aquesta sí que seria una gran notícia, però m’imagino que nosaltres, com a simples terrestres, no estem a l’altura. D’això se’n diu polítiques d’alta volada o, buscant un sinònim, enganyar als seus treballadors i treballadores.

Gràcies per tot i bona Setmana Santa ;)

Volem que les escoles no es tanquin, sí, però també volem que les escoles siguin un entorn segur, el més segur possible i perquè així sigui, tant el Departament de Salut com el d’Educació s’han de coordinar molt més per tal d’establir uns protocols clars de seguretat. No pot ser que quan es confini una classe no sapiguem si hem de confinar a l’alumne a l’habitació des del primer dia o no; perquè sinó es pot donar el cas que fins que no li han fet la PCR, l'infant en qüestió faci vida normal per casa i és aquí quan som més vulnerables i el virus pot atacar-nos. M’agradaria saber quants contagis s’han produït per aquesta via? Potser no interessa que se sàpiga. Els protocols haurien de ser més curosos i deixar-nos ben clar si quan un grup-classe es confina, l’alumne ha de confinar-se també a l’habitació des del primer dia. Però com que no queda clar, aquí tenim un problema. I igual passa a l’hora de tornar a la vida normal; no seria millor fer una nova PCR abans de tornar i assegurar-nos que aquella persona ja no pot contagiar? Si ho volem saber, ens l’haurem de pagar de la nostra butxaca.

Tots sabem que el tema dels grups bombolla és una utopia perquè són molt fràgils. En aquest cas, si el Departament hagués contractat més professionals, aquests grups bombolla serien més difícils de trencar, però estem veient a la pràctica com diferents especialistes han d’anar de grup en grup amb el conseqüent risc de transmissió del virus que això comporta i, fins i tot, quan hi ha un positiu a la classe tampoc se li fa la PCR a tots els docents que han passat per aquella classe. Per què?

Estem veient com després de dos mesos encara hi ha docents especialment sensibles que estan a casa amb la incertesa de no saber si han de continuar-hi o si han d’anar a treballar.

L’últim protocol sobre la ventilació de les aules parla de tenir les finestres obertes 10-15 minuts cada hora per evitar la propagació del virus. El que no sé si saben és que a la majoria de llocs de Lleida, durant l’hivern podem arribar a temperatures inferiors a 0 graus. Com es pensen que farem les classes, amb abrics i bufanda? No seria millor llogar durant aquests mesos de fred aparells que netegin l’aire? De no ser així, estem veient que serà pitjor el remeï que la malaltia.

L’última notícia amb la qual ens hem aixecat és que ara el Departament d’Educació i de Salut vol que siguem els docents els que controlem com els mateixos alumnes es fan les PCR, és a dir, la prova del bastonet. Us imagineu en què es pot convertir això? Al final farem de tot, menys el que realment toca, que és fer classe.

No ens deixem enganyar més, i si això continua així, plantem-nos ja. Ara és l’hora. I em torno a reafirmar que si els centres continuen oberts, és gràcies a tots vosaltres: direccions, docents, pares, mares, alumnes... perquè si és pel Departament possiblement ja estan pensant a crear un perfil, el de sanitari. Ja m’enteneu.

Sincerament, ni com a pare, ni com a docent, ni com a enllaç sindical no sé molt bé què dir ni què creure, ja que tota la informació que rebem i llegim no ajuda en absolut. Per una banda, escoltem d’una forma alarmista que els contagis pugen i, per una altra banda, que tampoc són tants els hospitalitzats i menys encara els hospitalitzats greus. També ens informen que el contagi entre infants és mínim i que fins i tot ells ho passen d’una manera més lleugera. Al cap dels dies escoltem totalment el contrari i apareixen pediatres que parlen de la perillositat d’aquest virus. Sense oblidar a l'OMS que constantment ens adverteix del perill d’anar massa ràpid en aquest intent de tornar a la 'normalitat'. Per tant, he arribat a la conclusió  que el risc zero no existeix, ni ara ni quan surti la vacuna, ja que sospito que igual que passa amb la grip aquesta anirà destinada als col·lectius vulnerables o serà voluntària.

Davant d’aquest panorama, els docents de tota Catalunya hem d’iniciar un nou curs que comença tal com va acabar, amb contagis descontrolats. I davant d’això què ha fet el Departament? Poca cosa, per no dir res. Primer discutir amb Salut sobre les ràtios, que ara sembla que seran 20 per aula com a molt. Una decisió que per a la UGT Educació de les Terres de Lleida resulta totalment insuficient, ja que l’ideal serien entre 12 i 15 alumnes per aula. I som conscients que això suposaria buscar nous espais i contractar a nous docents, molts més dels que va anunciar el Sr. Bargalló “a bombo i platillo” fa uns dies. Però si volem construir un país amb cap i peus no ens podem oblidar que l’educació és un dels pilars fonamentals i la Generalitat no pot estalviar en recursos, sinó més aviat al contrari, hauria de ser la principal font d’inversió com passa en altres països d’Europa. Però, per desgràcia, no és així i ho estem comprovant aquests dies, quan hem de començar un curs amb la incertesa de no saber què passarà.

A la pràctica estem veient que molts centres continuen mantenint les seves ràtios amb més de 20 alumnes, al·legant que no tenen suficients docents o suficients espais. I no oblidem al personal que al juny no podia incorporar-se perquè eren grups de risc i ara els fan anar a treballar amb una nota d'APTE i una sèrie de recomanacions, entre elles l’ús de la mascareta FFP2. Una mascareta que s’han de comprar ells mateixos perquè el Departament no els hi ha proporcionat.

Llegim a les notícies que des d'Europa estan arribant fons europeus per fer front a la pandèmia, utilitzem-los per baixar ràtios i llogar nous espais, s’evitaria moltíssim el perill de contagi. L’excusa no poden ser els diners, perquè n’hi ha.

Des d'UGT Educació de les Terres de Lleida pensem que hi ha hagut temps suficient per preparar la tornada a les classes. Hi ha hagut temps per adaptar el currículum escolar a possibles micro-confinaments i de regular el teletreball. Hi ha hagut temps per aplicar jornades contínues i evitar el menys possible desestabilitzar aquests grups bombolla. Hi ha hagut temps per adjudicar sanitaris de referència als centres escolars. Hi ha hagut temps per poder fer proves PCR a tots els docents abans de començar el curs, com s’ha fet al Principat d’Andorra o a Madrid. Hi ha hagut temps per fer moltes coses, entre elles consensuar amb els sindicats totes aquestes mesures.

És necessari que el Departament, com a empresa, es faci càrrec de la seguretat dels seus treballadors i això passa per aportar ja tots els recursos necessaris (mascaretes, gel, termòmetres, personal de neteja) i garantir la màxima seguretat davant d’aquesta pandèmia descontrolada.

Podríem començar fent-nos la pregunta: Què és la inclusió escolar? Es tracta de tenir en compte la diversitat de les persones i la complexitat social i oferir expectatives d’èxit a tots els alumnes en el marc d’un sistema inclusiu que en el cas de Catalunya es va aprovar el 2017. Què ha passat? Que aquest decret ja no ha funcionat perquè no ha vingut acompanyat dels recursos necessaris per desenvolupar-lo amb garanties. Què passa actualment? Que aquest marc no està funcionant perquè els centres s’han tancat per una emergència sanitària, això vol dir que els nens amb necessitats educatives especials són a casa amb els pares, germans, etc. És això el que necessiten aquests alumnes? No. Que el tancament de centres evidenciarà encara més la diferència entre uns i altres? Sí.

Des del 13 de març no hi ha col·legi i per a molts nens i nenes seran gairebé 6 mesos fins al setembre. I és dur, molt dur, sobretot per aquells alumnes més necessitats que precisen de l’ajuda tant del mestre com de l’acolliment del centre. Els sindicats en som conscients dels efectes negatius d’aquest tancament perquè també som docents. Però el tancament d’escoles per pandèmies, efectes meteorològics, vagues indefinides, etc., no és nou, ha passat en països com Argentina amb les vagues de primària, ciutats com Nova Orleans amb el Katrina o amb la pandèmia de la pòlio el 1900 als EEUU. I està comprovat que tot això pot provocar una reducció en el nivell educatiu dels alumnes, perquè sabem que l’aprenentatge és més significatiu amb un format presencial que amb un format “on line”, sobretot per alumnes que necessiten més reforç personal i individualitzat, ja que poden tenir menys suport acadèmic per part dels seus pares. Els recursos tecnològics, les habilitats escolars i els coneixements varien segons les famílies i és difícil ajudar a una filla en una matèria que no entén ni un mateix. I què dir de la inseguretat laboral que està provocant aquesta pandèmia i que també afectarà negativament als resultats acadèmics. A la pèrdua de l’últim trimestre d’aquest curs li haurem de sumar la pèrdua de competències durant l’estiu, encara més accentuat en entorns desfavorits, que no sols no progressaran en les seves competències sinó que oblidaran part de l’après fins ara la qual cosa pot acabar agreujant les repeticions de curs.

La suspensió de les classes ha evidenciat les carències del nostre model educatiu i aguditzat les desigualtats ja existents. Espanya compta amb més hores lectives al seu currículum de primària i secundària que alguns països de la UE com Finlàndia o Suècia. Algú hauria d’aprofitar l’ocasió per reduir el sobrecarregat currículum espanyol, prioritzar les competències més rellevants i mitigar l’efecte del tancament dels centres.

De cara al setembre s’estan dient moltes coses però oficialment encara no hi ha res que sapiguem. De totes maneres el que és segur és que es baixaran ràtios i això permetrà un millor treball amb nens i nenes amb necessitats educatives especials. Falta per veure quina serà la millor manera per treballar. Però segur que ens en sortirem.

Aquests dies s’ha parlat molt de la falta de sensibilitat dels docents, dels centres i dels sindicats respecte a la reobertura, perquè hem mostrat la nostra disconformitat a obrir els centres escolars tan aviat. Primer de tot vull remarcar que això no té res a veure amb la idea de continuar de vacances com he llegit en alguns llocs, perquè tots sabem que els docents ho donem tot pels nostres alumnes i s’ha pogut veure aquests dies de confinament amb el treball a distància, on no han pogut desconnectar ni un sol minut per atendre’ls a tots.

Però a ningú se li pot escapar de la retina que estem davant d’una pandèmia descontrolada de la qual encara no s’han trobat vacunes i de la qual encara es desconeixen els seus efectes tant físics com psicològics. I tot això no ho dic jo ni el veí de la nostra escala. Ho diu la mateixa OMS (Organisme Mundial de la Salut) que ha advertit que hem de ser prudents, i ens dona advertències tan impressionants com aquesta: “Encara es desconeixen els efectes de la Covid-19 en els infants”. Això, com a pare de dos criatures, impressiona molt, igual que ha impressionat a d’altres famílies que havien de portar els seus fills a l’escola i no ho han fet.

Davant d’aquesta greu situació que acabo de descriure, els sindicats hem demanat consensuar amb el Departament la tornada als centres, però com sempre han anat a la seva, deixant tota la responsabilitat als equips directius a través d’un document obert sense signar on ningú veu clares que les mesures de seguretat recomanades siguin les millors per evitar un nou brot.

Ningú té més ganes de tornar als centres que els propis mestres o professors. Ningú té més ganes de veure als seus alumnes que el propi docent, que ningú ho dubti, i deixar de practicar això que es diu teletreball, que és el més semblant a l’esclavitud que hem conegut. Però tampoc ningú vol posar en perill les seves vides, les vides dels seus familiars i, ni molt menys les dels infants.

Recordo que l’any 2000 també sentia a dir que els cotxes volarien. Actualment estem al 2020 i en aquest país encara tenim problemes per fer una simple videoconferència a través de Whatsapp, Instagram o altres aplicacions com Zoom o Skype.

Si aquests dies de confinament ens estan servint per a alguna cosa, crec que és per descobrir aspectes de nosaltres mateixos que no havíem descobert fins ara, com és el teletreball, les videoconferències per fer reunions d’equip a distància, diferents maneres de fer esport a casa, cuinar, etc. Segur que tothom ha descobert quelcom desconegut que no sabia que podia fer.

Vull centrar-me ara en una de les novetats que hem descobert aquests dies, no per a tothom perquè UNED, UOC i IOC, ja fa temps que funcionen i, molt bé, per cert. El teletreball traduït als docents i l’alumnat de Catalunya. Tot i que es veia venir, l’ésser humà té una capacitat inexplicable per no fer cas a tot allò que pot espatllar el seu dia a dia. I així va ser que aquest virus ens va assaltar fins que ens va tancar a casa sense cap escrúpol.

És cert que quan parlem d’educació a distància ens ve de seguida al cap la UNED, la UOC o la IOC, però estem parlant d’estudis que es cursen quan ja tens més de 18 anys, quan ja ets un adult i la teva voluntat i ganes de cursar uns estudis primen més que l’obligatorietat de continuar un curs de Primària o Secundària. Avui dia, són aquests alumnes de formació bàsica els que han d’afrontar aquesta nova tècnica d’aprenentatge. I són aquests mateixos docents i equips directius els que intenten portar-ho a la pràctica en un temps rècord i després de tota una vida treballant de forma presencial. Amb això què vull dir: els docents no podem canviar el xip d’un dia per l’altre i passar a treballar una programació presencial a no presencial.

Recordem que estem confinats a casa sense poder sortir al carrer des de fa setmanes amb tot el que això implica. Hem de ser conscients que aquest confinament està perjudicant més al rendiment dels nens i nenes de les famílies més humils, amb un menor nombre de dispositius digitals o, potser, amb menys ajuda per part dels pares.

És cert que avui dia ja gairebé tothom disposa de mòbil, però hauríem de veure la qualitat dels mateixos i la seva connexió. A més, en aquest context on la situació de necessitat econòmica pot generar frustració i conflictes familiars, sorgeixen factors que afecten la gestió del temps i poden provocar una interrupció del procés educatiu. Els alumnes de necessitats educatives especials, podran seguir aquestes classes interactives? És que no està sent prou dur ja no poder sortir de casa? On queda ara el concepte d’escola inclusiva?

Tot i els esforços del Departament d’Educació i els equips docents per mantenir oberta aquesta via de comunicació entre alumne i docent, el tancament de les escoles porta desigualtats educatives i el que es coneix com a bretxa digital, ja que les famílies amb més recursos econòmics tenen l’oportunitat d’adaptar-se millor a aquest nou mètode no presencial. De fet, ja són moltes les veus de pares i mares d’escoles concertades que es queixen de la quantitat de deures i treballs que han de fer els seus fills a casa confinats, tot i disposar d’ordinador, mòbil o tauleta. I què podem dir de la despesa que suposa pel docent el teletreball, perquè estem gastant el nostre ADSL o la nostra fibra, ordinador, mòbil, etc. On queda ara la normativa sobre protecció de dades?

Per aquest motiu, des de la FeSP-UGT Educació de les Terres de Lleida pensem que, evidentment, els alumnes alguna cosa hauran de fer durant aquests llargs dies de confinament, però també hem de ser conscients que el context d’una casa no és el d’una classe, que hi ha alumnes que no disposen ni d’un raconet per poder fer els deures i consultar el diccionari, i que els nostres docents d’Infantil, Primària, ESO, FP i Batxillerat fan el que poden per adaptar-se d’un dia per l’altre a la novetat de les classes no presencials. No tinguem cap dubte que ells són els primers que no volen deixar penjat el curs. Per tant, siguem conscients de la situació actual i actuem amb mesura. Ja hi haurà temps d’adquirir el que no s’hagi pogut aprendre durant aquest període d’alarma. I sé com de neguitosos estaran les alumnes i professores de 4t de l'ESO i 2n de Batxillerat, però siguem conscients de la situació actual, pensem en totes i tots els alumnes. Prou difícil està sent ja quedar-se a casa mentre la vida i la mort es creuen pel carrer, per a complicar-la encara més. Anem treballant dintre les nostres possibilitats, utilitzant plataformes educatives, Whatsapp, Skype, Instagram o amb dossiers o activitats escrites en el quadern, que tampoc passa res.

Perquè tornarem. I durant aquest temps a casa segur que haurem après altres coses com compartir més temps amb la mare o el pare, a debatre temes d’actualitat, a cuinar, a jugar en família, a observar per la finestra els ocells o el cel, a saber què és un virus o una pandèmia, la importància de la higiene personal, el format de les notícies periodístiques, educació física al passadís, etc. I ja hi haurà temps de donar el que no s’ha pogut treballar aquest final i inici de trimestre. Ja ens ho manegarem. Els i les docents sabem com fer-ho!

Sr. Bargalló, no pot parlar així de més del 60% de la plantilla docent, no ens ho mereixem. Ens passem hores a les aules donant les nostres classes i unes quantes més al centre i a casa, preparant-nos el temari, corregint exàmens, fent tutories, reunions... Fins i tot, fem més hores de les que ens toquen, sense demanar res a canvi. Perquè som treballadors per davant de qualsevol altra cosa i, com a tal, ens agrada fer les coses ben fetes.

Encara no ens hem recuperat de la crisi del 2008 i té el valor de dir-nos apalancats. Ens vau retallar el sou, ens vau treure tres pagues extres, la reducció de les dues hores lectives dels majors de 55 anys, vau retardar el cobrament del primer estadi als nou anys, etc. Crec que els funcionaris i funcionàries de Catalunya ens hem ajustat prou el cinturó quan ens ho heu manat, ens l’hem ajustat tant que fins i tot encara no hem recuperat ni les extres, ni la resta del poder adquisitiu que hem anat perdent des de la crisi, tot i sabent que a la resta de les comunitats autònomes de l’Estat ja s’han posat al dia.

Sr. Bargalló, des de la FeSP-UGT Educació de les Terres de Lleida esperem que recapaciti i que cregui de veritat en els seus treballadors, en els i les funcionàries, interins i interines, substituts i substitutes que s’aixequen cada matí per fer de Catalunya una terra de gent formada per als nous reptes que ens esperen en el futur, on el docent, tan respectat en altres països, ho sigui també aquí. I no caure en els tòpics de sempre perquè això és massa fàcil. Què vol dir que “si ens quedem sense funcionaris per a mi millor”? Que els centres funcionarien millor si tots fóssim funcionaris interins... Depèn, si per a vostè funcionar millor vol dir que jo ordeno i mano i tothom a callar i a obeir, doncs... Vostè hauria de saber que un bon cap no es mesura pel nombre d’ordres que dóna al dia, sinó per saber rodejar-se d’un bon equip que compleixi amb les seves obligacions amb veu i vot per exigir, sense por, els seus drets i unes condicions de treball i sou dignes.

Si el curs passat tot va estar marcat pel procés, aquest curs han estat les eleccions sindicals a la pública les que van marcar el meu pas. El 12 de març de 2019 vaig viure les meves primeres eleccions com a cap de llista en tots els sentits. La veritat és que m’esperava treure alguns vots més, però pels qui no ho sabeu, això de les eleccions és impredictible i si ho he de qualificar d’alguna manera, ho faria d’emocionant, però sobretot d’estressant.

Anava molt il·lusionat, però pel camí em vaig trobar amb moltes pedres a les sabates que no m’esperava i que em van deixar molt desesperançat i amb ganes de tornar a les meves classes de literatura. Però el fet de començar el curs que ve tercer de Dret i de poder ajudar a qualsevol persona que m’ho demana han fet revifar les meves ganes de continuar com a secretari de Sector Educació de la FeSP-UGT de les Terres de Lleida.

Sé que no és fàcil i que encara he d’aprendre molt, però tot el que faig, ho faig amb el cor i amb un somriure d’orella a orella, i no sé si amb això ja val. Al final vaig perdre un delegat, i si amb un permanent alliberat ja és difícil cobrir tota la província de Lleida, amb un delegat menys encara es complica més. Per aquest motiu vull agrair a tots els companys i companyes que m’han ajudat i m’ajuden cada dia a desenvolupar aquesta feina el millor possible, ja que sense vosaltres, companys/es de feina, afiliats/des, simpatitzants, amics/gues, aquesta feina seria impossible. És qüestió de no rendir-se mai i de lluitar pels nostres drets.

Si hagués de comentar altres aspectes interessants d’aquest curs, podria començar pel nefast funcionament del programa d’avaluacions Esfera que ha fet anar de cap a tota la comunitat educativa, des del personal PAS, que són els que es passen hores i hores davant de l’ordinador resolent les tasques administratives, fins als pares/mares i alumnes que han vist com a hores d’ara, alguns d’ells, encara no tenen el títol de l'ESO imprès. Passant pels mestres, professors/es i equips directius que no han pogut posar notes fins a altes hores de la matinada o presentar els informes d’avaluació quan tocava.

Però no tot és dolent, ja que com a victòries podem esmentar la recent retirada de la Resolució EDU/1076/2019 que regula l'FP dual a Catalunya; la celebració de les oposicions de Primària, Infantil i FP que encara estan celebrant-se; o el retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014 que anirem cobrant per trams durant els pròxims tres anys. Quant a la concertada, esmentar que per fi hem pogut desbloquejar el premi de fidelitat i s’han aconseguit millores en els permisos, ja que han passat de comptabilitzar-se com a dies naturals a dies lectius. I quant a l’educació especial, esmentar la pujada del SMI a 900 euros la qual cosa fa que estiguem molt atents a què s’apliqui correctament en els diferents centres de treball.

Amb tot, encara queda molta feina per fer i des de la FeSP-UGT Educació de les Terres de Lleida estarem sempre al peu del canó lluitant pels vostres drets.