Aquests dies han estat molts durs, molts tristos; però també han estat una experiència que ens ha permès copsar l’afecte i consideració vers l’Àngel. Qualsevol persona que el conegués mínimament li reconeixia a l’acte un do especial per fer-se estimar, i una vocació innata d’ajudar tothom, de lideratge. Qualitats que, en aquests darrers anys, havia canalitzat a través del seu projecte vital: el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran.

Hem rebut infinitat de mostres d’afecte; i encara n’arriben. Des d’un senzill i sincer “ho sento”, una abraçada fraternal, flors, notes, telegrames, comentaris a les xarxes socials, etc., d’homes i dones de tots els colors de pell, de totes les edats, d’aquí de Mollerussa, del Pla, de Lleida, d’arreu del país; fins a reconeixements d’institucions referents de casa nostra, el món de l’Esport i la Cooperació. Totes i cadascuna són al nostre cor i s’hi quedaran per a sempre.

Al costat de l’Àngel les alegries eren més grans encara. Al costat de l’Àngel les penes feien de més bon portar. L’Àngel era un home obert i afable, molt treballador, entregat amb passió a la feina on sabia transmetre als seus equips de producció les pautes, la programació i l’eficiència com ningú. Sempre començava el primer i era el darrer en sortir de la feina. També era un home d’una extraordinària generositat i simpatia; era el millor amic de cadascun dels seus amics, i li agradava poder ajudar les persones del seu entorn que ho necessitaven. En els darrers anys i després d’un viatge a Etiòpia -on va conèixer una realitat molt diferent a la nostra- va decidir dedicar-se en cos i ànima al que ell anomenava “construir esperances de vida”. I és precisament en aquesta altra manera de construir, que no podem fallar als amics de Wukro, ni al Padre Olaran, ni a qui fou fundador del Centre d’Iniciatives Solidàries.

Davant d’aquesta realitat, per tota la gran tasca que s’ha dut a terme fins ara, per tot el que està iniciat  i clarament definit,  la Fundació -pilotada per un Patronat amb un ideari de gran alçada moral i humana que defensen persones de gran vàlua, uns equips de professionals competents i un voluntariat entregat- vol que res no es quedi sense acabar, encara que el seu puntal més fort hagi estat cridat al Cel.

La setmana passada mateix, el Patronat em proposava rellevar el meu germà com a president del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran. Responsabilitat que per a mi ha estat tot un honor de rebre i d’acceptar.

Assolir tot el que l’Àngel va definir amb el Patronat, no és gens fàcil,  però procurarem fer-ho possible. Farà falta, però, sumar a tot el que afortunadament ja tenim,  la implicació ferma i decidida de tots aquells que, especialment aquests dies, ens heu ofert el vostre suport, ja que sense la vostra col·laboració ens fóra molt difícil complir els objectius esperats. Us necessitem i confiem molt en vosaltres.

Així doncs, amb el cor a la mà i com a millor dels homenatges que podria rebre el meu estimat germà, us convido a tots i a totes que ens acompanyeu en aquesta nova etapa, perquè tot el que s’ha aixecat amb tanta il·lusió no es perdi, continuï endavant i doni el seu fruit.

Us ho agraeixo, per endavant. Avui, l’Àngel hagués fet 68 anys.