2.- Que aquesta no és una qüestió de noms i cognoms (que són públics i a l'abast de tothom amb una simple cerca), sinó de com millorar el procés de contractació;

3.- Que l'alcalde Mir faci el favor de rellegir-se la nota de premsa i comprovar com en cap moment es parla de favoritismes, amiguismes o irregularitats;

4.- Que cal abordar la inèrcia -còmoda, comprensible i "pràctica"- que s'arrossega en la contractació de personal per a feines puntuals. I és per això que proposem aquesta borsa -específica, amb unes bases que concretin els requisits, mèrits i terminis- per tal d'adequar l'oferta i la demanda de treball, garantir la igualtat d'oportunitats entre el jovent,  i que tot plegat reverteixi en un procés més obert i transparent;

5.- Que em sembla francament ridícula aquesta fugida endavant de l'alcalde Mir i el seu cap de premsa Èric Lòpez, sobretot tenint present que, segons allò que se'ns va comunicar, Secretaria de l'Ajuntament ha rebut ja l'encàrrec de treballar i adequar el servei de contractació de l'ajuntament amb una borsa més oberta i reglamentada; i

6.- Que la CUP de les Borges acompanyem allò que diem amb documentació, amb dades objectives i contrastades. Ho vam fer així quan dèiem que aquest equip de govern havia repartit l'abril del 2015 un butlletí fora del termini legal o que al maig d'aquell any no disposava del segell de transparència, per exemple. En aquest sentit, durant els propers dies elaborarem una relació que mostrarà el marge de millora del rigor polític i comunicatiu que té aquest equip de govern i el seu cap de premsa.

És per tot plegat que emplacem l'alcalde Mir a no buscar problemes allà on no hi són i s'obri, tal com ja ho han fet alguns membres de l'equip de govern, a la voluntat de col·laboració que han mostrat repetidament els grups de l'oposició. Així mateix, li demanem que no es deixi portar per la dinàmica de confrontació que tot sovint alimenta el seu propi cap de premsa, i que deixi de banda tan les amenaces com la intimidació. Entenem que aquests propers mesos requeriran de tota la complicitat entre els càrrecs electes, i seria bo que sapiguéssim identificar i arraconar aquelles persones que no primen la voluntat d'unitat i suma.

El 31 de març hi ha ple municipal on, com a regidor a l'oposició, faig un prec sobre qüestions urbanístiques que no tenen res a veure amb el meu cas però que no senta gens bé a algun regidor amb responsabilitats en aquest àmbit. Al cap d'un mes rebo la visita de l'arquitecte municipal a les obres de casa, amb el qual tornem a convenir d'esperar a tenir clares totes les modificacions per adequar la llicència. La sorpresa és que, tot i haver quedat així, l'endemà se m'insta per telèfon a parar les obres. I ho faig, amb una instància a l'Ajuntament on em comprometo a fer-ho, tot i no haver rebut cap notificació motivada i per escrit ni cap decret d'alcaldia que m'informés de l'obertura de cap expedient. Parar les obres suposa que als paletes se'ls redueix el marge per buscar alternatives de feina i que no puc acabar la teulada, amb els danys associats a les quantioses pluges d'aquells dies. 

El 31 de maig hi torna a haver ple i, per altres qüestions, torna a acabar amb crispació, més que l'anterior. Tal que, l'endemà, ens trobem els portaveus dels tres grups municipals per mirar de rebaixar-la. L'alcalde Mir no només no contribueix a això sinó que em sorprèn amb amenaces velades de fer públic un suposat expedient d’obres, del qual no tinc constància. Li dic que seria bo que rebés alguna notificació per escrit després de tenir les obres parades 30 dies i, al final, la rebo al cap de dos dies de la reunió, cosa que em permet entregar el nou projecte amb totes les modificacions i regularitzar i pagar la nova llicència, tal com havíem quedat amb el personal tècnic tres mesos enrere.

En resum, en cap moment he amagat res ni esquivat el pagament de res, tot el contrari. Tot avisat i tot pagat. Potser he pecat d'ingenuïtat, de creure que, malgrat els acords verbals, una situació habitual a tot arreu i amb tothom s'utilitzaria barroerament com a atac personal i ingenuïtat per creure que les discrepàncies polítiques quedaven en això, en discrepàncies polítiques. No responsabilitzo el Gerard Cabezuelo per la seva versió esbiaixadíssima, cadascú té les fixacions que té, però sí que li envejo la facilitat d'accés a la informació que la majoria de mortals no tenim. Finalment, agrair les mostres de suport rebudes per tot aquest afer.