Una problema de salut mental no entén de sexe, edat, religió, color, condició encara que tenen mes possibilitat de patir-la les persones que estan en situació de major vulnerabilitat degut a que es veuen sotmeses a majors factors de risc.

La crisi sanitària originada per la Covid -19 va donar visibilitat a un fenomen social que ha estat invisibilitzat al llarg de la nostra història i fins i tot recentment. Les persones que presenten algun tipus de problema de salut mental han patit i pateixen una forta estigmatització i greus riscos d’exclusió social. Les administracions públiques tampoc han estat capaces en moltes ocasions d’oferir el suport que necessiten les persones que ja presenten algun tipus de trastorn ni de destinar els recursos idonis per a poder prevenir els problemes de salut mental disminuint els factors de risc, especialment en les edats primerenques.

Per aquest motiu, al desembre de l’any passat  en el marc de la sessió monogràfica sobre salut mental el Parlament es va aprovar el Pacte Nacional per a la Salut Mental; un pacte que aglutinava l'esforç i els recursos dels diferents actors implicats, dotant de les eines necessàries per a implementar diferents accions. Per exemple, la lluita contra l'estigmatització de les persones que pateixen qualsevol tipus de problema de salut mental mitjançant campanyes de conscienciació i de visibilització de la salut mental adreçada a tota la ciutadania o accions per treballar en la prevenció del suïcidi  des de les primeres edats. Però això no és suficient. En un context complex, amb incerteses i en una societat cada cop més individualista, és necessari reforçar i ampliar la xarxa de salut mental fent-la més accessible, de manera territorialitzada, garantint que les persones que viuen en municipis petits tinguin els mateixos serveis al seu poble que les persones que viuen en grans poblacions i ciutats i, si més no, que tinguin la mateixa accessibilitat, assiduïtat, facilitat i oferta de serveis i de poder fer-ne ús. En definitiva, facilitar a totes les persones que ho necessitin l’accés als serveis, activitats i/o recursos de que es disposa en salut mental a Catalunya.

Per tot això, és important sumar esforços, implicant i mobilitzant tot els professionals sociosanitaris, el teixit associatiu, persones i famílies amb problemes de salut mental, estaments públics i representants polítics, així com a la ciutadania en general, per a poder evitar de manera preventiva l’aparició de problemes de salut mental i per altra banda donar el suport i acompanyament necessari a les persones que ja pateixen algun trastorn mental.

Només si treballem de forma coordinada, de forma transversal i interdepartamental podrem  ajudar a aquestes persones en matèria d’habitatge, justícia, salut, educació, treball, lleure, cultura, esport i seguretat. En definitiva, estarem garantint els seus DRETS.

La manca de desplegament normatiu de les Policies Locals de Catalunya suposa un greuge comparatiu respecte a la resta de cossos policials d’Espanya. També es produeix aquest greuge si atenem a les condicions de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

El cas de les policies locals de Catalunya és especialment rellevant, atès que el curs de formació bàsica impartit per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (anterior Escola de Policia de Catalunya) està equiparat al títol de tècnic corresponent a la formació professional, i donat que els mossos i caporals (escala bàsica) del cos de Mossos d’Esquadra, sí estan equiparats al grup de titulació C1 a efectes retributius, considerem que la titulació requerida als efectes ha de ser la corresponent per accedir al grup C1 de l’administració.

Des de les pròpies estructures que, a priori i en la majoria de casos, estan per sota de les mateixes necessitats actuals operatives, passant per l’envelliment generalitzat de plantilles, les mancances materials, les diferències salarials i els topalls en la promoció interna fins a les diferències en quant a l’accés als mateixos cossos policials que, actualment, representa una nova diferència respecte a la resta.

A més, s’observa un evident greuge comparatiu entre un policia local de Catalunya i altres cossos policials que actuïn també a Catalunya en relació amb l’aplicació del règim disciplinari. Tant la llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, com la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, i la Llei Orgànica 12/2007, de 22 d’octubre, del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, recullen que la comissió d’un delicte dolós, estant o no de servei, és punible disciplinàriament però, alhora, diferencien clarament entre estar o no de servei per graduar la gravetat de la pena. A Catalunya i en el cas de la policia local, però, qualsevol delicte, encara que tingui poca transcendència penal, seria sancionat amb infracció molt greu, aplicant-se una sanció mínima d’un any i un dia de suspensió de sou i feina.

És del tot necessari procedir a la modificació de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, per tal d’equiparar els règims disciplinaris i no establir un greuge evident entre cossos policials.

És per això que, des del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, hem presentat dues Propostes de Resolució: La primera sobre l’equiparació del nivell de titulació per a l’accés als cossos de policies locals i guàrdies urbanes respecte la resta de cossos policials. Una segona Proposta posa el focus en l’equiparació dels règims disciplinaris dels cossos de policies locals amb la resta de cossos policials que actuen a Catalunya.

Pendents de les resolucions passin per la comissió d’Interior, només podem esperar que des del Govern de la Generalitat facin els passos i gestions adients per tal que, de la forma més àgil i ràpida possible, el nivell de titulació per accedir als cossos policials sigui el mateix que a la resta de cossos policials.

Aquestes formes d’assetjament, que en ocasions es veuen normalitzades entre infants i adolescents, té efectes devastadors en el desenvolupament de la víctima en aquesta etapa evolutiva, on el que més es necessita és l’acceptació, comprensió, acompanyament i respecte, tant per part dels iguals com dels adults, per tal d’experimentar un bon benestar emocional.

Els efectes negatius que poden tenir aquests tipus de violències van des de les dificultats en el rendiment escolar, aïllament social i efectes sobre la salut física i mental molt greus, que poden acabar en suïcidi si no els detectem a temps

La Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i la adolescència front la violència, en el capítol IV desenvolupa diverses mesures de prevenció i detecció precoç sobre la violència als centres educatius, que són imprescindibles si tenim en compte que es tracta dels espais on els infants i adolescents més socialitzen i on passen moltes hores amb el seu grup d’iguals.

Per poder garantir el desenvolupament dels protocols que es marquen, la llei inclou la creació d’una figura anomenada coordinador o coordinadora de benestar i protecció per a tots els centres educatius, que són els que han de vetllar i garantir el benestar de tots ells, i que actuarà sota la supervisió de la direcció del centre o titularitat del centre.

Aquests coordinadors/es tindran unes funcions mínimes definides en la Llei Orgànica, però que requeriran del seu desplegament per part dels departaments de la Generalitat que tenen implicació directa amb els infants i adolescents. Per tant, és competència de la Generalitat definir el seu perfil professional i la formació que requerirà i determinar si aquesta funció la assumirà personal del centre escolar, si és contractarà personal extern, o si es crearan places especifiques per aquest nou perfil professional.

A data d’avui, encara no tenim informació ni del Departament de Drets Socials ni del Departament d’Educació respecte a com i quan es farà el desplegament d’aquesta figura a Catalunya. I cal que la Generalitat s’afanyi i faci el deures, ja que segons estipula la llei, el desplegament d’aquesta figura ha d’estar estar implementada el proper curs 2022/23. Això implica que a aquestes alçades de l’any, els professionals haurien d’estar treballant en el seu Pla de Treball coordinat amb les respectives direccions de cada centre per tal de complir amb garanties totes les funcions mínimes establertes per la llei.

Des del nostre grup i com a portaveu d’Infància del GP Socialistes- Units per Avançar al Parlament de Catalunya, vetllarem perquè el proper més de juny els centres escolars tingui el personal necessari per ajudar-los a vetllar pel benestar integral dels infants i adolescents.

Certament, la campanya forestal per aquest 2022 no es presenta fàcil donat els últims incendis produïts per persones incíviques que llancen burilles o per fets fortuïts. Sigui el motiu que sigui,  aquest és un tema que cal abordar i en el que tenir especial atenció.

El canvi climàtic i la despoblació del camp que estem patint fa que la prevenció i el manteniment del nostres camps i boscos tingui especial relleu a Catalunya.

Els experts preveuen que entorn el 2050 hagi augmentat la temperatura de la conca mediterrània en 2,5 graus. Això es tradueix en un major risc de patir  sequeres, un augment de les zones de desertització i possible manca de caudal hidrogràfic a Catalunya.

Si aquests fets li sumem la falta de neteja als boscos, l’abandonament de les tasques tradicionals als nostres camps i masses forestals que mantenien l’ecosistema de manera equilibrada, el risc de patir incendis s’eleva de manera exponencial.

És per això, que tot allò que es pugui fer ara per a la prevenció d’incendis és primordial i urgent. No val a badar...la deixadesa d’avui pot ser el lament de demà.

La implicació de tots plegats – societat, cossos de seguretat i administracions-  és quelcom cabdal per contribuir a tenir cura del medi ambient i disminuir així el risc d’incendis.

Si volem una Catalunya  neta, verda i volem deixar a les futures generacions un país i un món sostenible i en òptimes condicions és necessari garantir la neteja i manteniment als boscos i camps, cal invertir els recursos necessaris – ampliació de professionals, augmentar la dotació de material per garantir les necessitats i condicions laborals del personal- i cal planificar i aplicar accions concretes amb i pel territori. Resumint, garantir una campanya forestal com cal, de present i pel futur.

En la prevenció dels incendis i en la cura del medi ambient, és fonamental ser-hi totes i tots i protegir els que ens protegeixen, a tots els cossos que participen activament en aquestes tasques i que vetllen per la seguretat i benestar de les i els ciutadans.