Per això, les candidates i les número 2 de Junts a l’alcaldia de les nostres capitals de comarca, aprofitem aquesta data assenyalada per recordar a tothom que necessitem una societat on els lideratges femenins facin visibles les aportacions de les dones en tots els àmbits: l'econòmic, el polític, el científic, l'educatiu, el cultural, el social i l'esportiu, on la incorporació de la perspectiva de gènere garanteixi una igualtat efectiva en els llocs de decisió i responsabilitat. 

Com a dones, ens sobren els motius per aixecar la veu, i creiem fermament que totes i cadascuna de nosaltres podem aportar el nostre granet de sorra per fer efectiva l’anhelada i justa igualtat de gènere, des de les nostres llars, els nostres entorns familiars i socials, a la feina, i també a les institucions, com és el cas dels nostres consistoris. Ens cal empoderar a totes les dones i les nenes, i totes nosaltres, la Núria Palau a les Borges; la Gemma Trilla a Balaguer; la Rosa Perelló a Tàrrega; l’Elis Colell a Solsona; la Violant Cervera a Lleida, i la Judith Guim a Cervera, ens comprometem a donar el millor de nosaltres mateixes per fer efectiva la igualtat de gènere 

Igual que el feminisme, el nostre és un partit transversal i plural, on totes les persones que en formem part som capaces d’escoltar tots els punts de vista i treballar per solucions que siguin beneficioses per a tota la societat, i on totes les opinions i tots els col·lectius són tinguts en compte. Per això, ens fa una especial il·lusió que el 8M d’enguany el dediquem a la diversitat del moviment feminista, en què totes les dones tenen cabuda i hi han d’estar representades: les del col·lectiu trans, les dones migrants, les víctimes del tràfic de persones, les mestresses de casa, les dones jubilades, les parades i les famílies monoparentals, entre moltes altres dones amb realitats molt diverses, de les quals ens sentim orgulloses i a les que donem tot el nostre suport. 

El nostre és un territori eminentment rural, sovint invisibilitzat i estigmatitzat, i per això més que mai, treballarem Juntes per posar fi a les desigualtats de les dones, també en el món rural de les Terres de Lleida i de tots els indrets del nostre país. Per fer-ho possible, ens cal potenciar el relleu generacional de la dona pagesa i ramadera amb els mateixos drets i condicions i millorar les seves competències en l'autonomia econòmica i empresarial per tal que pugui tenir una jubilació de plena qualitat. Necessitem, sens dubte, una pagesia i una ramaderia en femení. 

Per tot això i més, tenim clar que el futur és femení i l’hem de projectar juntes i amb visió de dona. Cal que totes les institucions s’impregnin d’aquesta diversitat del moviment feminista, i que fem nostres els carrers per reivindicar el nostre dret de viure en una societat igual per a tothom. 

Les caps de llista de Junts a les capitals de comarca de les Terres de Lleida, amb motiu del 8M, Núria Palau, Gemma Trilla, Rosa Perelló, Elis Colell, Violant Cervera, Judith Guim 

S'ha de tenir en compte perquè, a més a més de sectors als quals tothom té presents com l'oci nocturn o la restauració, la malaurada pandèmia ha colpit molt i molt altres sectors que, sovint, passen desapercebuts, com les fires.

A més a més, aquesta s’ha fet de manera extraordinàriament segura, però també ha tornat a ser un referent mediàtic i social; i els tresors de la nostra comarca han tornat a les portades dels principals diaris, i a les emissions de major audiència a les ràdios i les televisions. Igualment, la representació institucional ha estat amplíssima, fet que demostra la importància del certamen i, d'aquesta manera, la presidenta del Parlament de Catalunya, quatre consellers i conselleres del Govern de la Generalitat, i el president de la Diputació de Lleida, entre altres, han estat presents a la Fira. Tres d'ells, a més a més, han coincidit al recinte firal el mateix dia en el qual, sense cap mena de dubte, ha estat un fet veritablement històric. Queda, malgrat tot, un neguit i aquest és el de no haver pogut comptar amb la presència del Molt Honorable president Pere Aragonès. A Junts, ens consta que des de l'equip de la Fira i des de l'Ajuntament de les Borges, s'ha intentat i sabem que; de cara a 2023, l'any de la 60a edició; es tornarà a intentar. Tampoc, per desgràcia, s'ha pogut comptar amb la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ni el secretari d'Alimentació, Carmel Mòdol, entre altres responsables d’ERC, els quals tampoc han pogut venir tot i haver estat convidats.

Igualment, volem lamentar també un altre fet no menor i que té a veure amb les mentides que, de manera interessada, des de l'agrupació d'ERC a les Garrigues s’escampen aquests dies per mirar d'enterbolir la brillantor d'un èxit del territori i de totes les borgenques i borgencs. La Fira de l'Oli i les Garrigues és de tothom i, afortunadament, creix en qualitat any rere any des de fa més d'una dècada i això no ho pot amagar ningú.
Amb tot, el que més ens preocupa és que en el transcurs d’aquest certamen s’hagi utilitzat un estand institucional pagat per totes les lleidatanes i lleidatans, el de la Diputació de Lleida, per a fer-hi un acte de partit amb tota la cúpula d’ERC, amb el conseller Roger Torrent i el president de la Diputació, Joan Talarn, al capdavant, justament al mateix moment que en una altra part del recinte es duia a terme l'agermanament de la Fira de l'Oli de Borges i la Fira del Pa i el Cereal de Cervera, presidit pel conseller d'Economia, Jaume Giró.

Des de Junts a les Garrigues volem agrair al conseller Torrent la visita, però li recomanem que el pròxim dia, encara que vingui a nivell de partit, és d’actuar amb bones maneres avisar a l’Ajuntament i als organitzadors del certamen de la intenció de visitar-lo, alhora que lamentem també que ningú no pensés que, potser, no calia un acte de partit a la mateixa hora en la qual la fira s’agermanava amb la de la capital de la Segarra, una ciutat governada per un Paer en Cap d'ERC, que no fa ni dos anys que li va fer una moció de censura a un alcalde de Junts, el que referma l’absència de cap tipus de sectarisme polític per part dels organitzadors.

Finalment, volem recordar a ERC que la llibertat és un valor suprem i que, per exemple, consisteix també en coses tan senzilles com en no acceptar que t’imposin qui ha d’inaugurar o clausurar la teva Fira, sobretot quan ja has anunciat públicament qui ho farà i per què. En el cas de la Fira de l'Oli, aquesta elecció feta per l'alcaldessa Núria Palau ha generat un relat d’empoderament femení, escollint a dues dones; la consellera de Drets Socials del Govern de Catalunya, Violant Cervera, i l'empresària i xef catalana Teresa Carles; per inaugurar i clausurar, respectivament aquesta edició de la Fira de l'Oli i les Garrigues. Totes dues són exemples potentíssims de feminització del poder, són lleidatanes i, amb la seva feina quotidiana, demostren que hi ha una altra manera de fer les coses, i sobretot si tenim en compte que la Fira de l'Oli d'aquest 2022 estava dedicada a reivindicar la memòria dels nostres avantpassats, garriguenques i garriguencs, que per amor a la terra i el país, van decidir viure al territori tot i les dificultats i que, amb el seu esforç i sacrifici, han fet possible la prosperitat de la qual gaudim totes i tots a les Garrigues avui.

Gràcies a totes i tots els qui construïu majors oportunitats de futur, i feu possible aquesta fira. Visca l’Oli, les Garrigues i la seva gent!

Junts a les Garrigues

L’N-240 és i continuarà essent la via més directa i més emprada per a tothom per anar de les Borges Blanques a Lleida, tant per un turisme que va del centre de Lleida al centre de Borges que ha de realitzar 15 quilòmetres més –sumant anada i tornada– si passa per l’AP-2, com per un camió que va des del polígon més proper a l’autopista a l’enllaç de la carretera de Castelldans amb l’N-240, que ha de realitzar 25 quilòmetres més –sumant anada i tornada– per l’AP-2. Una duplicació d’aquesta via faria que, a més de suposar un estalvi per les nostres butxaques en la despesa pel fet de fer més kilòmetres per l’AP-2, tinguéssim una via segura amb la capital de la demarcació que la uniria amb la comarca en tan sols 15 minuts. A més a més, amb la finalització de la concessió de l’AP-2 es podria obligar els camions en trajectes llargs a circular per aquesta autopista que passaria a ser autovia.

Des de Junts per Catalunya vam alertar que defensar només l’alliberament de l’AP-2 era molt arriscat, ja que el que finalitzava era la concessió, però ningú no ens garantia l’absència de peatges. Arribats a aquest punt ens trobem que el “gobierno más progresista de la historia”, format per PSOE, Podemos –incloent-hi Comuns– i amb el suport “a cambio de nada” d’ERC, planteja convertir totes les autovies –l’AP-2 passarà a ser autovia quan finalitzi la concessió– en vies de peatge. I ara què farem, senyors? Ens vau deixar sols defensant la duplicació de l’N-240 perquè dèieu que ja existiria una via gratuïta quan s’alliberés l’AP-2, i ara els mateixos que ens ho prometíeu ens dieu que aquesta seguirà essent de peatge? Aquest model que plantegen és de rebut, i ser qualificat de progressista i d’esquerres? I previsiblement d’obligat compliment? Quan històricament los gobiernos reaccionaris de la capital, tot i el seu centralisme ferotge i la discriminació desfrenada envers els territoris, mai no s’havien atrevit. Per tant, ens obligareu a pagar per utilitzar les autovies? I quina és la vostra proposta en l’actualitat per millorar la seguretat de la gent del territori en els seus trajectes de Lleida a Tarragona? La nostra segueix intacta: la duplicació de l’N-240, a la qual hem d’afegir ara la demanada de la gratuïtat de l’AP-2 per als camions, en el moment en què s’estableixi el peatge a les autovies. Que ningú no es confongui, claredat i transparència! 

Junts per Catalunya a les Garrigues 

En el seu darrer article d’opinió, crida molt l’atenció que parlant d’energies renovables, plantegi com a primer perjudici que aquestes poden comportar, els efectes sobre el turisme rural, en el qual ell ha mantingut interessos econòmics directes des de fa una bona colla d’anys. Igualment, tot i haver estat alcalde de la capital durant 12 anys, sembla haver oblidat que la llei no permet fer discriminacions positives als inversors, en funció de la seva mida o procedència. 

Finalment, ens crida l’atenció que ell proposi substituir la massificació per la idoneïtat, quan va ser precisament ell qui va autoritzar dos projectes industrials vinculats a la gestió ambiental, amb les emissions més importants a la comarca, com General d’Olis i Derivats i la Termosolar Borges. Per tant, una vegada tothom li ha pogut veure, ben vist, el llautó Sr. Estradé, només ens resta dir-li que estigui ben tranquil, que mentre les dones i els homes de Junts per Catalunya continuem defensant els interessos dels garriguencs i les garriguenques, lluitarem per cada poble tingui l’autonomia per decidir quin futur d’oportunitats i quines fonts sostenibles de progrés volen per a la seva gent. 

Junts per Catalunya a les Garrigues 

Des d’aquest enfocament postpandèmia haurem d’abordar una de les realitats més tossudes del nostre país: la dicotomia rural-urbà. 

Des d’un punt de vista demogràfic tenim un país molt descompensat, fet que dificulta un repartiment equitatiu i just de serveis i d’oportunitats. Així, trobem el gran nombre d’habitants concentrats en un espai molt reduït, fet que provoca que s’hi concentrin el major nombre de serveis, mentre que la resta del territori – gairebé el 90% - en pateixi un gran dèficit. 

Aquesta realitat no l’hauríem de veure com un dilema rural/urbà sinó com un problema, com una descompensació que hem creat i que cal solucionar. 

Saber en quin moment va començar aquesta descompensació i la problemàtica que ha comportat és difícil d'aclarir i, mirar d’esbrinar-ho, no ens ajudarà a trobar solucions que és, justament, el que hem d’aconseguir. Per fer-ho hem d’allunyar-nos de les queixes i de les excuses que sovint han omplert els argumentaris al voltant d’aquesta qüestió. Cal deixar-les de banda i trobar noves fórmules per tirar endavant, superant conflictes antics i intentant aportar nous plantejaments. Hem de fer-ho ara, ja no podem esperar més. El país necessita una aposta ferma i decidida que doni un bon tracte a tot el seu territori. S’ha actuar perquè ens trobem davant del que podem considerar una emergència. 

El futur govern s’ha de plantejar quin tractament vol donar al món rural i quin paper ha de tenir aquest en el conjunt país. Des de Junts crearem un pacte nacional rural-urbà que plantegi solucions des d’una perspectiva no urbana de manera que permeti canviar l’enfocament i aporti solucions a acords més equitatius. Volem atendre el despoblament des d’un punt de vista seriós i compromès que faciliti i ajudi a incorporar nous habitants i a consolidar els que ja hi són; reenfocar la normativa d’ús del sòl de manera que no tingui una perspectiva urbana – aquest enfocament és un despropòsit que limita el desenvolupament de les àrees rurals-; resoldre l’infrafinançament dels municipis; entendre l’envelliment de la població de les zones rurals i preveure l’atenció d’aquest sector per mitjà  de polítiques socials accessibles, les mateixes polítiques socials que hauran d’atendre  àmbits com l’escola rural o els centres de salut -ambdós imprescindibles per evitar el despoblament-. 

No podem assolir una igualtat d’oportunitats sense pensar en les infraestructures, el transport i les comunicacions. La manca d’inversió en el manteniment i la construcció de vies públiques d’accés i en la creació de transport públic és una urgència que cal abordar. No fer-ho impedeix el desenvolupament de la resta d'aspectes i no permet avançar amb normalitat ni millorar. 

El camp i la ciutat es necessiten mútuament i només del compromís i de l’entesa entre tots dos en pot sorgir un país cohesionat i amb noves perspectives de creixement. Cal fer-ho vetllant per una sobirania alimentària digna, basada en productes agroalimentaris de proximitat, elaborats a partir del respecte amb l’entorn i, per fer-ho, serà imprescindible la implementació i l’impuls d’energies netes, amb una implantació equitativa al territori i respectuosa amb l’entorn que les ha d'acollir. És important valorar quin tipus d'instal·lació volem per generar l’energia que necessitem, mirant d’afavorir les petites instal·lacions d’autoconsum o de consum comunitari. 

La digitalització del món rural és una necessitat de la mateixa manera que ho ha estat en els nuclis urbans. La xarxa, sovint inexistent o deficitària en el món rural, impedeix la fixació dels seus habitants i suposa un dèficit d’eficiència per a estudiants, comerciants, empresaris... obstaculitzant l’arribada de nous habitants. 

D’altra banda cal que es dediquin ajuts procedents d’administracions superiors al món rural que premiïn i valorin l’esforç d’aquelles persones que han fet d’aquest espai la seva opció de vida. Alhora, s’ha  d’estimular la dinamització del patrimoni cultural i natural, amb el turisme com a eix activador, tenint en compte l’encaix de l’agricultura i de la ramaderia dins d’aquest sector. L’esforç, tant d’aquells qui viuen en l’àmbit rural com dels qui ho fan en l’urbà és molt necessari, perquè només essent conscients dels esforços que cal fer per ambdues bandes podrem assolir el propòsit que ens plantegem. 

Per tal de fer front a tots aquests reptes cal un Govern que tracti bé el món rural. Ens comprometem a portar la veu del món rural a la Taula del Consell executiu de la Generalitat perquè s’aposti de manera ferma i digna pel seu impuls. Fem-ho ara. Prou excuses. 

Junts amb el Món rural