Necessitem una societat on els lideratges femenins facin visibles les aportacions de les dones en tots els àmbits: l'econòmic, el polític, el científic, l'educatiu i l'esportiu, on la incorporació de la perspectiva de gènere garanteixi una igualtat efectiva en els llocs de decisió i responsabilitat. Un compromís social fitxat amb els objectius de desenvolupament sostenible, per aconseguir la igualtat de gènere i empoderar a totes les dones i nenes. 

Encara avui dia és necessari aquest compromís indefugible i exigim a totes les administracions públiques, des del món local, que es troba en primera línia, fins al Govern de la Generalitat i el sector empresarial, que es converteixin en agent transformador de lluita contra els prejudicis. Exigim que tant el sector públic com el privat compleixin definitivament la legislació laboral per erradicar les discriminacions salarials amb polítiques actives, transparents i efectives per a defensar els drets de les dones. La bretxa salarial és encara del 22%, i les desigualtats al món laboral també es fan paleses a l'hora de demanar les excedències per a tenir cura dels fills i filles, que en un 92% dels casos duen a terme les dones, per la qual cosa l'assumpció de les feines de la llar comporta una reducció dels seus salaris laborals. 

Treballarem per acabar amb les desigualtats de les dones, també en el món rural, i això implica potenciar i garantir el relleu generacional de la dona pagesa amb els mateixos drets i condicions i per millorar les seves competències en l'autonomia econòmica i empresarial per tal que pugui tenir una jubilació de plena qualitat. 

Cal assolir una veritable corresponsabilitat en la implicació de tots els membres de la llar en les tasques domèstiques i la distribució de les responsabilitats familiars: cura, educació i afecte vers les persones dependents de la llar amb la finalitat de repartir els usos del temps entre homes i dones d'una manera equitativa. Hem de ser conscients que som el primer model per als nostres fills i filles i, per tant, hem d'evitar transmetre estereotips o prejudicis de gènere i utilitzar un llenguatge que no sigui discriminatori ni sexista. 

Els indicadors no són optimistes i la realitat és tossuda i hem de donar respostes a aquestes dones que són víctimes de les desigualtats per raó de gènere i que trobin en nosaltres el suport i la solidaritat necessària. Hem de denunciar les polítiques d'aparador fàcils i erradicar les desigualtats estructurals i profundes que impedeixen que les dones puguin denunciar violències masclistes. Unes desigualtats que s'han accentuat encara més arran de la crisi de la Covid-19, que ha precaritzat encara més el mercat laboral. 

Aquests dies vivim un conflicte internacional que ens fa ser especialment sensibles amb la situació de les dones ucraïneses, dones valentes que lluiten per la llibertat del seu país. Manifestem la nostra solidaritat i suport i exigim a la comunitat internacional la immediata resolució del conflicte, la fi de la guerra i la construcció de la pau. 

abem que no està tot fet, i ens cal agafar el testimoni de totes les dones valentes per continuar reivindicant una societat justa, igualitària i sense diferències. Volem erradicar la bretxa salarial, el sostre de vidre, les discriminacions per sexe, l'assetjament sexual, la violència i els assassinats masclistes. I ens cal fer un pas endavant. No podem estar callades davant les injustícies i no tenim por per alçar la nostra veu de dona per defensar les nostres companyes d'agressions masclistes encara massa soterrades. 

Ens cal més recursos per a protegir de debò i millor a les dones víctimes de violències masclistes, ja sigui en el seu espai laboral com en l'esfera privada, davant els diferents tipus de violències, per tal que puguin viure i decidir el seu futur en plena llibertat. Volem viure en plena llibertat sexual, volem tenir garantit l'avortament lliure i gratuït. Volem ser lliures de dogmes i estereotips i escapar de l'esclavatge de la condició femenina amb una educació que garanteixi la plena igualtat i on les dones participin en totes les facetes de la vida sense cap limitació per raó de gènere. També cal el reconeixement de la dona Trans i LGTBI a subjectes polítics dins del feminisme, que ha de ser inclusiu i transversal. 

El futur l'hem de projectar juntes, amb coratge i amb visió de dona. Som el 51% de la societat, però sense el compromís conjunt de dones i homes mai aconseguirem trobar-nos en una societat igual per a tothom. 

Avui, torna a ser més necessari que mai la militància activa en la defensa dels drets aconseguits, a perseverar i no retrocedir en la reivindicació de les nostres legitimitats, i a superar els entrebancs diaris que ens trobem a l’hora de poder fer realitat la igualtat efectiva entre homes i dones.  

No val a badar en aquesta lluita, hem de ser solidàries i denunciar totes i cada una de les injustícies i violències que pateixen les nostres companyes. Cal derogar les lleis injustes i les normatives que ens encotillen i ens silencien. I en aquest conflicte contra la discriminació totes hi som cridades i en som corresponsables. Homes i dones, totes les persones som necessàries per lluitar  contra les desigualtats. Tothom té dret a viure en llibertat i sense cap mena de violències masclistes. 

Cal coeducar en la igualtat de gènere, valorar la lluita feminista i la perspectiva de gènere des dels primers trams educatius fins a la universitat; i  trencar definitivament el sistema patriarcal que encara genera una bretxa salarial vergonyosa del 23% de diferència, entre els sous d’homes i dones, per feines similars en el nostre país. 

Aquest any, la crisi a causa de la pandèmia de la Covid-19 ha posat en relleu la importància del paper de les dones en la contribució a pal·liar aquesta malaltia. En molts àmbits diferents, les dones s’han trobat a primera línia per derrotar el virus, com ara metgesses, infermeres, cuidadores, i han fet mans i mànigues per salvar vides. Sense la seva dedicació i professionalitat els efectes de l’emergència sanitària, social i econòmica serien encara més dramàtics.  

Avui pensem en les persones grans que han perdut la vida per culpa de la pandèmia, en les que no han tingut cap oportunitat de salvar-se; mares i àvies que ens han deixat massa aviat. És de justícia reconèixer a tantes dones valentes que la Covid-19 ens ha pres, causant dolor i patiment en les seves famílies, que en molts casos no han pogut acompanyar ni acomiadar com cal. 

Elles, son part essencial de la nostra història i no poden quedar en l’oblit. Ens van donar la vida, ens han fet créixer com a persones, ens han ensenyat a estimar i, en condicions de pobresa molt difícils, van criar els seus fills i filles. Moltes, per defensar les llibertats van ser víctimes la repressió de la dictadura franquista, i tot i les moltíssimes dificultats i el masclisme estructural imperant, van anar endavant.  

Van sobreviure una postguerra obscura i dura, tot i tenir molt costerut participar en l’economia i en la societat, ja que aquestes feines dignes eren reservades als homes. Les dones es quedaven recloses dins del cercle de la llar privada, i si treballaven, era a una divisió sexual i classista del treball. Les desiguals relacions els imposaven la segregació laboral i la seva discriminació salarial. Volien tenir la seva pròpia autonomia 

personal i realitzar-se, dones que combatien per ser independents econòmicament, dones que somiaven ser lliures, i que es van passar la vida tenint cura dels altres.  

Avui cerquem dones que han estat referents per aconseguir fites rellevants. Però no ens cal anar massa lluny. Aquestes dones valuoses, influents i valentes les tenim a casa nostra. Són elles, les nostres àvies, mares, germanes i filles. Tan llavors com ara, cada una per si mateixa va transformar el món, a poc a poc, sense cap recança, sense esperar res a canvi van esbrossar un nou camí cap a la llibertat. Ho vam fer per nosaltres, per les seves filles perquè les dones poguessin viure sense desigualtats, sense violències, sense injustícies. Són en realitat, les dones dels nostres pobles, del nostre entorn rural, les dones de Lleida, la majoria pageses i jornaleres, altres, massa poques, van tenir sort de poder estudiar i obtenir un treball remunerat i digne i ser  infermeres, professores, empresàries... 

Aquestes dones que van plantar cara llavors, actualment la nostra societat les ha abandonat de manera injusta, en la tristesa de la seva vellesa. Dones que han esdevingut  invisibles, oblidades, soles a casa o en una residència, que han defallit, convertint-se en xifres esfereïdores que ens fan sentir impotents. 

Per això ens cal un nou pacte social per tal que les necessitats de les persones grans siguin el fil conductor d’una atenció de qualitat, i on les més vulnerables no s’excloguin sinó que siguin trobades i cuidades per la societat en la seva vellesa. 

Ara ens toca a nosaltres un compromís real per replantejar l’assistència social i atenció a les persones grans, per a les nostres mares i àvies. No ens podem permetre un altre fracàs col·lectiu. Necessitem que les dones liderin la societat per fer-la més humana. Hem de canviar moltes coses i entre altres, cal millorar les condicions de vida de les residències i un millor accés als serveis socials per a tothom. La nostra gent gran ha de poder triar l’entorn on vol viure els darrers anys de la seva vida, amb dignitat i conservant el seu poder de decisió. 

Aquestes dones grans són valuoses i la seva veu compta per comprendre el nostre propi procés evolutiu, ja que també serem persones grans i formarem part d’aquesta història de lluita pels drets de la humanitat. Són el nostre tresor, les dones tossudes i treballadores, les nostres mares i àvies. Cal més solidaritat i corresponsabilitat social per tal que puguin exercir de debò els seus drets socials,  a tenir unes pensions dignes que garanteixin la seva independència i qualitat de vida. Els drets de les dones i les nenes segueixen sent l’assignatura pendent del segle XXI. Les nostres avantpassades ens van ensenyar a lluitar per canviar les lleis injustes per tal que nosaltres poguéssim tenir un futur millor. La lluita té més sentit que mai i continua per la plena llibertat i igualtat de totes les dones. 

Aquest any, i a causa de la pandèmia de la Covid-19, les xifres han augmentat terriblement, fins a arribar ara per ara a les 40 dones assassinades l’any 2020. El confinament  ha estat un llast que ha provocat que moltes dones hagin conviscut obligades amb el seu agressor, indefenses, amb poques oportunitats de poder revertir aquesta situació d’empresonament dins de  la seva pròpia llar.

També, i ara més que mai, ens trobem amb les ciberviolències, per això, un any més, hem de denunciar aquest sistema patriarcal que, malgrat totes les polítiques en contra, encara sobresurt a la nostra societat  i ens fa reflexionar sobre les greus mancances que tenim a l’hora de trobar una solució efectiva real. En aquest sentit, és evident que ens cal una coeducació en la igualtat, en els valors de la solidaritat, llibertat, el respecte cap als drets fonamentals, les diferències, la tolerància i el civisme.

Sabem que no hem fet prou bé les coses, ja que encara existeixen violències envers les dones i els infants. Totes les administracions públiques han de prendre encara més partit i adoptar mesures dràstiques, sense dilacions, per aturar aquesta xacra i per tant rebutjar qualsevol mena de violència masclista. Per a aconseguir-ho, la unitat d’acció dels partits polítics és fonamental i també cal treballar des de molts espais diferents, com ara els moviments feministes, les associacions, les entitats socials, i també cal que les administracions públiques trenquin el silenci i facin visible totes les problemàtiques per posar-hi fi. Sabem que la lluita contra la violència masclista no és fàcil i requereix l’actuació coordinada des de diferents sectors: educació, serveis socials, interior, justícia, salut; i amb diferents eines: compliment de la normativa, sensibilització, educació i formació.

Per tant necessitem més recursos públics, que siguin suficients per a protegir de veritat a les víctimes, que tinguin les garanties suficients per poder fer passos endavant i no tenir por dels seus agressors. Per això, també hem d’educar dones i homes lliures, per a proporcionar-los coneixements que els ajudin en la societat, i a poder treballar les seves emocions i sentiments, tan necessaris per a les persones que conviuen en societat i a ser respectades des de les diferències.

Des de Junts per Catalunya serem bel·ligerants en la defensa de les polítiques feministes en un Estat propi, en una república catalana que lluiti amb eficàcia per acabar amb les desigualtats i la  tolerància 0 envers la violència sexista.

Tenim un compromís comú, indefugible, per implicar-nos i treballar juntes i per fer una societat millor, on totes les dones seguim realment lliures i puguin exercir la seva llibertat en tots els aspectes i en totes etapes de la seva vida.