Els assoliments aconseguits no han estat només el fruit d'esforços individuals, sinó del poder de la unió i la sororitat de totes les persones, entitats, col·lectius i organitzacions que han format part d’aquests canvis. Ha estat la col·laboració de veus diverses, d'experiències compartides i de resistències que s'entrellacen, la qual cosa ens ha permès superar barreres i avançar en el reconeixement dels nostres drets, mentre exigim i concretem fer-los efectius. La UGT és un clar reflex d'aquesta força col·lectiva, un sindicat amb el qual continuem creixent juntes, amb el convenciment que el canvi es construeix entre totes i tots.

Avui, ens trobem en un context global on l'avenç del moviment feminista ha aconseguit desafiar estructures patriarcals, i alhora també hem vist emergir amb força l'amenaça de l'extrema dreta, que busca frenar i desmantellar els drets que hem conquistat. Alhora reforcen els governs i les institucions conservadores que aprofiten aquesta pressió per rebaixar recursos i drets. Aquests moviments reaccionaris intenten imposar retrocessos en les nostres llibertats, amb atacs que posen en risc els nostres drets, tals com, el dret al propi cos, la coeducació, la corresponsabilitat, així com el reconeixement de les diversitats. Davant aquest escenari és més crucial que mai reafirmar la nostra resistència, la nostra convicció d’erradicar les violències masclistes. No podem permetre que la por, la violència d’aquests sectors antidrets, la misogínia moral, de mites i costums, d’estereotips, minvin les nostres forces, ni ens facin retrocedir en les nostres conquestes. La resposta a aquesta ofensiva ha de ser, una vegada més, l'acció col·lectiva i organitzada.

Aquest 25N, la UGT de Catalunya, com cada any, vol posar de manifest la seva més contundent repulsa contra tots i cadascun dels actes de la violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho sota els patrons i regles del patriarcat, que sempre troben la manera de resistir i garantir la seva supervivència de diferents maneres, així com el nostre més ferm compromís de lluita per a l'erradicació de totes i cadascuna de les formes de violència masclista i de no acceptació d’aquestes, a través de la nostra acció sindical a cada empresa i participant activament amb les institucions en la implantació de polítiques públiques dirigides a l'eliminació de les violències contra les dones.

Cal lluitar tots i totes per acabar amb aquesta xacra; des dels centres de treball, a tots els llocs on estiguem presents per denunciar aquestes situacions, per acompanyar les víctimes i denunciar els assetjadors i assassins. Cal que posem el focus en la culpa de l’altre, de l’agressor, perquè la víctima ni té culpa ni ha de ser revictimitzada amb la vergonya.

La UGT de Catalunya ha presentat recentment un informe amb dades estadístiques per posar xifres a aquesta situació. I m’agradaria ressaltar algunes reflexions pel que fa a salaris i rols socials. D’una banda, la segregació horitzontal continua situant les dones en sectors d’activitat i ocupacions que estan pitjor remunerades al mercat laboral. De l’altra, la segregació vertical encara limita l’ascens i promoció de les dones a la seva carrera professional, de manera que la dona acostuma a obtenir menys ingressos. La infravaloració dels llocs de treball tradicionalment feminitzats, les diferències retributives en el cobrament de complements salarials i extrasalarials, així com altres tipus de discriminacions indirectes i directes, justifiquen altre cop les raons que expliquen una remuneració final menor en dones que en homes.

Així doncs, novament veiem que els rols de gènere tenen un paper clau en la formació de la bretxa salarial, especialment a través de l’assignació social a les dones del rol de cura i reproducció. Són elles les qui, encara ara, concilien la vida familiar amb la laboral de forma majoritària i tenir família és encara una causa clara d’abandonament del mercat laboral entre les dones. També vull posar l’accent en l’observació que la dona continua assumint multitasques sense valor econòmic i, per tant, sense reconeixement. Perquè no podem oblidar que la nostra societat està fonamentada en el capitalisme, que no és altra cosa que donar valor remunerat al treball. En aquest sentit, les dades ens mostren que la bretxa salarial augmenta durant els cicles vitals en què les necessitats de conciliació són més grans.                  

Un altre dels punts que voldria remarcar de l’informe ha estat l’anàlisi pel que fa a la presència de dones en posicions directives i les seves retribucions. Observem que en la petita empresa, amb plantilles de fins a 49 persones, més de la meitat són dones, un 55,60%. Això es deu al fet que els petits negocis propis els solen dirigir sobretot dones. Però a mesura que va augmentant la mida de l’empresa, disminueix el percentatge de dones en posicions directives, i només un 19,40% de dones lideren grans empreses (de plantilles de més de 250 persones). És aquí quan apareix el conegut sostre de vidre.

El percentatge de dones directives varia de forma indirectament proporcionada segons la mida de l’empresa, i persisteix la diferència retributiva en càrrecs d’igual valor. A aquestes dades vull afegir també una observació que crec ens hauria de fer reflexionar:

Les dones amb alts càrrecs molt sovint es veuen recriminades per homes que les acusen d’ocupar el càrrec pel fet de ser filla o dona d'una persona determinada. O bé, en altres casos, posen en dubte que hagin arribat al càrrec per mèrits professionals

Aquesta és, sens dubte, una de les principals causes de la feixuga càrrega mental de la síndrome de l’impostor a la qual moltes dones es veuen abocades. Hi ha, doncs, discriminació pel simple fet de ser dona, tant a l’hora d’ocupar llocs de responsabilitat, com en la diferència retributiva en càrrecs d’igual valor.

Avui 22 de febrer, Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre homes i dones, des de la UGT ens cal dir que seguirem denunciant i lluitant contra tota mena de discriminacions, dins i fora del mercat laboral, fent èmfasi a les discriminacions per motiu de gènere. En aquest sentit, persistirem en la tasca de dotar de més valor les feines de cura i atenció, continuarem mediant a través de la negociació col·lectiva i vetllarem per l’obligació legal que tenen les empreses, sigui quina sigui la seva mida, de tenir un registre salarial i una auditoria salarial, així com per l’obligació de fer una correcta valoració dels llocs de treball amb perspectiva de gènere.

Un dia com avui no ens queda altra que novament reivindicar el dia contra la bretxa salarial i remarcar que aquesta data ens ha de servir per recordar que hi ha molta feina a fer per revertir la xacra que suposa la desigualtat salarial i la discriminació de gènere. No deixarem de treballar per trencar amb l’assignació d’estereotips i rols socials que no són ni justos ni equitatius!

Un any més hem de lamentar l’alarmant increment de dones assassinades per les seves parelles i exparelles durant el 2023, així com de víctimes de violència de gènere. Ens preocupen les xifres d’aquests feminicidis esgarrifosos i ens inquieten les noves formes de violència, com les dutes a terme a través de les TIC i l’augment de la violència sexual perpetrada per menors. En aquest sentit, creiem necessari  fer una crida als poders públics, agències, organitzacions i moviments socials perquè condemnin de forma explícita els discursos negacionistes, perquè entenem que posen en perill els avenços, qüestionen de nou les mesures de protecció cap a les dones i blanquegen i encoratgen a mantenir una violència estructural cap a aquest col·lectiu. A més, instem a la implementació d’un model de coeducació real i efectiu que neutralitzi aquestes violències i desterri estereotips des de la infància. 

Per tots és ben sabut que l’àmbit laboral no és aliè a les violències masclistes, però d’ençà a un temps els agents socials disposem d’eines específiques per actuar contra l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina: per mitjà de la negociació i la implementació de plans d’igualtat i de protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses. Però també cal remarcar que aquesta eina no pot ser una justificació de bones intencions que exigeix una realitat social punyent perquè sigui efectiva. És del tot necessari que ens en fem copartícips i que els agents socials restem amatents a la seva implementació, seguiment i revisió. És aquesta la nostra tasca, la motivació del nostre dia a dia i el perquè de la nostra presència en empreses de tots els sectors.

En l’àmbit de la nostra competència sindical, la UGT seguirem treballant envers el compromís de formar i sensibilitzar el nostre actiu sindical i les plantilles als centres de treball davant de les violències masclistes. Volem que els nostres delegats i delegades exerceixin de barrera davant de qualsevol manifestació de violència contra les dones, negociant i aplicant els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe previstos en la legislació; acordant plans d’igualtat i mesures d’acció positiva en la negociació col·lectiva; i col·laborant permanentment amb les administracions públiques i les associacions de dones per tal d’erradicar aquestes violències.   

Esperem que la pujada de l’SMI del 8% també provoqui que es redueixi més la bretxa salarial existent, la qual continua sent elevada (19,69% a Catalunya). Les dones continuen tenint en general salaris més baixos i ocupen majoritàriament sectors molt afectats per l’SMI, com ara el de les treballadores de la llar, el camp, diferents ocupacions del sector de les cures o l’hostaleria... Per tant, l’augment del salari mínim beneficiaria aquests sectors i, conseqüentment, també a les dones.

En matèria de corresponsabilitat, les dones continuen sent les que més treballen, suposant el 73,91% del total de persones ocupades a temps parcial. El motiu d’aquesta desigualtat rau en la vigència del sistema de divisió sexual del treball en l’entorn familiar i d’una cultura patriarcal, per la qual els treballs no remunerats continuen sent sostinguts per les dones.

Si parlem de violències sofertes per la dona, lamentablement cal de nou expressar la nostra rotunda condemna a TOTS els tipus de violències masclistes, i ampliem el focus, especialment en l’àmbit laboral. També condemnem la violència institucional que pateixen les dones víctimes de violència masclista per un sistema que pot no complir tot allò que dicta la legislació.

Tot plegat justifica la necessitat i la importància de la negociació col·lectiva, que considerem que és fonamental per erradicar la violència que s’exerceix en l’àmbit laboral contra les dones. Per això, des de la UGT-Terres de Lleida no ens cansarem de recalcar que és imprescindible la implementació dels plans d’igualtat i la inclusió de protocols de prevenció i d’actuació davant de l’assetjament sexual i/o per raó de sexe. Negociats i acordats amb la representació sindical a tots els centres de treball; incloses les administracions públiques, així com l’atenció jurídica i sindical a les víctimes.

Aquest 8M, la UGT-Terres de Lleida ens sumem a la reivindicació per assolir una cultura lliure de violències i desigualtats i demanem que es prioritzi una educació transformadora i igualitària des d’edats primerenques. També reivindiquem una atenció de cures i una sanitat que remuneri i valori els qui hi treballen, i que garanteixi el dret a l’avortament pel mètode que cada dona lliurement esculli i en la sanitat pública, sense cap mena de coacció davant la seva decisió. Acabar amb la violència obstètrica i garantir tots els drets reproductius i sexuals de les dones és una prioritat en aquest àmbit.

Davant les violències masclistes, la misogínia, el racisme, la LGTBI-fòbia i el sexisme que afecta les dones de forma desmesurada, unim les nostres veus en aquest #8M.

L'origen d'aquesta commemoració es remunta a l'any 1987, quan en una reunió de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius que es va tenir lloc a Costa Rica, la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib va proposar la creació d'un Dia Internacional d'Acció per a la Salut de les Dones. L’objectiu és reafirmar el dret a la salut com un dret humà de les dones al que s’ha d’accedir sense cap mena de restriccions ni exclusions al llarg de tota la vida, i de les seves necessitats i demandes, i del compromís de les administracions per donar-hi resposta. Segons defineix l’Organització Mundial de la Salut, s’entén per Salut el complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència de malaltia. Per tant, s’ha de vetllar per aconseguir proporcionar a les persones la millor qualitat de vida a la quale puguin aspirar.

Històricament, s’ha accedit a l’avenç mèdic a través d’un model masculí, posteriorment generalitzat al femení. Actualment, l’evidència científica demostra que existeixen diferències de gènere entre les dones i els homes pel que fa a la salut, i que cal fer estudis tenint en compte aquesta variable per tal de garantir la prevenció, la major precisió en el diagnòstic i la igualtat de drets de les dones a ser ateses i tractades eficientment per les seves problemàtiques. La perspectiva de gènere en la salut permet visibilitzar fins a quin punt els diferents rols atribuïts a dones i homes i les relacions desiguals de poder es vinculen socialment als seus comportaments vers la salut. D’altra banda, fa que es qüestioni la ciència mèdica androcèntrica, basada en un model masculí, i que s’investiguin les diferències biològiques més enllà de les purament reproductives. Per tant, la commemoració del 28 de maig posa damunt la taula la necessitat d’estudiar i analitzar els casos de les dones des d’aquesta perspectiva, tenint en compte tots els factors diferencials: genètics, biològics, fisiològics, endocrins, psicològics, etc. Els biaixos de gènere han fet que falti investigació científica respecte a temes com el dolor o que s’acceptin amb poc rigor casualitats no provades. Algunes de les denúncies que es fan en matèria de drets sexuals i reproductius se centren en la negació a l’accés a un avortament segur i legal, a esterilitzacions forçades o amb coerció, a la violència obstètrica i la negació a l’accés a mètodes anticonceptius. Com hem vist pels mitjans de comunicació el Consell de Ministres ha aprovat el projecte de reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, impulsant noves mesures sobre educació sexual i anticoncepció, salut menstrual, embaràs, part, avortament i violències reproductives, i mesures que afectaran l’àmbit laboral les quals no han estat negociades dintre del diàleg social. Una de les coses que encara no s’ha aconseguit és la igualtat en el cost dels productes femenins respecte dels masculins, l’anomenada “taxa rosa”, així com la fita de rebaixar l’iva dels productes bàsics d’higiene femenina, que ja fa tant de temps que reclamem.

Des de la UGT, aquest any, volem destacar la importància que té la prevenció de riscos laborals amb una perspectiva de gènere, que garanteixi així la igualtat real i efectiva entre les dones i els homes en l’àmbit laboral. Com marca l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut 2021-2026 s’ha d’incloure la perspectiva de gènere en totes les accions implantades en la prevenció de riscos i dur a terme actuacions específiques que afavoreixin la integració de la dimensió de gènere. Així, per millorar la gestió de la prevenció, cal fer activitats de sensibilització sobre la importància de la gestió de la prevenció de riscos laborals amb perspectiva de gènere; cal facilitar eines metodològiques i pautes de treball adreçades a les i els professionals de la prevenció per incorporar la perspectiva de gènere en la gestió preventiva; i cal fer actuacions per col·laborar en la millora de la prevenció i la gestió de l’organització del treball per evitar situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe en les empreses. En aquest propòsit des de la Unió General de Treballadores i Treballadors de Catalunya i l’Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals hem elaborat la guia ‘La prevenció de riscos laborals des de la perspectiva de gènere’.

En aquest dia, des del nostre sindicat reivindiquem que volem i necessitem una sanitat pública forta que incorpori la perspectiva de gènere d’una vegada per totes!

Ja portem més d’un any immersos en una situació d’estat d’alarma provocada per la crisi sanitària arran de la pandèmia de la Covid-19. I en la commemoració d’aquest 17 de maig volem posar de manifest que les persones LGTBI no es poden veure perjudicades, ni en els seus drets personals, ni socials, com tampoc pot agreujar-se l’estigma que pateix en moltes ocasions el col·lectiu a conseqüència d’aquesta nova situació que estem vivint.  

Aquests dies sembla que recuperem discursos sobre la pandèmia que ens fan recordar els que es van viure dècades passades amb l’altra pandèmia (VIH). No es pot caure de nou en estigmes. Ni a la feina ni enlloc més discriminacions. 

La Secretaria d’Igualtat de la UGT de Catalunya ha elaborat aquest any 2021 un segon informe amb els resultats de l’enquesta ‘ACTUA II: Diversitat LGTBI al centre de treball’. L’objectiu d’aquesta segona enquesta és apropar-nos una  mica més al terreny dels centres de treball, ja que ha estat dirigida a totes les persones treballadores, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. Hem volgut saber directament com es troben les persones del grup LGTBIQ en els centres treball, quines són les barreres, els inconvenients i les problemàtiques concretes que pateixen. Tanmateix, també  hem volgut saber com les persones CIS (persones on la identitat de gènere coincideix amb el sexe assignat al néixer) ho perceben. I sincerament, és necessari poder escoltar les seves demandes de forma directa i lliure.

D’aquest informe volem destacar les següents dades: el 28,7% de les persones LGTBI enquestades amaga la seva orientació sexual a la feina; i les actituds o accions discriminatòries a la feina segueixen sent majoritàriament les bromes amb un 89,1%, on el 83,3% dels casos van ser comeses per companys/es de feina; un 24,2% provenien de persones que ocupaven posicions jeràrquiques superiors, un 3,3% de personal a càrrec i un 23,4% de personal extern a l’empresa, com ara el personal proveïdor, la clientela, etc. Això vol dir que encara no hi ha igualtat real. Queda molt per fer tant a la feina com a la societat en general. Tot i tenir coneixement d’aquestes actituds, no s’interposen demandes, no es fan visibles i tot plegat queda silenciat per por a represàlies.

Malgrat que la legislació no deixa marge a l'execució de mesures discriminatòries, és recomanable introduir en una eventual negociació de conveni clàusules contra la discriminació que continguin una menció expressa del col·lectiu de treballadors i treballadores LGTBI.  A més, la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya estableix l’obligatorietat de les empreses d’adoptar mesures adreçades a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral.

A nivell català, el nou govern tindrà com a missió la implementació Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació, que ajudarà, sens dubte a donar millor cobertura legal al seguiment de tot tipus d’accions discriminatòries i també a les accions de prevenció. 

A nivell de l’Estat espanyol, un any més, reclamem les dues Lleis compromeses pel Govern que servirien per emparar les situacions d’homofòbia i en especial la destinada a regular la matèria dels drets de les persones Trans. No podem esperar més!

És per tot això que des de la UGT-Terres de Lleida volem visibilitzar aquest dia amb un manifest reivindicatiu i fer extensiu el missatge de la lluita per garantir els drets, la igualtat i la no-discriminació de totes les persones sense tenir en compte la seva orientació sexual i/o identitat de gènere.

#STOPLGTBIFÒBIA 

#NOHATE

La realitat que patim les dones en el mercat de treball avui dia s’allunya molt poc de la de fa anys. Estem davant d’un problema estructural de la nostra societat, tot i que aquest any 2020 s’hi ha d’afegir l’impacte de la Covid-19, que encara ha agreujat més les diferències. La desigualtat estructural i les bretxes ja existien abans de la pandèmia, però ara s’han accentuat molt més, ja que s’han solapat amb la necessitat de les cures familiars, que majoritàriament recauen en les dones. També els sectors més afectats per la Covid-19 són els serveis essencials, que són els que tenen més presència femenina (sanitari, cures, neteja, comerç, indústria alimentària...). En aquest sentit, i segons dades del Departament de Salut, a Catalunya al voltant del 54% dels casos positius de coronavirus són dones, ja que estan més exposades al virus, en ocupar treballs que comporten estar en la primera línia de la crisi sanitària.

Com a sindicat feminista de classe, reivindiquem el paper central del treball de les cures en el nostre sistema productiu, ignorat i invisibilitzat fins que la irrupció de la pandèmia ha evidenciat la fragilitat de la vida i la gran necessitat i dependència que tenim de les tasques de cura. Davant d’aquest 8 de març, la lluita continua més latent i més viva que mai! Perquè les dones 'A la vida i a la feina, som essencials i iguals'!

El nostre instrument a utilitzar en aquest 8-M vol anar més enllà d'aquest dia: és un plantejament de lluita constant, d’afany i de presència en els centres de treball de les nostres delegades i delegats, als carrers i a les institucions, en forma de mobilitzacions, protestes, concentracions, formacions i, evidentment, a les taules de negociació; traslladant, reclamant i exigint les nostres demandes allà on toqui. Posarem l’objectiu en la bretxa salarial, en el registre de jornada, en l’auditoria retributiva, en la transparència salarial, en la implantació dels plans d’igualtat per a aquelles empreses obligades a tenir-ne, però també en aquelles on volem que en tinguin. Perquè s’ajustin a la llei, perquè ara sí que la llei obliga i exigeix fer les coses d’una determinada manera.

Recolzem la lluita del moviment feminista, perquè nosaltres en formem part i perquè partim de la mateixa base de la defensa dels drets de les dones en totes les facetes de la vida.

Són moltes les dones valentes i lluitadores que es coneixen al llarg de la història. Aquest 8 de març vull posar-ne en relleu una: la Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896), la primera sindicalista catalana, que va viure en temps en què els drets laborals eren inexistents i la jornada infantil perpetuava l'analfabetisme. Coneguda com a 'Isabel cinc hores' per la seva reivindicació de les cinc hores en la jornada de treball infantil, va ser mestra, promotora activa de l’Associació Internacional de Treballadors i pionera en la lluita social i laboral.    

Seguint el seu exemple, ara toca mirar endavant. És moment de deixar enrere trencadisses de miralls i vitralls, volem esborrar els diamants de vidre que ens barren les nostres capacitats i les nostres fortaleses. Que res, ni ningú, ens negui l’anhel de ser i sentir-nos dona i treballadora. Es tracta de posar fi a la discriminació i avançar en la igualtat legal i real perquè, a la vida i a la feina, les dones som essencials i iguals!

En aquesta data ens fem ressò d'una denúncia comú mentre llegim i escoltem un reguitzell d'enunciats i crits que proclamen: “Ni a la feina ni enlloc, amb la violència, tolerància zero”, ”Ni agressors ni còmplices, aturem la violència masclista”, “Davant la violència masclista, justícia feminista”… Aquests clams ens recorden que els temps estan canviant, però que encara queda molt camí per avançar. És per això que enguany des de la UGT cridem: 'LA VIOLÈNCIA MASCLISTA, LA PANDÈMIA A ERRADICAR AL MÓN'.

Rebutgem plenament i categòricament qualsevol forma de violència vers les dones, un tipus específic de violència que té les seves arrels en les desigualtats i discriminacions de gènere que perviuen en les societats, preservades per una arrelada mentalitat patriarcal.

Des de la UGT considerem molt alarmants les dades d’una violència amb múltiples expressions que no tan sols no s’ha reduït, sinó que s’ha intensificat. Aquest any comptem amb la fotografia de la macroenquesta de 2019 sobre violències vers les dones, que mostra unes dades extremadament preocupants. És per això, que denunciem més que mai l’increment del risc d’exposició de les dones a les violències masclistes, una situació derivada del context actual per una doble via: d’una banda, a causa de a la crisi produïda per la Covid-19, en principi sanitària, però que està desembocant en una crisi econòmica i social, que contribueix a tancar les dones a la llar, principal escenari de la violència masclista, així com a obstaculitzar el seu accés als recursos d’atenció i protecció als quals tenen dret. D’altra banda, la presència institucional de grups d’ultradreta negacionista, obstinada a negar l’existència d’aquesta forma específica de violència.

Sovint, mostra d'aquesta violència, és la discriminació i la situació de desigualtat que pateixen les dones i que es fa palesa amb diferents manifestacions, sigui física, econòmica o psicològica. El projecte que presenta el nou equip de la Comissió Executiva de la UGT-Terres de Lleida planteja quatre eixos principals; i un d'ells és la implicació de les dones i els plans d'igualtat, perquè volem acabar d'una vegada per totes amb la bretxa salarial entre homes i dones. La bretxa salarial ha de desaparèixer i és per aquest motiu que ens hem fixat com a prioritat fer un seguiment exhaustiu dels plans d'igualtat, una eina que s'ha d'implementar obligatòriament a les empreses.

Però, gènere i diversitat de sexe no pot ser mai, ni en cap cas, un limitador de drets fonamentals de les persones: la llibertat, la intimitat, la dignitat, la no-discriminació per raó de sexe, la seguretat, la salut i la integritat física i moral. Totes i tots donem bellesa i color a la vida i és amb aquesta afirmació quan diem que "la violència no té ni disculpa, ni colors". Hem d'avançar i retornar a allò que és natural en essència: la igualtat.

Aquest #25N seguim lluitant per guanyar una societat amb més equilibri; on els estigmes, els rols de gènere, la violència i la culpabilitat no hi té cabuda. La culpa no és dels talons, de les faldilles, ni dels pantalons; la culpa no és de la cosmètica, dels cabells curts o llargs, de les barbes o les ungles de colors; la culpa no té ni forma, ni color, perquè no hi ha justificacions per la injustícia. Vull citar una frase de Marta Carnicero, autora del llibre Coníferes (Setembre 2020), on diu: "El problema és que el dolor no acabi mai, llavors l'angoixa és massa forta". És precisament aquest dolor i aquesta angoixa el que no volem ni hem de permetre.

Aquest 2020 el nostre discurs rupturista és dir prou a sexualitzar el nostre dia a dia, cap mal exemple a imitar, desnormalització de tot acte violent i mai normalitzar la violència. La violència masclista sols es pot erradicar des de l'arrel, amb educació i amb recursos dels poders públics, administracions i institucions, a qui un cop més demanem el seu ferm compromís. A més a més, també és indispensable la implicació de cadascuna i cadascun de nosaltres en el dia a dia. Avancem en l'equitat de gènere, tenint en compte les particularitats i la diversitat de totes i tots, a fi de revertir l’abast d’aquesta violència extremadament preocupant. Ho podem fer des de les nostres paraules, apostant per un llenguatge inclusiu, que ens permeti prendre consciència d'aquesta igualtat i d'aquesta presència des de la diversitat de la nostra societat. Sigues tu també coeducador, copartícip i còmplice en la construcció d’aquesta nova normalitat.

Salut, molta salut!