Les taules, amb ponències molt interessants, posava de relleu una visió urbana i fins i tot metropolitana de l’educació, a la que caldria afegir la mirada rural i de muntanya que tenen les nostres comarques.

Les retallades en aquest àmbit a Catalunya van ser les més fortes de tot l’Estat i encara les arrosseguem, a més d’un sistema que ha desistit i amb mala governança administrativa que genera un gran malestar educatiu que es va fer palès diàriament.

Hem de ser conscients que estem vivim un canvi demogràfic que ens porta a una desigualtat en que s’incrementa la pobresa infantil i també es crea desnivell entre centres educatius fins i tot entre públics. Els resultats són pocs equitatius amb un biaix de gènere i nivell social, els alumnes se senten menys reconeguts, menys atesos. La mobilitat del professorat és molt gran, d’un 50% a zones urbanes i molt més gran en zones rurals. Aquest canvi demogràfic ens ha portat a una diversitat de famílies amb realitats culturals molt diferents i se senten desorientades; cal fer un acompanyament per tal que formin també part de la comunitat educativa i transmetre un sentit de pertinença als seus fills i filles.

De mesures se’n van dir moltes, sis de molt clares: Prestigiar la professió. Donar importància als sabers. Professors molt ben formats. Tutoria amb vincles afectius. Increment de recursos i aprimar l’administració. Cal recuperar el bon clima als centres i centrar l’aprenentatge en l’alumnat, no solament en didàctiques i en experiments de dubtós resultat al fil de la moda. Tenim uns grups molt heterogenis que hem de gestionar amb una bona formació contínua del professorat, introduir la codocència i avaluació contínua. Des de l’escola rural, molts dels inconvenients i problemes que sobrevolaven les taules els hem anat solucionant amb naturalitat i potser podrien servir d’estratègies pel món urbà.   

Arribats aquest punt, tot està inventat en educació i educar és una tasca que va més enllà de l’aula, del centre i implica l’entorn, les ciutats, els pobles, en un moment en que les activitats extraescolars són un motiu d’inequitat. Per això ens calen les xarxes educatives, d’agents del territori que conformin zones educatives.

I com deia Josep Mayoral, ex alcalde de Granollers: Escola és ciutat i la ciutat és escola.

Educar és una funció interpersonal amb un element central que és el llenguatge i la capacitat que l’infant i el jove tenen d’imitar els comportaments ja siguin dels mestres, els pares o les pantalles que s’han introduït com element que a vegades distorsiona. La pandèmia va fer augmentar la digitalització i la presència del professor a la pantalla, va distanciar la interacció amb l’alumnat i també entre ells, a part d’augmentar la bretxa social. La tasca dels docents és ingent per salvar aquesta etapa i necessita la col·laboració de tota la comunitat educativa, sobretot de l’administració per a invertir en recursos.

Com diu en Joan Manuel del Pozo: quan la societat encara no assoleix nivells suficients de compromís actiu, els bons docents són encara més necessaris per compensar aquest dèficit d’entorn. Ara estem en un moment d’aquests. La manca de compromís actiu de la societat amb l’educació fa que reivindiquem els docents, mestres, professorat responsable amb la seva tasca, com a pilar del sistema educatiu del nostre país.

Pels que creiem que l’educació és el futur, el present és massa fosc com per donar confiança i engrescar tant a l’alumnat com al professorat i les famílies.

L’escola arrossega dos anys de pandèmia en que la bretxa social no ha fet més que augmentar. Per molt que insistim en l’escola inclusiva, el desnivell és una tasca de comunitat educativa. No sols els i les alumnes necessiten reforç, les famílies també. Necessitem una implicació de la societat civil en l’educació. Valorar la tasca dels i les mestres i compartir l’educació.

En la imposició del calendari hi ha hagut molta improvisació, falta de diàleg i consens. Res de nou segons el talant del Conseller que estira la corda fins que es trenca. Unes direccions carregades de feina i responsabilitat van quadrant horaris escolars i activitats de lleure amb transport escolar, sobretot a muntanya. Davant de tanta incertesa en aquest curs que iniciem, potser fóra bo plantejar si caldria fer hàbil l’agost per l’administració educativa.

Cal deixar treballar a l’escola en pau i no implicar els i les mestres en conflictes estèrils de confrontació que desestabilitzen la cohesió social. El sistema lingüístic de l’escola catalana té bona salut tot i que probablement calen retocs en alguns casos. Tot i així cal no pressionar per cap de les dues bandes. Els nacionalismes són monolingües i imposar una llengua sobre una altre no fa més que crear segregació social, radicalitzant a uns i altres en un moment prou delicat de pandèmia.