Per mi és la reivindicació de la unió dels pobles. I ho dic amb un sentiment d’amor compartit entre diferents parts d’aquest país. Sóc filla d’un extremeny i una andalusa. He nascut i visc a Catalunya. Per a mi tots aquests territoris són casa meva.

I aquest sentiment compartit se m’ha accentuat quan he tingut l’oportunitat de participar de l’acció política des del Senat, la cambra representativa de tots els territoris, on he conegut companys i companyes de tots els punts del país. Aquesta ha estat també una oportunitat de conèixer en primera persona la gran varietat i riquesa que té el nostre país, les costums, el patrimoni, la cultura, les llengües… i també les diferents realitats de tots ells, ja que cada territori té la seva essència, totes elles encisadores.

Però en aquella cambra, el Senat, tots formem part del mateix projecte. I treballem en conjunt, amb la finalitat última de tirar endavant el país, d’apostar per les mesures necessàries per superar les circumstàncies que estem vivint: la inflació, la guerra d’Ucraïna, el preu de la llum i altres serveis bàsics...

Per això les dones i els homes socialistes tenim molt clar que per tirar endavant tots els projectes que el país necessita s’ha de recórrer al diàleg, a la negociació i sobretot a l’entesa. Perquè només amb aquestes tres peces podrem avançar tots plegats sense que ningú, enlloc del país quedi enrere.

Perquè és ara, més que mai, que hem de fer força junts, estendre la mà, escoltar-nos i resoldre tots els problemes que ens vinguin. Per enfortir l’estat del benestar i pel bé de la nostra societat, fem-ho.

Aquest 12 d’octubre, més que reivindicar o no països o nacionalitats, reivindiquem els drets i la justícia social per totes les persones, visquin en el territori que visquin.

Però el Govern de Sánchez no s’ha quedat només aquí, sinó que és ben conscient de la necessitat d’instaurar mesures addicionals per cobrir la situació dels més vulnerables. I precisament per això no ha deixat d’actuar en aquest sentit. Prova d’això és l’augment del Salari Mínim Interprofessional, fins arribar als 1.000€ o la revalorització de les pensions. No oblidem també l’Ingrés Mínim Vital, que ha permès que persones amb risc de pobresa o exclusió social tinguin una prestació que ajudi a millorar el seu dia a dia i a donar un impuls per sortir d’aquesta realitat. Precisament aquesta prestació ha beneficiat ja a més de 800.000 famílies, però encara queda molt recorregut per acabar de cobrir aquestes necessitats al total de població que ho necessita. I així ho continuarà treballant l’executiu, complint amb totes i cadascuna de les metes que s’ha fixat.

Sense anar més lluny, aquesta setmana al Senat es porta a aprovació la Llei de protecció de consumidors i usuaris davant situacions de vulnerabilitat social i econòmica, un exemple més de que aquest executiu avança i compleix.

Perquè aquest govern, el de Pedro Sánchez, té molt clar que ha de dedicar tots els esforços a millorar la vida de la ciutadania del nostre país, generar nous drets i  afavorir nous escenaris que aportin el benestar de totes i tots, sense deixar ningú enrere.