Compta en primer lloc d'empresaris i empresàries reconegudes socialment i que en alguns casos compaginen la seva tasca empresarial amb la funció política, ocupant càrrecs públics de representació en diverses administracions. Aquests, subcontracten l'activitat principal de les seves empreses a través d'empreses de treball temporal que al seu torn deleguen la responsabilitat dels treballadors i treballadores en capatassos de finca, els anomenats ‘caps’. Entre uns i els altres gestionen a les persones treballadores com a mera mercaderia, mà d'obra barata reclamada pels empresaris de la zona, i entre tots es lucren econòmicament a costa de persones necessitades de moltes coses que nosaltres tenim, gaudim i moltes vegades no valorem. Els i les treballadores del camp recorren milers de quilòmetres arriscant la seva vida per trobar un lloc on poder guanyar-se la vida i viure, simplement viure.

Però què és el que es troben? El de cada any, ni més ni menys. Un sistema ancorat en l'esclavitud i l'explotació laboral, on s'incompleixen de forma sistemàtica les condicions establertes en el conveni col·lectiu d'aplicació. La vulneració de drets ha convertit la vida de moltes d'elles en una misèria; persones que tenen la voluntat de progressar o realitzar-se són enganyats per presumptes ‘empresaris’, que s'aprofiten de la seva vulnerabilitat per beneficiar-se econòmicament.

S'emeten informes de treball de jornada falses, perquè si hi ha una inspecció les hores no superin l'establert; compten amb quadrant d’hores amb els pagaments realitzats, que també són falsos, perquè no paguen el que estableix el conveni. De fet, una hora al camp hauria de sortir a 7,41€ bruts, però alguns no arriben a rebre ni 5€, després que els responsables de la finca s’hagin repartit la seva comissió per la feina que realitzen els altres.

Aquesta és la dura i crua realitat que existeix en els nostres carrers i que molts i moltes coneixen.

El més trist i desolador de tot és que se sap, es coneix i es permet.

Quan acabarà tot això? Quan com a societat prenguem consciència que no podem permetre l'explotació laboral d'un altre ésser humà, quan exigim que la fruita que comprem a fruiteries, mercats i supermercats estigui lliure de frau i d’explotació laboral.

Amb aquesta intenció, des de la UGT FICA Catalunya, estem desplegant una campanya de conscienciació sota el lema #fruitasensefrau, amb la qual volem reclamar una campanya de la fruita sense frau, treballadors i treballadores amb drets i una societat més justa i igualitària.

Estem convençudes que entre tots i totes ho aconseguirem!

Necessitem trencar aquest sostre de vidre que ens limita. No podem permetre que el nostre sexe freni la nostra carrera professional. Hem d'educar també als homes i fer-los saber que les dones podem fer la mateixa feina que ells. Hem de continuar lluitant i reivindicant el nostre lloc en la societat i en el mercat laboral. Tenim la necessitat i l'obligació d'aportar el nostre gra de sorra per construir una societat més igualitària. Hem d'acabar d'una vegada per totes amb la discriminació per raó de gènere.

Sense trencar tots aquests estereotips, mai aconseguirem acabar amb la bretxa salarial actual. Les dones seguim cobrant un 23% menys, tenim pitjors llocs de treball, major temporalitat, més problemes per conciliar la nostra vida laboral amb la familiar i pensions un 37% més baixes que els homes. Sense tenir en compte que les dones avui dia

 tenim un major índex de titulacions universitàries que els homes i molta més formació.

L'assetjament sexual i per raó de gènere als centres de treball encara avui és un element a ocultar i a amagar, però a la vegada tenim coneixement que és una pràctica molt estesa en l'actualitat. L'assetjament sexual i per raó de sexe té cara de dona.

Hem de lluitar per la implantació dels plans d'Igualtat a les empreses -actualment estan obligats per llei-, hem d'incidir en la negociació col·lectiva. SI o SI, les empreses han de disposar del plans d'igualtat on s'ha de permetre la presència de dones en els llocs de treball de responsabilitat, així com en càrrecs de presa de decisions. Hem d'aconseguir l'equiparació dels mateixos drets de la feina a temps complet que per al treball a temps parcial que vivim moltes dones i evitar l'abandonament de l'ocupació de moltes de nosaltres per dedicar-nos a la cura de les persones dependents.

Tot està a les nostres mans. També a les teves!

I ens trobem davant d'un nou 8 de març. Un 8 de març que hauria d'estar present tots els dies de l'any. És necessari implantar el plantejament de lluita contant, de reivindicació, protesta i mobilització tots els dies de l'any allà on toqui. Perquè no solament hem de sortir al carrer el #8M. I el 9, què? El dia 9 de març també seguim en lluita!